No deixa de sorprendre’m, elecció rere elecció, que el partit que surt victoriós a l’estat espanyol sigui el mes corrupte de tota Europa. I no parlem de fets puntuals, d’episodis allunyats de corrupció i manipulació. Parlem de casos recents, contrastats i demostrats: el Cas Noos, amb implicació directa de membres de la família reial, el cas Gürtel que va fer que el PP es financés per uns quants anys, la Caixa B del “amigo” Luis Bárcenas (Luis sé fuerte), les targetes opaques i els múltiples negocis foscos de Rato i companyia, etc. Més de 300 membres del partit popular imputats – ara n’hem de dir investigats- per casos de corrupció.
Però tot i els múltiples casos de corrupció un cop més a Espanya el Partit Popular ha tornat a guanyar les eleccions. Un PP que surt reforçat en les eleccions d’aquest diumenge i que ha augmentat en més 600.000 els seus votants. De manera més àmplia que altres vegades, perquè fins i tot a Andalusia els blaus han sigut la primera força per primera vegada a la història.
Podem pensar que els casos de corrupció a nosaltres no ens afecten, que això passa a les Balears, a València, a Madrid, però no a casa nostra, però no és així. No tots els casos de corrupció del partit populars són llunyans. Aquí mateix, al Tarragonès, podem trobar el cas de l’exalcalde del PP de Roda de Berà, acusat i condemnat per haver-se embutxacat més de 75.000€ de l’ajuntament de manera fraudulenta, segons ell mateix, per error. O el cas de l’alcalde del Creixell, a qui el mateix Partit Popular va obrir un expedient informatiu i va valorar si supendre de militància.
Mònica Alabart és
Consellera ERC-MES-MDC a l’ Ajuntament de Tarragona.
Però el cas més recent i escandalós, el cas que ha marcat la campanya electoral és l’intent de manipular l’opinió pública, la part més fosca de les clavegueres de l’estat. Tots hem pogut sentir, en la veu del mateix ministre de l’interior, un intent a la desesperada per treure els draps bruts dels partits que estem a favor de la independència. Els agradi o no s’ha tornat a demostrar que alguns partits, com Esquerra Republicana de Catalunya, estem nets i tenim una trajectòria impol.luta de 85 anys al servei del poble sense cap cas de corrupció. I crec que aquest intent d’embrutar, entre d’altres, el nom d’ERC no ha fet més que reforçar la nostra honestedat com a partit. M’ha fet gràcia veure com s’indignaven perquè les grabacions es filtraven uns dies abans de les eleccions, és normal, no estaven acostumats a ser les víctimes de les filtracions, només els instigadors.
Som a l’any 2016, tota Espanya és ocupada pel PP…. Tota? No! Un llogaret del Nord-est habitat pels catalans indomables rebutja una i una altra vegada ferotgement l’invasor, resisteix de manera irreductible. El partit que ha guanyat les eleccions a l’estat espanyol ha quedat en cinquena posició a Catalunya! Doncs sí, afortunadament Catalunya és diferent d’Espanya, per molt que alguns s’entestin en negar l’evidència, a Catalunya estem immersos en una altra realitat, una realitat que ens porta a estar, cada cop més convençuts que l’únic canvi possible és la República Catalana.
Mònica Alabart
Consellera ERC-MES-MDC
Equip de redacció
