TARRAGONA 21

Mar Camacho, la filòloga que pilota la innovació, la recerca i la cultura digital de la Generalitat

Mar Camacho, duant una exposició. Foto: Cedida

Aficionada a l’esport i a la lectura quan la feina li deixa uns minuts, Mar Camacho es va llicenciar a la primera promoció de la URV de filologia anglesa i alemanya abans d’acabar com a directora general d’Innovació, Recerca i Cultura Digital de la Generalitat.

Amb 49 anys, la seva és una de les empremtes de la URV en primer nivell de govern, a la qual cal sumar el que en va ser tercer rector i actual Secretari d’Universitats, Francesc Xavier Grau. «Acabada la carrera vaig acabar fent els cursos de doctorat a la Universitat de Barcelona sobre llengua, pluralisme cultural i interculturalitat. Uns conceptes dels quals ara se’n parlen tant però que en aquell moment eren incipients». I és precisament enmig d’aquesta trajectòria vital on cal trobar la clau del seu futur. «Juntament amb el meu marit vàrem anar als Estats Units a fer tot un any de recerca predoctoral. Jo inicialment em volia dedicar a la literatura», un desig acaronat pel fet de viure a Boston i estar sota els efectes de l’activitat de Harvard «repleta de conferències de premis Nobel. Però justament la nostra estada a l’estranger va coincidir amb el boom d’Internet».

Era el 1997, i la revolució digital li va despertar la curiositat. «Recordo de poder els titulars de la premsa d’aquí –i poca cosa més- com si ja fos un gran avenç. Jo em vaig matricular durant la meva estada a Boston per poder escoltar molts dels autors que havíem llegit i estudiat. Era apassionant», rememora, encara que «amb la irrupció» del nou món digital «em vaig apuntar a un curs que es deia ‘Del llibre a l’ordinador’. I va ser la primera vegada que vaig tenir contacte amb un ordinador no tant per poder processar textos sense més, sinó per començar a accedir a la gran finestra que et suposava Internet».

Pionera de l’ús de la tecnologia a l’aula

Amb el cuquet ja sembrat dins d’una personalitat inquieta, «quan vaig tornar no sabia si dedicar-me al món acadèmic o de la docència, que sempre m’ha agradat. Al final vaig treure’m les oposicions de secundària d’anglès i alemany». I un cop aprovades, «em vaig dedicar molt a treballar amb els meus alumnes d’alemany de l’institut amb els ordinadors que hi havia al centre, que eren poquets», val a dir. «M’havia de barallar amb els coordinadors d’informàtica del centre perquè em deixessin la clau que sempre portaven a la butxaca. Es pensaven que era seva», ironitza. «Anys després els alumnes d’anglès es matriculaven a alemany només per poder fer coses amb els ordinadors», afegeix remarcant el seu caràcter de pionera de l’ús de la tecnologia a l’aula. Era l’inici d’una gran amistat, que la portaria cap a la direcció general.

Durant el camí, «em van començar a demanar que fes formació al professorat i el departament d’Educació em va concedir una llicència d’estudis per fer recerca i aplicar-la a les aules. Ho vaig aconseguir malgrat que quan vaig anar a la Via Augusta de Barcelona a demanar-la, una senyora que em va atendre em va dir que no me la donarien perquè era massa jove. No cal ni que la demanis, em va deixar anar».

Aquesta nova pantalla superada va suposar deixar l’institut i iniciar una nova etapa al departament. «En veure que tenia aquesta experiència en TIC, em van demanar que dissenyés un programa de formació pel professorat de llengües. I va acabar sent la meva tesi doctoral». Camacho paral·lelament s’havia incorporat el 2001 a un grup de recerca de tecnologia educativa de la URV ubicat a Pedagogia. «Algú li va dir a la directora d’aquest grup que m’havia de conèixer i hi he estat fins ara que he hagut de deixar la universitat», explica. «El 2006 vaig llegir la tesi i començar a ser professora associada, i el 2009 ja em van fer un contracte a temps complet. Fins al juliol de l’any passat he estat donant classes a la universitat».

La seva estada a la URV, tant com alumne com professora, li ha donat perspectiva sobre el creixement d’un centre de coneixement nascut a l’extraradi però capaç de fer-se un forat en àmbits internacionals gràcies al seu prestigi. «La Rovira i Virgili va fer molt bé els deures al seu moment. Va ser molt visionària en el sentit de veure venir tot allò que seria rellevant quant a acreditacions, publicacions científiques i rànquings en una etapa molt incipient. I per això van exigir molt al seu professorat. I tot plegat a fet possible que la URV es pugui mantenir en el moment en què hi ha hagut una sacsejada a totes les universitats pel que fa a finançament i a moltes altres coses».

El conseller Josep Bargalló i la directora general Mar Camacho. Foto: Departament d’Educació

Parlar de diners permet parlar també sobre si la seva feina professional dins de la Generalitat la fa sentir com la germaneta pobra dels pressupostos de l’executiu. «L’aposta de la conselleria d’Educació per la cultura digital s’ha evidenciat aquesta legislatura en la creació de la direcció general, que fins ara no en tenia aquest rang i per tant no estava en les posicions on es prenen les decisions». L’aposta estratègica és «empoderar els ciutadans i els joves» en l’ús de les noves tecnologies i, pel que fa a resultats pràctics, «ara hem creat un pla que impulsa l’ús de dispositius mòbils (mòbils i tauletes) com a tecnologies educatives, i presentarem també un pla d’educació digital, del qual Catalunya encara no en disposava». Una línia destinada en gran part a «capacitar el professorat en fer un ús significatiu de les eines digitals». Entre altres coses «per saber com articular i conviure amb la tecnologia que tenim a les aules. Sense prohibir-la però fent-ne un bon ús. Aquest ha estat sempre el meu cavall de batalla», exclama Camacho.

La direcció general que dirigeix «es va originar a partir d’una àrea secundària ja existent al departament, i durant el procés de dotar-la de contingut vam pensar que la recerca també havia de tenir un espai». Un aspecte modest i novador «destinat a connectar i apropar les necessitats educatives sorgides als centres de primària i secundària amb els grups de recerca de les universitats», evitant així la dispersió de recursos en estudis estèrils i a fons perdut. Aquests criteris d’eficiència i permeabilitat entre els dos mons acadèmics tenen una derivada en forma d’un projecte, en fase d’estudi i pel qual ja s’han iniciat contactes amb les universitats, destinat a crear «una plaça de professor vinculat seguint la idea dels estudiants de medecina que fan pràctiques als hospitals. Seria una mena de MIR docent».

El concepte és que un professor, abans d’entrar dins de la roda del món laboral, hagi de fer un procés d’inducció i viure in situ les experiències de donar classes. «A Finlàndia i a França ja tenen aquest model en funcionament», afirma Camacho, malgrat reconèixer que no cal anar a buscar sempre les solucions més enllà de l’horitzó. «Hem de tenir en compte que la realitat que tenim aquí no és la mateixa que tenen al Canadà. I de vegades, tot i la necessitat d’estar sempre al dia, tenim l’obsessió d’anar a mirar a fora quan dins de Catalunya hi ha el coneixement suficient per a fer bones coses».

Jordi Siré

‘Canción sin nombre’, Millor Opera Prima del Festival REC

Imatge dels guanyadors del Festival REC. Foto: Cedida

Una història sincera i honesta que, després de la seva estrena a Cannes, ‘Canción sin nombre, ha seguit conquerint festivals. Al Festival REC 2019, el film ha estat representat per la Actriu canaria Ruth Armas, que executa un dels papers principals de la història, i que va explicar les seves experiències durant el rodatge a l’Antiga Audiència.

El llargmetratge de Melina León posa el focus en una història honesta i real, ubicada al Perú durant els anys vuitanta.

Premi del públic: ‘SYSTEM CRASHER’

D’altra banda, el Premi del Públic en l’edició 2019 recau en ‘SYSTEM CRASHER’, la commovedora història que signa Nora Fingscheidt i que ens parla de la Benni, que té 9 anys i una energia desenfrenada. En la seva salvatge cerca d’afecte duu a la desesperació a tothom del seu entorn. És petita, però perillosa; allà on va, acaba sent expulsada: ha acabat sent allò que el servei de protecció del menor anomena un «system crasher».

La pel·lícula ha estat una de les grans sorpreses del festival on, com en altres certàmens, ha impactat amb la seva energia i nervi. Essent radicalment autèntica, la debutant Nora Fingscheidt transcendeix l’estudi psicològic manufacturant una gran peça de cinema vibrant, visceral i emotiva.

