Vint-i-cinc anys de la riuada del 94: quan el cel ens va caure al damunt

🔊 Escoltar la notícia

DiariTots21 va publicar el 23 d’octubre de 2019 aquest reportatge, que recordava les riuades d’octubre de 1994 i la devastació que van provocar a les comarques de Tarragona El recuperem avui.

Joan S. Marcó passava aquell estiu a Cornudella. De fet, s’hi va estar tres anys, ell que és reusenc. Aquella festa major es va apuntar al torneig de futbol sala que organitzaven els joves. El Joan treballava al pub Àtic, un dels dos que hi havia al poble. Era l’agost de 1994 i el comentari a Cornudella era general: el pantà de Siurana està completament sec, només s’hi veuen dos tolls, fins i tot fa pudor a peix, un fet que es repeteix quan es buida d’aigua. La sequera del 94 resultaria històrica. Tres setmanes després, el 9 d’octubre, ja acabada la feina a l’Àtic, el Joan es preparava per tornar a treballar. L’endemà començava la verema. L’endemà era el 10 d’octubre.

En només 24 hores, tot va canviar, el cel es va desfermar inacabablement, inabastablement. ‘No vam poder anar a la verema’. Un dels forners del  poble, amic seu, l’Edu, el va despertar a les vuit del matí: ‘Lleva’t, ha caigut una inundació impressionant. El pantà és ple’.

Van ser les hores suficients perquè l’embassament, el més gran del Camp de Tarragona, s’omplís a vessar, de manera que l’Agència Catalana de l’Aigua es va veure en la necessitat de desembassar aigua constantment. Si no fos perquè el pantà era sec el dia abans, l’aigua hauria passat pel damunt de la presa i riu avall hi ha finques, masets, gent que hi viu o hi treballa, com el Carles Cabós, que té un mas a tocar del riu i des d’on es veu perfectament la paret imponent de l’embassament.

Un ferit a Cornudella

 

‘Jo no viva encara al mas, ho faria més tard. La finca del costat es va convertir en un riu aigua avall i part del camí va quedar colgat’, explica el Carles. A Cornudella, els veïns van quedar atrapats durant dos dies. Ho recorda el Joan Marcó: ‘No podíem baixar a Reus, el coll d’Alforja estava tallat, i tampoc podíem anar a Reus per Prades’, les dues sortides naturals de Cornudella. Poc s’ho devia pensar el Joan; damunt d’ells, en aquells moments, sobrevolava el terme un helicòpter, hi viatjava el Xavier Pallejà, que duia un ensurt de consideració. També duia una fractura al braç dret: els Bombers l’estaven evacuant cap a l’hospital de Reus. Des de les alçades, ‘vaig veure un immens pantà cobert de fang’, relata.

Al Xavier se li havien inundat els baixos de casa. Per causa de l’aigua va patinar amb tan mala fortuna que es va trencar el braç. Una ferida lletja que acabaria amb un grau de disminució del 65 per cent.

Era esfereïdor veure les dades que oferien els informatius. Alforja va ser la població que va enregistrar el volum de pluja més important, 403 litres/m2 en només 24 hores. A primera hora del matí les comarques més afectades eren el Priorat, el Baix i l’Alt Camp i el Tarragonès. A la tarda els aiguats van prendre força a les comarques del Montsià i Baix Ebre, al sud de la província.

Les fortes pluges i l’augment del cabdal dels rius van posar en Alerta G –pluges molt fortes- tota la província. Les zones més afectades van ser la ribera del riu Francolí, des del seu naixement a L’Espluga de Francolí, fins a la desembocadura, al costat del barri mariner de Tarragona –el Serrallo-. La premsa local reproduiria l’endemà portades amb veïns evacuats amb grues.

En alguns punts el riu va arribar a tenir fins a tres metres d’alçada, sobrepassant l’altura d’alguns dels ponts que el creuen i causant-ne l’ensorrament de cinc; per exemple a la població de La Riba la confluència del riu Francolí i el Brugent va provocar una riuada que va derruir el pont d’accés a la població. També es va activar el PLASEQTA – Pla de seguretat de la indústria química de Tarragona- a causa de l’ensorrament del pont que donava accés a la refineria i als municipis de la Pobla de Mafumet i el Morell per la carretera de Valls. La força del riu va ocasionar el trencament de dues conduccions del rack que transporta diverses substàncies químiques i va provocar que aquests productes tòxics s’aboquessin al mar.

