Noemí Llauradó i Quim Nin. durant la roda de premsa d’aquest migdia. Foto: Diputació
La pandèmia ha posat a prova el Pla de Mandat 2020-23 de la Diputació, presentat aquest matí per la presidenta, Noemí Llauradó, i el vicepresident primer, Quim Nin. La institució valora molt positivament iniciatives sorgides per reaccionar davant el confinament, com el teletreball, la tramitació electrònica o les compres centralitzades de material sanitari, fins al punt que s’han convertit en un dels pilars del seu pla estratègic. “Innovador i amb segell propi”, ha destacat Llauradó, que no ha renunciat en cap moment a l’experiència assumida pels anteriors equips de govern.
El full de ruta de la Diputació pels pròxims quatre anys, que s’alinea amb l’Agenda 2030, s’ha elaborat de forma participativa amb tots els ajuntaments de Camp i Ebre. Planteja quatre reptes estratègics i el següent pas serà definir-ne les accions concretes. Aquest dijous el pla es debatrà en el ple de la institució.
El pla, estructurat en reptes i línies estratègiques, fixa les directrius pels pròxims anys. El primer repte defensa el bé comú de tots els municipis de la demarcació. S’hi engloben polítiques de creació d’infraestructures viàries, d’energia i de comunicacions. Molts alcaldes reclamen disposar de fibra òptica, una de les necessitats que ha aflorat especialment durant la pandèmia i que ha esdevingut clau per “evitar el despoblament de municipis petits i de l’interior. Aquesta és una de les prioritats de la institució”, ha deixat clar Llauradó. La intenció és que, amb l’ajut de la Generalitat, estigui instal·lada arreu del territori a l’horitzó del 2023.
El confinament de la covid-19 ha precipitat tot un seguit de mesures de les quals la Diputació no se’n vol desprendre, sinó al contrari, potenciar-les. De fet, el segon repte del pla de mandat pivota al voltant de la transformació digital. La institució vol impulsar un pla estratègic d’administració electrònica -és a dir, que la traçabilitat dels expedients sigui digital, tant de tràmits de la institució com dels ens locals- i un pla estratègic de govern obert -un portal que funcioni com un observatori de dades “que ens permeti prendre decisions a partir de l’anàlisi i no de la intuició”, segons Nin.
En la mateixa línia, el tercer repte vol convertir la institució en una organització deslocalitzada i digital que esdevingui un “referent” al territori. Es definiran nous espais de treball que facilitin el treball transversal, deslocalitzat i digital.
Finalment, el quart repte aposta per nous serveis, com ara una central de compres, una experiència que també s’ha provat amb èxit durant el pitjor període de l’afectació del virus en format de compres agregades, per tal de garantir els beneficis de l’economia d’escala. “Ens ha servit com un banc de proves d’aquest pla que ja ha començat a caminar”, ha assegurat Llauradó.
Redacció – ACN
Equip de redacció