A través dels enquadraments precisos i acords amb el relat, la directora demostra que ha superat els seus referents amb aquesta primera pel·lícula, que és la proposta alemanya per als Oscar. Amb una inoblidable actuació de la nena Helena Zengel, la història de Beni atrapa des del primer fotograma i no et deixa fins temps després d’acabada la pel·lícula.

El llargmetratge ha estat distingit amb els següents premis: Os de Plata a la Millor Contribució Artística al Festival de Berlin, Millor Pel·lícula Novos Directores Sao Paolo, Millor Pel·lícula New Talent Taipei Film Festival, Premi del Públic al Festival de Transilvania i candidata d’Alemanya per l’Oscar. A tots aquests reconeixements se li suma, per tant el reconeixement del festival tarragoní.

Premis Jurat de la Crítica:

Millor Pel·lícula – ‘YA NO ESTOY AQUÍ’

Menció especial – ‘JUST DON’T THINK I WILL SCREAM’

‘YA NO ESTOY AQUÍ’- Millor Pel·lícula per al Jurat de la Crítica

A més a més de la distinció com a Millor Opera Prima, el Festival REC d’enguany compta amb més pel·lícules que han vist guardonada la seva proposta original, valenta i arriscada.

Aquest és el cas de ‘YA NO ESTOY AQUÍ’, de Fernando Frías, que ens parla d’Ulises, un noi mexicà de 17 anys, es veu forçat a immigrar als Estats Units a causa d’un malentès amb el càrtel local. Deixa enrere tot el que el defineix: el seu grup i les festes ‘cúmbia’ que adora. Un film poderós que ens introdueix l’extravagant i alhora fascinant tribu urbana dels colombians, existent a Monterrey. Amants de la «cumbia regia», tot i ser considerats una mica freaks, són admirats i seguits pels seus balls i festes, i també per la seva sorprenent estètica; pentinats cridaners, moda bastarda i actitud cool.

En el seu segon llargmetratge després de la indie Rezeta (2012), Fernando Frías ens fa gaudir d’aquesta complexa subcultura a través d’uns enquadraments mestres i una personal mise-en-scene que construeix una presència totèmica dels personatges, revelant unes potents imatges icòniques d’un moviment musical amb prou feines conegut.

‘YA NO ESTOY AQUÍ’ és una història que atrapa, que transmet amb gran pols els sentiments trobats d’un migrant, el ‘lost in translation’ del xoc de cultures, com de perdut es pot trobar un ésser humà al seu propi planeta.

Premis Jurat Jove

Millor Pel·lícula – ‘CANCIÓN SIN NOMBRE’ – També Millor Opera Prima Internacional

Menció especial – ‘LA INNOCÈNCIA’

El Jurat Jove del Festival també se suma al reconeixement a ‘CANCIÓN SIN NOMBRE’. La pel·lícula, que es desenvolupa en el llenç d’un pulcre i respectuós blanc i negre, que afegeix solemnitat i profunditat a un relat que esdevé universal i que ja ha rebut guardons com el FIPRESCI Award a Montreal Festival of New Cinema, Millor Director Emergent a Munich Film Festival i Millor Director a Thessaloniki Film Festival.

El submarí era l’àrbitre

Els grana ho han probat tot per terra, mar i aire. Foto: Nàstic

Dues jugades polèmiques han truncat la tercera victòria consecutiva del Nàstic. Estadísticament, no hi havia debat: els grana probablemente no l’assolirien. Així ha estat, però no pas per manca d’ímpetu, ganes i professionaitat.

Un expulsió rigorosa de Bonilla i una falta no assenylada en un perillós atac grana han encès els ànims del respectable, que ha acomiadat l’equip amb una ovació donada l’empenta que han demostrat. No han defallit en cap moment. Han buscat l’empat per terra, mar i aire, però la sort no era avui la seva aliada contra el submarí groc.

Voluntàriament o no, Borja Martínez García s’ha convertit en el protagonista del matx amb decisions molt qüestionada pel públic. Els grana han hagut de remar en contra davant les adversitats del moment. ‘Jo no vaig enviar els meus vaixells a lluitar contra els elements’, diria Felip II en la clamorosa derrota contra la flota anglesa.

Els grana jugaven davant els aficionats nastiquers amb l’objectiu de tornar a sumar tres punts i continuar l’escalada en la classificació del grup III de Segona Divisió B. Davant, el Villarreal B, un dels equips més joves de la categoria.

Els primers minuts han estat igualats, tots dos conjunts han mostrat molta intensitat per fer-se amb el control del partit. El Nàstic és qui mostrava més caràcter en els metres finals per tal d’inaugurar el marcador. La primera arribada ha estat a pilota aturada, mitjançant un xut potent de Bonilla que ha obligat a respondre al meta Fuoli enviant a córner. I en el minut 18 s’ha produït l’acció que canviaria el signe del partit. L’àrbitre ha considerat que una entrada de Bonilla a Baena era mereixedora de l’expulsió del jugador sorià. Els grana s’han quedat amb deu efectius quan no s’havia superat l’equador del primer temps. A partir d’aquests instants, els locals s’han replegat prop de la porteria de Bernabé, sabedors de la gran qualitat del joves del filial groguet. I en un xut llunyà, Diego ha inaugurat el marcador. La pilota ha traçat una gran paràbola, ha topat a la base del pal i ha acabat creuant la línia de gol. En els instants posteriors, els de Toni Seligrat intentaven sortir en ràpides jugades de contraatac o pilotes llargues, en busca del punta referència, avui Lolo Plá. Tot i el gran treball les ocasions de gol no han arribat en cap de les dues porteries.

A la represa, el Nàstic ha continuat buscant l’empat amb major intensitat que els de Castelló. El meta Fuoli ha pogut enviar a córner un xut de Pol Valentín en el 48’. I pocs minuts després, el mateix meta visitant i un defensor han estat a punt d’enviar-se a pròpia porteria la centrada-xut de Pol Ballesteros. Bernabé Barragán també ha intervingut en dues rematades des de la frontal de l’àrea quan es complia l’hora de joc. El perill local també ha tornat a la porteria de l’equip entrenat per Miguel Álvarez. A pilota aturada i en segons jugades ha aparegut Perone per rematar amb el cap a 20 minuts del final. La pilota s’ha perdut per poc. I en els últims minuts, fins a quatre ocasions grana. Pol Valentín i Pol Ballesteros no han estat encertat en trobar la porteria en les respectives rematades. Mentre que el meta visitant i la defensa han evitat fins a dos cops el remat de Goldar des de l’interior de l’àrea. Finalment, tot i la derrota per la mínima, els aficionats nastiquers han ovacionat l’esforç dels seus jugadors a la conclusió del matx.

Els grana buscaran tornar al camí de la victòria en el proper enfrontament, corresponent a la jornada 17, davant l’Atlético Levante UD, duel que es disputarà el diumenge 15 de desembre, a partir de les 17 hores, a la ciutat esportiva del Levante UD.

Fitxa tècnica

Alineacions

Nàstic: Bernabé, Bonilla, Goldar, J. Rodríguez, Lolo Plá (Habran JR, 73’), J. Márquez (D. Petcoff, 63’), R. Brugué, J. Pereira (Pol V, 27’), Perone, Pol B, Albarrán.

Villarreal CF ‘B’: Fuoli, Andrei, C. Blanco, Sofian, Migue, Ramón, Pacheco (Daniel, 90’), Baena (Sergio, 60’), Collado (Junehyuk, 69’), Edu Espiau, A. Millán.

Gols: 0-1, Diego (33′).

Partit de la jornada 16 del grup III de la Segona Divisió B disputat al Nou Estadi. 3.455 espectadors. Partit arbitrat per Borja Martínez García (Col·legi de La Rioja). L’import íntegre de la taquilla es destinarà a la plataforma Riuada Solidària al Francolí.

Les colles castelleres busquen blindar-se de les agressions masclistes

El 3d10 amb folre i manilles dels Castellers de Vilafranca aquesta diada de Tot Sants. Imatge de l’1 de novembre del 2019. Foto: Estefania Escolà

Les colles castelleres han endegat els últims temps plans de prevenció i actuació per initentar blindar-se contra les agressions masclistes. De fet, des de la mateixa Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) van impulsar fa quasi dos anys una comissió per agrupar iniciatives que algunes colles havien començat per separat i que servia com a punt de partida per a les que s’ho plantejaven. Actualment ja són 23 les agrupacions que formen part de la comissió, la més nombrosa de les diverses que té la Coordinadora.