Una ciutat plana com és Reus va haver d’activar el PEM –Pla d’emergència municipal- a primera hora del matí, ja que la major part de les vies de comunicació van quedar tallades. Es van patir algunes inundacions –el Casal de sant Josep Obrer i la sala 4 de la Fira-, es va evacuar l’alumnat de l’escola Bon Soleil i es van ensorrar dos habitatges, però no es va produir cap dany personal.

L’aigua va baixar amb molta força per totes les rieres, torrents i barrancs de moltes poblacions tarragonines, la que baixava per les rieres d’Alforja i de Maspujols va ser la que va provocar la majoria de danys al Baix Camp. A Cambrils, hi hagué una víctima mortal.

Es van produir talls en el subministrament elèctric – van caure vuit torres d’alta tensió en diversos municipis-, en les línies telefòniques i les del gas, i també talls de tren i de carreteres. Els desallotjaments més importants es van produir al barri mariner de la ciutat de Tarragona -Serrallo- i a Porrera i Poboleda -a la comarca del Priorat-. Altres municipis van quedar incomunicats a causa de les riuades.

Porrera, sotmesa a un setge

Porrera és al fons d’una vall, envoltada de muntanyes. Pel mig del poble passa un riu, el Cortiella, i hi conflueix un barranc. Té dos ponts: amunt el vell i avall, el nou. Porrera va estar sotmesa durant tres dies a un estat d’angoixa agreujada per la incomunicació i els talls de llum. No existien els telèfons mòbils aleshores. La tempesta va començar de matinada, per fer-ho més dramàtic encara. I de matinada es va mobilitzar l’Ajuntament amb Salustià Alvarez al seu capdavant.

La Mercè Ferruz, que ara té 50 anys, ho recorda: ‘El riu se’n va endur part de Ca l’Anguera i els cotxes que hi havia en una plaça van fer cap al pont nou, que va resistir. L’aigua es va desbordar per tot arreu’. La mestressa de Ca l’Anguera es trobava en aquells moments dormint a la seva habitació, que dona al riu. ‘El seu fill va anar a corre-cuita a treure-la d’allà i la va salvar’. La força del riu bregava amb una extraordinària virulència contra la paret de la casa i la part més dèbil era l’habitació de la mestressa. ‘El riu es va endur l’habitació’.

Creuant el riu, davant de Ca l’Anguera, hi ha la finca de la mare de Lluís Llach. El cantant vivia aleshores a Porrera. L’alcalde en aquells moments, Salustià Alvarez, recorda que en tot moment es va posar a disposició de la gent. ‘Què voleu que faci?’, els va preguntar. ‘Al cap de poc temps va organitzar un concert solidari a Reus’. No era l’únic que es donava als altres:  ‘Les mirades de la gent t’ho transmetien: t’estaven dient ‘què vols que fem”.

‘Havíem anat a dormir tranquil.lament. En aquella època les previsions meteorològiques no eren tan acurades com ara. I ens va agafar desprevinguts’, explica l’exalcalde. A les quatre de la matinada ja va fer un primer escarafall. ‘El primer que ens va incomunicar van ser els baixants dels tres barrancs, que no es podien creuar. Vam quedar avisats, això anava de debò’. A partir de les nou del matí va tornar a ploure intensament a la capçalera. ‘El riu va formar un tap i quan es va desbrossar va baixar encara amb més força. La situació era caòtica, sense comunicacions ni llum. A quarts de quatre de la matinada, quan em van avisar, vaig trucar a Emergències, i em van respondre que desviarien a Porrera un vehicle dels Bombers que tornava de Móra perquè poguéssim fer servir la seva emissora’. Al Salustià li va costar una hora sortir de casa.

