Treballadors penitenciaris en roda de premsa al Col·legi de Periodistes de Catalunya. Foto: Blanca Blay
L’equip mèdic del centre penitenciari de Mas d’Enric, al Catllar (Tarragonès), no farà atenció mèdica programada als mòduls de la presó si no es garanteix la presència d’un funcionari a la porta del consultori mèdic, segons ha avançat ‘Diari de Tarragona’ i ha pogut confirmar l’ACN.
Després del succés “tràgic” del 13 de març passat, la mort d’una cuinera en aquest centre a mans d’un pres que després es va suïcidar, els sanitaris han decidit adoptar la mesura per “l’escalada progressiva” d’agressions a les consultes mèdiques i per la manca de mitjans i de funcionaris de presons.
‘La política d’aquesta administració ha portat a un assassinat’
Per altra banda, els treballadors penitenciaris insisteixen a demanar la dimissió de la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, i el secretari de Mesures Penals, Amand Calderó, i reclamen al president Pere Aragonès que els destitueixi si no deixen el càrrec. “No volem mans tacades de sang”, han dit aquest dimarts portaveus dels treballadors en roda de premsa. “No les acceptarem en cap moment. El resultat de les polítiques d’aquesta administració han portat a un assassinat”, ha afirmat la Sandra, jurista i criminòloga al CP Lledoners. Els treballadors, al marge dels sindicats, han reclamat més personal i eines així com ser reconeguts com a agents de l’autoritat. “És de sentit comú que se’ns doti de mesures per tornar vius a casa”, han expressat.
Ho ha dit la Sandra, que ha explicat que la legislació penitenciària contempla que tant el règim d’interior com el de tractament són “indispensables”. “Sense règim, seguretat i disciplina no pot haver-hi tractament, i sense tractament no pot haver-hi rehabilitació”, ha comentat.
La Raquel, funcionària de vigilància al CP Quatre Camins, ha denunciat que no tenen eines per assegurar el compliment del règim i de la seguretat. Per exemple, ha relatat com als mòduls hi pot haver 120 o 150 interns i els vigilants es troben allà “pràcticament sols” per mediar. “És un còctel Molotov brutal”, ha dit respecte al fet que els interns estiguin “barrejats” i n’hi hagi amb patologies psiquiàtriques, irascibles, alguns amb condemnes curtes, altres llargues, i també aquells que volen seguir el tractament.
En la mateixa línia s’ha expressat el Gabi, funcionari de vigilància de Ponent, que ha denunciat que la manca de personal “és molt forta” i que és “impossible” dur a terme un servei “amb professionalitat” malgrat la qualitat humana “excepcional” que hi ha dins del col·lectiu.
Denuncien “el bonisme” i reclamen més autoritat
Per la seva banda, la Francina, funcionària de vigilància al CP Mas d’Enric, ha incidit en la necessitat “de treballar en un ordre” per preservar la seguretat a les presons. Aquesta treballadora ha dit, per exemple, que el personal del CIRE (Centre d’Iniciatives per a la Reinserció) és el col·lectiu que treballa “amb més risc”, ja que ho fan en espais com la cuina, on hi ha ganivets, o en tallers on hi ha tisores, cúters o tornavisos que en un moment determinat poden ser armes. “Com l’arma blanca que va matar la Núria”, ha dit en relació a la cuinera morta a mans d’un intern dimecres passat a la presó del Catllar.
La Francina també ha denunciat “el bonisme” de les polítiques de l’administració penitenciària que, en forma de circulars o instruccions, ha minvat l’autoritat i la seguretat del col·lectiu de presons i no els deixa treballar. “Ens lliguen de mans i peus”, ha dit aquesta funcionària, que ha lamentat no tenir mitjans per sancionar agressions verbals o conductes que, a causa d’això, acaben derivant en agressions físiques.
Alguns exemples d’aquesta deriva citats pels treballadors durant la roda de premsa tenen a veure amb el fet que cada vegada poden fer menys escorcolls -on de vegades troben droga, mòbils o armes de fabricació artesanal- o que les sancions als interns s’apliquen a la baixa.
Segons dades facilitades per Justícia, els escorcolls a centres penitenciaris catalans (a interns, cel·les, etc.) van ser 101.163 l’any 2023, dels quals en un 5% s’ha trobat material no autoritzat. Són més que els escorcolls fets el 2022, quan van ser un total de 84.000. Des d’inicis del 2024, se n’han fet 16.478.
“Estem pervertint les eines que tenim fins i tot reglamentàries per adaptar-les a un menor gravamen de cara als interns, ha dit la Sandra. Així, per exemple, han assenyalat que hi ha conductes que fa un temps suposaven una regressió a primer grau i ara ja no perquè se’ls diu que les conductes es poden treballar en règim ordinari.
ACN
Equip de redacció
