TARRAGONA 21

Jordi Parisi, a l’esquerra, posa amb els voluntaris Xavier Borrell, Anna Magadon, Esther Cruz i Josep Mª Martorell; a les oficines dels XVIII Jocs Mediterranis. Foto: David Aymerich.

Jordi Parisi és un amant dels esports, “sobretot la natació”, destaca quan és preguntat per on li agradaria ajudar com a voluntari de Tarragona 2018. Però Parisi -que és voluntari dels XVIII Jocs Mediterranis gairebé des de que es va obrir la borsa ara fa quatre anys- compagina les tasques que li encomana l’organització amb l’horari de la seva feina laboral. “Sóc operador d’una sala de control en una química i, com treballo a torns, quan puc faig accions” de voluntariat, explica amb entusiasme.

Tot va començar amb els Jocs Olímpics de Barcelona 1992. “Vaig veure alguns partits i em va impactar” ja que, segurament, “viure-ho des de dins seria més interessant que fer-ho assegut a una grada”, raona Jordi quan recorda perquè es va apuntar de voluntari a Tarragona 2018. “Em vaig assabentar que Tarragona organitzava els Jocs i vaig pensar que, sent la meva ciutat, havia de viure-ho des de dins”. Dit i fet.

Parisi ha portat en el cotxe oficial de Tarragona 2018 diverses personalitats esportives. Foto: David Aymerich.

Parisi es va apuntar com a voluntari als XVIII Jocs Mediterranis i, després de realitzar el conseqüent curs de formació, va començar a ajudar en l’organització de curses. “Posava les tanques per Tarragona”, diu amb picardia per procedir explicant que “em feia gràcia tallar carrers, la gent s’emprenya i ho vius des de dins”. Amb el temps, Jordi Parisi, natural dels Pallaresos, va assolir el càrrec de ‘voluntari responsable’, tot i que “no sé què és millor, si ser voluntari responsable o ser normalet, perquè t’emportes molts malts de cap”.

“Ara estic de transportista VIP”, continua exposant, “estic de xofer i a protocol”. Fa una setmana va haver de portar el president del Comitè Olímpic Espanyol, Alejandro Blanco. “És molta responsabilitat”, assegura, per afegir també que Blanco “és una persona molt agradable”. Finalment, tot i que Parisi va demanar poder ser a les competicions de natació -“perquè m’agrada molt”-, està preparat per ajudar allà on sigui necessari. “No sé si estaré amb els cotxes o a les piscines, al final la qüestió és viure-ho des de dins”, diu amb contundència i el convenciment que Tarragona 2018 és una gran experiència que cal viure-la.

Parisi està preparat per seguir com a voluntari per organitzar actes importants un cop finalitzin els Jocs. Foto: David Aymerich.

Tot i això, es fa un petit silenci. Jordi Parisi encara vol afegir dues contextualitzacions més en preguntar-li: “Després dels Jocs, què?”. En referència als voluntaris, Parisi espera que la borsa segueixi oberta un cop passi el dia 1 de juliol a Tarragona i li agradaria poder seguir vinculat a les activitats esportives que organitzi la seva ciutat. “Jo espero que tot allò es mantingui, ja que s’ha fet un esforç molt gran, que s’organitzin campionats internacionals”. Per l’altre costat, “a nivell de voluntariat no sé què passarà, però ja hi ha un grup de persones per fer coses a Tarragona” un cop hagi passat Tarragona 2018. “Algú hauria de mantenir-ho i gestionar tot això”, comenta Parisi com a desig final pels Jocs.

David Aymerich

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies