.

.

TOTS 21

Josep Maria Buqueras

Josep Maria Buqueras

Dies enrere a la Sala Emili Argilaga del Centre de Lectura reusenc, ple de gom a gom es va presentar el llibre “125 anys de Flama. Institut Pere Mata . 1896-2021”. La historiadora i arxivera Carme Puyol Torres i la periodista Isabel Martínez Martínez, van rebre l’encàrrec de la institució sanitària reusenca, Aquest es divideix en dues parts. Per un costat, hi ha un relat  històric dels ha escrit primers cent anys , que ha dut a terme Puyol a través de documentació i converses amb les persones relacionades. A l’inici tenim dades i imatges que llueixen el Modernisme amb la signatura domenechiana a la vista. Tenim  els següents capítols: 1. Etapa fundacional (1896-1900); 2. La consolidació d’un anhel de servei assistencial (1900-1922); 3. La trajectòria d’una etapa de creixement (1922-1936); ; 4. L’Institut Pere Mata en el context de la Guerra Civil (1936-1939); 5. La recuperació i la represa de l’Institut Pere Mata (1940-1967); 6. Renovació conceptual i estructural (1967-1994) i 7. Canvi de cicle. Després dels primers cent anys, passem a “La flama renovada (1996-2021)” que ha escrit Martínez amb la successió dels esdeveniments  següents: el procés de reordenació psiquiàtrica a Catalunya i el paper de l’IPM, la gran transformació d’un projecte històric, les sinergies d’un projecte potent, els reconeixement d’una tasca amb vocació humanística, docència i recerca, les noves àrees estratègiques del segle XXI, un espai inspirador de cultura, la lluita contra l’estigma: que el carrer entri a l’IPM, un epíleg no desitjat: l’afectació de la covid-19 i una flama renovada.

En resum, es tracta d’un llibre escrits a quatre mans i dues veus. L’any 1996 l’I. P. M.  va celebrar el seu centenari però ara hi havia la necessitat d’actualitzar la seva història amb els canvis existent, tant en la societat com a la institució, que s’han succeït  en els darrers 25 anys. Fons han estat els arxius propis, el CIMIR, l’Arxiu Comarcal del Baix Camp i el Museu Salvador Vilaseca. Les veus del Dr. Antonio Labad, la Dra. Elisabeth Vilella i el president Del Pere Mara Joan Amigó també  son testimonis  de primera mà. Francesc Xavier Arrufat, psiquiatre i director gerent de l’Hospital Universitari IPM, amb el seu pròleg “Anàlisi interna i de l’entorn amb mirada de futur” ens aproxima als 125 anys de ‘l’ànima no es pot definir amb paraules però acompanya totes les persones que han format, formen i formaran part del a nostra institució … 125 anys són una part del viatge que dona sentit al que som, ens il·lumina i ens anima a afrontar els formidables reptes que tenim per endavant’.

Un dels objectius del llibre es obviar el tòpic de que el centre era un “manicomi” per a rics i, sobretot, destaca la voluntat social gràcies a un equip metge que renovat l’IPM de forma capdavantera, posant al servei públic en el centre  i responent als requeriments vers la salut mental que tenia el territori. Actualment, tal com va manifestar Joan Amigó, el president del consell d’administració, treballen més de 2.000 persones en tot el territori, des del Baix Penedès fins al Baix Ebre. Segurament ni el Dr. Emili Briansó Planes i Pau Font de Rubinat que van ser els promotors podien imaginar-se que al cap dels anys, molts anys, la seva dèria i llavor arribés a consolidar-se aquest projecte sociosanitari.

Vull acabar expressament fent esment a tres paraules que va pronunciar l’alcalde Carles Pellicer: Caràcter, excel·lència i ambició, que defineixen l’esperit dels reusencs. És a dir, la lluita, la tossuderia dia rere dia per aconseguir quelcom per el seu entorn més proper, amb tota la professionalitat que requereix l’objectiu, per col·locar la ciutat allà on pertoca. Així sigui, per molts anys.