Senyal de la zona de baixes emissions delimitada a Barcelona.
La clatellada donada a l’inici de setmana pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a la zona de baixes emissions planificada per l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha obert el debat sobre com es pot aplicar aquesta directiva europea, integrada dins de la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica, per a totes les ciutats espanyoles de més de 50.000 habitants. La data límit per posar-les en funcionament era en un principi el 2023 (any d’eleccions municipals), si bé el retard acumulat en la seva implantació fa desitjar una demora per part de pràcticament tots els consistoris perquè la música pot ser molt bonica però la lletra costa. Al capdavall, suposa impedir al trànsit dels vehicles considerats contaminants per reduir els gasos de l’efecte hivernacle. És a dir, i a grans trets perquè cal considerar excepcions, només se salvarien els que tenen menys de 15 anys i els que són híbrids o endollables.
A la dificultat de provocar canvis d’hàbits sobtats en el dia a dia dels ciutadans cal sumar-li els condicionants de cada ciutat, tan específics que cadascun d’elles ha d’elaborar el seu particular pla d’acció. A Reus s’espera definir l’espai urbà de baixes emissions aquest estiu -amb la mirada posada en l’exemple de Girona- i ja han aconseguit finançament dels fons Next Generation per assumir els costos. En canvi, des de Tarragona s’ha decidit “contractar una consultora en enginyeria perquè ens faci una proposta dels requisits tècnics necessaris per a la seva implantació, quines decisions s’han de prendre sobre l’àmbit d’aplicació i quin tipus de mesures preventives i tecnològiques calen”. Així ho explicava el conseller responsable de l’àrea d’Urbanisme i Mobilitat, Xavier Puig, a Tots21.
En tot cas, el regidor deixa clar que la zona escollida finalment “la decidirà l’ajuntament, no la consultora. El que ha de fer és assessorar-nos i guiar-nos” en els paràmetres ambientals i tecnològics. “Però serem nosaltres qui triarem l’àmbit”, declara sense poder encara entrar en més detalls. “Sempre volem fer front a objectius ambiciosos, però no impossibles. El que volem és fer que Tarragona avanci en la línia de reduir l’ús del vehicle privat, fer les voreres més amples, descongestionar zones com l’Illa Corsini, evitar nivells de contaminació com els que ens podem trobar al voltant de la plaça Imperial Tarraco o al centre de la ciutat i generar alternatives”. Aquest darrer és un aspecte clau. Puig és sociòleg i entén com ningú “la necessitat de ponderar com i de quina manera fem l’exigència. De vegades, una mesura ecologista pot generar risc d’exclusió perquè no tothom es pot permetre un vehicle nou cada cinc anys. Per això haurem de ser curosos en les mesures alternatives i compensatòries”.
Puig també demana ser “modestos” en el calendari. “Molts ajuntaments estem igual. Jo crec que el més raonable seria que el 2023 tots haguéssim de tenir iniciats els tràmits per la implantació de la zona de baixes emissions. Nosaltres esperem tenir la primera proposta damunt de la taula l’any vinent” lligada al Pla de Mobilitat urbana i sostenible. “Ara bé, cal tenir present que la implantació d’un sistema com aquest suposa unes despeses molt elevades i uns processos de contractació que sempre són lents”, conclou Puig.
Londres, París, Roma i Milà acusen el TSJC d’anar “en contra” de les directives europees
D’altra banda, aquest diumenge s’ha conegut que els responsables polítics de Londres, París, Roma i Milà han acusat el TSJC d’anar “en contra” de les directives de la Unió Europea i de l’OMS en matèria de contaminació, arran de la sentència que anul·la les Zones de Baixes Emissions (ZBE) de Barcelona. A parer d’aquestes quatre ciutats, que signen una carta oberta contra la decisió del tribunal, la resolució també va en contra “del consens científic i, sobretot, del sentit comú internacional” que “entén la importància” de protegir la salut pública. Unes 300 ciutats europees, segons els seus càlculs, ja han implementat ZBE, “perquè l’evidència científica ha demostrat que és una mesura que salva vides”.
Més informació: Què és una zona de baixes emissions?
J.S.
Equip de redacció
