.

Els caps de llista moments abans de començar un debat moderat pel periodista Xavier Abelló i organitzat conjuntament per TAC12, Diari Mes i Canal Terres de l’Ebre.

El primer debat electoral amb els caps de llista de la demarcació aquest dimarts a l’Antiga Audiència de Tarragona ha fet evident el pes de l’experiència parlamentària i de govern a l’hora de fer valer arguments. La socialista Rosa Maria Ibarra, amb una actitud agressiva i desacomplexada, ha esdevingut la sorpresa durant el primer bloc dedicat al procés i a les seves conseqüències mentre que el segon, centrat en infraestructures i programes electorals específics per al territori, s’ha vist dominat pel popular Alejandro Fernández i el republicà Òscar Peris (vegeu següent peça).

Més enllà d’apreciacions personals, les dues trinxeres continuen inamovibles, amb la representant de Catalunya en Comú-Podem, Yolanda López, en terra de ningú. El cupaire Xavier Milian no ha tingut cap remordiment en advertir contra el retorn a l’autonomisme als seus companys de front, mentre Eusebi Campdepadrós (Junts per Catalunya) i Matías Alonso (Ciutadans) mantenien sòlid el discurs d’àmbit nacional de totes dues formacions.

Rosa Maria Ibarra: “La demagògia té un límit”

Ibarra considerava que s’ha arribat “a una situació crítica” econòmicament, socialment i pel que fa a l’augment de la desocupació a la demarcació. “Els que ens han portat cap aquí ens han enganyat i ens han portat el desastre”, etzibava. Les solucions socialistes passen “no només en dir no a la independència”, sinó per un projecte com el seu, “engrescador i transversal amb un millor finançament i més competències” per aconseguir “major autogovern”. La vallenca carregava en un cos a cos buscat contra Campdepadrós (“la demagògia té un límit” reblava quan el montblanquí acusava els socialistes d’haver participat en l’espoli de les obres sacres de Sixena) i li rebatia el discurs sobre la manca de legitimitat de les eleccions amb contundència: “Són un mecanisme per tornar a la legalitat que vostès van triturar el 6 i el 7 de setembre”. “No ens faci responsables a nosaltres de la falta de decisió del seu candidat, que tenia en les seves mans evitar el 155 i algú el va pressionar”, referint-se explícitament “al tuit de Rufian de les 155 monedes de plata”.

La socialista ha incidit en “el trencament de la convivència” causat pel bloc independentista recordant que “un encaputxat va insultar i treure els cartells electorals als nostres companys d’Osona” durant la tradicional penjada d’inici de campanya, i s’ha deixat anar contra López quan aquesta li ha reclamat que donin el seu suport a una moció de censura contra Mariano Rajoy. “Sou vosaltres, que millor us hauríeu de dir Vam Poder, els que vau donar suport perquè Rajoy fos president”. En aquest foc creuat, Ibarra deixava el flanc obert afirmant que “llavors Ciutadans eren socialdemòcrates, i per això vam pactar amb ells”. “Creure que Ciutadans era socialdemòcrata és com creure en els unicorns”, contestava López.

Òscar Peris: “Eleccions imposades i sense igualtat de condicions”

Peris atacava les eleccions com “imposades” i “sense igualtat de condicions” perquè mentre Oriol Junqueras continua empresonat “hi ha candidats que es passegen per platós de televisió i per places”. “Nosaltres abans que independentistes som demòcrates i demanen saber si es respectaran els resultats i aplicar el nostre programa electoral” (“si és legal podran aplicar-ho”, replicava Fernández). El vallenc reivindicava l’acció de govern (“el PIB de Catalunya el 2016 va pujar tres dècimes per damunt de l’espanyol i hem batut rècords d’exportacions”) i posava l’origen “de tota aquesta situació d’inestabilitat en els cops de porra de l’1-O i l’existència d’agredits als quals se’ls va voler humiliar no reconeixent-los la condició de víctimes. És a partir de llavors quan la convivència a la qual vostès apel·len es veu alterada”.

Matías Alonso: “Tenim l’oportunitat d’acabar d’una vegada per totes amb el procés”

Alonso apostava per llençar un missatge, el que “tenim l’oportunitat d’acabar d’una vegada per totes amb el procés que només ha portat trencament social i debats estèrils. Hem arribat a on estem després de dues legislatures fallides” i en les quals “una majoria minoritària en vots ha volgut trepitjar els drets” de l’oposició. El diputat durant l’anterior legislatura s’ha volgut treure l’etiqueta “d’extrema dreta” que li havia penjat el candidat de JxCat assegurant que “és l’expresident Puigdemont ha buscat el suport a Bèlgica de l’extrema dreta belga. Nosaltres estem a Europa dins de l’Aliança de Lliberals i Demòcrates, on havia estat Convergència Democràtica i ara ni hi és ni se l’espera. Nosaltres som de centre i progressistes”, afirmava.

Alejandro Fernández: “Vostès es creuen que el planeta terra és fatxa”

Fernández parlava per la seva banda “d’unes eleccions autonòmiques normals legitimades des del moment que estem tots en aquest debat, i que no són constituents sinó reconstituents tant per l’economia com per a les nostres institucions”. El popular defensava com a línia de fons de campanya l’experiència en “la gestió de l’economia i de govern. Hem estat en el govern de pràcticament totes les poblacions de més de 10.000 habitants de la província, dos cops a la Diputació, en sis dels deu consells comarcals i a l’Ajuntament de Tarragona, on aportem confiança i estabilitat mentre altres com el de Barcelona s’estan dessagnant”.

