Santiago Posteguillo, a l’Antiga Audiència
L’any 53 abans de Crist, el cònsul Cras va cometre un dels meus greus errors de la història militar de Roma: intentar destruir l’exèrcit part, en creuar fatalment l’Eufrates i rebre una severíssima i inútil derrota que avui encara serveix per definir l’expressió catellana ‘Craso error’.
D’aquella desfeta Roma va perdre una legió de mil soldats dels quals mai més no se’n va saber res, fins que es molt temps després es van localitzar unes memòries d’un general xinès de l’època, Tang, que parlava de la lluita que va mantenir amb els huns -els que segls després donarien un fill illustre, Atil·la-. Aquest general xinès consignà a les seves memòries la seva sorpresa en comprovar que entre els huns hi havia un reducte de militars que lluitaven de manera diferent, amb estratègies i armes desconegudes al lloc i idèntiques a les que usaven els romans. Estem parlant de la legió perduda de Cras?
Cent anys després de la catàstrofe de Cras, el que seria potser el més gran emperador de Roma, Marc Ulpi Trajà, nascut a Hispània, geni militar, tornaria a enfrontar-se als parts i a creuar l’Eufrates, però el resultat en seria completament diferent.
Aquest apassionant relat d’uns fets reals ens ha dut a Tarraco Viva una llegenda de la novel·la històrica, Santiago Posteguillo, que acaba de publicar el tercer volum de la trilogia que ha dedicat a Trajà. València d’un poblet proper a Sagunt, Posteguillo viurà aquest cap de setmana plenament Tarraco Viva amb la seva família. L’escriptor és una institució de la novel·la històrica i així ho van reconèixer els tarragonins omplint la sala d’actes de l’Antiga Audiència, espai que va haver d’aplicar el ‘numerus clausus’ davant la immensa expectació que va despertar.
‘La legió perduda’, el llibre que està duent a Posteguillo a un tour de presentacions per iberoamèrica de la mà de Planeta, vol explicar el somni del gran Trajà: la conquesta de Pàrtia, l’imperi oriental que avui conformen bàsicament l’Iraq i l’Iran. “Enormement pràctic, Trajà volia controlar la ruta de la seda, la que conduïa fins a la Índia i fins a la Xina”. Tenim sovint una imatge tancada del món clàssic, però tant des de Roma com des d’Egipte es comerciava amb la Xina, que era una veritable imperi a l’alçada de Roma. Ja Plini el Vell es lamentava dels costos que suposava per a Roma haver de comprar les delícies que procedien de la ruta de la seda.
“La novel·la s’estructura en un pols dramàtic entre el somni i el malson”, ens diu Posteguillo. El somni imperial de domini de la ruta i el record funest del desastre de Cras, “un cònsul que fou un vertitable inútil”. ‘La legión perdida’ esdevé un joc de miralls i un relat on ens descobreix món fascinants, cultures com la grega, la persa, l’índia i la xinesa. Posteguillo explicava a l’audiència com va elaborar el llibre, de quines eines i trucs es va fer servir, com ara el ‘flash back’, un recurs per crear tensió i interès en un moment culminant del relat.
L’autor, signant llibres
Al novel·lista li calia molta informació prèvia. Què va ser de la legió perduda? Quins noms tenien les dons partes? I hagué de recórrer a la recerca. Professor de literatura anglosaxona a Castelló, Posteguillo treballa envoltat de doctors i catedràtics de disciplines del món antic. Localitza les memòries del general Tang, “que es troben a internet”, però li cal llegir en xinès. Impossible. Ho fa una col·lega seva. Necessita informació del mausoleu de Trajà. Recorre a una catedràtica d’Oxford experta en el tema, “que va tenir una immensa alegria quan li vaig fer la peticio per correu electrònic, perquè jo era la segona persona al món que li demanava informació de la tomba de Trajà”. I localitza així, al sud de Turquia, un monument funerari que no és la tomba de Trajà, sinó un record de l’època. Un monument abandonat pels turcs, colgat, sense vigilància. Posteguillo hi va. Després d’haver escrit 3.600 pàgines, tres volums, i haver-li dedicat set anys, tenia un deute amb Trajà.
L’emperador més gran de Roma, que va vèncer Osroes en creuar l’Eufrates, descansa sota la columna del seu propi nom, la columna trajana, a l’antiga capital de l’Imperi. Ho va dir Domiciana: “Va ser un emperador massa gran per una Roma massa petita”.
Jaume Garcia
Equip de redacció
