D’esquerra a dreta Roger Vila (baix), Raul Castro (trombó), Toni Blázquez (veu), Nano Negrié (bateria), Sergi Moreno (guitarra) i Kai Stroink (trompeta).
Porto Bello, el nou projecte dels germans altafullencs Toni i Joan Blázquez, comença fort. Les entrades pel seu primer concert es van esgotar en una setmana i mitja, més de dos mesos abans de la data (el 29 d’abril a la sala Lo Submarino de Reus). El seu primer videoclip, Hem nascut castellers, ja ha superat les 20.000 visites a YouTube. El seu segon, Fantàstica, és obra d’Ivan Mulero, guanyador recent guanyador del premi Enderrock al millor videoclip. I el seu primer disc, Basat en fets reals (que des d’avui es pot trobar a totes les plataformes digitals) surt amb el segell de qualitat d’ haver estat produit per David Rossell, que també aporta la seva veu a Fantàstica.
Basat en fets reals és un recull heterogeni de dotze temes entre els que s’hi pot trobar des d’una cançó salsa fins a Hem nascut castellers, un homenatge punk-rock a aquest món, que van tocar en directe a la Nit de Castells de Valls. Parlem de l’èxit de la cançó castellera i del projecte en general amb el seu cantant, el Toni Blázquez. Completen el grup Roger Vila (baix), Sergi Moreno (guitarra), Nano Negrié (Bateria) i Kai Stroink (trompeta).
Primer de tot, felicitats. Poseu les entrades a la venda pel vostre primer concert dos mesos i mig abans, i les esgoteu en una setmana i mitja…
És el resultat d’estar dos anys dedicant-nos total o parcialment a aquest projecte. Sembla que els ha fet molta il·lusió, tant als que ja ens coneixien d’altres grups com els que ens han sentit per primer cop. Gent del meu poble (Altafulla) amb qui quasi no tenia relació, perquè vaig marxar a Reus fa molt temps, em demana entrades. És una sorpresa molt agradable. No m’ho esperava.
Ha estat una barreja entre la solera que portàveu, i l’èxit que ha tingut la cançó Hem nascut castellers?
Sí, sobretot per la cançó, que ha arribat a moltíssima gent que, d’altra manera, no se n’haguessin assabentat del nostre grup.
En la cançó del vostre segon videoclip, Fantàstica, compteu amb la col·laboració estel·lar de David Rosell…
Sí. A més, és el nostre productor. També és el de Txarango, Búhos, Doctor Prats, Catarres… És una màquina, i ens ha aportat molt al disc. Hem après molt en les hores que hem compartit amb ell, i els seus comentaris ens han orientat molt. És el ‘sensei’, i que canti una cançó amb nosaltres és un honor. És el secret a l’ombra de grups molt exitosos. Tots els que porta tenen èxit. Nosaltres som l’excepció [riu]. Qui sap què passarà.
Tenir-lo darrere fa que el disc surti amb un segell de qualitat?
Sí, està clar és que el fet que el produeixi és un reconeixement. Ell té un volum de feina molt gran, i a molts grups els ha de dir que no. Per sort, a nosaltres ja ens coneixia d’altres projectes. Som ‘de la casa’.
Parleu de ritmes jamaicans, balcànics, heu fet una versió punk-rock de la cançó dels castellers… Com us agrada que defineixin la vostra música?
En la varietat està al gust. N’hi ha una de salsa, dues de ritmes balcànics, n’hi ha de més tranquil·les, de més roqueres… Fins i tot en alguns temes es combinen diversos estils. No és que estigui malament tenir una línia definida, però jo quan surto de festa m’agrada escoltar de tot: des de rap espanyol fins a salsa, passant per reaggeton. Amb el disc ens passava una mica el mateix: cada vegada que fèiem una cançó nova, ens venia de gust un estil diferent. Per mi, això dona riquesa. És com fer l’amor: no et pots quedar tota l’estona fent el mateix [riu]. Algú es confondrà, pensarà ‘no trobo el fil de Porto Bello’, però no ens preocupa gens ni mica, més aviat tot el contrari.
I pel que fa a les lletres?
Com diu el títol, totes les cançons estan relacionades amb un fet real, sigui nostre, d’algun conegut, o del conegut d’algun conegut. No hi ha cap història inventada. Pel que fa a les lletres també hi ha variació: parlem de la vida, de l’amor, de nits de festa, de castells… En general, de gent. Això li dona molta frescor. També és qüestió de donar-li una mica de ganxo, un fil conductor.
Potser d’aquesta varietat ve el nom, Porto Bello, que fa referència a un lloc de trobada de cultures?
