Durant el Ple d’aquest passat dijous, el PP va presentar una moció en contra de la violència de gènere, i que avui, en un acte senzill i ple d’emotivitat, hem commemorat solemnement al Consistori de Torredembarra en nom de totes les veïnes i veïns de la nostra població.
Jordi Solé és regidor del PSC a l’Ajuntament de Torredembarra
Torredembarra, mitjançant els representants polítics i entitats cíviques, ha fet durant molt de temps denuncies en contra d’una situació inadmissible on la dona és salvatgement ignorada, maltractada, violentada, violada, i perseguida senzillament pel fet de ser dona. Tots els partits de l’arc municipal sempre hem mostrat una sensibilitat especial en aquest tema, i unes i altres hem anat sempre de la mà amb temes referents a les llibertats individuals de les persones i hem mantingut una posició ferma i decidida en contra de la homofòbia, la islamofòbia, el masclisme etc.
La moció del PP però, va ser rebutjada per una ample majoria i només va votada a favor per la representant d’aquest partit i pel grup municipal de C’s.
Perquè va ser així?. Senzillament per les polítiques dutes a terme pel PP en matèria de violència de gènere, que ha estat nul·la, i per la inacció que ha dut aquest partit al llarg dels anys i, naturalment per altres raons que ara exposaré:
En primer lloc cal saber que des de l’any 2011 el PP no ha acceptat cap iniciativa per mitigar aquest greu problema que pateix la nostra societat. Per tan no hem pogut avançar en la lluita contra aquesta xacra que patim.
En segon lloc, hem de recordar que el PP va signar fa ara dos mesos un Pacte d’Estat que va ser recolzat per tot l’arc parlamentari excepte per Podemos. Un Pacte d’Estat contra la Violència que el Sr. Rajoy va presentar amb tota pompositat i fotografies just el mateix dia que sortia dels jutjats per declarar sobre el tema de corrupció que, com filets de plastilina, s’estén per tot el seu partit. Dos mesos desprès d’aquest anunci pompós, el PP no ha pres cap iniciativa: ni una sola llei, ni una sola activitat… el que ja és un indicador de la seva manca d’interès per tirar endavant allò que contempla el Pacte.
En tercer lloc, subtilment, el PP volia que el Consistori de Torredembarra s’adherís als Pressupostos Generals de l’Estat (PGE). És a dir que els partits amb representació a les Congrés aprovéssim, indirectament, uns pressupostos que redueix les partides en violència de gènere, i que destina només 100 milions d’Euros per els Ajuntaments desprès de treure durant anys les subvencions per tal que els ens locals poguessin invertir en programes de violència de gènere. Quantitat (cent milions) significativament ridícula si tenim en compte, no només el gran número de institucions locals existents, sinó les necessitats per tornar a posar en marxa programes de prevenció i actuació.
En quart lloc, el PP volia , en el seu punt primer, que l’Ajuntament s’adherís al Pacte d’Estat contra la Violència de gènere, quan ja haurien de saber que, precisament per ser un Pacte d’Estat, totes les institucions, totes, ja estan adherides al mateix automàticament.
Desprès de veure aquest sense sentit de moció i, si tenim en compte, el moment de precampanya, la veritat és que aquesta moció era d’escassa credibilitat, i si més no posava en dubte les intencions reals de la mateixa.
El moviment, com deia aquell, es demostra caminant, no amb fotografies, notes de premsa i mocions que son paper mullat, i menys encara quan la lluita contra la violència de gènere no ha obtingut mai un clar i sincer suport per part del PP.
Equip de redacció
