A les portes del 27-S alguns sembla que no hagin pogut aguantar més i (animats o no per tercers, aquí no hi entro) han abandonat l’habitual distància i prudència que sempre ha caracteritzat al món de l’empresa quan es tracta de parlar de política. És absolutament legítim i, sobretot, saludable que en un estat democràtic cadascú digui la seva. És més, la diversitat ens enriqueix, no pas el contrari.
Andreu Suriol és president de la Cambra de Tarragona
Per tant, m’agrada que la gent, col·lectius, associacions, empreses…, si ho creuen convenient, es posicionin de forma natural, sense por. Portem prou anys de democràcia com perquè això sigui el més normal del món. No ens hem d’amagar de res, ja ens varem amagar massa en el passat.
Faig aquesta mena d’introducció per dir que entenc perfectament la inquietud que en determinats àmbits empresarials provoca el 27-S, sobretot pel que fa a un hipotètic escenari en el que els partidaris de la independència de Catalunya s’imposessin a les urnes.
Mai no he estat d’aventures. Però tampoc em considero un immobilista. Tant és així que jo també estic inquiet per l’escenari que hi haurà al país el 28 de setembre. Necessito que els partidaris de marxar d’Espanya m’expliquin com s’ho faran amb això de la independència i com ens en sortirem econòmicament.
Ara bé, tant o més, necessito que el partidaris de quedar-nos a Espanya m’expliquin com ho faran ells per redreçar l’actual situació i tornar-nos la confiança (ja no dic la il·lusió) en un Estat que ni a les portes de la ruptura és capaç de trobar un discurs seductor envers els catalans i s’estima més optar per l’amenaça, les accions recentralitzadores o el creixent menyspreu. Un menyspreu que els tarragonins, com a catalans, patim i força en el nostre dia a dia per la manca, bàsicament, d’inversions en unes infraestructures que necessitem per no quedar ofegats econòmicament i per garantir la mobilitat i seguretat de les persones.
Són moltes les incerteses que ens planteja una Catalunya independent. Però és que les certeses de seguir com ara ja les coneixem prou bé, i no són precisament afalagadores. De fet, ha estat motivat per aquestes certeses que estem a les portes de les incerteses.
A mi, tot i inquietar-me l’escenari resultant l’endemà del 27-S, sigui quin sigui, el que em preocupa i em fa por és no avançar.
Andreu Suriol és president de la Cambra de Tarragona
Equip de redacció
