Tecnologia i infraestructures, els aliats davant dels episodis meteorològics extrems

🔊 Escoltar la notícia

El canvi climàtic es manifesta a través de l’aigua. Nou de cada deu desastres naturals estan relacionats amb l’aigua. A escala mundial, més de 1.800 milions de persones es veuen afectades de manera recurrent per inundacions i, a Europa, el 12 % de la població està exposada a inundacions fluvials. Davant d’aquesta realitat, cal reflexionar sobre les estratègies d’adaptació al canvi climàtic.

Tot i que les inundacions no són una novetat a tota la conca mediterrània, la virulència d’alguns episodis de pluges dels darrers anys, i més recentment a la Comunitat Valenciana, Andalusia o Catalunya, han portat les administracions i organismes públics a replantejar els seus protocols i mesures de reducció del risc per a la població.

Només a Catalunya, segons dades de l’INUNCAT, hi ha 521 municipis obligats a disposar d’un pla d’emergències en cas d’inundacions. D’aquests, 385 estan classificats amb un nivell de risc molt alt o alt.

Davant l’amenaça que suposen aquests episodis de pluges intenses per a les nostres ciutats i pobles, què podem fer?

Inversió en infraestructures

La modernització i adaptació dels sistemes de drenatge urbà són inversions fonamentals per a la resiliència de les nostres ciutats i pobles davant d’episodis extrems. Abordar aquest repte requereix una visió integral que contempli la innovació tecnològica, la planificació urbana sostenible i la gestió adaptativa dels recursos hídrics.

La construcció de tancs de tempestes (dipòsits de retenció d’aigües pluvials), de grans col·lectors d’aigües residuals o la canalització de rieres juguen un paper essencial en la reducció de l’impacte d’aquests esdeveniments en l’àmbit urbà. I en aquest sentit, l’enginyeria també ha avançat amb solucions basades en la natura, com les basses de laminació o els parcs inundables.

Els parcs inundables, per exemple, permeten funcionar com a grans tancs d’emmagatzematge d’aigua que eviten que s’inundin les zones baixes de la ciutat. Una vegada finalitzat l’episodi de pluges, aquesta aigua es pot tractar a la depuradora i retornar-la al medi, o bé aplicar-li un tractament terciari per poder reutilitzar-la en tasques de neteja urbana o reg. A Alacant, per exemple, trobem el Parc Inundable La Marjal, situat en una zona urbana desenvolupada sobre terrenys que formaven un aiguamoll. És un parc singular que, a més de la funció d’oci i esbarjo, compleix una funció hidràulica: en cas de pluges fortes, serveix de dipòsit de retenció d’aigües pluvials, amb una capacitat d’emmagatzematge de 45.000 metres cúbics d’aigua, l’equivalent a tretze piscines olímpiques.

Afortunadament, aquest tipus de parcs funcionen la major part del temps com a espais verds urbans, incentivant la recuperació de la flora i la fauna autòctones, i aplicant el concepte de circularitat de recursos, com l’ús d’aigua regenerada. Alhora, s’ha comprovat que poden funcionar com a veritables refugis climàtics. En el cas del parc La Marjal, ha aconseguit reduir la temperatura ambiental de la zona entre 3 i 4 graus.

Sistemes d’alerta primerenca i protocols d’emergència ben definits

Les millores estructurals a través d’infraestructures grises i verdes compleixen una funció essencial, però davant de determinats episodis puntuals, amb períodes de retorn de desenes d’anys (nombre d’anys en què, de mitjana, es torna a produir un determinat esdeveniment), poc podem fer més enllà de disposar de sistemes d’alerta primerenca i de protocols d’emergència ben definits, amb responsabilitats perfectament establertes i mecanismes àgils d’avís.

La tecnologia de previsió meteorològica ha evolucionat enormement la darrera dècada. Aquest tipus de tecnologia no només s’utilitza en cas d’alertes meteorològiques, sinó també en la planificació, per exemple, de treballs de manteniment de la xarxa de clavegueram, que és una infraestructura clau que determina la capacitat de desguàs en cas de pluges intenses. I en aquesta planificació de treballs també hi juga un paper rellevant la intel·ligència artificial, perquè permet passar d’un manteniment preventiu a un de predictiu, incorporant moltes més variables en la presa de decisions i transformant les dades en informació que s’aplica en la gestió dels sistemes de clavegueram i drenatge urbà, amb l’objectiu que estiguin en les condicions òptimes per afrontar aquests episodis meteorològics extrems.

En la fase prèvia a les pluges també és de gran ajuda disposar de models matemàtics, que permeten fer simulacions del comportament, tant de la xarxa urbana de clavegueram com de les rieres i lleres fluvials. Aquests models, juntament amb la instrumentació precisa de camp que proporciona dades en temps real (com el cabal o la seva qualitat), ens aporten una informació bàsica per a la mobilització de personal operari, activació de protocols d’emergència o gestió de les mateixes infraestructures per tal que estiguin “preparades”.

Sensibilització ciutadana

Però tan important com les millores estructurals i la tecnologia de previsió meteorològica és la conscienciació de la ciutadania. Els riscos naturals, especialment el risc d’inundació, va en augment amb el canvi climàtic, i cal treballar en campanyes informatives, formar la població, comunicar les pautes sobre com s’ha d’actuar —tant preventivament com durant l’emergència— perquè la resta de mesures poden tenir una eficàcia limitada si no es té en compte el paper destacat de la ciutadania en la reducció de l’impacte d’aquests desastres naturals.