Les entrades surten a la venda aquest mateix dimarts 19 de novembre. Foto: Arxiu
Tarragona acollirà al juny de 2025 els concerts de celebració del 40è aniversari dels Pets, Cantant les Quaranta. Ho farà amb dues actuacions, que es podran veure els dies 20 i 21 de juny al Teatre Auditori del Camp de Mart.
El grup de Constantí tocarà de manera íntegra els quatre discos més emblemàtics i reconeguts de la seva trajectòria: Calla i Balla, Som, Bon dia i Agost, en dos concerts diferents i complementaris: El 20 de juny a les 22 h serà el torn de Calla i Balla + Som. I el dia 21 també a les 22 h els Pets presentaran Bon dia + Agost.
Dues celebracions d’un cançoner que ha fet ballar, cridar, saltar i cantar durant tots aquests anys tantes i tantes generacions, una petita penyora per part del grup per agrair tothom aquests quaranta anys de felicitat i de fidelitat.
El preu de cada concert és de 35 € i l’abonament pels dos concerts té un cost de 60 €. Les entrades es podran adquirir a partir d’aquest dimarts 19 de novembre a les 11 h a través d’entrades.tarragona.cat
Els dos concerts dels Pets donaran el tret de sortida a la programació d’estiu de Tarragona Cultura.
El director general de Patrimoni, amb el comissari de l’Any Fortuny, l’alcaldessa de Reus i el regidor de Cultura. Foto: Cedida
Hi ha molt de Marià Fortuny per descobrir més enllà de la Vicaria, de la Batalla de Tetuan i, per descomptat, de l’estàtua del Condesito, que a Reus gairebé supera en popularitat al propi autor de l’aquarel·la que en va servir de model. I l’objectiu de l’Any Fortuny, que arrencarà aquest dijous, dia 21 de novembre –el dia en el qual es compleix el 150 aniversari de la mort del pintor reusenc– és, precisament, redescobrir-lo i reinterpretar-lo un segle i mig després de la seva prematura desaparició.
L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita; el director general de Patrimoni de la Generalitat, Joaquim Borràs; el regidor de Cultura reusenc, Daniel Recasens, i el comissari de l’Any Fortuny, Francesc Quílez, han presentat aquest dilluns el programa complet d’un homenatge que arrencarà aquesta mateixa setmana amb un acte obert a la població i que culminarà el mes de novembre de 2025, havent passat, a més de Reus, per totes les ciutats on Fortuny va deixar empremta, com ara Barcelona, Madrid, París, Tànger, Venècia, Nàpols, a més de Granada o Roma.
La celebració de l’Any Fortuny arriba després de la decisió del Govern de la Generalitat de commemorar oficial els 150 anys de la mort del pintor reusenc com a celebració de país, partint de la base que se’l considera el pintor català més important del segle XIX i un dels més rellevants de la seva època a escala mundial. Marià Fortuny i Marsal (1838-1874) va morir d’una úlcera estomacal el 21 de novembre de 1974 a l’edat de 36 anys a Roma i aquest dijous, a les 19:00 hores, el Teatre Fortuny de Reus viurà l’arrencada oficial dels actes d’homenatge amb un espectacle de petit format que comptarà amb música del compositor Alfredo Panebianco, la participació de l’actriu Aida Folch, l’historiador de l’art Ricard Bru i també l’Orquestra Camerata XXI.
L’acte és d’accés lliure i gratuït i també s’hi espera la presència de la consellera de Cultura, Sònia Hernández i de l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, a més del comissari de l’Any Fortuny, Francesc Quílez.
Precisament, Quílez ha destacat durant la presentació del programa que l’Any Fortuny és “una oportunitat de revisar l’obra de l’artista més internacional i cosmopolita del segle XIX” però, sobretot, de “reformular clixés” que tenim sobre ell i la seva obra i donar-los una “nova narrativa més actualitzada a la sensibilitat actual”. En aquest sentit, Quílez considera que Fortuny pateix encara “el tòpic de ser un pintor preciosista” i aposta per donar a conèixer a les noves generacions la seva veritable faceta de pintor “atemporal”, amb un “alt nivell d’autoexigència” i “ple de contradiccions” en la recerca de noves fórmules per expressar-se.
