.


La companyia ha participat amb una ponència sobre el rol dels elements químics en la salut i l’aigua en el marc de la 13a Festa de la Ciència celebrada del 26 al 27 d’octubre a Barcelona.

Carburos Metálicos, companyia líder en el sector de gasos industrials i medicinals a Espanya que forma part del Grup Air Products, ha contribuït a la commemoració de l’Any Internacional de la Taula periòdica dels Elements Químics quan es compleix el 150è aniversari de la seva creació.

Carles PalléProduct Manager sector d’Aigües en Carburos Metálicos, ha estat un dels experts que va intervenir dissabte passat en el col·loqui ‘Els elements químics i el seu rol en l’àrea de la salut i l’aigua’, una de les activitats promogudes per la Societat Catalana de Química i l’Institut d’Estudis Catalans en el marc de la 13a Festa de la Ciència 2019 amb la col·laboració de diverses institucions i entitats.

Aquest festival científic ha inclòs diverses activitats divulgatives que s’han desenvolupat entre el 26 i el 27 d’octubre en el Moll de l’Assot a Barcelona i en les quals una de les efemèrides protagonistes ha estat la creació de la taula periòdica a càrrec de Dmitri Mendeléyev.

En la seva intervenció, Carles Pallé ha abordat l’ús d’elements de la taula periòdica tan importants com l’Oxigen, Heli o Hidrogen per al tractament d’aigües, així com d’altres gasos com a CO₂ per a reduir el pH de l’aigua, ja que en dissoldre’s en ella forma àcid carbònic que actua com a agent neutralitzador. L’ús del CO₂ per a regular el pH constitueix una alternativa per partida doble, mediambiental i econòmica, als àcids minerals.

Aquest mètode també és una forma més sostenible de reduir el pH de l’aigua, ja que, al mateix temps que evita la formació de sals residuals com a clorurs o sulfats, contribueix al fet que el CO₂ quedi fixat en l’aigua en forma de bicarbonats en lloc de traslladar-se a l’atmosfera. La sostenibilitat es troba en el centre de l’activitat empresarial de Carburos Metálicos. No es tracta únicament d’oferir solucions eficients i duradores als nostres clients, sinó fer-ho de manera sostenible, conservant els recursos i reduint el nostre impacte mediambiental.

Així mateix, des de Carburos Metálicos estem alineats amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides. En concret, amb el tractament d’aigües contribuïm amb l’ODS 6 (Aigua neta i sanejament) i l’ODS 9 (Indústria, Innovació i infraestructura, ha comentat PalléProduct Manager sector d’Aigües en Carburos Metálicos.

Any Internacional de la Taula periòdica

L’Assemblea General de les Nacions Unides i la UNESCO van proclamar l’any 2019 com l’Any Internacional de la Taula periòdica dels Elements Químics, amb la finalitat de posar en relleu la capacitat de la química per a promoure un desenvolupament sostenible, una energia neta, una adequada alimentació i la salut de la població, a més de proporcionar solucions als nombrosos reptes mundials en sectors crítics com el medi ambient.

La taula periòdica dels elements químics és un instrument de referència universal d’una rellevància científica similar a la teoria de Darwin sobre l’evolució per selecció natural. La idea d’ordenar els elements químics ha permès disposar d’un marc que continua vigent avui dia, capaç d’acollir a tots els elements que s’han anat descobrint des de la seva creació, inclosos els quatre últims: 113, 115, 117 i 118, anomenats nihonio (Nh), moscovio (Mc), téneso (Ts) i oganesón (Og), respectivament, que ocupen les últimes caselles buides de la taula.

A més, es posarà en valor la contribució de diferents dones en la construcció de la taula periòdica. Entre elles, Maria Sklodowska-Curie, codescobridora del poloni i el radi en 1898, i la investigadora austríaca Lise Meitner, la qual, juntament amb Otto Hahn, va descobrir en 1918 un isòtop del protactinio, precursor de l’actini. A

ltres exemples de dones implicades en la història de la taula periòdica són la investigadora alemanya Anada Noddack, que va descobrir, juntament amb el seu marit Walter Noddack, el reni, dit així en honor a la seva terra, Renania, així com la investigadora francesa Marguerite Perey, la primera dona a ingressar en l’Acadèmia Francesa de les Ciències i que va detectar en 1939 un nou element natural al qual va anomenar franci, en honor al seu país natal.