Rubén Viñuales, en una imatge d’arxiu. Foto: Tarragona21
Advocat posat en política, desacomplexat, portaveu d’una oposició polièdrica i candidat a reeditar el 2019 la seva condició de cap de llista presentant-se a les primàries d’un partit que sembla no tenir aturador. Rubén Viñuales és l’home que juga a ser el nou alcalde de Tarragona amb Ciutadans. Les línies mestres de què pensa fer si l’alquímia de la política li dóna l’oportunitat de ser-ho les presentarà el pròxim 3 de maig en un acte obert al públic al Teatre Tarragona.
En aquesta entrevista les avança, i caldrà estar-ne atents, perquè ni ell ni el seu equip entenen altra cosa que no sigui guanyar. “Hem de donar una nova empenta a la imatge de Tarragona, que està massa unida a Ballesteros”, afirma. És conscient que el 21-D “25.700 persones es van aixecar a Tarragona i van dipositar el seu vot per Ciutadans”. I si bé té clar que no es poden establir comparacions amb unes municipals (“primer per la participació i després perquè en unes municipals Ballesteros encara té tirón“), també fa valdre la dada de que milers de votants van trencar llavors la “barrera psicològica” d’apostar per Ciutadans.
Pregunta.- Quina valoració féu del pacte de govern entre Ballesteros i el PP?
Resposta.- Ell segurament dirà que li ha donat l’estabilitat que necessitava, sense oblidar Josep Maria Prats (Units per Avançar), amb qui sembla que encara mantenen el pacte al qual van arribar al seu dia. Però si files prim veus que no és el pacte que ell desitjava. Jo crec que ell tenia una idea amb Alejandro Fernández d’un pacte personal, però no li ha sortit bé. Amb la seva marxa (al Parlament) hi ha una sensació de regnes de taifes, que cadascú fa la guerra pel seu costat.
I és una llastima perquè Tarragona està en un moment decisiu de la seva història. Hem de començar a prendre decisions concretes per sortir d’aquest pou on estem, en l’àmbit de comerç, d’imatge de ciutat, de promoció turística, de dignificació dels barris i una sensació de deixadesa a tota la ciutat. I a hores d’ara sembla que el pacte només serveix per pensar en tacticismes polítics i no en la ciutat.
P.- Vostès es presenten com a líders de l’oposició però han salvat més d’un cop a Ballesteros
R.- Nosaltres no hem tingut mai una voluntat de fer una política partidista, pensant en els interessos de Ciutadans. Nosaltres volem fer reformes i canvis, i si un dia hem de desaparèixer perquè els hem aconseguit desapareixerem i ja està. En clau local hem votat allò que creiem en consciència que és millor per Tarragona. Per exemple, l’últim cop va ser amb els pressupostos (municipals d’enguany). Ho vam fer amb una abstenció, i no era una decisió fàcil perquè sempre havíem votat en contra, perquè crèiem que uns pressupostos prorrogats era un escenari molt dolent per a ciutat. I a més, també crèiem que era la millor manera per incidir de cara a fer possible el Pla de Xoc de Barris i aprofitar l’oportunitat de dur a terme una bona promoció comercial i turística de Tarragona. Els grans eixos que tothom demana.
Però no sabem ben bé perquè l’equip de govern no ho prioritza. Tenim la certesa que és pel tema dels Jocs Mediterranis. Sembla que tot va en aquesta direcció, encara que sigui una defectuosa idea: crec que va ser una errada estratègica, encara que ara ja no hi ha marxa enrere…
Tenim el marge que la política ens deixa i la paraula donada. Sembla il·lús, però també hem de tenir en compte que hi ha una pressió social important. Perquè l’equip de govern veu que tothom li demana l’aplicació d’aquest pla, entès no només per als barris sinó pel conjunt de la ciutat, i també com que eleccions darrere eleccions Ciutadans puja. És a dir, es percep a la ciutadania una voluntat de canvi. Ballesteros porta 12 anys com alcalde i més de 30 com a regidor. Des de l’any 1983, que és l’any que jo vaig néixer.
P.- Té la sensació d’haver pecat de novells?
