.

.

TOTS 21

La presentació del director general de Formació Professional de la Generalitat, Ángel L. Miguel, ha anat a càrrec de la responsable d’FP a la Cambra i membre del Ple, Blanca Cabré. Foto: Cambra

El cicle Vermuts Cambra que organitza la Cambra de Comerç de Reus amb el patrocini de Vermuts Miró dins dels actes del 135 aniversari de la corporació ha comptat avui amb la presència del director general de Formació Professional de la Generalitat de Catalunya, Ángel L. Miguel.

En la seva intervenció, Miguel ha posat en valor el suport de les Cambres de Comerç de tot el país a la potenciació de la Formació Professional des del primer moment i ha dit que “cal continuar treballant en aquesta línia per millor els resultats de la FP per esdevenir una eina que en pugui treure profit les empreses i també les institucions i organismes de cada territori”.

Ángel L. Miguel, davant d’un auditori format per bona part dels responsables de la comunitat educativa de secundària de les comarques de la Cambra de Comerç de Reus i amb una àmplia representació d’empreses de la demarcació, ha fet un dibuix de l’actual sistema educatiu pel que fa a la formació professional.

Miguel ha incidit en la importància de dotar als alumnes de competències professionals, però al mateix temps seguint-los formant com a persones

Miguel ha incidit en la importància de dotar als alumnes de competències professionals, però al mateix temps seguint-los formant com a persones. Així, ha dit que actualment s’estan oferint els cicles formatius de grau mitjà, els cicles superiors pels estudiants procedents del batxillerat i cursos d’especialització més específics i de curta durada però amb un gran futur, com ara els cursos de ciberseguretat. Per altra banda, la FP també dona sortida a través dels cicles de grau bàsic als joves que, d’aquesta manera, es poden recuperar per la societat, ja que havien sortit del sistema educatiu i ara se’ls donen les competències mínimes per accedir al món laboral. Això es fa amb “programes de formació i inserció, programes pilots de formació professionalitzadora, projectes per persones amb discapacitats intel·lectuals i també amb la formació d’alguns adults per cursar cicles superiors” ha dit.

Per aquestes circumstàncies complexes i per la gran tipologia existent entre l’alumnat, Miguel assegura que el futur de l’FP passa per ser “única, integrada i, tant de bo, conjunta. Aquest és el repte pel qual estem treballant” i ha dit que cal partir de la premissa que “les persones necessitarem formar-nos durant tota la vida, les ocupades i també les que no tenen ara mateix feina”.

En aquest sentit, s’ha referit a la importància d’acreditar competències professionals pels quals no tenen formació. “Cal identificar les seves competències i després els facilitarem itineraris formatius adequats”, ha explicat i ha recordat que “el 20% de les noves incorporacions a l’FP que accedeixen a cicles formatius tenen 20 o més anys. Segurament a aquestes persones amb un certificat de professionalitat poden aconseguir el títol que necessiten”.

‘Cal fer el mapa de les ofertes i les demandes del futur de cada territori per adequar els estudis que s’ofereixen’

Miguel ha afegit que l’FP només serà un èxit si permet arrelar les persones al territori a partir dels perfils professionals que es generaran a cada territori. “Cal fer el mapa de les ofertes i les demandes del futur de cada territori per adequar els estudis que s’ofereixen”, ha dit, tot i reconèixer les dificultats que existeixen per casar la voluntat dels pares i dels alumnes a les necessitats del sistema laboral.

“No poc continuar passant que feies amb demanda forta del mercat laboral no es puguin cobrir perquè hi ha vacants als cicles de formació professional d’aquell àmbit. Això provoca dues situacions, possibilitat de deslocalització o haver d’importar treballadors d’altres zones, quan el territori no és capaç de generar els professionals i, en canvi, té joves a l’atur”.

Per últim, s’ha referit a les noves fórmules per millorar les pràctiques a les empreses amb noves propostes, com ara estades dels propis professors en alguns centres de treball per copsar la realitat i adequar les assignatures a cada necessitat específica”.

Redacció