Els Castellers de Vilafranca, el Xiquets de Tarragona, els Minyons o la Vella de Valls hi treballen des de fa un temps i colles universitàries com els Ganàpies de la UAB van ser pioneres. Totes constaten a l’ACN que l’existència de protocols d’actuació han generat un canvi positiu en les dinàmiques dels grups.

La vicepresidenta de la CCCC i responsable de la comissió d’equitat, Inés Solé, explica que un dels objectius del grup de treball és tenir totes les eines necessàries per solucionar situacions d’aquest tipus, en cas que es produeixin en l’entorn casteller. «S’ha de treballar contra el racisme, l’homofòbia o situacions de gènere. Els castells són una activitat molt peculiar, on hi ha un contacte físic que mai ha suposat un problema, però les colles són un reflex de la societat», i dels seus problemes, explica.

Els Xiquets de Tarragona, entre els pioners

Una de les colles pioneres en impulsar una Comissió d’Igualtat pròpia és la dels Xiquets de Tarragona, de la qual també forma part Solé. La van crear fa un parell d’anys un grup de castelleres per tractar agressions que es poden donar en l’àmbit casteller i va ser aprovada per la junta directiva de l’entitat. A principis d’aquesta temporada la van presentar a la resta de la colla i van informar de la seva feina.

Un dels elements que han desenvolupat és un protocol, que contempla diferents vies d’actuació en cas que es produeixi una situació indesitjada. «L’objectiu del protocol és la prevenció, i entén com a agressió el fet que una persona se senti agredida, ja sigui per insults o mirades. No cal que hi hagi un contacte físic i no ha de ser només envers la dona. També pot ser per actituds racistes o contra LGTBI», assenyala Aitana de la Varga, membre de la Comissió d’Igualtat i de la junta directiva dels matalassers.

Per fer més evident la seva presència entre els membres de la colla, des d’enguany llueixen un braçalet lila als assajos, actuacions i en les activitats d’oci en les quals també es puguin produir agressions d’aquestes característiques. A banda, han posat en servei un número de telèfon per tal que es puguin denunciar accions de manera més confidencial. «La persona agredida pot posar-se en contacte amb nosaltres, però també pot ser una tercera persona la que denunciï, o algun company de la víctima pot venir a informar-nos», detalla Irene Llatse, membre de la Comissió d’Igualtat. Llatse apunta que fins ara el telèfon no ha rebut cap missatge, però reconeix que hi ha hagut persones que les han contactat després d’haver-se sentit agredides.

En cas que s’hagi pogut identificar la persona agressora, els membres de la comissió valoren si és adient anar-hi a parlar per solucionar el problema des de la mediació. De tota manera, «en última instància es pot parlar amb la policia», assenyala De la Varga, ja que l’autor dels fets pot no ser un integrant de la colla. En cas que ho fos, la junta directiva té la potestat de sancionar-lo, o expulsar-lo.

La Colla Vella dels Xiquets de Valls, en fase de diagnosi

En la mateixa línia que els Xiquets de Tarragona està treballant la Colla Vella dels Xiquets de Valls. En el seu cas han posat en marxa un grup de treball, que neix a través de la comissió de la CCCC. L’han impulsat un parell de noies de la colla, preocupades per la possibilitat que hi haguessin situacions d’aquest tipus dins l’entitat. Una d’elles és Marta Linares, que afirma que la feina feta fins ara els ha servit «per remoure experiències» i unir-se.

Linares reflexiona que les dones són minoria a la Vella i s’han adonat que en ocasions «quan es queden embarassades costa molt que tornin a la colla». La presència femenina, de fet, és més reduïda a partir dels 30 anys que no pas en franges d’edat inferiors. La creadora del grup de treball assenyala que a partir de la feina que han desenvolupat en els darrers mesos han aconseguit que s’hagi equilibrat la presència de dones en diferents posicions dels castells, fet que els permet tenir «més oportunitats». «Cal fer entendre al gruix de la colla, que tenen més edat, que no és un atac als homes, sinó que el què es pretén és conviure en igualtat de condicions», especifica.

Amb tot, encara es troben en una fase de diagnosi, de «veure la salut de la colla en perspectiva de gènere i recollir experiències de tothom». «Cal veure com som, i a partir d’aquí crear plans d’actuació, protocols per casos d’agressions i fer un pla d’igualtat, com en la majoria d’empreses grans», raona Linares. Des de la CCCC, precisament, acompanyen les colles en aquesta línia. Solé es felicita pel fet que totes les entitats «sempre han respost amb molta contundència» davant d’actituds sexistes, homòfobes o racistes, i que la feina de les diferents comissions de les entitats «ha enriquit tothom».

Els Minyons de Terrassa: «Ens hem adormit en aquest tema»

Els Minyons de Terrassa és una de les colles que des de fa un any està treballant per crear un pla de gènere per eradicar conductes sexistes al pati i a les places. El seu director, Jesús Rodríguez, reconeix que una colla com la de Terrassa que va ser pionera en la incorporació plena de la dona als castells, s’ha «adormit» una mica a l’hora de treballar per tenir una colla «on tothom s’hi senti bé».

Precisament aquest cap de setmana, s’ha fet públic que dues de la desena de víctimes del professor de gralla del Vallès tocaven amb els Minyons de Terrassa i eren menors d’edat quan presumptament van patir abusos sexuals entre el 2007 i el 2008.

Rodríguez, va explicar a l’ACN que van tenir coneixement del cas en obrir-se la investigació policial, ja que en el seu moment no van detectar res i que ja s’han posat a disposició de les advocades que porten els casos i dels Mossos d’Esquadra.

Jesús Rodríguez va reconèixer que no van detectar cap conducta fora de lloc en el seu moment i ho atribueix a la manca d’un protocol de gènere. «Ens hem adormit en aquest tema. És un problema i no ens n’hem d’amagar», va afegir.

ACN

Granados, de nou ponent al principal fòrum de debat turístic internacional a les Canàries

Granados, en la seva particiació al fòrum l’any passat. Foto: Cedida

L’alcalde de Salou i president del Patronat Municipal de Turisme, Pere Granados, assistirà els dies 12 i 13 de desembre a la setena edició del Fòrum Internacional de Turisme Maspalomas Costa Canària.

El batlle participarà com a ponent en aquesta important convocatòria, organitzada per l’Ajuntament de la Villa de San Bartolomé de Tirajana, el Cabildo de Gran Canària i la Universitat de Las Palmas de Gran Canària, a través de la Facultat d’Economia, Empresa i Turisme, que reuneix centenars d’especialistes i professionals del turisme.

L’esdeveniment de Gran Canària ofereix el marc idoni per a l’intercanvi d’opinions i experiències sobre els principals problemes del sector i les seves solucions, així com les tendències que marcaran el futur de l’activitat turística.

El VII Foro Internacional Maspalomas Costa Canaria compta amb la col·laboració de l’Organització Mundial del Turisme, la Universitat Ibn Zohr de Agadir del Marroc i l’Institut Politècnic de Setúbal, de Portugal.

Aquest fòrum inclou la celebració de dos esdeveniments paral·lels: un congrés científic sobre els reptes del sector turístic davant del canvi de cicle i unes jornades de debat.

El congrés científic concentra un centenar de persones i experts nacionals i internacionals que exposen les seves investigacions. Les jornades de debat es composen de taules rodones en les què hi prenen part especialistes i professionals de tot el món.

Precisament, dins de les jornades de debat, el mandatari salouenc participarà el proper divendres, dia 13 de desembre, en una taula rodona sobre overtourism (sobreturisme) a les destinacions insulars, juntament amb Jafar Jafari, fundador i editor d’Annals of Tourism Research: A Social Science Journal; Yoel Mansfeld, professor d’Estudis Turístics al Departament de Geografia i Estudis Mediambientals de la Universitat de Haifa (Israel); Natalia Martínez Páramo, cap de la Unitat Agència Executiva per a les Pymes, Comissió Europea; i Harald Pechlaner, president de l’Associació Internacional d’Experts Científics del Turisme AIEST (Association Internacionale d’Experts Scientifiques du Tourisme). El moderador serà Antonio Garzón, fundador i soci gerent de Nutrihotel.

Cal recordar que Pere Granados, a més de president del Patronat Municipal de Turisme de Salou és diputat delegat de Projectes Europeus i Regió del Coneixement de la Diputació de Tarragona; membre del Consell Rector del Patronat de Turisme “Costa Daurada i Terres de l’Ebre”, i membre del Consell de Marca; membre del grup nuclear de la “Regió del Coneixement de la Catalunya Sud” (Universitat Rovira i Virgili); i membre de l’Aliança de Municipis Turístics de Sol i Platja (AMT).

