Les vuit del matí. Toca rentar-se la cara. Reportatge gràfic: Tarragona21
El Marc Garrabé té sis anys, els va fer el mes d’abril passat, i està a punt de viure una experiència excitant. Són les vuit del matí, s’acaba de llevar i es disposa a rentar-se la cara i a canviar-se. Avui es posarà una samarreta de La Salle, el seu col·legi de sempre, però aquest cop no pas per anar a P5 perquè viurà un canvi sobtat: estrenarà edifici perquè comença Primària, que és en un altre lloc del recinte escolar del barri de Sant Pere i Sant Pau, a tocar del camp de futbol del propi col·legi.
Tota la família esmorzant, torrades i un kiwi per al Marc
Els seus pares saben bé d’aquesta experiència novell. Ambdós són professors. El Jaume ho és d’educació física al mateix col·legi que el Marc. La Lluïsa és mestra a l’escola l’Antina de Torredembarra. Viuen als afores de Tarragona i comparteixen la llar no només amb el Marc, sinó també amb la Tina, una gossa molt amorosa que és l’altra joia de la casa.
Uns xuts amb la pilota abans de marxar cap al col·legi
El Marc ha acabat un llarg estiu ple d’aventures, d’excursions a la muntanya amb els pares i de banys a la platja Llarga i a la de la Móra. “M’agrada molt fer surf”, gosa dir superant la timidesa que li provoca la vinguda d’un estrany que ha envaït casa seva quan encara era al llit. Amb la planxa, es veu enfilant grans onades, dominant la mar esverada. Duu una motxilla del Barça perquè ell és culé, “i també del Nàstic”, matisa. El Marc és un esportista nat, també juga al bàsquet al col·legi. Però avui és dia de retorn, i per tant toca deixar la planxa de surf i les bótes de muntanya. “Tens ganes de tornar al col·le?”. “No”, respon amb senzillesa, però no en farà escarafalls.
Amb la motxilla del Barça, acomiadant-se de la Tina
A La Salle, el retorn es fa escalonat. És dia de col·lapse, col·lapse de nens, pares, mares i cotxes entrant i sortint del recinte. Per això no tots els cursos comencen a la mateixa hora. El Marc s’haurà d’esperar que comenci el seu torn, a les deu del matí. Han hagut d’anar-hi abans, però, donat que el seu pare s’hi ha de presentar a les nou.
Avui canvia P5 per Primària
A l’entrada del col·legi es palpa la sobreexcitació infantil. “Els de P3 i els de Primària són els que estan més nerviosos. És un canvi per a ells”, explica la tutora del Marc, la Ceci, que és de Maspujols. Fan corredisses, amunt i avall; les mestres pateixen perquè no hi hagi lesions, però ells han de cremar l’excitació d’alguna manera.
El Jaume acomiada el Marc, que li fa un petó de benvinguda a la Ceci, la tutora
Molts alumnes són de poblacions del voltant. La Salle segueix exercint un poderós atractiu entre els pares i mares. Des del passat u de setembre, els professors ja estan treballant preparant el curs. El Marc i els seus companys es troben l’aula i la taula disposades, amb el seu nom inscrit en ella. El Marc ja s’ha trobat amb els amics de l’any passat, entra a classe, s’acomiada del seu pare, li dóna un petó a la mestra, s’instal·la al seu lloc i s’espera que arribin tots els companys i companyes, molts coneguts dels cursos passats, però d’altres que s’estrenen a La Salle. Quins nevis! Com seran els nouvinguts?
Benvingut, Marc!
Ja hi són tots a l’aula. La Ceci els mana treure’s la bata que porten a la motxilla i penjar-la al passadís, on cadascun té un lloc propi amb el seu nom. Sempre amb una rialla als llavis, tímid, el Marc deixa la bata al penjador indicat i somriu al pare, que no el perd de vista. El Marc, excursionista, surfista, esportista complet, encara no ho sap, però és a punt de viure una de les grans aventures de la seva vida.
Jaume Garcia
Equip de redacció