Com a concepte de grup, volíem localitzar. El que ens uneix a tots és que som gent de costa, i això influeix en la nostra música. Quan sents alguns dels ritmes balcànics, tens la sensació que estàs navegant amb un vaixell pirata, que estàs en una festa a alta mar. A banda, ens va agradar el nom: fort, atractiu i fins i tot sensual.
Suposo que el vostre somni és dedicar-vos en exclusiva a això…
Des de fa molts anys. I feia temps que no ens sentíem tan i tan còmodes. Potser precisament pel fet de barrejar-hi tanta música. Penses ‘aquest és el meu producte preferit de tot el que he fet’.
Esteu d’acord els dos germans, amb això?
I tant, i amb diferència. És el que més ens ha omplert. Sents el disc una vegada i una altra, i el sents fresc. I som nosaltres, els que l’hem gravat i composat! Sempre tinc ganes de tornar-lo a sentir, no com altres discos, que al cap de 5 vegades ja vas passant cançons, i busques números. Aquí les escolto totes amb gust, sense problemes.
Sent tant heterogenis, potser encara us molestaran més les etiquetes que us puguin posar…
Ja ens n’han penjat algunes, de bastant incomprensibles. Que si som Txarango 2.0, que si hem fet un remix de la cançó dels castellers… A vegades és al contrari, i segons quines etiquetes t’ajuden a fer-te adonar de coses que no havies notat i dius ‘té raó!’. En certa manera, és un autocorrector.
Quina és exactament la vostra relació amb el món casteller?
El meu germà va estar a la Jove i als Xiquets de Tarragona. De fet, va ser el terç del pilar caminant dels Xiquets de Tarragona que va anar des del Pla de la Seu fins a la plaça dels Carros, el més llarg que s’ha fet fins ara. Jo vaig estar a la Jove i també amb els Castellers d’Altafulla. Vaig ser casteller des dels 4 fins els 12. Això ha calat fons.
L’altre dia parlava amb un casteller dels Xicots de Vilafranca, i m’explicava que a ell li agradava pujar, estar a la moguda, i que allà no tenia oportunitats, que li tocava estar a la pinya. A nosaltres, almenys a mi, ens passa una mica el mateix: a mi el que m’agrada és pujar, i m’he fet alt i prim i ja no tinc mesures per fer-ho, perquè desequilibraria qualsevol estructura i no sóc gaire robust per aguantar molts pisos a sobre meu. Sona molt egoïsta, però no vull anar a la pinya: a mi em va l’adrenalina.
Però m’ho estic repensant. Avui mateix he somiat que estava a la Rambla Nova i em trobava un estand de la Jove. Jo m’asseia allà, en un tamboret, i li demanava que em tornés a apuntar a la colla. Com feia de petit quan estava al local, buscava entre els carnets per a veure si encara tenien el meu. Serà un missatge del subconscient, que m’està dient que m’he de tornar a apuntar a una colla…
Seguint amb les etiquetes, us fa por que us etiquetin com ‘els de la cançó dels castellers’?
Al contrari, és un honor. De fet, ara que tenim els mànagers intentant aconseguir-nos actuacions, el fet de poder dir ‘som els de la cançó dels castellers’ ens obre les portes automàticament. La bona feina del nostre mànager i aquesta cançó han fet que la gent confïi i digui ‘va, els contractem!’.
Quants concerts més teniu programats?
Ja en tenim més de deu.
Per aquí, o per fora d’aquí també?
Per tot Catalunya. La més llunyana, als Pirineus.
Com vau pensar la idea del videoclip de Fantàstica? Això de que els protagonistes segueixin un recorregut de posicions futures queda molt bé amb allò que diu la lletra de “som instants en suspensió”…
Això és l’Ivan Mulero, que és una màquina, i un coco incomformista. Ell coneixia l’efecte, però no l’havia aplicat mai, i no va parar fins a aconseguir-lo. Per alguna cosa és el guanyador del premi Enderrock per Barcelona s’il·lumina, dels Buhos. A més, tot el que surt al video és d’Altafulla.
Els que us volen veure per aquí, on han d’anar, tenint en compte que el concert de Reus ja està tot venut?
Que ens contactin per Facebook o per on sigui, perquè pel fet de vendre-les tan aviat i que cau en pont, hi ha gent que després se n’adona que tenia un compromís (bodes, vacances, etc.) i li revenem l’entrada per ell. Hi ha una llista d’espera força gran, i els venem les entrades de persones que els han sorgit compromisos ineludibles.
ESCOLTEU ‘BASAT EN FETS REALS’ A SPOTIFY:
Equip de redacció