L’any passat, l’alcalde de Salou ja va participar en la sisena convocatòria d’aquest fòrum, concretament, en una taula rodona sobre les repercussions de l’oferta d’oci en la competitivitat de les destinacions turístiques.

Extingit un incendi en un habitatge de Reus

Una dotació dels bombers durant l’extinció de l’incendi. Foto: ACN

Els Bombers han extingit l’incendi que s’ha produït en el primer pis d’un habitatge de Reus, situat al carrer Vila-seca, 2. El foc, que s’ha originat a la cuina on s’ha cremat la campana extractora, no ha causat ferits ni afectacions personals, segons fonts del cos.

L’avís l’han rebut quan passaven pocs minuts de les quatre de la tarda d’aquest dissabte i en l’extinció hi han treballat tres dotacions dels Bombers. Un cop sufocat el foc, els efectius han revisat tots els pisos d’aquest edifici.

ACN

Detingut el presumpte autor de la crema de sis contenidors als barris de Ponent

Imatge d’arxiu d’una vehicle de la guàrdia urbana. Foto: Tarragona21

La guàrdia urbana de Tarragona va detenir ahir, 6 de desembre, a dos quarts de nou del vespre, al presumpte autor de la crema de sis contenidors a diferents carrers dels barris de Ponent durant la tarda.

Concretament, els contenidors ubicats al carrer Riu Besos, avinguda President Tarradelles, Rambla de Ponent, Riu Llobregat i Sant Benilde. Una dotació de la guàrdia va detenir l’home “in fraganti” quan estava calant foc el sisè contenidor. En tots els incidents, els Bombers van procedir a apagar el foc.

La guàrdia urbana va procedir a la detenció del presumpte autor per danys, s’estan instruint diligencies i passarà a disposició judicial.

La Muga i ¿Qué hicimos mal? s’emporten el Primer Test del Festival REC

Els guanyadors de la categoria, en dues fotos de famílies. Fotos: Cedides

Les propostes La Muga i ¿Qué hicimos mal? (What have we done wrong?) han estat les dues guanyadores dels tres premis que cada any atorga el Primer Test del Festival REC 2019, en la categoria del laboratori professional que cada any impulsa el festival.

Les dues produccions, en fase de postproducció, han estat premiades en el marc del certament del festival que posa en contacte als creadors amb distribuïdors, programadors i agents de vendes donen consell als directors i productors per afavorir l’èxit i l’entrada en el mercat internacional de les obres participants.

Premis per dues produccions

Per una banda, La Muga (Dir. Alba Bresolí & Antía Álzarez), s’erigeix amb el Premi Eclair, patrocinat por Eclair y atorgat pel comitè d’experts assistents i participants en les jornades Primer Test. Consisteix en la producció de màster en DCP de la versió original de la pel·lícula i una primera versió subtitulada.

Per una altra, la proposta ¿Qué hicimos mal? (What have we done wrong?) (Dir. Liliana Torres. Prod. Matriuska Producciones, Avalon, Miss Wasabi), ha rebut les dues altres distincions que aquest any es disputaven en el marc del Primer Test d’enguany, La pel·lícula ha rebut els premis Málaga Work in Progress i Premio Cinemart.

Per una banda, el guardó Cinemart es duu a terme gràcies a la col·laboració entre Catalan Films & TV i el Festival Rec. Un comitè de Català Films & TV atorga el Premi consistent en què el productor de el projecte escollit podrà viatjar de la mà de Catalan Films & TV al Festival Internacional de Cinema de Rotterdam i participar en les activitats d’indústria i en el seu mercat de coproducció Cinemart , que se celebra del 26 al 29 de gener 2020, a Rotterdam.

De l’altra, el Málaga Work in Progress , és un premi nou d’enguany i neix de la col·laboració entre el Festival Rec de Tarragona i el Festival de Màlaga. El comitè de selecció del Màlaga Work in Progress atorga el Premi, que consisteix en la directa selecció i participació automàtica de el projecte premiat a el Màlaga Work in Progress.

Nova col·laboració amb el Festival de Màlaga

El RECLab —l’apartat d’indústria del Festival REC de Tarragona organitzat per l’associació Play Acció Cultural.— i MAFIZ (Màlaga Festival Industry Zone), l’apartat d’indústria de Festival de Màlaga, han signat enguany setmana un acord de col·laboració per les dues pròximes edicions.

L’objectiu d’aquest acord serà potenciar la promoció i finançament de projectes participants en Primer Test del RECLab, així com en el Màlaga Work in Progress, l’espai que MAFIZ destina a impulsar la finalització de pel·lícules en fase de post producció.

Dins el marc de col·laboració, les dues entitats es comprometen a seleccionar un dels projectes que concorrin a tots dos certàmens i que podran optar als premis que s’atorguin durant la seva celebració. A més tots dos esdeveniments es promocionaran mútuament en les seves pàgines webs, xarxes socials i catàlegs. En les dues pròximes edicions dels dos festivals, estarà present i acreditat un representant de MAFIZ i de RECLab respectivament.

Tallen el trànsit a la Imperial Tàrraco i cremen articles de la Constitució

Imatge de la crema simbòlica d’articles de la Constitució davant la Subdelegació del govern espanyol a Tarragona. Foto: Núria Torres

Unes 200 persones s’han concentrat aquest divendres al vespre davant la Subdelegació del govern espanyol a Tarragona, on han tallat el trànsit i han cremat diversos articles de la Constitució. Prèviament els manifestants s’han penjat els articles, fets amb cartró, sobre el cos i han iniciat una marxa per la plaça Imperial Tàrraco.

Han fet dues voltes en aquesta cèntrica rotonda de la ciutat de Tarragona, amb crits d’independència. Posteriorment s’ha fet la foguera, enmig de la rotonda. Aquesta manifestació de protesta, sota el lema ‘La farsa de la Constitució’, s’ha impulsat des dels CDR, amb l’adhesió d’altres col·lectius sobiranistes. L’acte ha culminat amb el cant dels Segadors i L’estaca.

Els manifestants han fet una gran foguera on han cremat aquells articles que consideren que no els representen, com el de la monarquia espanyola, i altres que sí que comparteixen, però no es compleixen. Creuen que la Constitució ha quedat «obsoleta». «Volem posar la Constitució on creiem que ha d’estar, és a dir, al foc», ha etzibat una de les organitzadores.

L’acte ha durat poc més d’una hora. Primer els manifestants han fet una pila amb tots els articles -inclòs el 155. Després se’ls han repartit i han voltejat la Imperial i finalment han fet la crema simbòlica que ha aixecat una gran fumera. Malgrat haver tallat el trànsit en una de les rotondes més transitades de Tarragona, l’acció no ha comportat cap tipus d’incident.

Núria Torres

Unes 200 persones defensen la unitat d’Espanya a la plaça de la Constitució de Tarragona

Un moment de la concentració celebrada a Bonavista. Foto: Twitter SCC

Unes 200 persones s’han concentrat aquest divendres 6 de desembre a la plaça de la Constitució del barri tarragoní de Bonavista. Ambient distès i festiu, amb música i vermut, en l’acte d’homenatge a la Constitució espanyola, organitzat per Societat Civil Catalana.

El president de SCC a la demarcació, Salvador Caamaño, ha recordat que fa 37 anys es va inaugurar aquesta plaça -una de les poques que conserva aquest nom, segons ha dit-, i que ara és «impensable» trobar l’esperit de «concòrdia» que aleshores imperava entre polítics.

«Això és el que reivindiquem», ha etzibat, entre nombroses banderes espanyoles i algunes senyeres onejant. L’acte, amb presència de regidors dels partits constitucionalistes -PSC, Cs i PP-, ha culminat amb l’himne d’Espanya.

Paradetes diverses, vermut acompanyat de pernil serrà i música per ballar. Ambient festiu i sense cap tipus d’incident en l’acte commemoratiu celebrat a Bonavista. És el tercer any que Societat Civil Catalana escull aquest barri tarragoní per celebrar-hi el tradicional acte d’homenatge a la Constitució espanyola.

