TARRAGONA 21

Pla general de l’incendi a IQOXE on hi hagué l’explosió. Foto: ACN

Els alcaldes de Tarragona, la Canonja, Constantí, Vila-seca i el Morell han reclamat poder participar més en l’elaboració del nou Plaseqta, durant la seva compareixença en la comissió d’estudi de la seguretat de del sector de la petroquímica del Parlament.

Els batlles han descrit amb detall com van viure i com van reaccionar a l’emergència generada arran de l’explosió a IQOXE el passat 14 de gener, i han criticat la gestió que es va fer des de la Direcció General de Protecció Civil. També han reclamat nous sistemes d’informació per a la població per casos d’emergències químiques i transparència a les empreses. Finalment, alguns han reconegut que si ara hi hagués un nou sinistre, continuarien tenint dubtes sobre com actuar.

Les explicacions dels alcaldes han anat totes en una línia similar. Han expressat el seu desencís per la manca d’informació que van rebre durant la gestió del sinistre a IQOXE i han demanat fer un replantejament de la gestió de les emergències i de la informació que es transmet a la ciutadania en aquests episodis. «Hi va haver una descoordinació total, amb informacions contradictòries. El Plaseqcat va coix, no funciona», ha etzibat l’alcalde de Constantí, Òscar Sánchez. El batlle del Morell, Eloi Calbet, ha assenyalat que ell mateix va haver de trucar al 112 per demanar informació. «Posem en qüestió que mitja hora després de l’explosió Protecció Civil no sabés quin producte es cremava i quins efectes tenia», ha apuntat el batlle de Tarragona, Pau Ricomà.

Més presència en les decisions

Un altre element que ha aparegut ha estat la redacció del nou Plaseqta, que es troba en fase de revisió. Tots han estat d’acord en que la gestió es faci des del territori i de manera centralitzada, i han criticat, amb més o menys intensitat, que no se’ls ha tingut prou en compte a l’hora de redactar el nou document. En aquest punt, han aparegut les competències sobre l’activació de les sirenes. «La responsabilitat de tocar les sirenes és de la Generalitat. No tenim cap botó a la Canonja perquè sonin», ha apuntat Roc Muñoz, alcalde de la Canonja, localitat on es troba situada IQOXE. El seu homòleg de Vila-seca, Pere Segura, ha anat més enllà i ha demanat: «Que no ens posin la responsabilitat a nosaltres de que hem de tocar les sirenes», ja que en la seva opinió es podrien generar incongruències sobre quins municipis les activen i quins no davant d’una situació de risc químic.

Pel que fa a la coordinació amb la Generalitat, han comentat que per elaborar l’informe final de la Taula d’Avaluació i Seguiment de l’explosió a IQOXE, el Govern no va comptar gaire amb ells. L’alcalde de Tarragona ha parlat de tres reunions, però el de Constantí tan sols n’ha citat una. «No vam tenir la possibilitat d’aportar el nostre punt de vista des dels ajuntaments», ha etzibat Òscar Sánchez. De fet, sobre un hipotètic nou accident al complex petroquímic, l’alcalde constantinenc ha afirmat: «Si avui o demà hi ha un accident, no sabem a qui trucar».

Més inversions

Els batlles també han posat de manifest la necessitat d’invertir en tecnologies i sistemes per alertar la població, però també per controlar els perills de les empreses petroquímiques. Segura ha demanat que l’administració tingui «elements propis de monitorització» per tal de no haver d’esperar a que sigui l’empresa la que informi dels fets. «La informació no ha de ser propietat de les empreses, ha de ser pública», ha reiterat. Des del Morell, Eloi Calbet ha proposat fins i tot obrir un canal de TDT sobre emergències, amb informació al moment que permeti visualitzar les plantes. En la seva opinió seria, a més, un «exercici de transparència de les companyies».

Per la seva banda, Ricomà ha apuntat que les inversions previstes per la Generalitat per millorar aquests aspectes són insuficients. El Govern preveu destinar 7 MEUR en els propers quatre anys. «Ara diem que per canviar el paradigma invertirem un milió i escaig cada any i som 27 municipis. L’edifici del 112 va costar 33 milions», ha recordat. Un altre aspecte que ha aparegut és que cal millorar de formació a la ciutadania sobre com actuar en aquests episodis, ja sigui amb campanyes de comunicació o fent simulacres.

ACN

 

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies