L’enderroc de dos edificis noucentistes de Reus pel perill d’esfondrament que presentaven ha aixecat polsaguera dins de la capital del Baix Camp i fora. La dràstica decisió adoptada en els immobles situats al carrer Sant Llorenç i al passatge de l’Escorial, tots dos de propietat municipal, ha estat criticada a les xarxes socials però també pel grup d’amics d’Unesco de Tarragona. La seva piulada, de fet, ha estat retuitejada per l’ex president de la Generalitat, Quim Torra. “Denunciem enèrgicament l’enderroc de dos edificis centenaris de valor patrimonial de propietat municipal aquesta darrera setmana a Reus”, piulaven els primers, per afegir: “Esperem mesures i depuració de responsabilitats”. Torra es feia ressò del tuit afegint: “Quin greu, quin menyspreu pel patrimoni de tots”.
L’edifici situat al carrer Sant Llorenç era un dels que estaven catalogat per l’Associació de Veïns L’Harmonia del Carme com susceptibles de caure per la seva manca de conservació. I és aquest el motiu que explica la resolució presa des del consistori, un cop rebutjat pels equips tècnics municipals la conservació de la façana. El mateix criteri de seguretat ha motivat la intervenció a l’anomenat Mas de l’Escorial, que ja es trobava tapiat un cop evidenciats els problemes de seguretat que presentava davant el seu estat ruïnòs.
Imatge de peces de simobologia històrica de l’edifici del carrer Sant Llorenç trobades en un contenidor de runes. Foto: Faccebook Modernismo Cotidiano
El toc d’avís dels enderrocs el va donar una entrada al Facebook anomentat Modernismo Cotidiano. En un dels seus posts, el responsable de l’escrit afirmava haver recuperat del contenidor de runes “dos fragments de baranes de pedra de l’estructura frontal de la balconada” de l’immoble ubicat al carrer Sant Llorenç. “Tenen les 4 barres catalanes. La casa era del 1929 i es va aixecar a les darreries de la dictadura del General Primo de Rivera, conegut per la seva hostilitat a qualsevol tipus de simbologia catalanista. Clarament -continua- la balconada amb aquests motius va ser una reivindicació política de catalanitat en temps difícills a la ciutat de Reus”. El fet de trobar aquesta bombolla històrica tractat com restes de brossa és un dels motius que, almenys haurien de fer reflexionar sobre els criteris de memòria històrica a la ciutat.
Per veure la defensa de la seva actuació per pat de l’Ajuntament de Reus, cliqueu aquí
J.S.
Equip de redacció
