Atapuerca proporciona ADN nuclear neandertal procedent de sediments

🔊 Escoltar la notícia

Un equip de l’Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva han recuperat, per primera vegada, l’ADN cromosòmic de poblacions neandertals conservats als sediments de les coves; fins ara, s’extreia d’ossos o dents. Entre les mostres utilitzades, n’hi ha d’obtingudes a la Galería de las Estatuas, a Atapuerca (Burgos).

D’aquesta manera, “Atapuerca es consolida com un referent per avançar en els estudis de genètica de les primeres poblacions humanes, ja que tot just fa un any es va fer pública l’evidència genètica humana més antiga, concretament, material proteic obtingut en dents d’Homo antecessor descobert a la Gran Dolina, de fa sobre 800.000 anys i, el 2016, ADN nuclear aïllat en fòssils de la Sima de los Huesos, el qual va permetre avançar en els lligams entre sapiens, denisovans i neandertals”, destaca Eudald Carbonell, catedràtic de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili (URV), investigador de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA), codirector del Projecte Atapuerca i un dels signants de l’article que publica avui la revista Science i en el qual es dona a conèixer el nou mètode que ha permès obtenir ADN dels sediments.

Les mostres utilitzades en aquesta ocasió provenen de dipòsits del nord d’Espanya i del sud de Sibèria. “El seu estudi ha proporcionat noves pistes sobre la història de les poblacions de neandertals que complementaran el que sabíem fins ara amb l’anàlisi de l’ADN procedent de dents i ossos”, comenta Carbonell.

L’ADN antic ha revelat aspectes importants del nostre passat evolutiu, però la seva conservació és molt extremadament rara, de manera que grans parts de la història humana són inaccessibles a l’anàlisi genètica. Ara s’obre una altra via gràcies al nou mètode desenvolupat per l’Institut d’Antropologia Evolutiva Max Planck, que permet analitzar l’ADN nuclear humà dels sediments. Fins ara, només s’havia recuperat l’ADN mitocondrial dels sediments arqueològics, però té un valor limitat per estudiar les relacions poblacionals. La implementació de l’ADN nuclear obtingut dels sediments proporciona noves oportunitats per investigar el passat humà.