Les imatges tornen a la ment, la d’aquell vehicle al mig del carrer endut per la força de l’aigua que donava cops a una pilastra amb el perill que ensorrés part d’una casa o les canonades de subministrament d’aigua, trencades, i les clavegueres destruïdes, que no només no desaiguaven sinó que a través d’elles entrava l’aigua del riu a les cases. ‘En les primeres vint-i-quatre hores, l’instint et deia que toquessis el dos’. Mai millor dit, plovia sobre mullat: Porrera vivia la crisi de l’avellana, un profund i permanent estrip del que no es recuperava. De la mateixa manera que a Cornudella no sabien que la sequera històrica acabaria en un sol dia, a Porrera ningú els havia dit que l’any següent del desastre començaria el boom del vi i l’economia de la vila faria un tomb.

El cas del Serrallo

El Serrallo i el polígon industrial del Francolí van viure un malson. El riu va quedar atrapat al pont del ferrocarril, el més proper al tram final. Això va provocar que l’aigua s’escampés pel Serrallo i per Torres Jordi. Ho explica el Joan Caparrós, ‘Juanito’, del Serrallo de tota la vida: ‘Semblava una pel.lícula de por. Al passeig marítim la gent corria esmaperduda, jo buscava ma filla i la gent era evacuada en autobusos. Jo vaig ajudar a treure gent gran de les seves cases’. La seva filla va aparèixer: els havien evacuat a una zona propera.

‘Vivíem a Torres Jordi i també vam ajudar a evacuar la canalla del col.legi del Serrallo. Els vam deixar darrere un mur, al costat de l’escola; el mur evitava que l’aigua anés més ellà’. El ‘Juanito’ té un magatzem a la plaça del General Domènech Batet, davant del col.legi: ‘L’aigua va entrar a dins i ho va inundar tot. Encara es veuen les marques que va deixar el fang. Vaig estar dies netejant-lo’.

Perill de saqueig

‘Al barri, les autoritats no ens van deixar tornar a casa per les destrosses i pel perill de saqueig’, recorda la Carme Lucas, copropietària amb el seu marit del conegut restaurant Xaloc. ‘Aleshores encara no teníem el restaurant; jo treballava al carrer Apodaca i vivíem al carrer Torres Jordi. Em va trucar el meu marit i em va dir que sota cap concepte no anés a casa’.

La mobilització humana va ser descomunal, durant tot el dia es van desplegar 850 guàrdies civils, 200 policies nacionals, 12 membres de protecció civil, 80 mossos d’esquadra, 160 bombers així com 4 helicòpters de bombers que van ajudar en tasques d’evacuació, els efectius de les diverses policies locals dels municipis afectats i personal de carreteres.

Encara sumàvem i restàvem en pessetes: les pèrdues per les destrosses provocades per l’aiguat a les carreteres i ponts de la Generalitat s’estimaren en 5.000 milions de pessetes, a les quals l’administració autonòmica va afegir 2.000 milions en danys a les obres hidràuliques. El Ministeri d’Obres Públiques -MOPTMA- va valorar en 1.598 milions les pèrdues en carreteres i ponts de la seva competència, la majoria a la província de Tarragona, a les que es van afegir la pèrdua de la maquinària d’obres del parc de Tarragona, valorada en 325 milions. La Diputació de Tarragona, per la seva banda, va valorar en 1.000 milions els danys registrats a la xarxa de carreteres locals.

Alforja, La Riba, Tarragona, Cornudella, Porrera, escenaris de la memòria dels aiguats. Han passat 25 anys. El barri mariner veuria com els murs del Francolí quedarien reforçats i com els restaurants el posarien de moda. A Porrera han obert des d’aleshores vint cellers, i a Cornudella, uns altres set i és coneguda gràcies al turisme de Siurana.

‘Les mirades de la gent t’ho transmetien: t’estaven dient ‘què vols que fem”’.

Jaume Garcia

 

Més informació:

Moisés Peñalver: ‘Carreteres sense carreteres, 25 anys dels aiguats’

Eduard Marimon: ‘Què va passar aquell 10 d’octubre’

Joan Arús: ‘25 anys del 10 d’octubre de 1994 ‘