Dues exposicions úniques
Dos dels moments clau de l’Any Fortuny seran les dues exposicions que acollirà Reus durant els dotze mesos de celebracions. La primera s’inaugurarà la pròxima setmana al Museu Salvador Vilaseca i s’ha titulat ‘Marià Fortuny. Una biografia sobre paper’ (més infornació aquí), en la qual es podran veure una gran quantitat de peces desconegudes pel gran públic on en destaquen els dibuixos i estampes més rellevants de l’artista, on es mostra, segons Quílez, “el seu vessant més catàrtic i compulsiu”. L’exposició es podrà visitar entre el 28 de novembre de 2024 i el 8 de febrer de 2025.
La segona gran exposició del calendari i la gran aposta de l’Any Fortuny és ‘Fortuny, l’observació de la natura’ (més infornació aquí), que del 18 de setembre al 16 de desembre de 2025 també es podrà veure al Museu Salvador Vilaseca. En aquest cas s’hi reuniran bona part dels quatres més importants de Fortuny sota el prisma del contacte amb la natura que gairebé en tot moment manté el pintor. En aquest cas s’hi podrà veure des de peces del MNAC o del Prado, a més d’altres de col·leccions privades sovint molt difícils de veure.
Conferències per totes les ciutat ‘de Fortuny’
Altres accions destacades són el cicle de conferències ‘Fortuny: la geografia sentimental d’un pintor’ (més informaació aqui), que s’iniciarà el desembre del 2024 i transitarà per diverses ciutats vinculades amb l’artista; el cicle Paradigmes, que va començar al setembre i s’allarga fins al desembre; i les Jornades Fortuny, que tindran lloc a l’estudi fotogràfic de la Casa Amatller entre el 20 i el 22 de novembre. El MNAC també ha previst un seguit d’activitats amb motiu d’aquesta commemoració i també entitats reusenques com ara el Centre d’Amics de Reus, que té la seva seu a la casa natal del pintor, prepara un programa d’activitats commemoratives.
La celebració de l’Any Fortuny s’inscriu en el conjunt de commemoracions de la Generalitat de Catalunya per l’any 2024 i s’impulsa des de l’Ajuntament de Reus, a través de l’Institut Municipal Reus Cultura, amb la col·laboració del Departament de Cultura, la Diputació de Tarragona i el Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Coincidint amb la celebració del Dia Mundial del Patrimoni, aquest passat dissabte 16 de novembre s’ha fet entrega dels guardons corresponents a la primera edició del Premi Centcelles Patrimoni Artístic de Pintura de Constantí, convocat per l‘Ajuntament de Constantí, amb la col·laboració del MNAT (Museu Nacional Arqueològic de Tarragona) i amb el patrocini de REPSOL.
L’acte de lliurament del premi, que s’ha fet al Conjunt romà de Centcelles, ha comptat amb la presència de l’alcalde de Constantí, Óscar Sánchez; la directora del MNAT, Mònica Borrell; el director del Complex Industrial de Repsol a Tarragona, Javier Sancho; i la regidora de Cultura de l’Ajuntament, Dolors Fortuny.
El Premi Centcelles Patrimoni Artístic de Pintura de Constantí va néixer amb l’objectiu de fomentar la creació artística i difondre el patrimoni cultural. Les obres presentades havien d’estar inspirades en el Conjunt romà de Centcelles, a més de ser completament inèdites i no haver-se presentat, publicat o difós anteriorment en cap mena de format ni concurs artístic.
Des del MNAT, la directora Mònica Borrell ha destacat que aquest premi és una nova iniciativa per fomentar la cultura i el patrimoni que ha permès obtenir “noves perspectives i noves formes de veure el Conjunt romà de Centcelles”.
