.

L’equip de govern (PSC-PP-UDC), juntament amb els grups municipals de Ciutadans i CDC, han rebutjat la moció presentada per la CUP i el col·lectiu feminista Cau de Llunes que demanava que l’Ajuntament retirés la seva acusació particular a favor de la Guàrdia Urbana de Tarragona en el cas Bershka, que es remunta al 2009. La moció cupaire ha rebut els vots favorables d’ERC i d’ICV. Entre els tres encausats hi ha l’actual regidora de la CUP Laia Estrada, que s’ha absentat del ple a l’hora d’exposar i votar la moció. Membres de Cau de Llunes i d’altres entitats que donen suport a la moció s’han presentat a la sala de plens, on també hi havia samarretes de suport a la Guàrdia Urbana.

Tant l’alcalde com els portaveus del PSC i del PP en aquesta moció (Pau Pérez i Alejandro Fernández) han remarcat la seva defensa “sense fissures” al cos policial. La moció exposava que “només hi ha un altre cas en què l’Ajuntament de Tarragona està personat en causa penal, i és sobre robatori de cablejat a la ciutat”. En aquest sentit, Ballesteros ha contestat que l’Ajuntament “facilita la defensa a tots els seus funcionaris en l’exercici del seu càrrec”. Per la seva banda, Pérez ha manifestat que “aquest cas va ser especialment greu, i el mateix cap de la Guàrdia Urbana va demanar expressament l’acusació particular”.

Des de l’oposició, tant Rubén Viñuales (Ciutadans) com Cristina Guzmán (CDC) s’han oposat a la retirada de l’acusació amb arguments similars als de l’equip de govern. Viñuales ha retret a la CUP que “només els agrada com s’utilitza el carrer quan és a favor seu. Quan defensen coses contràries, llavors és feixisme”. Guzmán ha manifestat que “el que demanen no té cap ni peus” i ha defensat que l’Ajuntament es personi en tots els casos que tenen a veure amb atemptats a l’autoritat.

ERC i ICV critiquen la manca d’un protocol en acusacions particulars de l’Ajuntament

Des d’ERC, Xavier Puig ha assegurat que aquesta “és una acusació innecessària”. També ha criticat que l’Ajuntament no tingui un protocol establert en aquest casos. “La Guàrdia Urbana té tot el dret de defensar-se si considera vulnerats els seus drets, però entenem que l’Ajuntament no ha d’adoptar un criteri corporatiu, perquè també ha de vetllar pels seus ciutadans i no només els seus treballadors”, ha manifestat Puig. Per part d’ICV, Arga Sentís s’ha sumat a la crítica per una manca de protocol en aquest sentit, i ha apuntat que l’acusació “s’hauria d’haver retirat fa temps”.

El cas Bershka

L’anomenat cas Bershka arrenca d’una protesta contra la pressió estètica del 7 de gener de 2009 convocada per l’assemblea feminista Cau de Llunes, que va acabar amb denúncies creuades entre tres detinguts i la Guàrdia Urbana. Les activistes van dibuixar a la vorera amb guix la silueta d’una persona com a part de l’acte simbòlic. Aleshores van aparèixer un grup d’agents de la Guàrdia Urbana que els van alertar que no podien fer pintades al terra. Després d’encarar-se, els agents van demanar a alguns dels manifestants que s’identifiquessin i se’ls van endur a un portal.

Els detinguts, que van passar la nit al calabós, asseguren que els agents van propinar-los puntades de peu i cops de puny a més d’insults i vexacions, i per això van denunciar la Guàrdia Urbana per detenció il·legal i brutalitat policial. Mesos més tard, va ser el cos policial qui va presentar un atestat contra tres dels membres de l’assemblea per alteració de l’ordre públic i per atemptar contra l’autoritat.

Romà Rofes