TARRAGONA 21

Xavi Puig i Andreu
Conseller d’ERC-MES-MDC

El ministre de propaganda, Josep Borrell, acaba d’iniciar una campanya publicitària que es diu This is the real Spain amb l’objectiu de demostrar al món que Espanya és una democràcia. Haver de pagar per explicar que ets quelcom tan bàsic és la prova fefaent que el món no et percep com tu voldries. Algú s’imagina un anunci narrant que el Canadà respecta els drets humans o que el Regne Unit és un sistema democràtic?

A l’espot hi apareixen algunes personalitats conegudes –com la Sra. Botín, icona de la casta bancària rescatada amb diners públics, veritable propietària del país- anunciant una barreja de tòpics, certeses i vaguetats. Efectivament, “la democràcia formal existeix des de 1978”, “tenim diferents llengües, cultures i anhels” i “Espanya és diversitat”. LEspanya real és això però s’obliden de dir que lEspanya oficial esclafa tot això: democràcia, anhels i diversitat. Amb tot, Espanya és alguna cosa més que el que en diguin els seus propagandistes.

Espanya és l’únic país de la Unió Europea que té presos polítics i que reprimeix els moviments polítics del canvi. Els membres del govern legítim de la Generalitat de Catalunya són a presó o a l’exili per donar veu a la ciutadania de Catalunya sobre el seu futur polític, tal com els havíem demanat que fessin. No hi estan per cobrar sobres en negre a canvi d’obres públiques, ni per embutxacar-se els diners que la UE havia de destinar als desocupats, no. Hi estan per donar veu a la gent, democràticament i pacífica. Llurs partits, JxC i ERC, van tornar a guanyar les eleccions de Catalunya fa poc més d’un any. Amb la CUP, conformen els tres partits amb els lideratges i les idees més perseguides pel règim.

També hi són els líders civils, els Jordis, per pujar dalt d’un cotxe de la Guàrdia Civil i dissoldre una manifestació, amb permís del mateix cos policial. Un cotxe que els agents van deixar obert i amb armes dins, per a que algun dels manifestants es prengués la justícia pel seu compte. Però això no va passar perquè el poble de Catalunya ha demostrat en les més reiterades i difícils ocasions ser un poble de pau. Un poble sofert i sense estat, però persistent, lliure i pacífic.

Tots ells són en presó preventiva, sense judici ni sentència. Se’ls acusa de cometre rebel·lió amb violència… Quan qualsevol ciutadà, sigui català, espanyol o europeu, serà incapaç de visualitzar la mínima actitud agressiva per part d’ells, malgrat no tindrà cap problema en aglutinar centenars de proves de violència i terror contra la població catalana per part de les forces de l’Estat. De ben a prop vam veure amb els nostres ulls i vam viure en les nostres carns de quin ciment està feta la unitat d’Espanya.

Aquestes persones són a presó perquè són en territori espanyol. A Bèlgica, Alemanya, Suïssa, Regne Unit o a qualsevol altre país amb una justícia imparcial serien lliures, com ens demostren els nostres exiliats. Exiliats que van des del president legítim, consellers i diputades fins a músics i cantants perseguits per les seves lletres, més crítiques amb el règim del 78 del que aquest règim pot tolerar. Us en recordeu de quan la plana major de PP, C’s i PSOE donava suport a la causa de Je suis Charlie?

Aquestes persones no tindran un judici just. Van ser traslladades com animals de granja, malviuen en presons que són autèntiques neveres, se’ls nega la possibilitat d’imprimir els 80.000 folis de la causa per preparar bé la defensa, se’ls deneguen testimonis importants i també la possibilitat de tenir el temps mínim necessari per preparar el cas. Estan condemnats d’antuvi.

Ells són homes i dones que han pagat el preu més alt per defensar la llibertat dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya. Som amb ells, perquè no és a ells a qui jutgen, sinó el nostre país. “Ells som nosaltres”, com diu l’admirat Cuixart. Ho tornarien a fer. Ho tornarem a fer. Ara, de moment, parlaran en nom de tots per defensar els drets i les llibertats fonamentals. Com diu l’Oriol, “la causa dels catalans i la causa de la democràcia al món són la mateixa cosa”. Acusaran l’Estat de reprimir el poble de Catalunya -i les dones, i els infants, i els artistes, i els treballadors…- i de fer ús de les clavegueres i la força contra la societat civil i institucional del país.

Tot això també és Espanya. La de l’unitarisme, la repressió i la involució democràtica i social. La de la bona gent a la presó i els franquistes a les institucions, els violadors als carrers i els mafiosos a casa. Així que allibereu els presos polítics, obriu la porta als exiliats, cesseu la repressió, pactem un referèndum, defenseu el no a la República i respecteu la voluntat dels catalans. Dialoguem i entenguem-nos. El món us reconeixerà com una democràcia de veritat. I en tant que tal, no us caldrà pagar més anuncis ni vendre el que no sou. Isabel Coixet us ho agrairà, ja que “res és més valuós que la veritat”.

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies