Trobada d’entitats enguany a Tarragona per reclamar solucions a la mancança en infraestructures. Foto: Tarragona21
Els empresaris de la província de Tarragona tenen molt clars els dos problemes principals que pateix la demarcació: les mancances en les comunicacions i infraestructures i la “falta de projecte territorial i de visió”. Així ho afirmen en una enquesta entre més de 200 empresaris encarregada per la patronal Cepta a la firma CERES en el marc de les II Jornades Comarcals Empresa i Territori, on també hi participa la URV. Es tracta d’un míssil directe contra els polítics: l’atur com a mancança no apareix sinó en el tercer lloc d’importància en l’enquesta.
El 50 per cent de les respostes situen les comunicacions i les infraestructures com a principal mancança. I en segon lloc, amb la mateixa xifra, la falta de projecte territorial. L’atur obté el 34 per cent de les respostes i el segueix la debilitat de la demanda, amb un 30%. La manca d’inversió fixa la següent posició a la llista amb un 24 per cent de mitja entre el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, però significativament amb un elevat 48% per cent a les Terres de l’¡Ebre.
En el vessant positiu, com a punts forts es destaca a molta distància el turisme (74%) -però només un 52% a les Terres de l’Ebre-, li segueix la situació econòmica (47%), la indústria agroalimentària (34%) i la indústria química (33%).
Demanen un lobby del Camp de Tarragona
Concretament, al Tarragonès hi ha una preocupació clara per la seva articulació territorial amb el Baix Camp i l’Alt Camp, i es demana “una col·laboració amb els agents d’una manera supracomarcal per fer un lobby econòmic fort” al Camp de Tarragona, i a partir d’aquí “desenvolupar lobbys privats-públics per vendre el territori com una única veu”, ha afirmat a la premsa Juan Antonio Duro, catedràtic d’Economia de la URV. És a dir, una petició similar a la que es va produir fa 12 anys i que va provocar el naixement del Consorci del Camp de Tarragona, que va acabar diluint-se pels interessos egoistes dels municipis.
“Estem parlant de governança, no de pressupostos, d’una altra manera de prendre decisions. És un tema de voluntat de canviar el sistema de governança”, ha destacat el catedràtic.
Preocupa també especialment les mancances en els polígons industrials: “A més d’una millor dotació, cal una gestió integral dels mateixos. És molt complicat vendre el sòl industrial un a un; cal una gestió integral”. “Fer una gestió de promoció econòmica més global i no estrictament comarcal apareix en l’enquesta”, una petició que es dóna clarament en les comarques de l’Alt Camp i la Conca de Barberà, ha destacat Duro.
Els objectius principals de l’estudi i de les jornades són, quant al Camp de Tarragona, “consolidar un creixement quantitatiu i qualitatiu sostenible”, i per que fa a les Terres de l’Ebre, “assolir un grau de desenvolupament superior i un desplegament real dels diversos sectors”.
Per si hi ha dubtes sobre els deures que tenen els polítics, com a mesures transversals es demana “impulsar els mecanismes de governança territorial amb visió integral i cooperativa”, així com “millorar les dotacions d’espais empresarials” i “impulsar polítiques d’atracció empresarial integrades”. També es reclama formació adaptada i amb visió integral.
Empreses i comarques demanen “una visió supracomarcal” de la planificació. En la jornada s’han plantejat els objectius a fixar en cada comarca i establir els mecanismes de funcionament d’aquestes propostes.
D’altra banda, un 24% dels empresaris del Camp de Tarragona valora com a “bona” o “molt bona” la situació econòmica de la seva comarca i un 55% creu que en el futur millorarà encara més.
El perfil dels més de 200 empresaris consultats és el d’un home (70% dels casos), l’empresa del qual té entre 10 i 49 assalariats (23%), és del sector serveis (47%), i té entre 46 i 55 anys (32%).
J. Garcia
Equip de redacció
