L’ajuntament de Tarragona ha tret a licitació (veure el perfil del contractant en aquest enllaç) el cobriment “indefinit de les restes arqueològiques del pati del beateri de Sant Domènec de Tarragona (ca l’Agapito)”. L’actuació està pressupostada en 24.550 euros, es preveu realitzar “durant dues setmanes laborals en condicions normals” i es veu motivada per un informe tècnic signat per l’arqueòleg Moisés Díaz que en justifica la decisió per l’estat de deteriorament de les estructures conservades degut a una suma de factors, des del fet que les restes quedessin a la intempèria acabades les excavacions el 2011 fins a l’aturada del projecte de rehabilitació del beateri per manca de diners.
“Pel que respecta a les actuacions que han motivat aquest projecte de rebliment indefinit -es pot llegir a l’informe”, cal remarcar que el beateri de Sant Domènec fou objecte d’una primera excavació arqueològica extensiva l’any 1997. Posteriorment, entre els anys 2005 i 2006, l’Ajuntament de Tarragona va promoure una actuació d’emergència, donat que l’aturada del projecte inicial que va motivar la intervenció del 1997, va incidir negativament en l’estat de conservació. Els treballs, coordinats per Arcadi Abelló i dirigits pels arquitectes J.M. Toldrà i J. Ollé, es centraren en canviar totes les cobertes i sanejar les façanes, per tal d’evitar l’entrada d’aigua i aturar el procés de degradació”.
Arribats els anys 2010-2011, “el beateri fou inclòs en un nou projecte vinculat l’execució del Pla Integral de la Part Alta promogut per l’Ajuntament de Tarragona, per tal de transformar aquest edifici en un espai sociocultural”. El document segueix explicant que “es van dur a terme noves excavacions arqueològiques de gran valor, i s’exhumaren restes constructives del Fòrum Provincial de Tàrraco, i també d’època visigòtica, altmedieval, renaixentista, moderna i contemporània”. En aquest sentit, “d’ençà de la finalització de les darreres excavacions -2011-, i degut a l’aturada del projecte de rehabilitació del beateri, les nombroses restes exhumades van quedar a la intempèrie sense cap mena de protecció. Això ha provocat un deteriorament de les estructures conservades –murs, paviments de diversos tipus, canalitzacions, etc-, degut tant a l’erosió d’agents atmosfèrics com a la nombrosa vegetació que hi creix”. Per aquest motiu, afirma el responsable de l’informe, “i a l’espera de què es doni una solució definitiva a l’edifici i a les restes del pati, el més urgent era procedir al seu rebliment i protecció amb un sistema reversible, fins que s’implementi el projecte de rehabilitació de l’edifici i de les construccions exhumades al pati”.
Equip de redacció
