Participants a la inauguració de l’exposició, al vestíbul del Teatre Tarragona. Foto: Tarragona21
Deia el director de cinema Cecil B. de Mille que una pel·lícula ha de començar amb un terratrèmol i a partir d’aquí anar pujant. Un grup de voluntaris i amics tarragonins han provocat alguna cosa semblant a un terratrèmol en els dies previs de Santa Tecla. Dissabte van reunir 300 persones al Balcó del Mediterrani per fer-se una foto de família. Avui han ocupat el cèntric Teatre Tarragona amb les seves samarretes i barrets de color carbassa.
Assistien a la inauguració de l’exposició de fotografies dels 25 anys d’inici d’aquest fenomen anomenat Festa x Tothom que va ser creat per donar visibilitat als discapacitats, per fer-los normals entre els normals, perquè poguessin gaudir de la festa sense complexos. Ho van fer en uns moments en què l’entorn social i les percepcions començaven a canviar en el nostre país. Mai ens havíem fixat en ells fins que van començar a aixecar el dit i a demanar voreres practicables. Fins aleshores era com si no existissin. Quan ens aturem uns instants i fem un cop d’ull al passat de vegades ens costa reconèixer-nos.
Un moment de la taula rodona farcida d’anècdotes. Foto: Tarragona21
Va ser un pioner qui va engegar el moviment tectònic a Tarragona, Romà Solé, que va convèncer Ferran Roca d’apuntar-se a un invent molt agosarat. El món és dels valents, diuen, i Festa x Tothom va ser creat per gaudir de Santa Tecla.
Els temps van seguir canviant, invariablement, i van trencar un altre tabú, el de sortir de la residència només per Santa Tecla: van ampliar la idea a tot l’any. Des d’aleshores, persones amb mobilitat reduïda han fet amistat fora de la residència i es coneix el cas d’una noia que va trobar parella i va fundar una família.
Nascut en 1991, el projecte va comptar amb el suport de tècnics com Emili Grande i Jordi Beltran i l’empenta de l’entitat internacional de voluntaris SCI. A partir de 2002, Dow Chemical s’incorporaria com el principal ‘partnaire’ de l’aventura, seguint la cultura filantròpica del fundador de la companyia americana, com explicava avui el seu cap de Comunicació, Pitu Boronat.
Tots ells s’han trobat després de la inauguració de l’exposició en una taula rodona on han relatat els inicis de la festa i s’han recreat en les anècdotes, nombroses anècdotes que han viscut en 25 anys. L’ambient era d’alta emotivitat, difícil d’evitar. Una dona entre el públic, sentada en una cadira de rodes, s’ha posat a cantar. Diu el filòsof Javier Gomá que quan una personalitat exemplar actua, ens interpel·la a nosaltres. “I tu, què fas?”.
Victòria Pelegrín, l’exregidora de Serveis Socials, i la consellera de Serveis a la Persona, Ana Santos, donaven fe de l’esperit arriscat i imprevisible del Romà Solé. Fa un quart de segle, per convèncer els de l’SCI -un club d’experts voluntaris en camps de treball com ara l’arqueologia- perquè se sumessin als projecte, els va dir simplement: “Every day party”.
Acaba de començar la Festa Major. Les samarretes llampants que els de Festa x Tothom van decidir lluir per abandonar la invisibilitat han tornat al carrers per Santa Tecla. Quan els vegin passejar amb cadira de rodes, comprovaran que improvisen cançons; no tinguin llàstima, no. Són capaços de provocar un tsunami.
J. Garcia
Equip de redacció