A la mateixa hora, al Mercadal de Reus, s’ha dut a terme una acció contrària a la Constitució. Com en molts altres punts del país, s’ha cremat una imatge de la Constitució feta de cartró, acompanyada d’una bandera espanyola. Diverses persones han afegit a la foguera còpies de la portada de la Carta Magna.

https://twitter.com/rubiodelpozillo/status/1202924937960476672

ACN

Vila-seca encén el nou enllumenat nadalenc

Un moment de l’encesa de llums

Amb pluja, però des d’aquesta mateixa tarda, el municipi de Vila-seca ja té en funcionament el tradicional enllumenat de Nadal pels diversos carrers i places dels tres nuclis de població: la Pineda, la Plana i Vila-seca.

Seguint la tradició d’efectuar l’encesa oficial en un barri diferent cada any, l’encesa de l’enllumenat de Nadal s’ha realitzat al barri del Colomí de Vila-seca, concretament al carrer de Tarragona, davant mateix de la Residència de la Gent Gran.

Enguany, la gran novetat és l’estrena d’enllumenat al nucli de Vila-seca, on es manté el model antic d’enllumenat en carrers comercials com av. Verge de Montserrat, c. del Tenor Josep Forasté i c. d’Anselm Clavé però on s’ha renovat íntegrament a la resta de zones de Vila-seca. Les seves característiques és que són motius nadalencs, arbres cònics de gran alçada i lletres en 3D, de baix consum i amb bombetes de LED blanc.

L’Ajuntament de Vila-seca continuarà apostant per l’arbre ecològic de la plaça de l’Església (15 metres d’alçada recobert de branques de restes d’esporga de diversos pins pinyoners del municipi) tot i que també es veurà renovada la seva il·luminació. Enguany també s’incorpora un arbre de Nadal més d’11 metres d’alçada davant mateix de la residència de la gent gran.

L’encesa de l’enllumenat, protagonitzada per nenes i nens del barri, ha estat presidida per membres de la Corporació Municipal i pels representants de les entitats veïnals i dels comerciants.

Primera derrota de l’Ibersol CBT

Els tarragonins han caigut a Mollet. Foto: Eduard Hernando

L’Ibersol CBT s’ha vist superat clarament pel CB Mollet, un equip que ha demostrat tenir les idees molt clares, que s’ha trobat amb molt d’encert de cara a cistella i que ha plantejat una defensa que ha superat completament els esquemes dels blaus. Els tarragonins no han sabut competir un partit que s’ha complicat des del primer minut. Dani Tugores ha estat el millor jugador de l’Ibersol CBT, amb 17 punts, 3 rebots i 20 de valoració.

Ja des de l’inici del partit el domini era local, amb transicions ràpides que trobaven cistella amb facilitat. En dos minuts, el marcador reflexava un 11 a 3 que deixava estèril el triple de Pape Mbaye. Els blaus es mostraven desconcentrats en defensa, no com la del CB Mollet, atenta per robar i per dominar el rebot. David Fernández trencava la ratxa negativa anotadora (17 – 5), però la diferència en l’actitud dels dos equips era notòria. Els locals es trobaven amb una efectivitat elevada, que l’equip de Berni no sabia frenar (23 – 10). A nivell ofensiu, l’Ibersol CBT tampoc sabia atacar contra una defensa molt activa que llegia a la perfecció les intencions dels blaus. El marcador reflexava un clar 27 a 12 pels locals al final del primer quart.

Un 2+1 de Tugores obria els següents deu minuts, i un 0 a 4 obra de Güixens i Barberà donava una altra cara als blaus (30 – 19). Ràpidament el CB Mollet es reorganitzava per tornar a ser l’equip del primer quart, el que deixava sense idees a l’atac de l’Ibersol CBT i el que atacava amb molta contundència. Els tarragonins transmetien nerviosisme i incapacitat de reacció (50 – 26) i estaven faltats d’un líder que dirgís l’equip. L’equip de Berni no trobava solucions i marxava al descans 23 punts per sota (52 – 29).

L’Ibersol CBT tornava més entonat de vestidors, amb un Tugores disposat a posar-se l’equip a l’esquena. Cinc punts consecutius del mallorquí i una pilota robada portaven la diferència als 20 punts, però els blaus seguien abusant d’un tir de tres en el que no trobaven encert. Berni Álvarez movia la banqueta intentant trobar la tecla que fes canviar el seu equip, però la intensitat del Mollet era massa elevada. Al final del quart els blaus reaccionaven tímidament quant a actitud, però no pel que fa al resultat, que seguia sent favorable als locals per 20 punts (63 – 43).

En el darrer quart, la tònica del partit ha estat la mateixa. El Mollet no ha afluixat i els blaus han seguit cometent errors que mai han deixat que s’apropessin perillosament en el marcador. Amb el partit decidit, l’Ibersol CBT ha aconseguit reduir la diferència als 12 punts (77 – 65).

Jordi Llort i Alfred Arola, Premis Tarragonès

Alfred Arola, el primer per l’esquerra, en una imatge d’arxiu

El Centre Jujol dels Pallaresos ha acollit aquest vespre l’acte de lliurament dels Premis Tarragonès 2019 que cada any se celebra en un municipi diferent de la comarca. L’acte ha estat conduit per la periodista Laura Casas i ha comptat amb un concert del Quartet de cordes CAMERATA XXI.

El Consell Comarcal del Tarragonès, amb la voluntat de promocionar la cultura i el servei als municipis, convoca anualment, amb el patrocini de REPSOL, els Premis Tarragonès, en tres àmbits: Investigació, Creació i Difusió.

Durant l’acte s’han lliurat els següents Premis:

XXI BECA D’INVESTIGACIÓ LUCIUS LICINIUS SURA

El jurat va acordar concedir la beca al projecte Del nacionalcatolicisme a la democràcia. Obrers, catòlics i antifranquistes al Tarragonès (1951-1977) de Neus Baena Gallardo.

Ha lliurat la beca el Josep Bertran, Responsable de Comunicació de Repsol.

La beca s’atorga a un projecte de treball que es refereixi a la comarca amb l’objectiu d’anar configurant la història dels nostres municipis. El premi són 2.450€ i la publicació del treball a la col·lecció Els llibres del Consell.

XIX PREMI DE CREACIÓ LUCIUS ANNEUS FLORUS

El jurat ha acordat concedir el Premi Tarragonès de Creació a l’artista Jordi Llort Figuerola, també conegut com a “Gallus”, en reconeixement a la seva trajectòria en l’àmbit de la creació plàstica i visual. Cal destacar la seva implicació amb el territori amb el desenvolupament de projectes multidisciplinaris que conviden l’espectador a jugar i experimentar i el seu compromís amb el teixit associatiu amb l’objectiu de dinamitzar i divulgar la cultura.
L’objectiu d’aquest premi és fer notòria la trajectòria artística d’una persona o grup vinculat a la comarca.

Ha lliurat el guardó Dídac Nadal, president de la comissió de Cultura del Consell Comarcal del Tarragonès.

XIX PREMI DE DIFUSIÓ EUTYCHES

El jurat ha acordat concedir el Premi Tarragonès de Difusió a l’editor Alfred Arola, en reconeixement a la seva important trajectòria al capdavant de l’editorial tarragonina Arola Editors, coincidint amb la celebració del vintè aniversari de la seva fundació, juntament amb el seu germà Fèlix. Destaca la seva implicació amb el territori a l’hora de donar veu a autors de casa i temàtiques locals, posant de manifest la seva vocació cultural, transversal i de compromís amb la societat. És important mencionar, d’una manera especial, la col·lecció Textos a part, que l’ha convertit en una editorial de referència a tot el país en l’edició i publicació d’obres de dramaturgs i en la divulgació de textos teatrals catalans contemporanis.

L’objectiu d’aquest premi és posar en valor una personalitat que hagi incentivat aspectes culturals, mediambientals o patrimonials del Tarragonès.

Ha lliurat el premi Joan Martí Pla, president del Consell Comarcal del Tarragonès. L’acte ha finalitzat amb els parlaments de l’alcalde dels Pallaresos, Xavier Marcos; i del president del Consell Comarcal del Tarragonès, Joan Martí Pla.

Llum verda al gran creixement del Port de Tarragona

Imatge aèrea que ocuarà la ZAL, amb recreació de les futures naus, i al costat la Xarxa de Natura

Llum verda a la nova Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del Port de Tarragona. La Comissió d’Urbanisme ha donat llum verda aquest dimecres l’aprovació definitiva del projecte.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, o lalcalde de Vila-seca, Pere Segura, han visitat aquest divendres el nou espai, que abasta 92 hectàrees per a activitats logístiques, íntegrament ubicades al terme municipal de Vila-seca. L’any que ve començaran les obres i en any i mig o dis podrien obrir les primeres empreses. Els tràfics creixeran entre un 8 a un 14% i la superfície del port s’incrementa en un vint per cent.