Per la seva banda, el director del Complex Industrial de Repsol a Tarragona, Javier Sancho, ha subratllat que com a empresa és molt important “el compromís amb el territori i la col·laboració per donar a conèixer el patrimoni cultural dels municipis de l’entorn com és el cas de Constantí”. Sancho també ha destacat que aquesta iniciativa de col·laboració amb el MNAT i l’Ajuntament de Constantí se suma a “l’exitós Premi Centcelles de Composició Musical”.
L’alcalde, Óscar Sánchez, ha volgut donar les gràcies al MNAT i a Repsol “per la seva implicació, una vegada més, en la creació i la difusió de la cultura” i ha destacat l’èxit de participació. També ha subratllat que “el jurat del concurs ha estat format exclusivament per dones” reivindicant la importància d’aquesta “mirada feminista i femenina de l’art”.
Imatge de les obres guanyadores
La regidora de Cultura de l’Ajuntament de Constantí, Dolors Fortuny, ha estat l’encarregada de llegar el veredicte del jurat, que ha estat format per professionals en l’àmbit de la pintura i que ha comptat amb l’assessorament de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona. En total, s’han presentat 14 obres a concurs.
L’obra guanyadora d’aquest 1r Premi Centcelles Patrimoni Artístic ha estat “Conjunt Monumental de Centcelles”, de la pintora Alba Molero Rus. La guanyadora d’aquest primer premi ha estat dotada amb 3.000 €.
Pel que fa al segon premi, dotat amb un accèssit de 1000 €, ha recaigut en l’obra “Atmosferes de contrallum” d’Albert Giménez Torrent. El jurat també ha volgut destacar amb una menció especial les altres dues obres finalistes: “Vora el riu” de Claudio Bonachí Salé i “Vil·la romana de Centcelles” de Joan Andrés Varea García.
Les 4 obres finalistes estaran exposades públicament a la Sala Absidal del Conjunt romà de Centcelles fins el dia 20 de desembre de 2024.
L’arqueòleg creu que la gestió política portarà l’espècie humana al fracàs i posa d’exemple el cas de València. Foto: ACN/N.Bertola
L’arqueòleg Eudald Carbonell considera que la gestió política és un dels motius que portarà l’espècie humana al fracàs i subratlla que els efectes catastròfics de la dana al País Valencià en són un exemple. “Som una espècie imbècil que viu en zones inundables”, ha criticat en una entrevista a l’ACN, atribuint-ho a la gestió “horrorosa” que s’està fent del planeta. “Els humans elegim els líders més imbècils i així no pot prosperar l’espècie”, ha dit. Per això creu que aquesta figura hauria de desaparèixer i la societat s’hauria d’organitzar col·lectivament, “dirigits pels millors”. “A València s’ha evidenciat que els líders no serveixen per a res” i “que és el poble qui salva el poble”, ha dit l’autor del llibre De la caverna al cosmos.
El passat setembre, i després de jubilar-se, Carbonell publicava el seu darrer llibre anomenat De la caverna al cosmos. Nous horitzons per a l’espècie humana. Una obra que va néixer ara fa quatre anys motivada per la preocupació del paleontòleg envers l’espècie humana i el futur d’aquesta. L’autor té clar que “l’espècie col·lapsarà” i que “la revolució científico-tecnològica ens portarà a la transhumanitat i, amb la seva socialització, a la posthumanitat”. Tot i que “deixarem de ser humans”, aquest canvi permetrà “la continuïtat de l’espècie”. “És una distopia”, ha subratllat l’arqueòleg, qui planteja que “només deshumanitzant-nos, ens adaptarem”.
Per escriure’l, Carbonell s’ha basat en l’experiència que té després d’estudiar, durant més de 45 anys, l’ésser humà. “No faig res més que moure’l del seu espai-temps”, ha afegit l’autor, qui ha explicat que malgrat no tenir una bola de vidre té “un plantejament de fons del coneixement de l’espècie que li permet projectar-la”. En aquest sentit, ha apuntat que és un llibre que impactarà en el lector, ja que esdevé una novel·la històrica que barreja “intuïció, ciència-ficció, coneixement i ciència”.
