.

Ester Ventura, acompanya del seu advocat, a l'entrada dels jutjats de Reus

Ester Ventura, acompanya del seu advocat, a l’entrada dels jutjats de Reus

El jutge del cas Innova, Diego Álvarez de Juan, ha imposat una fiança de responsabilitat civil d’1.548.000 euros a l’exdirectora econòmico i financera del hòlding reusenc, Ester Ventura, per presumptes delictes de prevaricació, malversació de cabals públics, blanqueig de capitals, falsetat documental i omissió del deure de perseguir els delictes per funcionari públic. En un auto de set pàgines, el magistrat indica que l’objecte de la peça investigada són els tres contractes signats entre els imputats Jorge Batesteza i Josep Prat per tal de construir el nou Hospital de Sant Joan i que s’haurien fet amb una “omissió total i absoluta del procediment legalment establert”. Diego Álvarez de Juan ha desestimat el sobreseïment de la causa demanat per Ventura, a qui considera, en part, responsable del procés investigat.

Al seu escrit, el magistrat desmunta els arguments de la defensa de Ventura respecte a la seva escassa capacitat de decisió en el control dels contractes signats per Innova, i més concretament els referits a Batesteza, qui hauria cobrat dues vegades per realitzar unes tasques mai fetes. El jutge ho té clar: “Ester Ventura, amb les seves funcions com a Directora General d’Innova, fomentava l’evident perjudici dels interessos públics que se suposa que han de defensar i respectar aquells a qui se’ls ha confiat la tasca de dirigir una administració pública”.

Diego Álvarez de Juan considera que amb la declaració de Ventura, i la de la resta d’imputats i testimonis, així com amb els documents aportats, “no s’han donat explicacions que destrueixin la virtualitat dels indicis”. Per això, desestima amb contundència el sobreseïment demanat per la defensa, que “no nega” l’existència dels fets atribuïts a l’exdirectora econòmico i financera d’Innova, Ester Ventura, sinó que intenta al·legar “l’allunyament” d’aquesta respecte els delictes.

Les funcions que realitzava Ventura al hòlding reusenc no estan especificades en cap lloc, a excepció d’un qüestionari de CEINSA, omplert per ella mateixa, i que parla de “control intern com a grup d’empreses” i “coordinació dels treballs encarregats a consultories externes”. A aquest document, cal afegir la declaració de Ventura als jutjats de Reus, afirmant que “no realitzava altres funcions diferents a les que pot tenir qualsevol altre director econòmic i financer de qualsevol altra empresa”.

El magistrat, doncs, dedueix que se li pot atribuir una capacitat de gestió més enllà de la que “ha pretès minimitzar” i que, conjuntament amb Josep Prat i Natàlia Torrell, serien els principals responsables d’Innova per la contractació presumptament irregular de Batesteza. El propi Prat va declarar al jutjats que qui controlava els comptes del hòlding era el seu departament econòmic i financer, mentre que l’exalcalde, Lluís Miquel Pérez, va assenyalar a Ventura i Torrell com a responsables de controlar que qualsevol contracte fos correcte. Fins i tot, l’interventor en funcions, Baldomero de Reus, afirma que la imputada “tenia una gran capacitat de decisió dins d’Innova”.

Menys funcions però cobrant més

La defensa al·lega que Ventura va deixar de fer les funcions descrites al formulari de CEINSA a causa d’una reestructura de l’equip. El jutge contesta que en base a documentació del 17 d’octubre de 2011, de la Direcció de Recursos Humans de Ginsa, la imputada continuava tenint les mateixes funcions que el 2007. A més, si aquesta reducció de competències fos certa, deuria cobrar menys. “No obstant, tal i com costa en el foli 4098, lluny de cobrar menys per fer menys funcions (com seria lògic), des de llavors [2011] va cobrar més (gairebé 100.000 euros anuals)”, afirma Diego Álvarez de Juan.

El jutge deixa ben clar, davant el posicionament dels lletrats de la defensa, que durant la fase d’instrucció no es vol donar per provat cap delicte, “sinó confrontar l’existència d’indicis, i a la vista dels mateixos, fer un judici de probabilitat que permeteixi atribuir una responsabilitat d’indicis a un imputat”. Per tant, seria en un futur judici, “altament probable”, segons el magistrat, quan s’haurien de demostrar els arguments esgrimits.

Llegeix la notícia sencera, clicant aquí.

Reusdigital/Grup de Diaris Digitals de Catalunya