Les xifres econòmiques delaten els alt qualitatiu que suposarà el nou recinte. Des del Port s’assegura que ja hi ha operadors interessats. La zona generarà més de 4.200 nous llocs de treball durant les obres i un cop desenvolupada completament. La inversió total és de 72,8 milions d’euros. L’aprovació definitiva suposa posar punt i final a un projecte gestat fa trenta anys enrere.

Calvet ha qualificat d»oportunitat en majúscules’ la nova ZAL, que crea ‘una nova centralitat’ en logística a Catalunya. El conseller ha celebrat l»ambició’ que ha demostrat el Port i la ‘constància’ per tirar endavant el projecte. Al seu torn, el president del Port, Josep Maria Cruset, ha afirmat que ara s’obren ‘moltes oportunitats per al territori’. L’alcalde de Vila-seva ha valorat especialment l’equilibri de sectors econòmics entre el Port i el turisme i el respecte mediambiental de la Xarxa Natura.

El conseller ha destacat que el Port de Tarragona ‘donarà un salt d’escala que ens portarà a què el port sigui un hub euromediterrani’. ‘Som en una zona d’elevat dinamisme econòmic, amb una activitat industrial, fonamentalment la química i petroquímica, i turística amb una rendibilitat fora de dubtes, que fan d’aquest territori un dels més dinàmics i estratègics del país, amb el Port de Tarragona, que és un element clau que relliga tota l’economia economia productiva’, ha valorat.

El projecte urbanístic, aprovat de manera definitiva ahir dimecres per la Comissió d’Urbanisme de Tarragona, crea una zona d’activitats logístiques de
92 hectàrees i el seu desenvolupament suposarà una inversió de més de 30 milions d’euros en 4 anys i la creació de més de 4.200 llocs de treball.

Aquesta inversió, sumada als 11,8 milions que s’afegiran en una 2a fase i a la inversió de 31 milions ja realitzada fins avui, situen en 72,8 milions d’euros la inversió total en aquest espai logístic.

El Port de Tarragona posa en marxa, així, la urbanització i la comercialització de més de 900.000 metres quadrats de superfície que representen la Zona d’Activitats Logístiques dins del recinte portuari i situat en el terme municipal de la Vila-seca, a prop del nucli de la Pineda. Aquest espai suposarà un creixement del 20,42% de l’espai per a activitats logístiques del Port de Tarragona i un impacte positiu en els tràfics marítims xifrat en un augment d’entre 2,7 i 4,6 milions de tones més per any.

D’esquerra a dreta, el president del Port, amb el conseller de Territori i l’alcalde de Vila-seca. Foto: Tarragona21

Fa 30 anys

L’aprovació definitiva del projecte d’urbanització de la ZAL posa punt i final a un projecte nascut fa 30 anys que suposarà ‘un impacte econòmic positiu per al territori estimat en 154.000.000 d’euros a l’any en termes de VAB’, ha destacat Cruset. Aquest espai d’ús portuari dóna la possibilitat de construir espais des de 8.000 fins a 166.000 metres quadrats per a naus i magatzems oberts, en funció de les necessitats de les empreses que actuïn com a concessionàries.
La ZAL està pensada prioritàriament per a activitats estretament vinculades al tràfic marítim i a productes amb valor afegit, com productes manipulats, post industrials i precomercials o serveis com l’embalatge, l’etiquetatge o la paletització de les càrregues, entre moltes altres activitats.

Aquest nou espai també està dissenyat per convertir-se en un centre de transferència de càrrega de mercaderies, cross docking, que aportarà valor afegit als tràfics del Port gràcies a la seva situació estratègica amb connexions que milloraran els serveis actuals.

Què es una ZAL?

Les Zones d’Activitat Logística (ZAL) són àrees especialitzades en les activitats d’emmagatzematge i distribució de mercaderies, on es desenvolupen activitats i es presten serveis de valor afegit. Les ZAL estan especialment lligades als desenvolupaments portuaris.

Impacte econòmic en el territori

La ZAL és un projecte amb gairebé 30 anys d’història. La idea neix al 1989 i la compra dels primers terrenys s’inicia un anys després. Des de llavors, la inversió ja realitzada fins a la data d’avui és de 31 milions d’euros. La compra dels terrenys ascendeix a 22,5 milions d’euros. La construcció dels accessos ferroviaris ha suposat 2,3 milions d’euros i els accessos viaris 2,1 més. Finalment, altres obres de superestructura i adequació de l’espai han suposat una inversió de 4,1 milions d’euros.

La inversió prevista per als propers anys recollits en el Pla Director del Port de Tarragona 2020-2023 per desenvolupar la ZAL és de 30 milions d’euros. D’aquesta quantitat econòmica, 20 milions d’euros seran destinats al desenvolupament urbanístic de les 92 hectàrees de superfície de la ZAL i els 10 milions d’euros restants es destinaran   a configuració de la primera fase dels diversos accessos viaris i ferroviaris.

El projecte d’urbanització i construcció de les infraestructures i serveis de la ZAL i els seus accessos seran incorporats al Fons financer d’accessibilitat terrestre portuària per garantir el seu finançament i seran executades per l’Autoritat Portuària de Tarragona.

Cal destacar també, l’impacte positiu en el sector de l’ocupació al territori. El Port estima que l’activitat a la ZAL generarà 2.974 llocs nous de treball directes i 744 indirectes, un total de 3.718 noves ocupacions al territori. Però, a aquesta quantitat cal afegir també els 564 llocs de feina que es crearan durant les obres d’execució del projecte que, sumats als anteriors, fan un total de 4.282 llocs nous de treball.

Imatge virtual zenital. A l’esquerra i en color verd, la Xarxa Natura, i a sobre d’ella, formant una ‘L’ i amb dibuiz de sostres de naus, la ZAL, en línia amb el dic on hi figura un creuer. Foto: Cedida

Una recreació de la futura zona des del mar. Foto: Cedida

Altres dades a tenir en compte fan referència a l’impacte econòmic que tindrà la ZAL dins de l’àrea d’actuació. El Port de Tarragona preveu que es generaran uns 150 €/m2 el que significa al voltant de 154 milions d’euros anuals de retorn de la inversió.

Amb la implantació de la ZAL i tota la seva activitat, el Port de Tarragona preveu que l’impacte dels tràfics oscil·larà amb un increment d’entre els 2,7 i els 4,6 milions de tones anuals. El que significa un increment aproximant d’un 8 a un 14% més de tràfics respecte al resultat de 2018 que va ser de 32.000.000 de tones de mercaderies.

Millora dels accessos

Els accessos de la ZAL s’han planificat en dues fases. La primera fase amb un pressupost de 10 milions d’euros que es durà a terme durant el període 2020- 2023, es concretarà en l’adequació del Vial de pesats, que és el tram comprés entre la ZAL i el vial de la química que té l’origen a la rotonda de la ‘Piconadora’.

Per altra banda, amb l’objectiu d’ordenar l’accés a la ZAL des de la C-31B, es definirà una rotonda a l’alçada de la intersecció amb la carretera TV-3146 i de la indústria Dow Chemical.

En una segona fase, que es desenvoluparà a partir de 2023 i en funció de l’evolució de les necessitats de circulació de vehicles, es contempla l’execució del tram comprés entre l’extrem nord del vial de la Química i la rotonda de l’enllaç entre l’autovia A-7 i l’autovia de Bellisens. Per tal de facilitar la connexió entre l’A7 i el nou vial d’accés a la ZAL el Port de Tarragona per als moviments del costat de València, es consideren dues connexions d’entrada i de sortida respectivament entre el tronc i les vies col·lectores existents entre els enllaços del Raval de Mar i de l’autovia de Bellisens. Aquesta segona fase té un pressupost previst de 11,8 milions d’euros.

Connectivitat

Les connexions ferroviàries i per carretera de la ZAL converteixen la zona en un espai molt ben comunicat. Per una banda,és gràcies a l’excel·lent accés a les carreteres de l’A7, l’AP-7 i l’A-27, i per una altra part, la ZAL està integrada al Corredor del Mediterrani de la Xarxa Transeuropea de Transport, com a part de la seva xarxa bàsica Ten-T-Core Network. Aquesta xarxa aborda la implementació i el desenvolupament d’una xarxa a tot Europa de línies ferroviàries, carreteres, vies navegables interiors, rutes marítimes de transport marítim, ports, aeroports i terminals ferroviaris.

