Arga Sentís és portaveu del Grup Municipal d'ICV-EUiA a l'Ajunmtament de Tarragona
La capacitat d’indignació ‘tarragonista’ de Fernández resulta curiosament selectiva. Perquè en aquell mateix acte hi havia la ministra de Foment, Ana Pastor, que diuen que va estar especialment amable amb la dirigent del PP de Reus, la “querida” (sic) Alícia Alegret. La senyora ministra es va referir tota l’estona a “la comarca del Camp de Tarragona”, sense que aquest lapsus hagi motivat les ires del pròcer popular. L’únic culpable, si hi ha d’haver culpables en aquesta òpera bufa, és el conseller Vila, que ja ha estat condemnat a llegir-se la carta de Fernández i a contestar-la. Una tasca que segurament ningú no envejaria.
Em sembla evident que tot això no és més que una funció de teatre d’ombres. El comportament incòmode de Fernández a Reus, l’alegria d’Alegret, les distincions de tracte que la ministra va fer entre tots dos, tot això són senyals que alguna cosa no rutlla al PP. Al PP del Camp de Tarragona o al “provincial”, com a ells els agrada dir, perquè de provincians ho són molt. Amb tot, el que és greu en aquest cas és que Fernández vulgui projectar cap enfora els seus embolics interns, i ho faci utilitzant un recurs tan tronat com el del patriotisme de campanar. Si té problemes a casa que miri de solucionar-los, però que no jugui, un cop més, a enfrontar ciutats i ciutadans. Aquest és un joc lleig i de conseqüències incalculables.
Crear mala maror entre Reus i Tarragona li pot proporcionar, a curt termini, la notorietat que sempre va buscant, al preu d’aconseguir un territori dividit i enfrontat, on les administracions locals no col·laboraran i les superiors s’abstindran de fer-hi inversions, amb l’excusa que primer cal que hi hagi consens entre els interessats. Si Fernández volgués servir realment Tarragona, no faria voleiar constantment en el seu propi interès la bandera del tarragonisme.
Fernández, a més, és diputat per la demarcació. No només regidor tarragoní. El seu escó del Congrés representa també ciutadans i ciutadanes de Reus. Com gosarà anar a demanar el vot a la capital del Baix Camp, si es passa el dia veient-hi conxorxes i rivalitats? I si el demana de bona fe, és a Tarragona que fa comèdia?
El fet és que vivim en una conurbació complexa, que quan estem de bones ens agrada dir que és la segona àrea metropolitana de Catalunya. Però no ens comportem com ciutadans metropolitans, ni som gaire destres a l’hora de gestionar aquesta complexitat. Ans al contrari, cada cop que es presenta l’ocasió sempre hi ha algú decidit a abocar-se amb delectació a la polèmica localista, al vol gallinaci dels escarafalls i dels retrets.
No cal dir que el que necessitem de debò és tot el contrari. La capitalitat no es reclama per carta al conseller, s’exerceix. Cohesionant el territori, esdevenint-ne un referent i encapçalant la demanda d’infrastructures i serveis que beneficiaran el conjunt dels ciutadans i les ciutadanes. És en aquesta mena de feines que no trobem mai el senyor Fernández.
Arga Sentís
Portaveu del Grup Municipal d’ICV-EUiA
