El Nàstic no ha pogut fer-se amb la victòria davant l’Amorebieta, el cuer del grup, i ha hagut de conformar-se amb un empat a un. Els grana no han pogut imposar el seu joc i els ha faltat sobreposar-se a un rival molt incòmode, que tenia molt clar que posaria un autobús a la seva defensa per intentar rascar un punt.
Exactament cinc defenses formaven la primera línia dels bascos, entrenats pel veterà Natxo González: es tractava de resistir i aprofitar alguna ocasió que a la contra se’ls pogués generar. Doncs li ha sortit que ni pintada la jugada a l’entrenador català de l’Amorebieta. I al Nàstic, de nou, un equip superdefensiu ha aconseguit frenar-lo. Un punt que fa mal, un punt de sutura.
Després d’una primera part sense gols, Selma, al minut 56, avançava els visitats. Gorka, al minut 77, aconseguia un treballat empat en una jugada amb dos pals, resultat que seria definitu magrat els intents grana de culminar la remuntada.
Sortien els grana al Nou Estadi Costa Daurada amb quatre baixes –Pol Domingo i Joan Oriol, sancionats, i Víctor Narro i Dufur, per grip-, fet que provocava un inesperat debut grupal com a titulars dels fitxtges d’hivern: Migue Leal, Juncà i Granero. A més, a la davantera reapareixin Antoñín i David Concha.
Arrencaria bé el Nàstic. Pablo Fernández tindria la primera ocasió en rematar des del punt de penal, però aturaria el porter rival. El seguiria Jaume Jardí, amb amb un xut des de la frontal de l’àrea, i posteriorment, serien justament Granero i Migue els que protagonitzarien la primera ocasió de gol grana en el minut 19. Migue remataria un passi de Granero i el porter visitant, Marino, estaria providencial evitant el gol.
Seria aquesta l’única ocasió clara de la primera part. No només els bascos aguantaven bé al darrera sinó que a la represa, al minut 56, s’avançarien per sorpresa de tot el Nou Estadi, un gir de guió absolutament inesperat. En una jugada generada per la banda esquerra Selma, davant la poca efectivitat de la defensa local, remataria de cap a la xarxa.
Tocava l’heroica davant una paret ultradefensiva i Dani Vidal movia banqueta: Álex López, Marc Fernández i Gorka Pérez entrarien per Borja Granero, Marc Montalvo i David Concha. Tocava córrer.
Començaria a apretar a la desesperada el Nàstic, tancant el rival al seu camp i també a la seva àrea, tot i que sense generar clares ocasions de gol.
Seria al minut 77 quan Gorka Pérez aconseguiria el que tant buscava el Nàstic des del minut 1 i més des del gol visitant. En un atac-i-gol inacabable, el defensa remataria dins l’àrea per fer l’empat. Però no hi hauria heroica final i l’Amorebieta aconseguiria mantenir el ritme esgotador, avorrit i ultradefensiu que havia vingut a desplegar a Tarragona. No val a badar, Nàstic.
Equip de redacció