Un altre punt fort del projecte és la proximitat a la Terminal Intermodal de la Boella, una terminal ferroviària Intermodal de trànsit de mercaderies que
fomentarà la importació i exportació de tot el hinterland de Tarragona. La ZAL també es troba a menys d’un quilòmetre de distància de la Terminal de
Contenidors del Port de Tarragona i en connexió directa amb el vial de les Químiques, concretament amb el Parc Químic Sud de la ciutat. Tot això es
tradueix en un accés directe al Port i tots els avantatges que implica a l’hora d’optimitzar la cadena logística dels moviments de mercaderies.

Competitivitat

L’entrada en funcionament de la ZAL suposa una sèrie d’avantatges per al territori, han destacat Cruset i Calvet. Per una banda, les xarxes de transport amb l’entorn aconseguiran estar menys congestionades, gràcies a una nova connexió directa amb el Port, tant viària com ferroviària, o a la connexió marítima des de la terminal de contenidors situada a molt poca distància.

La ZAL romandrà connectada amb el port sec situat en els municipis de Marchamalo i Guadalajara, a través de la Terminal Intermodal de la Boella, i
suposa una oportunitat d’operar de manera àgil dins de l’hinterland del Port de Tarragona per a tràfics de mercaderies actuals o nous. El nou espai logístic del Port de Tarragona forma part de l’aposta per la intermodalitat del port per optimitzar la cadena logística i poder oferir als seus clients un millor servei, tant es del punt de vista econòmic com ecològic.

Sostenibilitat

La Zona d’Activitat Logístiques del Port de Tarragona és una actuació urbanística recull una sèrie d’actuacions sostenibles previstes per les normes en l’àmbit de l’ordenació i de l’edificació. En el seu disseny han intervingut l’aplicació de mesures preventives, correctores i compensatòries de l’Estudi Ambiental Estratègic (EAE) aprovat, l’execució d’un Pla de Seguiment Ambiental i d’un Sistema de Gestió Mediambiental, i les mesures correctores i preventives durant la fase de l’execució de les obres d’urbanització i accessos.

‘L’eficiència energètica i les energies renovables seran presents a tots els edificis i instal·lacions amb aplicació dels més elevats nivells d’eficiència i d’implantació d’energies renovables’, ha manifestat Cruset. I al mateix temps, el tipus d’urbanització que es desenvoluparà preveu que les zones arbrades i d’enjardinament tinguin espècies autòctones i la preservació i el manteniment de zones i peus arboris prèviament identificats.

La Xarxa Natura 2000

Al costat de la ZAL del Port de Tarragona es troba un espai natural de gran valor mediambiental i paisatgístic integrat en la Xarxa Natura 2000. Aquesta àrea inclou dos espais: la Sèquia Major i els Prats d’Albinyana amb una superfície total de 54,65 hectàrees en total que formen part del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) declarat Zona Especial de Conservació l’any 2014.
E

l Port de Tarragona, d’acord amb l’Estudi Ambiental Estratègic, portarà a terme un projecte de restauració, concretament sobre l’àmbit “Prats de la Pineda”, zona inclosa als Prats d’Albinyana, situada al terme municipal de Vila-seca amb una extensió total de 37,78 hectàrees de la superfície total.

L’Actuació del Port de Tarragona assegurarà la connexió dels dos espais naturals: Sèquia Major i Prats. El projecte de restauració consisteix en la recuperació de l’entorn natural i la restauració, millora i potenciació dels hàbitats naturals associats amb un pressupost total de 2 milions d’euros, sense incloure la valoració de les expropiacions.

El Port ha distingit 3 tipologies d’actuacions. La primera tipologia es refereix a la mateixa actuació de recuperació; la construcció d’una llacuna de 107.700 metres quadrats amb una illa de 26.990 metres quadrats, la creació d’un bosc de ribera voltejant la llacuna o la creació d’una platja nova donant continuïtat a la qual ja existeix. A més, es procedirà al desviament del canal de drenatge de la A-7 que actualment està situat dins de la zona protegida Xarxa Natura 2020.

La segona línia d’actuacions té relació amb l’antiga vila romana de Cal·lípolis. Es desenvoluparan una sèrie d’actuacions de consolidació arqueològica d’aquest conjunt patrimonial, entre elles, la neteja i eliminació superficial del paviment dels camins que creuen el jaciment. La tercera i darrera línia d’actuació és la instal·lació de serveis viaris interns com, per exemple, la projecció de camins, miradors faunístics i passarel·les. A la zona marítima de l’espai, també s’inclouen actuacions que milloren l’àrea protegida de la Xarxa Natura 2000. Per una banda, està previst el desplaçament del contradic de ponent o dels Prats en almenys uns 500 metres de la línia de costa a l’alçada de l’actual dic. Es desmuntarà el dic actual i es reomplirà amb
material adequat per tal de construir una nova platja. Aquesta actuació afavorirà el contacte del mar amb l’espai protegit com és propi d’aquest tipus d’aquestes zones humides costaneres.

Separar la ZAL de la zona residencial de la Pineda

A més a més de la connexió dels dos espais naturals, Sèquia Major i Prats, el desenvolupament de la ZAL preveu establir una franja de protecció, la funció de la qual és separar la ZAL de la zona residencial de la Pineda. La solució definitiva per crear aquest efecte barrera està essent estudiat amb l’Ajuntament de Vilaseca per tal de protegir la zona residencial i per assegurar una integració harmoniosa amb l’entorn urbà.

Cinquanta anys organitzant el turisme a Cambrils

L’acte ha homenatjat a l’empresariat que va crear el Centre d’Iniciatives Turístiques i ha repassat l’evolució del turisme durant aquest mig segle. Foto: Cedida

Cambrils ha commemorat avui els 50 anys de la primera oficina d’informació i gestió turística al municipi, que va obrir el 1969 a la plaça Creu de la Missió. L’acte celebrat al Patronat de Turisme ha estat un reconeixement i agraïment a la feina i la implicació de l’empresariat cambrilenc que va apostar pel turisme en aquella època i van crear el Centre d’Iniciatives Turístiques (CIT), que el 1984 es va transformar en el Patronat Municipal de Turisme. La celebració també ha servit per homenatjar als alcaldes, regidors i tècnics que han format part dels dos organismes durant aquest mig segle.

L’acte ha consistit en els parlaments de l’alcaldessa, Camí Mendoza; la regidora de Turisme, Marta Borràs, i el representant dels empresaris, Lluís Dalmau. Durant la celebració també s’ha descobert una placa commemorativa a l’interior de l’oficina, s’ha projectat un vídeo sobre l’evolució del turisme, i la gerent del Patronat de Turisme ha repassat els fets més significatius de l’últim segle en relació al turisme i la gastronomia.

El Centre d’Iniciatives Turístiques va néixer de la mà d’un grup de veïns i empresaris que tenien negocis relacionats amb el sector turístic, que estava en plena efervescència a tot el litoral català a partir de finals de la dècada dels 50. Tot i que va ser una iniciativa privada, l’Ajuntament va contribuir en el projecte amb la cessió dels terrenys de l’oficina i una ajuda econòmica.

El clima, les platges i la gastronomia van començar a atraure un allau de visitants a Cambrils, transformant l’economia local i també la forma de vida i la societat cambrilenca. Aquests empresaris pioners van detectar les necessitats d’un poble agrícola i mariner que s’estava transformant en una destinació turística i gastronòmica.

El primer president del CIT, l’any 1969, va ser Josep Maria Mallol. A l’oficina, Neus Aramburu i posteriorment Montserrat Rebull i Maria Teresa López començaven a atendre un allau de visitants que buscaven allotjament. Les primeres accions van ser el concurs de mestres romescaires, un concurs d’eslògans turístics que va guanyar el mític «Sol, marinada i romesco» o el suport al tradicional concurs de tartanes i el concurs de castells de sorra. Més tard, va arribar el Ralli de Cotxes Antics, les fires i accions promocionals a l’estranger o el suport al Festival de Música i al Festival de Cinema, entre d’altres.

El CIT va funcionar que l’any 1984 es va crear el Patronat Municipal de Turisme de Cambrils, amb Jordi Llort com a primer director, i els empresaris d’entitat es van integrar al Consell Rector d’aquest organisme autònom. Actualment Cambrils és la quarta destinació de Catalunya en pernoctacions i segueix treballant per arribar a més clients potencials, obrir nous mercats i potenciar una oferta que permeti continuar desestacionalitzant la temporada.

