.

.

TOTS 21

El president de l’Audiència de Tarragona, Joan Perarnau, en una imatged’arxiu. Foto: ACN

La tasca judicial a Tarragona i Ebre recupera els nivells del 2019 i fins i tot en alguns casos el volum de feina és superior a la prepandèmia. Així es desprèn de la memòria del 2021. El 75% dels delictes jutjats són contra el patrimoni. Incrementen en un 25% els delictes vinculats a drogues, un 50% els de trànsit i es mouen un 13% més de detinguts respecte el 2019. Els judicis penals s’assenyalen a dos anys vista, un retard «anormal» i «exagerat», segons el president de l’Audiència, Joan Perarnau. Aquesta llista d’espera fa que «sistemàticament» s’hagin de reduir condemnes per dilacions indegudes, un escenari que s’aplicarà en el cas Inipro, un judici que, tenint en compte l’actual termini d’espera, no se celebrarà fins al 2024.

Perarnau ha presentat aquest dijous el balanç de l’any 2021 de l’activitat judicial en els jutjats del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, un territori amb dues realitats molt diferents. Segons Perarnau, la situació al Camp és «immensament pitjor» que a l’Ebre, on les càrregues de treball són les idònies, mentre a Tarragona «la plantilla judicial és totalment inadequada».

Retorn a la normalitat prepandèmica

L’arribada d’una quinzena de nous jutges de l’Escola Judicial ha ajudat a «pal·liar», si bé «no solucionar», la «desertització endèmica» que pateix la demarcació, segons Perarnau. Segons la memòria del 2021, l’activitat judicial s’ha normalitzat, retornant als nivells prepandèmia. La covid-19 havia fet suspendre entre un 30% i un 40% dels judicis.

Segons Perarnau, ha destacat que també s’ha pogut normalitzar i redreçar la «greu situació» del jutjat de família de Tarragona, on es resolen els assumptes en dos o tres mesos. L’altra cara de la moneda és la secció 3a de l’Audiència, amb 1.400 assumptes acumulats, que s’esperen resoldre amb la plaça de nou magistrat que s’ha creat.

A finals d’any es crearà el jutjat social núm. 4 de Tarragona i s’està pendent d’un de nou a Reus de cara a l’any vinent. Pel que fa al jutjat mercantil té un termini d’espera de quatre anys en matèria concursal. «És una barbaritat, té gairebé 600 concursos de creditors, quan n’hauria de tenir 200, és una jurisdicció molt estressada», diu Perarnau.

A les dues seccions penals de l’Audiència de Tarragona, les vistes orals s’assenyalen amb un termini de dos anys d’espera. «És insuportable i les dilacions que això dona fa que s’hagin de reduir les penes dels processats a causa d’aquest atenuant, que s’aplica diàriament, és un funcionament anòmal del sistema judicial», lamenta Perarnau.

Els índexs delinqüencials

Pel que fa als delictes, també s’ha retornat a «números normalitzats». Així, dels delictes comesos a la demarcació, el 75% són contra el patrimoni, dels quals el 50% són furts i robatoris, dels quals sols se’n resol entre un 13% o 14%. Els delictes contra les persones sumen un 11%, dels quals un 3% són sexuals, si bé el seu índex de resolució és del 80%.

En homicidis, sempre jutjats amb jurat popular, s’ha passat de 6 judicis del 2019 a 4 l’any 2021, amb una resolució del 100%. També tenen un alt percentatge de resolució -un 88%- els delictes contra la salut pública. Els assumptes de seguretat viària, que havien caigut durant la pandèmia, han experimentat un fort increment de fins al 50%.

Una ciutat judicial amb una macrosala 

Perarnau també s’ha referit a la futura ciutat judicial, un projecte pel qual en demana celeritat des que va prendre possessió del càrrec. Assegura que s’ha avançat molt, però lamenta que, després de 15 anys, hagi «envellit» i el Departament l’hagi de refer per adaptar-lo sobretot a les macrocauses judicials amb múltiples imputats, cada cop més freqüents.

Núria Torres