Teresa Pallarès, candidata de Junts a l’Ajuntament de Reus. Foto: Cedida
Teresa Pallarès s’estrena com a candidata de Junts i ho fa substituint un referent com és Carles Pellicer, l’alcalde que ha trepitjat més carrer dels que es tenen notícia. Pallarès té al cap què necessita Reus i com abordar-ho i té al costat un equip de gent que jutja el millor de tots els que es presenten a les eleccions.
És Reus una ciutat segura?
Les dades que tenim procedents de la Taula de Seguretat indiquen que Reus està per sota de la mitjana catalana en nombre de delictes. No vol dir que quan hi hagi un furt es creï alarmisme, però això són percepcions. No tenim un índex de delictes zero, és evident. Hem de seguir en la línia de contenció i controlant molt la percepció, que és gairebé més important que la seguretat real. S’està fent molta feina en seguretat, tenim una Guàrdia Urbana de primer nivell i un acompanyament dels Mossos d’Esquadra com no pot ser d’altra manera.
Digui’m en una frase quina és la prioritat per Reus?
Seguir gaudint d’un model d’èxit com el que tenim ara per així estar al costat de totes les persones, de les persones vulnerables, dels empresaris, dels comerciants,…
Què vol dir que Reus és un model d’èxit?
Que té un prestigi a tot Catalunya, que té un model clar de comerç, que té una projecció i que té una visió estratègica de futur. No és gratuït tenir el títol de segona ciutat tecnològica de Catalunya. Això suposa que al darrera hi ha molta feina feta. I no és gratuït passar d’una ciutat que té el seu Ajuntament endeutat a un Ajuntament que disposa de capacitat inversora. És un model d’èxit que hem consolidat i que volem tirar endavant amb noves inversions.
Vostè té un projecte en desenvolupament tecnològic, en nutrició i en el camp agroalimentari. Què proposen?
Les dades són clares. Som la segona ciutat catalana amb ocupació en el sector tecnològic, només per darrera de Barcelona. Constatem que les empreses han d’innovar, sí o sí. Catalunya té un índex d’1,3 punts en inversions en temes d’innovació tenint només el 0,01% de la població mundial. Europa es troba al 2,1. Reus té molt a dir en aquest camp i ho hem desmostrat posicionant-nos en l’àmbit tecnològic.
I cal saber fer la transferència de coneixement. Nosaltres estem tirant endavant -amb empreses agroalimentàries- la necessitat de donar resposta a la població mundial, que a l’any 2050 serà de 10.000 milions d’habitants. Aleshores serà necessari un increment del 70% de la producció alimentària. Les empreses tenen clar que han d’innovar: innovar creant proteïnes sintètiques, proteïnes vegetals o creant collites resistents al canvi climàtic.
Això ho faran empreses de Reus?
Ho faran amb el suport de la URV, l’IRTA i amb l’ajut de la Cambra de Comerç quant a la captació d’empreses. Anem cap aquest model, tenint al costat les fonts del coneixement. En aquest moment, aquest hub que hem anunciat i del que estem treballant el seu pla estratègic ha rebut una subvenció de la Generalitat i tenim 40 empreses posicionades en ell. Elles solen facturen 2.500 milions d’euros. No estem parlant de poca cosa. Són empreses importants de tot el país que aposten pel sector agroalimentari. El futur va per aquí. Necessitarem aquesta innovació en temes de salut. Necessitem espais amb laboratoris, que aquestes empreses tinguin un monitoratge. Estem teixint aquesta força des del coneixement i la transferència tecnològica.
El comerç està tensionat arreu, està patint, també a Reus. Quines propostes fan?
Nosaltres som els dels Bons Comerç. Els vam crear a Reus i s’han multiplicat arreu: és un model d’èxit que volen els comerciants. Nosaltres els volem organitzar quatre cops a l’any: farem el que diguin els comerciants. Hem parlat també de crear una Escola de Comerç i hem de tirar endavant les àres de promoció econòmica urbana (Apeus).
El meu compromís és que quan sigui alcaldessa m’asseuré personalment amb els comerciants perquè hem de ser més ambiciosos i hem de buscar una persona d’alt prestigi que pugui viure a la ciutat un temps i pugui planificar un pla estratègic de cap a on va el futur.
Una mena de gerent?
Ja veurem com ho definim. Vull buscar, al país que sigui, una figura de prestigi, però parlant-ho abans amb els comerciants. Una persona que ens faci una diagnosi acurada de on som. La presència de locals buits, la digitalització, internet són temes comuns a tot Catalunya. Crec en el gran potencial del nostre comerç i ara necessita una mirada per sobre, una mirada de futur, estatègica, aprofitant la transferència de coneixement a nivell tecnològic que tenim. Cal un referent, si cal a nivell mundial, que ens ajudi.
Com ha de ser l’urbanisme de Reus?
