Vila-seca gaudeix d’una festa major de pura sang

🔊 Escoltar la notícia

A la Festa Major en honor a Sant Antoni de Vila-seca porta li corre pura sang per les venes. Per a ser més concrets, la dels 13 cavalls de raça anglesos que han participat aquest migdia al Cos de Sant Antoni, Element Festiu Tradicional d’Interès Nacional. Recuperada després de dos anys d’absència per culpa de la pandèmia, el circuit hípic del Parc de la Torre d’en Dolça ha acollit milers de persones han seguit les tres curses i on s’han repartit 30.000 euros en premis.

En la primera cursa de 1.700 metres de distància, Premi Torre d’en Dolça, el guanyador ha estat el cavall Nayade, de la quadra Costa la Vall i muntat pel gener J.L. Borrego. La segona cursa, Gran Premi Ajuntament de Vila-seca, amb una distancia de 2.500 metres, el guanyador ha estat el cavall Legionario, de la quadra Santa Bárbara i muntat per I. Melgarejo. Per últim, la cursa Premi Patronat Municipal de Turisme de Vila-seca, de 1.700 metres, ha estat guanyada pel cavall Adaaylight Danger, de la quadra Mad Men i muntat per N. Saccu.

Cal recordar que un any més les tradicionals curses són emeses en diferit per TAC 12 TV.

Resultats de les curses de cavalls 2022

La Festa Major no s’atura

Aquest mateix diumenge continuarà la Festa Major amb la Cercavila del Seguici amb elements festius i balls, que sortirà des del jardí del Castell a partir de les 18:00 hores. El dilluns 17 de gener, dia de Sant Antoni, hi haurà la concentració dels Tres Tombs a les 11.30 h des de l’avinguda de la Generalitat, a les 12 se celebrarà la Missa Major i, destinat al públic familiar i infantil, es podrà gaudir de l’espectacle infantil ‘La Caputxeta Vermella i el Llop’ (canvi d’última hora) a les 6 de la tarda al Pavelló Municipal d’Esports. Per aquest i tots els altres espectacles, caldrà adquirir les entrades a través del web festes.vila-seca.cat.

Dimarts i dijous, 18 i 20 de gener respectivament, hi haurà un Tast de vins i caves organitzat per l’Hotel Raval de la Mar a les 7 de la tarda. Divendres 21 de gener es durà a terme la XL Cursa Atlètica de Sant Antoni i XXIV Milla Local i, al vespre, José Corbacho presentarà “Ante todo mucha calma” un monòleg de 75 minuts, en clau d’humor.

El cap de setmana l’encetarà la XI Trobada dels Amics dels Gegants i Grallers de Vila-seca, el dissabte a la plaça de l’Església. Tot seguit hi haurà la Cercabirra amb la Txaranga Band Tocats i dos passis del musical “La Lámpara Maravillosa, tributo a Aladdín” a les 5 i a les 8 de la tarda, al Pavelló. Finalment, el Ball de Diables actuarà a la plaça d’Estudi a les 20.00 h.

La Festa Major d’Hivern clourà el diumenge 23 de gener amb el joc de descoberta en família “La gimcana del porquet”, organitzat per l’Esplai l’Esclop i la XXXIX Trobada Gegantera a partir de les 9 del matí. A la tarda està previst el musical familiar “Iruxa+Skargots” a les 5 de la tarda al Pavelló i la representació de “Comèdia negra” al Teatre El Centru a les 19.00 h.

Cal recordar que, a causa de l’actual crisi sanitària provocada per la Covid-19, s’han restringit totalment els esdeveniments nocturns. La resta d’actes estaran subjectes a la normativa vigent, i comptaran amb controls de seguretat, l’obligatorietat de portar mascareta i mantenir la distància entre grups que no siguin bombolla.