‘El lideratge és un fracàs’
Entre altres temes, en el llibre, Carbonell reflexiona sobre el paper del lideratge. “El lideratge ferm és el pitjor que ens pot passar”, ha criticat l’arqueòleg, qui considera que s’ha de substituir per la “coordinació i la direcció col·lectiva”. Segons Carbonell, s’ha de fomentar la individualitat col·lectiva i no col·lectivitzar la gent. “L’exèrcit del ramat no funciona”, ha criticat.
“És evident que la gestió dels líders ens porta cap al fracàs”, ha apuntat el catedràtic, qui creu que ja és tard per canviar l’esdevenir de l’espècie. En aquest sentit, ha apuntat la catàstrofe viscuda al País Valencià com a exemple que “els polítics no serveixen per a res”. Tot i això, ha defensat que “políticament hem de coexistir” i que, per tant, “l’organització i la coordinació són molt importants”. Ara bé, “dirigits pels millors” i no per líders.
Canvi climàtic i responsabilitat
Relacionat amb la dana, ha afegit que “canvis climàtics n’hi ha hagut sempre”, però que la petjada de l’home ha canviat i ha accelerat la tendència. “La gestió del planeta ha estat horrorosa”, ha dit Carbonell, qui considera que els humans “som una espècie imbècil que fa coses imbècils com viure en zones inundables”. “L’energia que hem desencadenat al pujar dos graus la temperatura del planeta genera catàstrofes i, si construïm en llocs on no s’ha de construir, passa el que passa”, ha dit.
Per això considera que, tot plegat, “és culpa i responsabilitat només dels humans, no del canvi climàtic”, sobretot, per escollir els líders “més imbècils”. En la mateixa línia, ha exposat la reelecció de Donald Trump, com a president dels Estats Units. “Un món governat per les notícies falses, pel nacionalisme i per la manca de ciència, és un món on manca el progrés”, ha lamentat Carbonell, qui avisa que “les conseqüències les veurem aviat”.
Un docent orgullós
“Ho hem fet molt malament”, ha conclòs Carbonell, qui defensa que els humans hem evolucionat molt pel que fa a intel·ligència, però poc en termes de consciència. En aquesta línia, i preguntat sobre la seva jubilació, l’arqueòleg ha detallat que es retira de l’àmbit del coneixement, però no del pensament. “La nostra espècie necessita molt pensament, que en té poc, a diferència del coneixement, que en té molt”, ha dit.
Finalment, i preguntat sobre la seva experiència professional, Carbonell ha puntualitzat que haver format milers de persones és el que el fa sentir més orgullós. “Els meus deixebles i alumnes repartits pel món és l’orgull més gran que tinc”, ha afirmat l’arqueòleg. “La meva tasca d’educador social, cultural i científic ha estat, possiblement, el més important de la meva vida”, ha destacat.
Els beneficis del concert es destinaran a la investigació pel càncer de mama a l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili. Foto: Cedida
Tarragona ha acollit aquest dissabte l’estrena de la 9a edició de l’espectacle musical solidari Mamapop a Tarragona, que ha reunit a un miler de persones al Palau Firal i de Congressos, assolint el 90% de l’ocupació de la sala. Tots els beneficis aconseguits amb el concert es destinaran novament a la investigació en càncer de mama a l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili.
Durant el concert s’ha fet entrega de la credencial a la investigadora que iniciarà el seu contracte pre-doctoral a l’IISPV gràcies als fons aconseguit fa un any amb el Mamapop a Tarragona. Noelia Peláez Poblet, graduada en Bioquímica i Biologia Molecular per la Universitat Rovira i Virgili, i amb un màster en Enginyeria Biomèdica per la Universitat de Saragossa explorarà en la seva recerca noves connexions entre l’obesitat i el càncer de mama, un dels càncers que més fortament s’associa amb l’obesitat, especialment en dones postmenopàusiques.
