.

Prop d’una seixantena de vigilants de seguretat privada han assistit a la concentració. Foto: Tarragona21

Prop d’una seixantena de vigilants de seguretat privada de diferents empreses i sectors (des d’administracions públiques fins a l’aeroport del Prat o supermercats) s’han concentrat aquest matí de dimarts davant de l’Estació de Renfe de Tarragona perquè ja estan farts de ser “els indigents de la seguretat”. En resposta a una mobilització (avançada per aquest diari digital) sorgida des de la base a través dels mitjans socials sense el suport de cap organització sindical, els agents reclamen millores salarials, d’equipament i un reconeixement jurídic de la seva feina.

Claudio ha estat un dels motors de la protesta. Treballa per una empresa subcontractada per Renfe per exercir de vigilant damunt dels trens que fan la ruta entre Reus i Barcelona Estació de França. “Cobrem només 908 euros al mes i estem equipats amb una porra de plàstic i unes manilles. No portem armilles antibales ni armes, i això que estem en Alerta 4. No tenim mitjans per actuar si, per exemple, ens trobem un terrorista, perquè a més tampoc tenim un protocol d’actuació perquè ningú ens l’ha fet saber. Estem abandonats”, afirma.

Les reivindicacions passen per “un increment del sou” per arribar fins als 1.400 euros “i un plus de perillositat de 400 euros com ja paga l’Ajuntament de Barcelona als vigilants del Metro”, segons Claudio. Entre altres coses perquè més enllà de l’amenaça terrorista “sortim pràcticament a agressió diària”, explica en aquest cas fent referència als agents de seguretat sobre els trens. “Tenim companys de baixa, alguns a conseqüència de cops de pedra i altres tipus de lesions. Cal tenir en compte que hi ha gent que no vol pagar el bitllet i es tornen agressius, i llavors hem de reduir-los i esperar que arribin els Mossos”, afegeix.

La concentració s’ha dut a terme sense el suport de cap sindicat. Foto: Tarragona21

De fet, continuen amb els mateixos mitjans des de l’antiga llei de seguretat privada de 1992. La reforma del 2014 no ha ajudat en gairebé en res que no sigui “a tenir més responsabilitats però amb menys mitjans”, segons denuncia Justo Rubio. “Els companys de seguretat sobre els trens van en parella o sols, en una clara vulneració de la seva seguretat”, etziba. “Estem abandonats tant pel Ministeri de l’Interior, que és de qui acabem depenent”, com dels “sindicats. Fa 14 anys que treballo en aquesta professió -continuava Rubio- i no han fet res per impedir la progressiva pèrdua de poder adquisitiu i drets socials amb la congelació dels salaris i la desaparició dels triennis. Ara s’està negociant un nou conveni col·lectiu estatal. Anem per l’acta número 11 i tot apunta que també es carregaran els quinquennis, i per tant l’antiguitat, i o bé hi haurà una rebaixa de sou o un increment simbòlic per intentar tapar-nos la boca. Passem de sindicats i de sigles. L’única sigla és la placa que portem de vigilants”.

Les mesures de pressió de cara al conveni continuaran amb una futura concentració a Barcelona que encara no té data. El suport polític els ha vingut aquest dimarts de Podemos. La senadora per Tarragona, Celia Cánovas, els ha fet costat perquè “em sento obligada a estar on hi ha gent amb problemes. La veritat és que el sector està molt desprotegit i la reforma laboral ha tingut efectes terrorífics. Ha fet que s’externalitzessin serveis com el de la seguretat als trens, que ara Renfe subcontracta, i les condicions laborals prenen forma d’un semi esclavatge”.

En aquest sentit, el comunicat lliurat pels concentrats lamenta l’aparició de les anomenades “empreses ‘Low Cost’ de seguretat privada” que “empitjoren encara més la situació” perquè “mantenen els seus marges de beneficis (…) retallant més els salaris dels treballadors”. I això “amb la permissibilitat de les administracions que les premien amb adjudicacions públiques”. Segons explicava Rubio, el preu de les hores extres “no arriba a vuit euros bruts. Nets són sis euros i poc”.

J.S.