Vistabella inaugura la restauració de la gran obra de Jujol, l’església del Sagrat Cor

🔊 Escoltar la notícia

Vistabella va donar per inaugurada la tercera i darrera fase de la restauració de l’església del Sagrat Cor, obra de l’arquitecte tarragoní Josep Maria Jujol, en el centenari de la seva benedicció -1923, per part de l’aleshores cardenal Francesc d’Assís Vidal i Barraquer-, culminant així un dels actes centrals de la celebració i recuperant l’esplendor del temple.

El passi en plena església d’un documental del realitzador Luis Campo Vidal i les paraules de l’alcalde, Eudald Roca; l’arquebisbe de Tarragona i Primat, Joan Planellas, de la regidora Elvira Sauceda; de la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, i de la directora territorial de Cultura, Lourdes Malgrat, conformaven un acte que omplia de nou l’església jujoliana, una petita obra d’art objecte d’admiració internacional.

Els alcaldes de l’entorn jujolià es van conjurar per donar valor a la seva obra i hi van ser presents: el mandatari dels Pallaresos, Xavier Marcos -protagonista recent de les enlluernadores Jornades Modernistes del Camp de Tarragona-; l’alcalde de Roda de Berà, Pere Virgili; l’alcaldessa de Creixell, Montse Muñoz, i la regidora de Cultura de Tarragona, Sandra Ramos, donaren suport a l’acte junt a una col.lecció de representants institucionals -el delegat de la Generalitat, Àngel Xifré; els directors territorials de Presidència i Cultura, Àngel Cortadellas i Lourdes Malgrat, respectivament, o el diputat el Congrés, Jordi Salvadó.

Des del 22 de juliol, en què l’arquebisbe de Tarragona beneïa les obres, la minúscula vila de Vistabella ha viscut un conjunt d’emocions al voltant d’un centenari que evoca la participació del poble en la celebració d’un repte, construir amb les seves mans una església en una vila que no en tenia i que havia de desplaçar-se a La Secuita per les celebracions litúrgiques del dia del Senyor.

Així ho recordava la celebració de la Primavera Musical, una aposta cultural en la que hi ha tingut mà directa el regidor de Cultura, Josep Maria Mañé, o la presentació del primer llibre que relata la història de l’església -‘Vistabella i Jujol. Cent anys (1923-2023)’, obra de Montserrat Salort– i del conte que ho resumeix -‘El petit tresor de Vistabella’-, de Salort i Ramon Vilella-. Dues fites que precedien a la inauguració oficial de la restauració, viscuda aquest divendres, 17 de novembre.

Els treballs havien arrencat amb l’eliminació de les humitats del subsol que afectaven l’interior de l’església, amb la construcció d’una rasa perimetral. La restauració començà en 2016, afectant el campanar i la neteja dels arcs que configuren part de la coberta de l’edifici. La segona fase es va iniciar el 2021, dirigida a les quatre façanes, a més de consolidar estructuralment el sostre de les dues sagristies. També es va procedir a la il·luminació exterior. La tercera i darrera fase, duta a terme entre 2022 i 2023, s’ha centrat en la neteja de les parets de maçoneria, afectades per l’incendi de la Guerra Civil, fet que ha proovocat que sobresurtin les pintures originals.

L’alcalde, Eudald Roca, rememorava unes paraules profètiques d’un dels protagonistes que fa més de cent anys va fer possible que s’erigís l’església, el prohom vistabellenc Pere Margalef: “Ni que no pogués ho faria; convé que sigui una obra de tots, per això vull que tots hi ajudem”, que fou la resposta que aquest va donar quan els pagesos, jornalers i menestrals de Vistabella el van anar a veure per demanar-li d’aixecar una església al poble. Una frase “que resumeix l’esperit del poble de Vistabella, que avui us acull amb els braços oberts”, començava dient l’alcalde.

Així va ser “i qui era propietari del terreny el va posar  a disposició del projecte; qui tenia diners els aportava, i qui no en tenia, oferia jornals i materials”, recordava Roca. Calia algú que dissenyés l’església, i per relacions, amistat i proximitat fou Jujol l’escollit “Van dipositar la seva confiança en ell, encara que no entenien gairebé aquella maqueta feta de filferros que els va presentar per indicar-los com seria el temple a construir”, una església que no tenia una nau amb un campanar al costat, com estaven acostumats a veure. “Vull destacar que per una família de l’època, desatendre les feines del camp, que aleshores eren manuals, va suposar un gran esforç econòmic, ja que estem parlant en molts dels casos d’economies de supervivència”.

L’obra, malgrat els impediments, aniria fent-se realitat, amb uns manobres improvisats “que arrencaven les pedres del camp amb les mans, portaven els maons de la bòbila del Morell, els alabastres de Sarral, les lloses del terra de les padreres de Sant Martí de Maldà, la sorra del riu Francolí, la calç de Valls…”, amb ferrers, fusters, pintors i mestres d’obra de Vistabella, com l’Antoni Gou, el Joan i Salvador Gils, el Josep Brulles o el Ramon Farré, i amb un ús dels materials quotidians “que només fan els infants i els genis”.

L’alcalde acabava el parlament donant les gràcies a l’Isidre Brunet per les seves visites a l’Arquebisbat i al Departament de Cultura de la Generalitat per convèncer-los de fer l’obra de restauració d’un edifici que es trobava malmès pel pas del temps i l’acció de l’home, una proposta iniciada en 2008 i que ha vist un llarguíssim recorregut i ha suposat un gran sacrifici econòmic per l’Ajuntament: “Crec que vam ser capaços de transmetre el valor i l’estima per aquesta obra d’art”, subratllava Roca, que també tindria paraules d’agraïment per Josep Maria Mañé i per a “tot el poble de Vistabella”, com també recordà l’anterior rector, Josep Maria Ferrer. I dedicà paraules especialment agraïdes a l’anterior director territorial de Cultural, Jordi Agràs, present a l’acte, “que es va implicar més enllà del que demana el seu càrrec”.

“Som un poble petit, de Tercera Regional, i ara estem jugant la Champions League”, resumia gràficament l’alcalde.

Les seves paraules van ser precedides per les de la regidora Elvira Sauceda, presentadora de l’acte, les del mateix arquebisbe, Joan Planellas, les de la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, i la intervenció de la directora territorial de Cultura, Lourdes Malgrat.

I el moment culminant es viuria amb el passi d’un documental en què desfilarien els grans experts en l’obra de Jujol, els arquitectes Josep Maria Jujol júnior, Josep Llinàs, Roger Miralles, Guillem Carabí o l’experta en patrimoni Concepció Pegi. Una idea sorgia del documental: “El passat, el present i el futur col.lapsen en el mateix edifici”.

De fons, un escenari on s’observava la recuperació de l’interior de l’església: les pintures al.legòriques de temàtiques religioses i de la natura present al Camp de Tarragona pintades per Jujol i el seu col.laborador, els vitralls perfectament estudiats i les parets de nou il.luminades.

Jaume Garcia