Al ritme de la música de la ‘Generació Movida’, el Mamapop ha fet vibrar al públic i els ha posat en peu repassant grans temes del pop-rock dels anys vuitanta i noranta amb versions d’Alaska y Dinarama, Loquillo y los Trogloditas, Hombres G, La Guardia, Duncan Dhu, Los Secretos, Mecano, Tino Casal, Sau, Sopa de Cabra o Els Pets. Mamapop ha posat sobre l’escenari a una desena de cantants solistes i una quarantena de músics fusionant la base pop-rock de la MamaBanda amb les cordes de la Jove Orquestra de Ponent. Tot plegat sota la direcció musical de Josep María Bossa, pianista, guitarrista, compositor i productor del segell Bossa Records. El Mamapop solidari ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tarragona i d’empreses solidàries com Repsol, Factor Energia i el Port de Tarragona.
El concert solidari Mamapop neix a Lleida al novembre de 2014 amb l’objectiu d’aconseguir finançament per a la recerca científica sobre el càncer de mama. A Lleida, Mamapop destina els seus beneficis a l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida, convertint-se en la primera font de finançament privat de l’IRBLleida per la investigació en càncer de mama amb 232.800€. A les comarques de Tarragona es col·labora amb l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) en la mateixa línia i fins al moment l’aportació ha estat de 23.699€.
Premiats i jurat de la novena edició del FICVI. Foto: Cedida
El Festival Internacional de Curtmetratges de Vila-seca (FICVI) ha anunciat el palmarès de la novena edició, en què ‘La Gran Obra’, d’Alex Lora, i ‘Tesoro’, de Carmen Álvarez s’han endut el guardó nacional en ficció i animació respectivament.
A la distinció s’hi afegeix la preselecció dels Goya, una fita que segons la directora artística del FICVI, Alba Bresolí, reafirma el talent emergent. Durant nou dies de projeccions, s’han estrenat dotze films catalans, dos espanyols i altres curtmetratges que també són candidats als Òscars. “És molt bonic que el FICVI s’està posicionant i marcant una programació que reafirma la qualitat dels curtmetratges”, ha apuntat a l’ACN. Segons l’organització, més de 2.500 persones han participat en aquesta edició.
El palmarès l’ha completat ‘The Mysterious Adventures Of Claude Conseil’, de Marie-Lola Terver & Paul Jousselin, amb el premi a millor curtmetratge internacional de ficció, ‘There are People in the Forest’, de Szymon Ruczynski, com a millor curtmetratge internacional d’animació, ‘Ei Temi’ de Marta Aguilella Antolí, Arnau Belloc Lorite i Jesús Minchón Rodicio s’ha endut el guardó a millor curtmetratge documental i ‘Els buits’ de Sofia Esteve, Isa Luengo i Marina Freixa Roca s’ha emportat el premi DO Catalonia.
El Jurat Jove, per la seva part, ha distingit ‘L’armari vinent’, de Martí Madaula, i el públic ha premiat ‘Dol i fa sol’, de Maria Besora i Pep Garrido. Pel que fa als premis In SITU, el primer premi ha estat per a ‘Retrat d’un vampir’ i el segon per a ‘Ezequiel’.
En declaracions a l’ACN, el director del millor curt internacional d’animació del novè FICVI, Szymon Ruczynski, ha destacat l’oportunitat que suposa haver presentat el film a Vila-seca. “M’ha fet constatar que la pel·lícula és universal i s’entén arreu. És un tema dur i trist, però per a mi significa molt que es pugui projectar internacionalment”, ha asseverat. ‘There are people in the forest’ tracta sobre la problemàtica que envolta la crisi migratòria entre Polònia i Bielorússia en una història d’animació dirigida tant al públic infantil com l’adult.
