Els caps de llista en el primer debat de la campanya.
El primer debat de campanya amb presència dels caps de llista del territori, dut a terme aquest dimarts a l’Antiga Audiència organitzat conjuntament per TAC12, Diari Més i Canal Terres de l’Ebre, ha tingut temps per parlar del procés però també d’infraestructures i d’acció de govern. Químiques, Hard-Rock, turisme, Logis Penedès, hospitals i inversions vistes i no vistes s’han barrejat amb “brindis al sol”, “ludopaties”, “exemples de doble moral”, “dèficit fiscal respecte a Barcelona” i altres arguments que han servit, almenys, per donar a entendre l’existència de vida més enllà del tema omnipresent.
En aquest segon bloc el popular Alejandro Fernández i el republicà Òscar Peris s’han buscat i s’han trobat amb els peatges com fulminant, la socialista Rosa Maria Ibarra ha sumat bones paraules de Ciutadans i els comuns a la seva proposta de pacte territorial per garantir un mínim d’inversions al territori al pròxim govern del 10% del total i la CUP ha entrat a discutir el model productiu més que no pas les actuacions concretes. El representant de JxCat, Eusebi Campdepadrós, feia costat amb Peris a l’hora de rememorar la llarga llista de dèficits en infraestructures responsabilitats de l’estat espanyol.
Fernández remarcava el “potencial únic” de la província de Tarragona i el contraposava al fet de “liderar la taxa d’atur de Catalunya”. Ibarra recordava que en els darrers set anys de govern a la Generalitat “s’ha menystingut a les nostres comarques i s’ha invertit un 73% menys que el 2010”. Peris demanava suport per “continuar la tasca d’un govern estroncat” que, “lluny de fer volar coloms”, s’ha concretat “en aconseguir l’UCI pediàtrica a Tarragona, una partida per al nou Hospital Joan XXIII, el conveni per assumir l’Hospital Sant Joan de Reus i un nou espai de rehabilitació al Centre Francolí”. Un llistat de realitats i no pas “brindis al sol”, a completar “quan ens deixin governar” i que sumaria el finançament afegit de l’impost aprovat al Parlament sobre les nuclears (“50 milions d’euros que revertirien en part al territori”) si no fos “perquè el Tribunal Constitucional el va llençar al riu”.
La CUP defensa un “canvi de model”
Matías Alonso, de Ciutadans, atacava la gestió del govern considerant a la Generalitat “com una de les administracions més ineficients” del panorama autonòmic espanyol. “Han marxat 2.800 empreses i sembla que no té importància”. Alhora reivindicava “una rebaixa del tram autonòmic de l’IRPF per permetre que la gent d’aquí no estigui penalitzada respecte dels altres espanyols”. Per la seva banda, el cupaire Xavier Milian es remuntava “al pujolisme” per denunciar “la política de pedaços de l’autonomisme que ens ha portat a una desinversió completa en infraestructures”. Enteses, en el seu cas, no tant en projectes com l’AVE sinó en una millora “dels serveis de rodalies i dels autobusos interurbans”.
La seva proposta, que rebutja des de Barcelona World (“en aquest tema podem ser aliats de Catalunya en Comú”) fins “a la subvenció d’1,6 milions d’euros que ha donat la Diputació” per mantenir companyies de baix cost a l’aeroport de Reus, és la de “canviar de model i instaurar una República que ens porti a un model productiu del segle XXI” i que hauria de servir per evitar “casos com els d’Innova” procedents de la confusió entre el públic i el privat. Una visió de màxims que ha estat rebatuda per Fernández: “Han de dir a tot que no? Doncs tots en bicicleta i tornem al paleolític”.
López, que ha desaparegut en combat en aquest tram del debat, considerava “intocable les químiques perquè generen 50.000 llocs de treball de qualitat”. I alertava contra un Hard-rock “que pugui dir en un futur que el molesta el complex petroquímic” i acabi imposant un model de “llocs de treball precaris i de ludopaties”.
Alejandro Fernández i la “doble moral” respecte als peatges
Tanmateix, el punt d’ignició que ha fet alimentar la discussió ha estat la crítica de Fernández de “doble moral” contra els partits de govern de la Generalitat per atacar els peatges estatals a Catalunya però defensar alhora al Congrés que es mantingui el de la C-32, de la qual n’és titular la Generalitat. “Per què van votar en contra de la gratuïtat de la C-32?”, etzibava el representant popular. Peris no responia a la pregunta però li contraposava l’exemple “del rescat de les radials de Madrid per després tornar-les a posar en concessió amb els diners de tots”. La porta estava oberta a reivindicar el desdoblament d’A-7, que l’A-27 avanci d’una vegada per connectar-se a algun lloc i la necessària connexió intermodal reclamada per les químiques. Qui no tenia inconvenient en aportar una resposta era Campdepadrós, que atribuïa la necessitat de continuar comptant amb aquests ingressos “al dèficit fiscal de 16.000 milions d’euros que se’n van cada any. El problema és l’ofec de les nostres infraestructures que depenen de l’Estat”, en referència al Corredor del Mediterrani que penalitza el trànsit de contenidors al Port però també a un desdoblament de l’A-7 que “deliberadament” no es vol fer connectar amb el País Valencià i a l’encariment de l’anergia per al complex petroquímic davant l’impediment de l’Estat espanyol per adoptar xarxes tancades.
El CRT i el LogisPenedès
Campdepadrós s’ha mostrat favorable al triangle Port Aventura, Ferrari Land i Centre Recreatiu i Turístic de Vila-seca (CRT) “per combatre un atur que a Tarragona és dos punts superiors a la mitjana catalana”. També Fernández considera “imprescindible” aquesta forma geomètrica: “M’encantaria que fos Silicon Valley, però no tot el món pot ser un geni. I en aquest espai es poden generar 10.000 treballs”. En la mateixa línia s’expressava Ibarra: “Nosaltres hi vam creure des d’un primer moment. És molt important que aquest tema es desencalli, com també ho és el del Logis Penedès, que vostès (en referència al govern) no han volgut tirar endavant tot i que el Baix Penedès és la comarca amb més atur de la província”.
La socialista ha estat la que ha fet sortir a primera línia de foc el “dèficit d’inversions respecte a altres territoris”. En el seu cas, posant com a exemple “Girona, que pràcticament rep el doble d’inversió que Tarragona. Els del Sud som menys catalans potser?”, deixava anar mentre es feia acompanyar de xifres per denunciar “l’increment en set anys de 5.000 persones en llistes d’espera a la demarcació”. El cap de llista del PP s’ha pujat al carro, encara que en el seu cas per desviar l’atenció cap a Barcelona i recriminant a Peris que part de les inversions anunciades a l’Hospital Joan XXIII eren poc més que paper mullat. L’exdelegat del govern s’hi ha regirat (“la unitat de pediatria entrarà en funcionament aquest desembre”) i destacant com “el primer Pla Estratègic de Salut que es va realitzar va ser el del Camp de Tarragona”. “Vinga plans estratègics … I no s’ha complert res”, rebatia Fernández. “No devia funcionar massa perquè s’han incrementat les llistes d’espera”, aprofitava Ibarra, mentre Peris rescatava de l’oblit “els sis milions d’euros” invertits en la seva reducció.
L’última escaramussa abans de l’alto el foc momentani l’ha protagonitzat candidats popular i de Ciutadans. El primer recordava que “la matriu de CiU” de l’actual PDeCAT “mai va posar damunt de la taula cap de les coses que ara reclamen quan van afavorir la governabilitat d’Espanya. Sempre demanaven allargar la concessió de les autopistes”.
J.S.
Equip de redacció
