Mariano Rajoy ha protagonitzat una molt notable sorpresa refent-se d’un cúmul d’enquestes negatives -la més sorprenent per ineficaç, costosa i inútil, la de les televisions autonòmiques feta a peu d’urna-, aixecant el vol i marcant territori quan tothom el donava per amortitzat. Aquest efecte sorpresa és determinant. Fa temps que mantinc que la política aparentment passiva del president del Govern envers el sobiranisme està contribuint a desactivar-lo. El millor candidat del PP per enfrontar-lo és Rajoy. Aznar hagués pogut provocat una declaració unilateral d’independència.
En el debat televisiu a quatre, Rajoy semblava el professor que renyava uns revoltosos adolescents que tenien molt bones intencios, però gens de maduresa.
Jaume Garcia és director de Tarragona21
Crec que l’escàndol Jorge Fernández Díaz l’ha acabat afavorint. Si mai un ciutadà espanyol es troba en la tesitura de veure que Catalunya se separa d’Espanya, el que primer farà serà preguntar-li al govern del moment què ha fet per evitar-ho. Anar al Tribunal Constitucional? No fotem, home. Doncs fabricar un ‘Fernández Díaz’, per exemple.
Ha tornat a passar: el PP té un vot ocult sensacional. La política de la por, de la crida contra el retorn del bolxevisme ha funcionat. Pablo Iglesias ha fet por. S’ha passat de llest. Segurament el Brexit també ha influït en el resultat, pensem que hi havia gairebé un terç d’electors indecisos. Els espanyols són els més apassionats defensors de la Unió Europea i la marxa de la Gran Bretanya al darrer moment ha estat un cop duríssim, per inesperat i per proper amb el 26J. Molts recorden encara l’alegria d’esperit que va suposar l’entrada d’Espanya a la UE en 1986 de la mà de Felipe González i d’un simpatiquíssim ministre Fernando Morán, aquell dels acudits.
Pedro Sánchez ha més que salvat els mobles i s’ha vist recompensat pel seu paper protagonista en els pactes frustrats. Hi havia serioses opcions d’un ‘sorpasso’ històric de Podemos. PP i Unidos Podemos l’han foragitat de la lluita electoral i malgrat això ha aconseguit sobreviure-hi. En això, el PP no se n’ha sortit.
L’esquerra de l’esquerra queda captiva, almenys de moment. Unidos Podemos s’ha vist frenada per primera vegada i encara més quan tothom plantejava el ‘sorpasso’. ‘L’opció Anguita’ ha estat un retorn al passat. Veient les cares de funeral dels seus líders la nit del 26J, el seu reconeixement de la derrota, perden molt força per reclamar un govern d’esquerres amb el PSOE. La màgia s’ha perdut. Ja poden demanar la lluna, perquè l’opció més probable és que governi el PP. I és probable que els ciutadans ho vegin com el més raonable. Els electors li han ofert 14 diputats més amb tot el que li ha passat a Rajoy. L’home tranquil se n’ha sortit.
Ciutadans ha rebut la bufetada de la polarització electoral dictada pel PP i Unidos Podemos, mentre l’independentisme s’ha mantingut, tot i que CDC segueix donant vots a ERC. Bona part del futur del Principat pot passar per ERC i En Comú Podem.
Jaume Garcia és director de Tarragona21
Equip de redacció