R.- Jo pensava que pecaríem més fruit de la nostra inexperiència. I no. També hem sigut molt prudents…
P.- Però sembla que han estat tous en temes com el cas Inipro…
R.- Veurem com acaba. És cert que hem viscut la dimissió, que semblava que no havia de passar mai, de Gustavo Cuadrado (l’anterior cap de gabinet), la totpoderosa mà dreta de Ballesteros, i la presència tant de Begoña Floría com del mateix alcalde a la causa com investigats, que ja veurem com acaba. Però també és cert que la gent no semblava que n’estigués parlant massa d’això. S’ha produït un fet que psicològicament em fa molta gràcia, consistent en davant d’un problema no parlar-ne per així fer veure que no existeix. I en política funciona!
Però per a mi hi ha més problemes a la ciutat, com per exemple el seu endeutament. Reus està per sota del 75% i pot anar, per tant, a demanar préstecs. Ja és un ajuntament lliure, diguem-ne. Nosaltres no. Amb la ràtio d’endeutament al 110% encara estem absolutament intervinguts. Pau Pérez parla com si això fos una gran fita, però és que estem al màxim legal.
En definitiva, no crec que hàgem pecat de novells. Hem estat una oposició seriosa, responsable, que és el que a mi m’agradaria rebre dels que estiguessin a l’oposició si algun dia jo sóc alcalde. Però també ferma en temes com les despeses de la gerència de l’EMT, i moltes coses, hem estat taxatius i no ens ha tremolat el pols. Ni ens tremolarà, perquè per nosaltres és molt important tant la transparència com el compliment taxatiu de la llei. Si us fixeu en el temps de la Revolució Francesa, el greuge més gran que tenia la ciutadania era que la llei no era igual per a tots. I a Tarragona hi ha hagut moments que semblava que no s’aplicava la llei amb la mateixa rigorositat per uns i per altres. I això no pot ser. Hi ha la percepció que no tot s’ha fet com s’havia de fer.
P.- Es van tallar molts caps a la Revolució Francesa…
R.- Bé, també és veritat que després de la Revolució Francesa va arribar l’Imperi, no sé si van fer bon negoci… (riu)
P.- Vostè amb qui pactaria i amb qui no? Juguem a política ficció i imaginem un empat a regidors amb PSC…
R.- A quants?
P.- A set.
R.- Nosaltres només juguem a guanyar. Volem portar a terme molts canvis en aquesta casa, sobretot en un tema que sabem aixecarà certa resistència com és el de la modernització de l’administració, la burocràcia. Necessitem guanyar, i no tenir un empat. És l’únic objectiu que ens fixem. Pensar en qualsevol altra cosa seria contraproduent per a nosaltres. El que sí que està clar és que no podem pactar amb ningú que no respecti la Constitució, pel principi de compliment de la llei.
P.- Ja heu anunciat que us presentareu a les primàries per ser escollit de nou com a cap de llista a les properes municipals. Quan se celebraran?
R.- Això ho decidirà el partit. Espero tenir la confiança dels nostres afiliats, de les persones que ens han vist treballar dia a dia.
P.- I teniu llest algun esborrany de programa electoral?
R.- El tenim. I puc anunciar que el 3 de maig farem un acte de presentació de les nostres grans línies mestres al Teatre Tarragona (19.00 hores). Entenc que hi ha molta gent pensant que Ciutadans li fa gràcia i que Viñuales li agrada però es pregunta exactament què volem fer per Tarragona. Hi ha aquest dubte, i la nostra intenció és aclarir-ho.
Presentarem propostes en la direcció del Pla de Xoc de Barris; tornar a escoltar la ciutadania; recuperar la figura del regidor de barri però que sigui eficient i no una simple maniobra publicitària com era abans; destinar el pastís del pressupost a coses que la gent vol i necessita; apostar per la promoció comercial i turística com sectors estratègics, tan lligades que si guanyem les dues àrees estarien dins d’una única conselleria; la imatge exterior de Tarragona; la burocràcia… Aquest no és un tema menor. Ara per donar de baixa un gual necessites més d’un any, i les cues que es formen a l’OMAC és per demanar un volant d’empadronament. Això és indignant. Crearíem una conselleria de Coneixement i Qualitat que seria una còpia de la que existeix a la Diputació de Tarragona i significaria un canvi en el paradigma del treball intern de la casa. S’haurien de sistematitzar molts dels processos administratius i convertir-los en més telemàtics.
