Què ha de fer una botiga com Shiva Music per a participar i poder rebre material del Record Store Day?
És un procés complicat. Hi ha una llista d’àlbums que funciona com a columna vertebral a tot el món. Després, cada país té les seva llista en particular i a mi m’arriba el llistat directament dels segells. Warner m’envia el seu, Sony també… Aleshores, jo selecciono els discs que són adients per a la meva tenda i… Per exemple, si en demano 200, després toca esperar si t’arriben tots o no. Es comencen a repartir els vinils i si ets dels primers i tens sort, t’arriben, sinó, no. Sap greu quan la gent busca algun disc i s’emporta una decepció quan veuen que no ha arribat.
I què ens trobarem si dissabte passem per la botiga?
El dia del Record Store Day sempre faig un 10% de descompte a totes les compres. Ja que és el dia de la música independent, i que els grups venen a tocar gratis, has d’oferir alguna cosa així. A més, cervesa gratis, patates fregides, cacauets… I molt bon rotllo, que és el que interessa. De 12 a 14 h del matí hi punxaran Dj’s al ‘Primer vermut no electrònic de Tarragona’. Hem fet conya amb el nom ja que l’única condició per a punxar és que sigui amb vinil. A partir de les 17:30 h començaran els concerts.
En quin moment vas decidir començar a celebrar el Record Store Day?
Vaig començar fa cinc anys. Va ser quan es va començar a celebrar a tot arreu i jo m’hi vaig afegir. Em va semblar genial la idea que els músics toquessin dins d’una botiga de música. Fa dos anys vaig deixar de celebrar-ho perquè em van mosquejar algunes actituds… Però aquest any he decidit reprendre-ho perquè crec que és una iniciativa que ajuda a les botigues de discs independents.
Suposo que no deu ser fàcil muntar-s’ho per a què tothom hi càpiga dins, oi?
Sí (riu). Hem provat moltes coses. Fer-ho a dalt, fer-ho a baix, fer-ho a fora i aquest any hem tornat a canviar… No sé com sortirà, però ho fem per a què tothom tingui visibilitat des de qualsevol lloc. Fer-ho fora (al carrer) seria ideal, però aquest any no m’han deixat. També és veritat que l’essència és fer-ho a la botiga… Però és una llàstima que la gent es quedi fora pel tema de l’aforament.
Parla’ns una mica de tu i del Shiva.
Jo treballava a la Bluesman de Salou, que també és una botiga de discs, i fa tretze anys vaig decidir ‘independitzar-me’ i obrir la meva botiga aquí a Tarragona, enfocada a la música que a mi realment m’agrada.
– Queden pocs romàntics del disc i del vinil…
Tots sabem com està actualment la indústria musical, però jo estic content. Des del primer dia vaig apostar pel vinil -quan eren temps mols difícils pels vinils-, i ara hi ha una segona onada per aquest format que em fa mirar a l’horitzó amb esperança i alegria. Si m’ho preguntessis fa tres anys… Estava més amoïnat.
Ja per acabar, quins 5 discs et compraries pel RSD?
El ‘Changes’ de David Bowie – és un picture disc d’un clàssic de Bowie, que sempre fa alguna cosa pel RSD-, la BSO de ‘The Darjeeling limited’ (Wes Anderson, 2007)- que surt per primer cop en vinil-, el ‘Get Me Behind Satan’ de The White Stripes – Jack White també sempre prepara alguna cosa- i suposo que diria el single que cada any treu Jimi Hendrix- que jo sóc molt de Hendrix- i per exemple el que traurà Of Montreal, ‘Snare Lustrous Doomings’.