Història d’una tradició

La història del municipi té capítols escrits en matèria eqüestre. Les curses de cavalls formen part de la vida i la tradició del municipi i s’han convertit, amb el temps, en un dels elements més autòctons de la Festa Major de Sant Antoni, que per aquesta competició atrau a gent d’arreu de la geografia espanyola. Vila-seca, juntament amb l’hipòdrom de la Zarzuela, a Madrid, Sant Sebastià i Sevilla, és un dels llocs que apleguen el calendari oficial de competicions hípiques a l’Estat espanyol.

El “cós” ja es celebrava a finals del segle passat. Un document de l’any 1876 que s’ha pogut recuperar dóna fe dels premis que es lliuraven en aquell època i de la forma en què es desenvolupava la competició. Les cavalleries, després d’haver estat beneïdes, i quan acabava la processó es congregaven a la Casa de a Vila. Acte seguit, el rector de la parròquia llençava una bandera a l’aire i el genet que l’atrapava havia de sortir corrent, perseguit per la resta de competidors. Anaven cap a les quatre carreteres i a la tornada feien un tomb al voltant de la Vila per la Plaça de Sant Antoni, carrer de la Presó, carrer de Sant Josep, per la Plaça de Manyà i carrer Major. La montura que travessava primer la línia d’arribada resultava guanyadora. El primer premi era un corder; el segon, quatre pollastres; el tercer quatre coques; i el quart, quatre cebes i un manat d’alls.

Els cóssos o curses de cavalls poden tenir uns orígens religiosos, ja que en algunes antigues pràctiques rituals agràries hi figuraven

Els cóssos o curses de cavalls poden tenir uns orígens religiosos, ja que en algunes antigues pràctiques rituals agràries hi figuraven. Les curses havien format art del vell ritual del culte al Sol i bé podria ésser que en fossin una supervivència. S’intentava simular el trajecte del Sol i, amb aquesta màgia simpàtica accelerar-ne la carrera. Els anells, garlandes, coques i pastissos sempre circulars que hom donava com a premi tenien també un marcat sentit solar. Les civilitzacions primitives han organitzat sovint una religió natural i un dels seus principis ha estat creure que els moviments accelerats i ràpids accentuen per simpatia el creixement dels vegetals. Dintre d’aquesta rapidesa ritual de sacerdots i actuants pot incloure’s el costum de fer una cavalcada pels carrers del poble després de la benedicció dels animals per aconseguir el banderí. Però el “cós” autèntic va començar fa uns cent anys, com assenyala Tecla Garcia en un estudi sobre el tema.

Atesa la importància de la vinya i la indústria vitivinícola vila-secana d’aquella època, s’establiren al poble alguns comerciants estrangers. Dos de francesos, anomenats Barrau i Planchons, tenien uns preciosos cavalls per transportar el vi que s’exportava a Salou i a Tarragona. Com sovint cincidien en la ruta, la rivalitat entre els carreters d’ambdós comerciants era molta i aviat sorgí el repte de fer un “cós” per a provar quin cavall era millor.

S’acordà el dia de Sant Antoni Abat, que era mitja festa per als treballadors, després de la benedicció dels animals. Per la carretera fins al pas a nivell del “Carrilet” de Salou i tornar. Així, el primer “cós” fou disputat pels “Percheron” dels Barrau i “l’Andalús” dels Planchons. La sortida es féu des de les proximitats de la Riera. En tocar les dotze en el rellotge del campanar es va sentir una forta xiulada. Guanyà el “Percheron” dels Barrau. Malgrat no haver-hi premi, aviat començaren els preparatius per a repetir la cursa de l’any següent amb més cavalls i genets vila-secans. El batlle, Joan Vidal Veciana, va prometre el suport material i personal de l’ajuntament.

