TARRAGONA 21
Margarida Aritzeta, autora de L'amant xinès

Margarida Aritzeta, autora de 'L'amant xinès'

La inspectora Mina Fuster torna a escena. Ho fa entre les pàgines de L’amant xinès, la darrera publicació de l’escriptora Margarida Aritzeta i que es podrà trobar a les llibreries a partir del gener. Coneixíem la Mina de L’assassinat de la venedora de cupons i, ara, Aritzeta recupera la seva inspectora per desenvolupar una trama entorn a un dels temes més polèmics del Camp de Tarragona: BCN World. L’autora vallenca recorre a la novel·la per explicar les cares més fosques d’un macroprojecte urbanístic i recreatiu que, des del primer dia, ha despertat suspicàcies pel seu rerefons especulatiu. Un llibre, en definitiva, d’actualitat després que aquesta setmana el màxim exponent del projecte, Veremonte, decidís fer una passa enrere en l’adquisició dels terrenys del Consorci Recreatiu i Turístic. En parlem de tot plegat amb Margarida Aritzeta.

Com sorgeix la idea de L’amant xinès?

Em plantejo d’escriure una novel·la negra i busco el lloc des d’on escriure. Em plantejo el Camp de Tarragona, per descomptat. Després d’investigar a la comissaria del Camp i buscar quins delictes es cometen al territori, tot sembla aparentment un món pacífic. Podríem tenir la imatge que aquí la gent ve a prendre el sol i anar a la platja però resulta que estem al damunt d’un futur polvorí on es vol instal·lar un complex de casinos i joc. Al darrera sempre hi ha interessos econòmics, de construcció, concessió llicències i explotació. Se’ns planteja un futur que pot generar aquesta criminalística de la novel·la negra.

És una novel·la amb BCN World de rerefons però que comença amb el projecte Castor.

La primera escena és un terratrèmol, a Vinaròs, a la zona del Maestrat. Vaig estar buscant la repercussió a la premsa de primavera a juliol, dels terratrèmols del Castor. A partir d’aquí es genera una revolta popular per paralitzar les prospeccions. Quan ja es veu que tot plegat n’obligarà el tancament, en una de les converses amb la gent i la policia, un es pregunta qui ho pagarà tot això. I és curiós perquè jo això ho vaig escriure abans que es decidís el seu tancament. El cas Castor acaba fatal: haurem d’indemnitzar un senyor milionari.

En quina mesura hi ha versemblança de personatges en el llibre?

Els noms o personatges no es responen en absolut als reals. Són imaginaris però la geografia, fins i tot els projectes i els negocis, alguns són reals. Qui s’hi vulgui veure retratat… La imaginació és lliure. No faig una crítica de persones concretes ni tampoc s’assenyala a ningú. Faig una novel·la de denúncia i en el sentit més ampli: del joc, la cosa lúdica, que comporta la ficció.

Fins ara, l’argument del joc, de les màfies, el crim organitzat… Eren arguments que véiem principalment a les sèries nord-americanes.

Aquí els que hi ha són casinos domèsticats i feliços; com el de Peralada que és el més emblemàtic i organitza festivals de música, espectacles cultes i cites gastronòmiques… El vici, l’estafa, la persecució, l’assassinat… No era una part nostra. Ens havíem acostumat a un món idílic. Aixequem les pedres a veure qui treu beneficis.

Quan hem tingut a sobre la pitjor crisi dels últims temps, ara arriba el negoci dels casinos a casa nostra.

Venen negocis supermilionaris, tensions, enfrontaments, lluites per controlar-ho.

I l’administració pública hi fa una clara aposta.

La política està per sota d’aquestes decisions, o per un racó, o al marge dels grans projectes. Ho venen amb l’excusa de crear llocs de treball. És una manera de justificar tot el projecte.

Les darreres notícies, amb la retirada de Veremonte de l’adquisició dels terrenys, encara posa més d’actualitat la temàtica del llibre i fa pensar que el llibre serà vigent durant una bona temporada.

Jo diria que és d’actualitat perquè en el fons, els assassinats que ja passen a la primera pàgina del llibre el que amaguen són acords secrets. És la metàfora del pòquer: la gent no ensenya les seves cartes. Les grans empreses i elements de la política fan el seu joc per una banda i no acabes de saber ben bé què fan. Per què Veremonte no ha executat l’opció de compra? Per què els altres quatre que s’han presentat hi estan tan interessats? No tenim la informació. Tothom està jugant les seves cartes.

Li agrada el món dels casinos, les apostes, el joc?

No jugo mai. De tant en tant faig una quiniela si hi ha pot, però no hi crec. És curiós perquè la protagonista (Jaumina, ‘Mina’ Fuster) és el personatge de la inspectora que es va estrenar amb l’assassinat de La venedora de cupons i s’inspira en una història de que va passar a Valls. Ella també és un personatge que no hi creu. He estat dos cops a la vida en un casino.

I acabarà aquí el recorregut de la Mina?

La meva intenció era començar una sèrie. He fet un contracte amb l’editorial per fer-ne més parts així que la idea és seguir.

Joan Marc Salvat

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies