Xavier Sabaté és ex-conseller del Govern de la Generalitat
“Llegeixo que alguns líders independentistes proposen com a objectiu en aquestes eleccions ‘derrotar Pedro Sànchez’. No crec que hagin copsat de què van aquestes eleccions. Ni pels models socials, econòmics ni d’equilibris ambientals. Però tampoc per les esperances de trobar solucions al conflicte Catalunya – resta d’Espanya.
Si derrotar Pedro Sànchez volgués dir que guanyés l’opció dels qui desitgen que perdin els socialistes encara ho podria entendre. Però aquestes eleccions van de governar Espanya on Catalunya encara hi és malgrat que fa anys se’ns ha anat dient que és el darrer. I així anem passant – i perdent – el temps mentre ens passen la mà per la cara altres pobles, països i nacions.
Derrotar Pedro Sànchez vol dir que guanya la dreta més carca dels darrers quaranta-dos anys com ja passa a gairebé tota Europa.
Derrotar Sànchez és una trista i eixorca proposta, una vana il·lusió de les que corren aquests darrers temps mancats de projectes engrescadors.
Sisplau, si derroten Pedro Sànchez que ens diguin en aquestes poques hores que falten de campanya, com evitaran que guanyi la dreta més agra i intolerant dels darrers quaranta-dos anys a Espanya.
Algú em dirà que utilitzo l’espantall de la por a la dreta i que és una resposta simplista. És possible però és que la proposta de derrotar Sànchez no deixa de ser també, lineal, poc elaborada, reduccionista i poc atractiva. Proposar-se la derrota de l’adversari no crec que sigui tampoc gens engrescador.
Ara bé, si en realitat el que es pretèn és ” quant pitjor, millor “ , llavors tinc dues respostes una mica més elaborades :
Primera: portem set anys perduts i amb Catalunya paralitzada. La perspectiva pot ser d’uns quants anys més aturats. Però hi ha milions de catalans i catalanes que no aguanten més. Allò d’eixamplar l’espai del sobiranisme crec que quedarà definitivament lluny.
Segona: Companys i companyes, comencem a preparar el manifest d’una Nova Assemblea de Catalunya com la que es va constituir el set de novembre del 1971. I em temo que l’escrit haurà d’acabar amb els mateixos eslògans que aquella de fa 48 anys: llibertat, amnistia i Estatut d’autonomia.
Tants anys per tornar a començar de nou?”
Xavier Sabaté
Equip de redacció
