La Soledat ha estat el darrer dels passos de la processó del Sant Enterrament. Foto:Cinta Olivan
El so dels timbals varia quan entra pel portal de Sant Antoni i un nen crida al seu pare que té son. A aquelles hores un grup de dones ja s’han tapat amb la manta perquè ha refrescat i al costat una senyora d’una seixantena d’anys comenta “aquest any m’agrada més perquè els nens no es xafen la cua. És el primer any que no ho fan i mira que fa anys que vinc”.
Podria ser un divendres qualsevol a la Part Alta però el divendres Sant agafa un to especial entre cornetes, tambors, sacs de gemecs i aquell soroll metàl·lic dels armats.
Diuen molts que cada any és el mateix però aquest any la lluna plena acabava de donar aquell punt místic a un escenari perfecte per emmarcar la processó del Sant Enterrament, ‘acte central de la Setmana Santa tarragonina.
Anomenat Festa Patrimonial d’Interès Nacional per la Generalitat, la processó treu a lluir tots els passos que prèviament s’han portat fins a la Plaça del Rei, punt de partida i arribada de la processó.
Unes 3000 persones s’encarreguen de donar vida al final de la vida de Jesucrist en una representació metòdica i amb passos, dels textos.
El nou casc dels armats de la sang i l’estrena de l’etiqueta de Reial de la Creu són les novetats més visibles d’una representació marcada per la tradició.
Tots tenen clar quin és el compàs que marca el seu pas a ritme de tambors i vents que sonen per abandonar un respectuós silenci poc mediterrani que acompanya al recorregut.
El gremi dels marejants, primer pas que arriba a la Plaça, després dels Armats, ens comenta que enguany han trigat dues hores i quaranta-set minuts en completar el recorregut amb el Sant Sopar.
Amb el pas del Sant Sopar ja a la plaça, encara surt “La soledat”, autoritats i la banda de música de Tarragona.
A tres quarts d’onze de la nit el primer pas ja és a plaça i a les onze, l’Èlia i la Mireia (travesseres de la Banda de Música), tanquen la processó sortint de la plaça del Rei.
Els passos abans d’entrar a la Plaça del Rei s’emporten la tradicional ovació a la baixada de la peixateria que aquest cop es puja i és on tradicionalment els passos feien el darrer esprint abans de tancar recorregut.
La majoria van tornant els ciris que han portat a un petit local del carrer Trinquet Vell on s’encarreguen de recollir uns ciris que anteriorment han omplert amb Cera Líquida de cal Corderent perquè cremin durant com a mínim tres hores.
Els armats ja han recollit a Crist i en creu i entren a l’església de Natzaret, per a tancar una tarda vespre on han esdevinguts protagonistes d’una història que tot i repetir-se cada any, segueix arrossegant a unes 30.000 persones que surten al carrer per veure en directe la processó del Sant Enterrament.
Quim P. Casadesús
Equip de redacció