El senyor rector, mossèn Sebastià Obrador, accedí a donar l’import de la venda d’estampes de Sant Antoni com a premi, creient que així aniria més gent a missa

El senyor rector, mossèn Sebastià Obrador, accedí a donar l’import de la venda d’estampes de Sant Antoni com a premi, creient que així aniria més gent a missa. Hi hagueren també nombroses donacions particulars. Amb el temps, el premis assoliren la màgica xifra de 15 pessetes. Les estampes valien cinc cèntims.

L’envelliment d’homes i cavalls va portar anys de crisi fins la nova empenta de Joan Gené Salvadó i uns quants joves del poble. Un xai, unes gallines i un conill foren els premis d’aquell any. L’euga blanca de Ca Xatruch fou l’animal més famós d’aquesta segona etapa del “cós” per les seves victòries. Fins i tot es va portar, contra les normes, el cavall del tarragoní Minguet per a derrotar-la. El senyor Xatruch estava disposat a matar el seu animal prop de la Reixa de Torrell si al retorn no anava davant. L’euga vila-secana tornà a guanyar aquell emocionant “Cós” de 1908. Les curses eren molt populars. Així, amb motiu de la inauguració de l’enllumenat a gas del 1910 es disputà una cursa, guanyada per “Garboso”, propietat de Joan Gené Salvadó. L’ermita de la Pineda era la destinació de molts ex-vots dels participants.

Malgrat algun parèntesi, que era cobert amb curses de matxos, mules o ases, la tradició mantingué el seu nivell creixent aquí i a la comarca

Malgrat algun parèntesi, que era cobert amb curses de matxos, mules o ases, la tradició mantingué el seu nivell creixent aquí i a la comarca. A partir de l’any 1923, l’Ajuntament es va fer càrrec dels premis. El batlle Elies Garrabé hagué de prohibir l’any 1930 la celebració del “cós” en aquell indret tradicional degut a l’augment del perillós tràfic de cotxes i camions, i a l’asfaltat de la carretera. Aquell any encara s’hi va fer. L’antagonisme entre les societats recreatives a causa de la cursa va provocar incidents com el canvi de call d’Esteve Seritjol. El genet vila-secà guanyà amb un cavall de Reus, demostrant la seva classe als propietaris vila-secans d’animals.

L’any 1931 es comença a fer pel camí de la Pineda fins la “casill” de la Miquela, a la via de València. La tradició no es perdé en l’obligat parèntesi de la guerra. L’asfaltat del camí de la Pineda, convertit en carretera, forçà nous canvis. L’albereda de Folc, la Parada de l’Hort del Pep, el camí dels Emprius, l’actual autovia de Vila-seca a Salou abans de la seva construcció, els terrenys de la Formiga propers a l’estadi i la Parada Gran del Castell han estat al llarg dels anys el marc de les tradicionals curses vila-secanes abans de l’actual Circuit Urbà del Parc de la Torre d’en Dolça. En l’actual circuit es disputen curses des de l’any 2001, després d’una renovació i adaptació del parc per part de l’Ajuntament.

A finals de l’any 2010, el Govern de la Generalitat va declarar element festiu patrimonial d’interès nacional el Cós de Sant Antoni de Vila-seca

Fa uns anys, les curses de Vila-seca es van professionalitzar i estaven reglamentades per la Societat de Foment de la Cria Cavallar d’Espanya. Des del 2016 però, les curses passen a ser reglamentades pel Jockey Club Español de Carreras de Caballos. Les curses de Vila-seca es poden considerar com a professionals, com poden ser-ho a Madrid, Sant Sebastià o Sevilla. Fa 25 anys, a la cursa ja s’hi van començar a congregar els millors genets espanyols com Claudio Carudel i Lluís Saugart.

Cal recordar que a finals de l’any 2010, el Govern de la Generalitat de Catalunya va declarar element festiu patrimonial d’interès nacional el Cós de Sant Antoni de Vila-seca, un reconeixement que permet que aquest acte que se celebra a Vila-seca des del finals del segle XIX quedi inscrit al catàleg del patrimoni festiu de Catalunya.

Redacció