El fèretre de Neus Català, en el funeral celebrat al Tanatori de Móra la Nova. Foto: Laura Cortés
La lluitadora antifeixista, Neus Català, que va morir dissabte als 103 anys, ha estat acomiada en una emotiva cerimònia pública al tanatori de Móra la Nova (Ribera d’Ebre), on han assistit prop de 400 persones.
El fèretre, amb una bandera republicana al damunt, i un centre de flors blanques i vermelles, ha presidit una sala plena de gom a gom. Desenes de persones han seguit l’acte des de l’exterior del centre funerari. Després d’aquesta cerimònia pública, la família farà un comiat íntim.
La seva lluita feminista, pels drets i les llibertats, així com els records més íntims i maternals dels seus fills s’han recordat en aquest acte de comiat, que ha comptat amb la presència d’una àmplia representació del Govern i d’altres representants institucionals del país.
Les paraules d’elogi i de record a la lluita antifeixista de Neus Català han estat en boca de tots els assistents al seu comiat. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha reclamat el compromís de mantenir el llegat de Català, “per fer impossible que el feixisme torni a ser possible mai més enlloc ni contra ningú”. També el diputat d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ha destacat que reunir en aquesta cerimònia persones d’ideologies molt diferents demostra la seva transcendència” més enllà de la llengua, els cognoms i les banderes”. “Ha estat un funeral d’estat i si algú s’ho mereixia era ella”, ha defensat.
A la sortida de la cerimònia pública per acomiadar Neus Català, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha explicat que l’acte previst a la capital catalana, amb l’Amical de Ravensbrück, per al mes de maig, “es convertirà en una sentit homenatge de la ciutat” cap a ella. “El respecte més gran que li podem demostrar, en aquest record i agraïment, és fer possible que el feixisme no torni a ser mai possible”, ha reclamat Colau.
També ha tingut unes paraules per la militància antifeixista de Català, el diputat republicà Gabriel Rufián, que l’ha qualificat com un “símbol” de la democràcia i la justícia social. “Era un símbol de la vida”, ha dit. “Si Llatinoamèrica tenia Rigoberta Menchú, Catalunya tenia Neus Català. Transcendeix llengua, cognoms i banderes. Que gent molt d’ideologies molt diferents hagi compartit el seu espai, és el millor honor que se li podia fer”, ha afegit.
Anna Sallés, presidenta de l’Amical de Ravensbrück, ha destacat la lluita incasable de Català per la igualtat d’homes i dones, dels drets polítics, socials i contra els enemics de la democràcia, una trajectòria que l’ha convertit en una reconeguda supervivent dels horrors nazis, tot i que no és l’última supervivent catalana d’aquell camp de concentració, que traspassa. Com ha explicat Sallés, l’última supervivent catalana és Conxita Granger, de 93 anys, resident al sud de França. Les seves nebodes reivindiquen també la memòria de les seves vivències.
Finalment, l’amic de la família Català i candidat d’ERC a les eleccions estatals, Joan Josep Nuet, ha fet valer l’ensenyança de la seva lluita, des de la “trinxera antifeixista”, perquè des de Catalunya i l’Estat es reforci “la unió contra el feixisme”. “Fem-ho per al Neus i per la seva història”, ha demanat.
ACN
Equip de redacció