L’urbanisme és l’eina de planificació que ens assegura tenir una ciutat preparada per al futur. Vol dir que Reus ha de tenir una mobilitat adequada, ha de ser sostenible. L’urbanisme ha d’estar al servei d’una ciutat que tindrà zones de baixes emissions -al 2035 ja no hi haurà vehicles que emetin CO2-. Hem de veure quins aparcaments hem de fer. El de la plaça Prim és emblemàtic pel lloc on es troba i hem de plantejar fer-hi un espai de distribució logística per al ric comerç del voltant, que necessita que hi arribin els proveïdors. Parlem de la zona del Carrilet, on ha d’haver una nova generació urbanística, amb un Mercat, i on s’ha d’estudiar la mobilitat dels camions. Parlem també d’un nou eix comercial a la zona del carrer Ample, unit amb un aparcament a la zona nord i parlem de la platja de vies de l’estació de tren i la connexió entre barris.
És una declaració d’intencions que el número 2 de la llista sigui un arquitecte?
No és gratuït que sigui un arquitecte especialista en urbanisme i temes patrimonials. És clarament una declaració d’intencions.
Quina idea tenen sobre l’impuls a les entitats de Reus? Parlen de crear un Fòrum d’Entitats. Què volen fer?
Primer volem identificar què tenim: disposem més de 500 entitats, de les quals 300 i escaig estan actives. Totes tenen necessitats diferents, unes depenen de Cultura, altres d’Esports. Jo sóc una dona bastant ordenada i cal una diagnosi de la situació: estudiem-les, agrupem-les per sectors, anem a parlar amb els seus representants i fixem les necessitats reals. L’Ajuntament ha de tenir molt clar quin ha de ser l’objectiu d’aquest Fòrum d’Entitats. Donarem una nova centralitat a les associacions de veïns i també parlarem del suport econòmic.
Com a regidora d’habitatge ha tirat endavant desenvolupar 600 vivendes. A què es comprometen en el proper mandat?
És un dels grans arguments pels quals vull continuar sent alcaldessa de Reus. En habitatge s’ha planificat a partir del pla local: sabem on som i no era fàcil. Tenim línies traçades de cap a on anem: el pla ens projecta fins a 600 habitatges, entre els que ja tenim: la Casa dels Mestres, convenis amb la Generalitat en pisos d’emergència social que ara els gestionem nosaltres. Parlo dels habitatges de la Generalitat als barris de Sant Josep Obrer i Mas Pellicer i tenim temes oberts amb la Sareb.
Com està el tema Sareb? Sembla un niu de conflictes.
La Sareb demanava als ajuntaments un compromís econòmic que a mi em va semblar que no tocava. La proposta que ha sortit de Madrid -que espero que no sigui una mesura electoralista i tingui un compromís al darrere- ens afectaria a Reus amb uns 50-60 habitatges. No pararé fins que els tinguem.
Dels 600 habitatges projectats, tenim 60 habitatges adjudicats per La Hispània, quasi 40 gestionats directament per Habitatge. Tenim el barri del Carme amb un nou impuls de regeneració amb habitatge protegit, tenim a licitar Mas Iglésias, amb 130 habitatges d’HPO. No pararem.
Arrencava la campanya amb el missatge que Reus és capital. De què serà capital Reus?
Reus és capital en moltes coses. Parlar de capitalitat vol dir parlar de lideratge amb humilitat i solidaritat amb l’entorn i això ens diferencia de molts altres llocs. Dit això, jo parlo d’àrea metropolitana. Hem d’anar de la mà de Tarragona, hem de fugir de les polítiques de campanar. Hem de reconèixer que som una àrea metropolitana, per infraestructures, per inversió. Tindrem una infrastructura el 2026 amb el tramvia i aquest mandat serà clau per dibuixar-lo. Ens ha d’unir. I tenim l’Aeroport i el Port. Aquest serà el mandat de l’àrea metropolitana i en aquest mandat s’ha d’establir una fórmula jurídica per constituir-la. L’àrea metropolitana de Barcelona ja té una fórmula jurídica, que ve del Parlament.
Fa més de 20 anys va haver l’intent de crear el Consorci del Camp, que no va fructificar
No m’agrada parlar de segona àrea metropolitana. Hem d’aprendre de la de Barcelona, què ha anat bé i què no. Els alcaldes que sortirem elegits en aquest mandat hem de constituir un Consell d’Àrea Metropolitana. És una qüestió de seure’ns i fixar un ordre. Hem de veure cap a on anem i no actuar puntualment.
Va demanar un cara a cara amb la candidata socialista i no li va concedir. Què ha passat?
Crec que va quedar molt clar al darrer debat de ciutat que hi ha dos models de ciutat, ella (Sandra Guaita) en lidera un i jo, un altre. Veig que no ha tingut fruits la meva petició. No passa res, cadascú fa la campanya que ha de fer. Jo tinc clar el model de Reus, que és d’èxit. Jo presumeixo de l’equip de gent que tinc, gent professional, molt preparada, gent il.lusionada i hem de liderar aquesta ciutat els propers quatre anys.
El 29M amb qui fixarà les línies vermelles?
Hi ha alguns partits, com els d’ultradreta, amb el que és lògic que no hi pactarem. Tinc la seguretat que serem una llista que tindrà molt a dir. Crec que serem els més votats i que seré jo la que despenjarà el telèfon d’altres formacions.
Jaume Garcia
Equip de redacció