Més de 2.500 persones a la novena edició del FICVI
Els premis s’han donat a conèixer durant la gala de cloenda celebrada al celler de Vila-seca (Tarragonès) aquest dissabte a la nit. Al llarg de la novena edició, l’organització calcula que més de 2.500 persones han participat en el FICVI, ja sigui com a espectadors o bé en tallers per a professionals i per a públic cinèfil. Durant nou dies, s’han projectat més 50 curtmetratges i s’han celebrat una desena de col·loquis per convertir Vila-seca en un punt de trobada per als amants del setè art.
La directora artística del festival, Alba Bresolí, ha assenyalat que en aquesta ocasió, les projeccions han compartit un fil conductor i s’han agrupat a través de les relacions humanes que despertava cada pel·lícula amb què s’han organitzats “viatges temàtics” on s’han tractat temàtiques com el temps vital, les migracions o travessies personals. Alhora, Bresolí ha reivindicat el FICVI com un punt de trobada per al talent cinematogràfic emergent.
El festival s’acomiadarà definitivament de la novena edició aquest diumenge, en una jornada en què es podran veure els deu curtmetratges guanyadors en una sessió final que se celebrarà a les set del vespre al Celler de Vila-seca. Com en totes les projeccions anteriors, l’accés serà lliure i l’entrada gratuïta.
Un moment de l’acte inaugural del mural. Foto: Joan Carles Borrachero
El matí d dissabte, el carrer Apodaca s’ha vestit de gala per inaugurar el mural dedicat a la poetessa tarragonina Montserrat Abelló, que es va dur a terme el passat mes de setembre, però del que no s’havia dut a terme la inauguració.
L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, acompanyat de familiars d’Abelló, ha destacat que “la inauguració d’aquest mural no només rendeix homenatge a la seva vida, sinó que també recorda el paper fonamental per, a través de les seves paraules, haver fet una societat més igualitària, justa i inclusiva” i ha conclòs “aquest mural serà un recordatori constant del fet que l’art i la cultura tenen el poder d’inspirar i mobilitzar les persones”.
L’alcalde ha estat acompanyat per la consellera de Cultura, Sandra Ramos; l’autora del mural, l’artista Samantha Bosque i la filla de l’autora, Mireia Bofill Abelló. A l’acte s’ha fet la lectura de dos poemes d’Abelló, que han llegit Montse Bové, coordinadora de Veus de dona a Tarragona i Anna Gispert, presidenta de l’Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes (APELLC).
Després de la rehabilitació de la casa on va néixer l’any 1918, al carrer d’Apodaca, 23 de Tarragona, es va triar l’espai lateral de la planta baixa per pintar un retrat seu de gran format, en blanc i negre. L’obra vol homenatjar la seva figura i tot el que ella sempre va reivindicar, tant des del seu llarg exili ―a Londres en un primer moment i després a Xile, entre 1939 i 1960― com a la seva tornada a Catalunya.
L’exposició del Museu Molí de les Tres Eres compta des d’avui amb una àmfora púnico-ebussitana del segle IV aC, descoberta per uns pescadors cambrilencs. L’excepcional troballa s’ha presentat avui restaurada amb un acte al mateix equipament cultural, que ha comptat amb la participació de l’alcalde de Cambrils, Alfredo Clúa, i els pescadors que van trobar la peça, els germans Lluís i Pere Miquel Rebull Gavaldà.
La presentació s’ha inclòs dins de la programació de la Setmana de la Ciència, i ha estat font d’inspiració d’un taller ceràmic familiar, organitzat pel Campus Extens de la URV i el Museu d’Història de Cambrils amb una resposta de públic molt important que ha exhaurit les places ofertes.
L’àmfora s’ha incorporat a l’exposició arqueològica permanent “Cambrils: els orígens”, dins de la vitrina mural on ja s’hi exposen altres troballes amfòriques submarines, que fins ara eren totes de l’època romana.