Parlarem també de neteja i seguretat. Tarragona sempre havia estat una ciutat molt segura amb una ràtio de delinqüència molt baixa. Però l’any passat vam tenir 1.400 robatoris a interior de vehicles. I també hi ha una cosa que no surt a les estadístiques com és l’ocupació d’habitatges perquè els propietaris són o bé entitats bancàries o no tenen control directe perquè són de fora. Per això no acostuma a haver-hi denúncia, i es genera una sensació d’inseguretat entre la gent que viu a la vora. Vam anar al Serrallo per conèixer aquesta situació i el testimoni de la mare d’una filla que es troba en aquesta problemàtica era dramàtic. I passa aquí, no a l’estranger.
En definitiva, hem de donar una nova empenta a la imatge de Tarragona, que està massa unida a Ballesteros.
P.- Us dóna la sensació que Ballesteros amaga les sigles del PSC?
R.- Sí. Això ja ho va fer a les anteriors eleccions. Passa quan arriba a confondre la cosa pública amb la persona. Nosaltres ho tenim arreglat al nostre partit: per estatuts només pots estar governant durant 8 anys. Llavors s’ha acabat. Tenim data de caducitat i és una mesura de regeneració automàtica. No genera dubtes ni dobles interpretacions.
A més, fa que pensis més en el projecte que en la persona, perquè saps que la persona és temporal, però el teu projecte no. I si jo sóc 8 anys alcalde m’agradaria veure que el meu projecte arribarà a concretar-se. I això no es pot fer ni amb Ballesteros ni amb el PSC ni amb els partits del bipartidisme històric. Podem estar 8.000 anys. També Convergència. Sense anar més lluny, a Vila-seca Poblet porta més de vint anys d’alcalde. I esperin… Poblet és un gran polític, però Ballesteros porta ja 12 anys i el seu cicle ja s’ha acabat. De fet, crec que es torna a presentar per fer un servei al partit. Ha volgut tapar-lo tant que si ell marxa no hi ha res. Perquè un dels seus problemes és l’equip.
P.- El vostre rival a l’hora de buscar nous vots a les municipals serà el PP?
R.- No ho crec.
P.- De fet, sempre heu dit que a vostè el voten fins i tot independentistes.
R.- En clau local, sí. Tinc la sort de ser de Tarragona, la gent em coneix, i en clau local podem donar una nova embranzida a la ciutat. Jo estic per parlar de Tarragona, no d’altres debats. Estarem en desacord en el tema de l’independentisme. Genial. Però és que dit això, podem parlar de tota la resta de temes. I a nosaltres, en clau local, els vots ens poden arribar d’on sigui. I tenim la possibilitat de donar un canvi real perquè el nostre és un equip de tècnics. Estem oberts al talent. La nostra llista serà de persones que saben el que fan a cada àrea. Pau Pérez crec que té la carrera de Filosofia: nosaltres, en canvi, a Hisenda Pública posaríem un economista.
No ho fem per quedar bé: és que dóna més tranquil·litat. Jo ho veig com una empresa. Jo no agafaré algú perquè sigui maco o maca, o perquè em caigui simpàtic. Perquè al final, si ell ho fa bé, a mi em farà millor.
Ara només som tres, vull dir que tampoc hem de mantenir molta gent… (riu) Jo estic molt content amb la gent que tinc. El Pedro Sánchez és una persona amb el do de la ubiqüitat i és una feina que la gent valora molt. La Sonia Orts és la meva mà dreta, no podria fer ni tres quartes parts del que faig sense ella. Tinc els assessors, que són com regidors. Fins i tot el nostre administratiu és ràpid, té idees, i forma part del grup. Nosaltres al final no vam treure cinc regidors per 31 vots. La Beatriz va decidir marxa, i això és lícit, però jo crec sincerament que el 2019 traurem molts més regidors. I la nova gent ha de ser molt complementària i molt tècnica de les àrees.
J.S.
Equip de redacció
