La conspiració càtara enves Jujol segueix el seu curs. Un trio català, Monnie & The Awesome Boys, ha estrenat enguany la peça titulada The Cathar Man, un tema inspirat res més i res menys que en el penell que l’arquitecte tarragoní Josep Maria Jujol va dissenyar i va executar per al campanar de l’església de sant Jaume de Creixell, una de les obres visible de Jujol al Camp de Tarragona.
La cançó desvetlla allò que una de les components del trio, Mònica Sans (veu del grup) ha descobert a partir d’una conferència que va pronunciar el setembre de 2022 a Creixell: Jujol, home de molta fe, podria ser un seguidor del catarisme… O no.
El grup el conformen també Marcel Janer (teclat) i Llorenç Roca, a la bateria. Es dediquen a la música de versions i el single, del segell Audiovisuals de Sarrià, recull el que és de fet seu primer tema de creació pròpia.
The Cathar Man es va estrenar en directe el 3 de Setembre de 2022 en el marc de la jornada cultural “Rere les petjades dels Camins Càtars per Creixell” celebrada a Cal Cabaler de Creixell. Però el tema no es va enregistrar a l’estudi fins més tard i ara ja és a les xarxes socials.
La investigació
Mònica Sans consultà l’Arxiu Jujol i els documents sobre el campanar per destriar el misteri. Jujol no deixava gairebé res per escrit, però hi ha breus però clares referències al catarisme als documents de l’arquitecte sobre el campanar de Creixell. Al campanar hi ha quatre escuts i quatre escultures de sants: Sant Lluís IX de França, Joan de Matha, Domènec de Guzman i Francesc d’Assís, els tres darrers, fundadors de tres ordres mendicans i perseguidors d’heretges. I en un document, Jujol cita les dates de la creauda contra els albigesos, iniciada en 1209. Sant Lluís està situat al sudoest; Sant Domènec, al sudest; Joan Mata, al noroest, i Francesc d’Assís, al nordest. Vol dir alguna cosa aquesta disposició? Sant Lluís va ser cofundador dels Franciscans, ordre de la qual Jujol era devot.
Els components del trio. Foto: @SIMONGARCIA_FOTOGRAFO
Per què la creuada contra els càtars, els cristians bons homes perseguits per l’Església fins a la seva destrucció, apareix a Creixell? El lleó només sorgeix tres cops en tota l’obra de Jujol. I la creu occitana no la reprodueix enlloc més de la seva obra, i ja sabem que Jujol ‘res ho feia gratuït’. Jujol s’hagués trobat, en la documentació que consultà, que Creixell tenia relació històrica amb França i al segle XVI occitans repoblaren Creixell. Més pistes: ‘El gentilici de Creixell ve de l’Empordà i un templer, Dalmau de Creixell, va ser a la batalla de les Navas de Tolosa, i a Muret hi hagué un Creixell’.
La mort de Simó de Montfort
Sans creu que el penell representa la mort de Simó de Montfort, gran perseguidor dels càtars, un fet històric que els tolosencs celebraren i que es recorda en una pintura que l’explica amb un lleó atravessat per una llança, el lleó, el símbol de Simó de Monfort. ‘Es pot llegir com un posicionament a favor dels càtars o en contra’, deia en aquell moment l’organitzador de les jornades, Josep Lluís Soler, que destacava que Creixell és l’únic lloc on Jujol plasma iconografia càtara. ‘A Creixell teniu una joia de la interpretació i del misticisme de Jujol’, concloïa. En resum, ‘Tolosa, càtara i occitana, guanya França’ i així ho reflexa Jujol al campanar.
La cançó també recorre la història dels darrers càtars, travessant Catalunya de nord a sud, des d’Occitània fins a Morella i Sant Mateu. L’autora es va inspirar en els llibres de Jose Luis Soler (Pere Mauri, l’últim pastor càtar) i de Victor Amela (El Càtar Imperfecte), que narren les aventures de dos últims càtars documentats: Pere Mauri i Guillem de Belibasta. Musicalment, també beu de Sting, de la cançó de la croada i de l’himne càtar per excel·lència: Lo Boièr. The Cathar Man ve acompanyat d’un videolyric amb moltes imatges i informació referent a la recerca sobre Jujol i els càtars.
Redacció
Equip de redacció
