Marina Geli, a prop de Joan Ignasi Elena i Núria Ventura, al ple de dijous del Parlament. Foto: Job Vermeulen
El diputat socialista per Tarragona Xavier Sabaté, que aquests dies ha estat protagonista en la pugna interna del PSC per la qüestió de la consulta sobiranista, ha decidit “reorientar” la serva acció i les seves activitats polítiques, al temps que pensa “lluitar” per “fer més visible i possible” el catalanisme social (“que vol dir d’esquerres”) a Catalunya.
En un article publicat al seu blog sota el títol ‘Pel catalanisme social’, Sabaté afirma: “Penso lluitar per fer possible la consulta a la qual ens vàrem comprometre al nostre programa electoral” perquè “he defensat sempre” que el poble de Catalunya “és subjecte polític i únic responsable del futur que lliurement decideixi”.
Sabaté, que va redactar la nota al seu blog el dia abans de les votacions al Parlament, continua dient que treballarà “per un federalisme – que és molt més possible que la suposada independència – que respecti la nació catalana, la seva cultura i en particular la llengua catalana, els nostres recursos i les nostres competències”.
I aquest canvi només té sentit “si es fa des d’una perspectiva d’esquerres, transformadora, de canvi constant a favor de les necessitats dels treballadors i les treballadores que és l’únic que té sentit per a una persona d’esquerres”.
El diputat tarragoní afirma que “ha arribat el moment de revisar-ho perquè ens han posat i ens posen massa pals a les rodes”. Només cal veure el que ha fet el PP els darrers anys amb l’Estatut, “amb els atacs constants a la llengua catalana, a les nostres competències, a les nostres necessitats”.
Per tant, el poble català “ha de parlar” i “Catalunya serà allò que vulgui ser”. “Crec que el millor és que continuï tenint relacions – noves relacions federals – amb Espanya. Però acceptaré democràticament qualsevol altra solució, naturalment també la de la separació encara que no la defensi. Perquè allò que de veritat em motiva i penso que és la raó de ser del socialisme és el servei a les persones a les quals únicament ens devem”.
Consulteu l’article en aquest enllaç.
J. Garcia