El popular recriminava al bloc independentista “parlar sempre del passat i de vosaltres mateixos. Parlen només de les seves històries i mogudes, en un missatge endogàmic i d’autoengany” en comptes de referir-se i fer front als “problemes reals. La gent ja n’està tipa”. En aquest sentit seu ha estat un dels moments a gravar del debat, quan ha acusat els independentistes de creure’s “el paradigma de la democràcia. Vostès diuen que Espanya és demofòbica i fatxa; quan la UE els diu que Espanya és una democràcia, resulta que s’ha de deixar Europa; quan l’ONU els diu que la Constitució s’ha de complir, diuen que tot el planeta terra és fatxa. Però no s’han plantejat si són vostès els que no tenen raó?”.

Campdepadrós: “Cs és xenòfoba contra Catalunya”.

Campdepadrós, per la seva banda, titllava els comicis “de tot menys normals. Comencen amb un nou registre de la Guàrdia Civil a la seu de l’IDESCAT (aquest mateix matí, en recerca d’informació sobre el cens utilitzat l’1-O), amb el president i part del govern a l’exili i la resta a la presó. A més, la Junta Electoral Central prohibeix manifestacions d’avis en favor de la llibertat dels presos polítics i permet concentracions feixistes”. Segons el cap de llista de JxCat, els comicis del 21-D “van de restablir la legalitat democràtica i fer tornar al president i el govern a la seu de la Generalitat. L’1-O continua sent el projecte”, així com combatre “la invasió i l’espoli del 155 perpetrat per la dreta pura del PP, a qui no li importa Catalunya més que per guanyar rèdit electoral a Espanya, la ultradreta ultranacionalista i xenòfoba contra Catalunya de Ciutadans i un PSC que ens entristeix molt”. De fet, els ha arribat a negar “legitimitat per parlar de convivència portant a le sseves files membres de Societat Incivil Catalana”, el que ha fet que Ibarra és disparés immediatament: “Vostè és qui ens ha de donar carnets de legitimitat? Ja només faltava això!”.

Seguint el fil de defensa de l’actuació independentista, Campdepadrós ha recordat que “el Tribunal Constitucional va determinar que la interpretació del reglament de les sessions del 6 i de 7 era correcte” (Alonso ha intentat contradir-lo afirmant que la sentència també denunciava “que no es pot trepitjar el dret de l’oposició a presentar esmenes”), ha argumentat aprofitant la seva condició d’advocat que “molts constitucionalistes afirmen que la manera com s’ha aplicat el 155 no és legal” (Ibarra ha ironitzat amb “on hi ha dos juristes hi ha tres posicionaments diferents”) i ha exclamat que “existeix una nació catalana que segons el dret internacional té dret a l’autodeterminació”. Ho ha fet amb una referència confusa a un pretès suport d’Europa en genèric i no pas de la UE, al qual ha qualificat de “poder instal·lat”, en una referència que ha obert les portes a la rèplica de Fernández: “I el seu és un poder virtual, imaginari vaja”.

El “bucle” de Yolanda López i la denuncia de robatori per policies de paisà de Milian

Finalment, López alertava del “bucle del qual nosaltres volem sortir entre dos governs que han fracassat, el del 155 i del llenguatge de la repressió i el de la DUI, el de l’emperador nu que no tenia res al seu darrere”. Per la seva banda, Milian recordava que “nosaltres ja vam tirar el procés per un precipici” i que l’aposta ja passa ara per “construir el futur i no tornar a l’autonomisme”. El cupaire considerava l’estat espanyol “un mur” contra els drets “nacionals” però també “socials dels treballadors”, en una referència de llenguatge d’esquerra clàssica al qual també s’ha agafat López. El cupaire ha denunciat persecució policial per part d’agents de paisà que “em van robar tot el que tenia al cotxe” com una mostra de què “no podem anar pels carrers tranquils”.

De fet, Milian ha anat més enllà del debat de pàtries i ha fet esment de totes les lleis de caràcter social sorgides del Parlament i recorregudes i tombades pel Tribunal Constitucional, ha recordat el rescat bancari, ha plantejat la necessitat de la creació d’una República per garantir drets socials i ha carregat contra la Constitució del 78 “que jo no vaig votar”. Partidari del contracte social i de Rousseau, Fernández li ha etzibat que “no queda cap ésser viu que votés la Constitució dels Estats Units”, i ha deixat anar que “durant set anys vaig tenir escorta per qüestions que tothom ja deu saber i no anava als debats a explicar la meva vida. S’ha de tenir la pell dura quan ets polític”.

Calendari dels següents debats

A hores d’ara hi han confirmats tres debats més amb presència dels caps de llista. El següent serà l’organitzat per la Cadena Ser i Diari de Tarragona dilluns al matí en un espai de la URV. Dimarts al vespre la cita serà en directe als estudis de TV3 de Sant Joan Despí i el darrer està previst divendres al matí, organitzat en aquest cas conjuntament per Canal Reus i Diari de Tarragona.

J.S.