TOTS 21

Els senador Josep Rufà Gràcia i la senadora Laura Castel Fort proposen que el 30% de l’estoc d’habitatge de l’ens estatal es gestioni des dels ajuntaments del territori. Foto: ERC

El senador Josep Rufà Gràcia i la senadora Laura Castel Fort, del Grup Parlamentari Esquerra Republicana-Euskal Herria Bildu, han presentat una bateria de preguntes al Senat per tal que el govern espanyol es pronunciï sobre la conveniència de donar-li un ús social a l’estoc de pisos que la Sareb té en 23 municipis de les cinc comarques del Camp de Tarragona. Esquerra proposa que el 30% d’aquest parc d’habitatge es traspassi a les administracions públiques del territori i que amb la seva gestió directa es doni resposta a l’emergència habitacional.

Els senadors pregunten al govern estatal sobre el número de pisos disponibles en cadascun dels 23 municipis i les seves adreces postals, sobre la idoneïtat de facilitar el llistat a cada ajuntament i sobre els mecanismes de negociació entre la Sareb i les administracions locals per optar a gestionar-los i poder oferir-los a famílies vulnerables i persones en risc d’exclusió social. Aquesta relació inicial de 23 municipis s’ampliarà amb més localitats del Camp de Tarragona i també del Baix Penedès durant els propers mesos.

Esquerra Republicana vol saber si el govern espanyol considera que “el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), com a principal accionista de la Sareb, i òrgan dependent de l’Estat, hauria de vetllar per l’aplicació d’una gestió coordinada amb el conjunt d’ajuntaments on hi hagi actius immobiliaris propietat de la Sareb”. Els senadors Rufà i Castel pregunten quin paper han exercit els membres designats per part de Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital i del Ministeri d’Hisenda dins la direcció del FROB en aquells municipis on la Sareb té actius immobiliaris.

La Sareb va rebre 200.000 actius, dels quals el 80% eren préstecs i crèdits hipotecaris a promotor i el 20%, d’immobles. Tots els immobles que havien de ser traspassats a la Sareb ja eren de titularitat pública, pel fet que estaven en mans d’entitats intervingudes i nacionalitzades. “Si el Govern espanyol hagués optat per un marc regulador que apostés per la protecció social del dret a l’habitatge, es podria haver creat un autèntic parc públic d’habitatge per afrontar el repte de l’emergència habitacional”. En canvi, “no va establir normativament cap obligació a la Sareb sobre la cessió d’habitatges per destinar-los a lloguer social i va deixar passar una oportunitat única per crear un parc d’habitatges públic al nivell dels nostres veïns europeus”. Josep Rufà i Laura Castel denuncien “opacitat sobre els actius reals de la Sareb” i “falta d’interlocució amb els ajuntaments”.

Redacció