Els dotze líders independentistes processats, durant el judici. Foto: Pool EFE
El Tribunal Suprem s’ha inclinat pel delicte de sedició de l’article 544 del Codi Penal en el judici del procés, perquè entén que hi havia un pla d’independència del Govern, el Parlament i les organitzacions ANC i Òmnium Cultural, orientat a desbordar el marc legal i constitucional amb una mobilització que va adquirir característiques tumultuàries, segons avaná el diari Ara.
Això últim és el que hauria passat, segons la sala, en la manifestació del 20 de setembre, en la de l’endemà davant la seu del TSJC i, després, amb la resistència davant les forces policials l’1 d’octubre, destaca el periodista Ernest Ekaizer.
Els magistrats, segons la versió recollida per l’ARA de fonts judicials, utilitzarien en els fets provats les argumentacions del Govern i del Parlament com a prova de confessió del pla sediciós.
La sentència s’orientaria en la línia de l’advocada general de l’Estat, Consuelo Castro, i la ministra de Justícia, Dolores Delgado. La qualificació de l’advocacia ha estat per sedició perquè no considera l’existència de violència “estructural”.
Les fonts judicials insisteixen que el text descarta el delicte de rebel·lió de l’article 472 del Codi Penal, que és el delicte que plantejava l’instructor Pablo Llarena en la seva interlocutòria de processament i que va defensar a capa i espasa, de manera exclusiva, la Fiscalia del Suprem. I el descarta perquè entén que no s’ha pogut acreditar durant les 52 sessions del judici oral –del 12 de febrer al 12 de juny– cap pla d’aixecament violent i públic per obtenir la independència de Catalunya.
D’altra banda, El País descarta també una sentència per rebel.lió.
Equip de redacció
