La visita ha començat a l'edifici del Banc d'Espanya, a la Rambla Nova. Fotos. Joan Marc Salvat
Un grup de tarragonins ha realitzat, aquest dissabte al matí, un especial recorregut entre els carrers de la ciutat. Es tracta d’una peculiar ruta per les ‘Gran runes’ que han deixat a la ciutat els efectes de la mala gestió urbanística, les circumstàncies polítiques, la deixadesa o el simple pas del temps. D’acord amb el llibre editat per Lo Diable Roig i impulsat per CUP Tarragona, Marc Nadal ha exercit de guia d’aquest circuit que ha començat a l’edifici del Banc d’Espanya de la Rambla Nova i ha acabat al fallit pàrquing Jaume I.
El projecte ’Grans runes’ inclou diferents situacions urbanístiques com ara solars, edificis abandonats, obres que s’han allargat molt i encara no han finalitzat, diners abocats i promeses a mig fer. En resum, “grans runes”, subratlla Nadal. Per tot plegat, comenta, “es va pensar que seria interessant fer un llibre però també una guia perquè la gent ho pogués conèixer de primera mà”.
La guia de 'Grans runes de Tarragona' vol conscienciar sobre els projectes abandonats a la ciutat
La ruta ha començat a l’antic edifici del Banc d’Espanya, construït el 1928. “Només hi ha gats i coloms”, ha ironitzat Nadal. El banc va tancar el 2003 i el 2010 el consistori el va adquirir mitjançant una permuta per uns terrenys a la zona de Joan XXIII. Es tracta d’un edifici de propietat municipal, però que es troba tancat i barrat i sense cap mena d’ús. “És un actiu municipal i no s’hi està fent res”, lamenta el guia del recorregut. La idea, afegeix, “és que la gent prengui consciència que hi ha molt patrimoni municipal desaprofitat”. A l’espera de concretar calendaris o novetats, la idea és que el Banc d’Espanya sigui un centre d’interpretació de la Tàrraco romana i la seu del Patronat Municipal de Turisme.
El Pàrquing Jaume I és el paradigma de projectes fallits a la ciutat
La llista de fiascos
“El més paradigmàtic és el cas del Pàrquing Jaume I que és, precisament, on acaba la ruta”, explica Nadal. El que havia de convertir-se en un revolucionari i innovador pàrquing intel·ligent, ha acabat resultant un enorme maldecap urbanístic, econòmic –amb una despesa acumulada de 30 milions d’euros– i judicial. També cueja i forma part d’aquestes peculiars “runes” el Mercat Central. Les obres de remodelació d’aquest espai de principi del segle XX van començar a fer el 2007 i, aleshores, es va anunciar que el projecte quedaria enllestit en prop de dos anys. Encara no se sap quan hi podran entrar els comerciants.
La ruta denuncia també la situació de l'OMAC, a la Rambla Nova
Nadal també parla d’un cas no tant conegut ni mediàtic com els anteriors. Es tracta de l’exemple de Ca la Garsa, a la Part Alta: “És un edifici que es va expropiar per fer-hi un centre d’interpretació del món jueu i que durant cinc anys no s’hi ha fet res”. Ara, explica, els propietaris expropiats reclamen de nou l’edifici i “és possible que l’Ajuntament hagi de pagar una altra vegada”, resol Nadal.
Una de les altres ‘Grans runes’ denunciades per la CUP Tarragona són l’oficina de l’OMAC a la Rambla Nova, que es va llogar el 2002 per ubicar-hi les dependències municipals “sense contemplar possibles edificis propis”. Només l’acondicionament de l’espai ja va costar 4 milions d’euros i, actualment, el consistori paga 35.000 euros de lloguer al mes.
Joan Marc Salvat
