Apareixen a Tarragona dues peces decoratives de bronze romanes d’alt valor

🔊 Escoltar la notícia

Dos caps d’èquids fets en bronze, corresponents a dues mules i datades entre els segles I aC i I dC, d’alt valor artístic i realitzats en un taller de la Mediterrània oriental, han estat descoberts durant els treballs arqueològics que s’estan fent des de finals de l’any passat al solar de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil, al carrer López Peláez.

Ha estat una sorpresa per als arqueòlegs, que ja havien localitzat l’esquelet d’un jove romà i uns murs d’un habitatge noble. Es tracta de dues peces decoratives que remataven per la part superior un ‘triclinium,’ un llit romà per a banquets, denominats fulcra, de 13 centímetres. Una d’elles es trobava en molt bon estat de conservació. La segona, localitzada en pitjor estat, ha estat restaurada i presenta un bon aspecte.

És poc habitual trobar peces de bronze com aquestes a la península Ibèrica, ja que com ha explicat l’arqueòleg municipal Joan Menchon, els romans solien fondre el bronze. Es tracta d’una troballa d’alt nivell, de les destacades que hi ha hagut a Tarragona. Fins que no siguin dipositades al Museu Nacional Arqueològic, el públic podrà contemplar-les, protegides per una vitrina, a la Casa Castellarnau, seu del Museu d’Història de la ciutat, ha informat avui la consellera municipal de Patrimoni, Begoña Floria.

La troballa és excepcional i ha estat localitzada en una zona on hi havia un habitatge noble als afores de la muralla romana, a l’actual carrer López Peláez, on s’han localitzat ja quatre estances, ha destacat la directora de l’excavació arqueològica, Judith Ciurana.

Aquests elements decoratius formaven part d’un llit, un lectus tricliniaris, un llit emprat en els fastuosos banquets romans. L’estructura portant en fusta d’aquests llits es caracteritzava per un o dos respatllers als extrems en forma de coixí ondulat, denominats fulcra, i una armadura rectangular formada per travessers de fusta connectats a una graella de llistons o tires de cuir que sustentaven el matalàs i els coixins.

Al seu torn, les quatre potes anaven acoblades als quatre travessers del llit. La decoració d’aquestes fulcra era acurada i seguia la silueta del respatller amb una estructura de bronze, d’on corresponen aquests cap de bronze. Justament el bon estat de les dues peces “és molt rellevant”, destaquen els arqueòlegs i conservadors, “destacant la presència de damasquins d’argent i diversos elements acoblats, així com “la gran qualitat tècnica i artística dels objectes, el seu realisme i refinament”, deia al seu torn el conservador Pau Arroyo.

La peça més deteriorada no estava sencera i ha calgut unir les peces. També disposen d’un collar fet amb una pell de pantera i amb la testa d’aquest felí. Les dues testes giren bruscament i s’observa aquest moviment violent, amb la crinera volejant.

Les peces elegides per decorar els fulcra es referien al déu Dionís i a la seva comitiva. El símbol de la mula es troba àmpliament testimoniat en els coronaments d’aquests elements mobles. En la iconografia dionisíaca, tant els sàtirs com el Silè o el mateix Dionís apareixen cavalcant mules.

Les dues obres seran exposades públicament després que el Museu Nacional Arqueològic determin a on.