 

L’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet aprova un pressupost de més de 19 milions d’euros

En la sessió plenària d’ahir 4 de desembre, amb els vots a favor del PSC i de Cs; i els vots en contra de JxCat, la FIC, ERC, la CUP i el PP. Foto: Cedida

El Ple de l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant va aprovar ahir dimecres 4 de desembre el pressupost municipal per a l’exercici de 2020 amb els vots a favor del PSC i Cs i els vots en contra de JxCat, la FIC, ERC, la CUP i el PP. El pressupost integrat pel del propi Ajuntament, els organismes autònoms (els patronats municipals dels Mitjans de Comunicació, de l’Escola de Música i de la Llar d’Infants) i les societats anònimes municipals (la de promoció econòmica, que és IDETSA; i la d’esports, que és Llastres Serveis Municipals SLU), ascendeix a 19.092.930,90 euros. Pel que fa als pressupostos de les societats anònimes municipals, únicament consolida a nivell pressupostari el d’IDETSA, perquè Llastres Serveis Municipals es finança en la seva major part amb ingressos de mercat.

El gruix d’aquest pressupost general correspon al de l’Ajuntament pròpiament dit, que serà de 17.139.833,46 euros. D’aquests diners, aproximadament, 1.444.000 euros, seran destinats a inversions.

És un pressupost «prudent» en el càlcul d’ingressos i caracteritzat per la «contenció en la despesa», que aposta per la «sostenibilitat social, econòmica, ambiental i financera present i futura», segons va dir l’alcalde, Alfons Garcia, en el moment de presentar-lo. Tal com va argumentar, està enfocat en tres eixos: «mantenir, millorar i desenvolupar els serveis socials; promoure l’activitat econòmica i incidir en la diversificació econòmica; i apostar per la sostenibilitat ambiental». Això es veurà reflectit, segons va afegir, en el tipus d’inversions que hi ha previstes.

Les principals inversions són: la construcció d’un parc infantil a la urbanització «Els Corralets» (50.000 euros), la millora de l’eficiència energètica de l’enllumenat (130.000 euros), la remodelació dels parcs infantils de Vandellòs (50.000 euros), millora de carrers (80.000 euros), compra d’un punt d’informació a la Plaça de la Marina (50.000 euros), inversions en platges (45.000 euros), la continuació del projecte de la xarxa de calor amb caldera de biomassa a l’edifici de l’Ajuntament de Vandellòs i a l’edifici que acull el consultori mèdic i la residència i centre de dia de Vandellòs (36.000 euros), el nou projecte d’instal·lació d’una caldera de biomassa a la llar d’infants Patufets i a l’escola Valdelors de Vandellòs (79.489 euros).

En el capítol 2, hi ha previst més d’un milió d’euros per a la redacció dels projectes del nou aulari d’educació infantil de l’Escola Mestral, de la nova residència d’avis de l’Hospitalet de l’Infant, de la nova comissaria de la Policia Local, del nou equipament esportiu al sector de la Porrassa, de la remodelació de la Via Augusta i de la restauració del pavelló d’Hifrensa.

Com en els darrers anys, el consistori tornarà contractar veïns i veïnes en situació d’atur, mitjançant el Pla d’ocupació municipal (POM). A aquest Pla s’hi destinarà l’any vinent 616.000 euros, tot i l’Ajuntament té la voluntat de redefinir-lo amb els representants dels treballadors municipals i els empresaris locals i de vincular-lo a la formació que imparteix IDETSA. En el capítol de personal, destaca també l’augment de la despesa (un 2%), en previsió de l’ increment salarial dels empleats municipals, que podria arribar al 2,5 % en funció de la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat.
Totes les inversions es faran sense incrementar les taxes i els impostos municipals (com a novetat, s’incrementarà l’import de l’impost de vehicles de tracció mecànica (un 1%), la resta de tributs es mantindran congelats) ni tampoc l’endeutament municipal.

El nivell de deute és d’un 3,61% (703.000 euros, corresponents a l’aval a IDETSA pel desplegament de la fibra òptica al municipi), i per tant, està per sota del 110% dels ingressos corrents, límit previst segons l’article 53 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals. Per la qual cosa, es compleix l’objectiu del deute públic.

 

Tarragona participa a la campanya ‘Canvia el xip’ per sensibilitzar de la importància de reciclar els aparells electrònics

Aparells elèctric i electrònics. Foto: Grupo Constant

L’Ajuntament de Tarragona s’afegeix avui i demà, 5 i 6 de desembre a la campanya de conscienciació que promou l’Agència Catalana de Residus i ECOLEC, amb l’objectiu de sensibilitzar a la població sobre la importància de reciclar correctament els aparells elèctrics i electrònics (aparells RAEE) per tal que aquests rebin una gestió correcta per part de la ciutadania quan ja són en desús. “El marge de millora és molt gran ja que, actualment, només reciclem el 21% dels AEE que consumim”, remarca el conseller de Neteja, Jordi Fortuny.

Aquesta campanya, Canvia el xip. Recicla’ls!, es desenvoluparà en diferents municipis de Catalunya i un dels escollits és Tarragona. En concret, es farà a la Plaça Corsini, davant la porta principal. Des de l’Ajuntament de Tarragona es dóna el suport necessari per a la realització de l’activitat de conscienciació. La campanya es compon de diverses accions de proximitat per tot el territori català, així com a nivell online i de xarxes socials, que pretenen informar i conscienciar la ciutadania de com gestionar correctament els AEE que ja no utilitzem.

La campanya s’iniciarà amb el muntatge d’una carpa informativa, un punt de recolllida de RAEE provisional i un roll-up. A més a més, per a fer més atractiva l’acció, hi haurà 2 informadors amb una tablet i els visitants tindran la possibilitat de participar en un joc virtual/interactiu i d’optar a un premi valorat en 250€.

 

 

Una comissió entre Ajuntament i Generalitat abordarà les necessitats del patrimoni

«Per nosaltres la cura del patrimoni és importantíssima», explica Ricomà. Foto: Cedida

La tercera setmana de desembre es reunirà una comissió bilateral Ajuntament – Generalitat de Catalunya per tractar les necessitats i les actuacions del conjunt patrimonial de la ciutat. Així ho ha manifestat aquest dijous l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, qui ha comparegut aquest migdia davant dels mitjans de comunicació acompanyat pel conseller de Patrimoni, Hermán Pinedo.

Ricomà ha aclarit que l’informe encarregat per la Generalitat de Catalunya sobre l’estat del patrimoni de la ciutat no es va rebre oficialment fins aquesta setmana, quan l’actual equip de govern en va tenir coneixement per primera vegada. L’alcalde també ha afegit que s’analitzarà internament perquè, si a nivell tècnic municipal es tenia coneixement de l’existència d’aquest informe des del mes de març, no se n’havia donat compte.

L’alcalde Ricomà ha explicat: «La tercera setmana de desembre convocarem una comissió bilateral entre Ajuntament i Generalitat, tècnica i política, per tal de buscar línies de cooperació tant per a l’amfiteatre com per a la resta del conjunt monumental». I ha afegit: «Per nosaltres la cura del patrimoni és importantíssima, tant des del punt de vista històric com de factor generador d’oportunitats de futur. És per això que farem possible la inversió necessària que els últims anys no hi ha hagut».

Després de la trobada amb la Generalitat es convocaria una reunió del Consell Assessor de Patrimoni per compartir les conclusions de la reunió amb els representants del sector.

El Govern diu que La Caixa i Hard Rock ‘estan tancant’ els serrells de la compra-venda dels terrenys

El conseller Calvet, el segon per la dreta, amb l’alcalde de Vila-seca i el president del Port, avui a Tarragona. Foto: Tarragona21

El conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Damià Calvet, ha afirmat avui a Tarragona que la pròrroga concedida per la Generalitat a la compra dels terrenys per part de Hard Rock per edificar el complex turístic està pendent de ‘serrells’ que ‘necessiten una certa negociació entre La Caixa i Hard Rock’.

Calvet ha negat que el Govern vagi a ser qui adquireixi els terrenys segons com acabin les negociacions ja que la pròpia legislació i la concessio del casino a Hard Rok no permeten ‘cap alternativa’. Calvet ha afitmat que el Govern ‘ha creat les condicions’ perquè el projecte ‘sigui possible’.

L’aturador de la compra-venda sembla néixer perquè cal destriar qui es responsabilitzaria d’indemnitzar els propietaris dels terrenys si hi hagués una sentència favorable a ells.

J. Garcia

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies