Pallarès ha visitat el cementiri de Reus acompanyada de l’exconsellera Ciuró. Foto: Cedida
Arran de l’exhumació d’una de les fosses comunes del Cementiri General de Reus, on fa uns dies es van localitzar unes restes que podrien correspondre a les de Cipriano Martos, una delegació de Junts per Reus ha visitat l’espai aquest matí coincidint amb el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust.
La cap de llista de Junts per Reus, Teresa Pallarès, ha estat acompanyada de membres de l’agrupació local; de l’exconsellera de Justícia, Lourdes Ciuró; Toni Font, que formava part del seu equip a la conselleria com a director general de Memòria Democràtica, i la fins fa poques setmanes directora dels Serveis territorials de Justícia a Tarragona, Mònica Solé.
Pallarès ha manifestat que “som aquí per expressar el nostre compromís i el meu particular com a alcaldable de Junts per Reus amb la causa de la memòria democràtica i la de la reparació i reconeixement a les víctimes i a tots els represaliats per motius polítics abans, durant i després de la dictadura. Com alcaldable de Junts em comprometo a continuar la tasca que l’Ajuntament fa des fa anys per divulgar la brutalitat que va representar la Guerra Civil a la ciutat de Reus i la posterior repressió contra els perdedors de la contesa i la dissidència política”.
Ha recordat que tot just aquests dies s’han commemorat els 85 anys de dos dels bombardejos més mortífers, els del 21 i 24 de gener de 1938: “endinsar-se en aquell moment de la història esgarrifa per tot el que va representar però ajuda a conèixer també la capacitat que va tenir la ciutat per evitar moltíssimes més morts gràcies a l’àmplia xarxa de refugis que va ser capaç de construir en un temps rècord. N’és testimoni el refugi de la plaça de la Patacada que és visitable i es va museïtzar fa uns anys”.
“S’han fet jornades historiogràfiques i ara mateix, per exemple, el Museu Salvador Vilaseca acull l’exposició ‘Després de la guerra. La vida quotidiana sota el franquisme” que es podrà visitar fins al 15 de gener de 2024 i que val molta la pena. Aquesta tasca de recerca, investigació i divulgació històrica s’ha de mantenir i fins i tot intensificar. Però encara es pot anar més enllà, especialment en el reconeixement i reparació a les víctimes del franquisme. És de justícia. Volem que les accions siguin continuades i transversals”, ha afegit Pallarès.
Junts per Reus recorda que en el proper mandat s’escauen efemèrides importants. Aquest mateix 2023, al setembre, farà els 50 anys de la mort de Cipriano Martos. El gener del 2024 farà els 85 anys de l’entrada dels nacionals a la ciutat i el 2026 els 90 anys de l’inici de la Guerra Civil: “són magnífiques oportunitats aprofundir en el coneixement de la història i el reconeixement de les víctimes. Altres ciutats com Terrassa o Lleida han organitzat actes col·lectius de desgreuge com l’entrega en un acte solemne dels certificats de nul·litat dels judicis sumaríssims, més de 500 reusencs en van patir. Pensem en actes similars a Reus, darrere els quals hi ha molta feina a fer com ho és la de localitzar els descendents de les víctimes”.
També s’estudiarà dedicar places i carrers a víctimes de la repressió franquista, així com la dignificació de les fosses com espais de memòria. Pallarès ha conclòs que “la ciutat mai no pot oblidar el que va passar. Perquè conèixer el passat ens ajuda a comprendre i entendre millor el present, indispensable per dibuixar un futur millor”.
Lourdes Ciuró i Toni Font han destacat la importància de perseverar en tot allò que ajudi a la reparació de les víctimes de la repressió franquista.
Equip de redacció