La descoberta
La peça va ser descoberta el gener del 2020 pels patrons de l’embarcació de pesca d’arrossegament Coyote del port de Cambrils. Mentre pescaven, els germans Lluís i Pere Miquel Rebull Gavaldà van pujar a bord la peça fragmentada. De manera exemplar, en arribar en terra i complint la legislació vigent, els dos pescadors van avisar a la direcció del Museu d’Història de Cambrils, que va desplaçar-se al moll per verificar la troballa. Confirmada la seva antiguitat, l’àmfora va ser traslladada a les dependències del museu, on va romandre a l’espera de legalitzar la seva situació.
L’alcalde, amb representants del Museu. Foto: Cedida
El Museu, en compliment de la Llei de Patrimoni Cultural, va comunicar immediatament a la Generalitat de Catalunya la troballa per així començar la tramitació pertinent, que es va veure afectada per l’esclat el març de 2020 de la pandèmia de COVID.
Paral·lelament, des de Cambrils es va documentar aquesta troballa excepcional, gens habitual al nostre litoral. La cura dels germans Rebull a localitzar i guardar l’indret on s’havia fet la descoberta a la mar de l’Ebre, va permetre identificar un thalassònim singular per GPS a gran profunditat i ja conegut pels pescadors del Golf de Sant Jordi. Aquest possible origen de la troballa, ara ja és present a la fitxa corresponent de patrimoni i a l’abast per a futurs estudis científics.
Atenint-nos al seu origen, la Generalitat de Catalunya va decidir el dipòsit permanent de l’àmfora al Museu de les Terres de l’Ebre a Amposta, a qui el Museu d’Història de Cambrils va demanar la cessió de la peça en comodat. L’any 2022 es va concedir aquesta cessió, regularitzant la situació de l’àmfora i permetent catalogar la peça al llibre de registre del Museu d’Història de Cambrils.
La història i característiques de l’àmfora
L’estudi realitzat va confirmar que es tractava d’un recipient amfòric púnic fabricat a Eivissa al segle IV a.C., és a dir, fa uns 2.300 anys. Tot i mancar-li una ansa i la vora, conservava bona part del cos que presenta una tendència general bicònica que, a la seva part inferior, es tanca amb forma cònica per convertir-se en un pivot o punta buit que no sobresurt del perfil general de la peça.
Tota l’àmfora està decorada per acanaladures horitzontals, des de les anses fins al pivot. La pasta ceràmica és dura i de textura compacta que li dona un color ocre rosaci. La peça ha estat restaurada amb cura adherint-li els fragments fracturats i reconstruint alguna de les parts perdudes. En canvi, no se li han retirat les concrecions de mol·luscs marins que amb tots aquests segles se li havien incrustat.
Les anomenades àmfores púnico-ebussitanes van tenir una especial incidència a les costes del llevant peninsular. Aquests tipus amfòric va gaudir d’una gran expansió quantitativa al segle IV aC, fruit de l’auge del comerç púnic des de l’actual illa d’Eivissa. Les àmfores de la tipologia de l’ara exposada al Molí de les Tres Eres, van esdevenir un dels primers recipients exportats a gran escala des de les Balears cap a la península, probablement amb vi, però també podria contenir altres productes.
Es tracta d’una producció dels tallers de la colònia púnica d’Ebusus i comencen a aparèixer en estrats del segle IV-V aC en els jaciments eivissencs. Després arribaran als jaciments ibers peninsulars fruit de la seva difusió per via marítima, localitzant-se també en diversos jaciments subaquàtics del Mediterrani Occidental. El comerç d’aquest tipus de recipients va anar desapareixent amb la conquesta romana.
Baltasar Virgili, a l’interior de la capella. Foto: DiariTots21
Baltasar Virgili és el darrer habitant de Roda de Berà que va conèixer i va treballar amb Josep Maria Jujol. És, per tant, el darrer testimoni que queda a la localitat on Jujol va fer l’interior de la capella de Mas Carreras, considerada una obra mestra en diverses arts: arquitectura, pintura, escultura, fusteria,… Va ser durant dos anys que Baltasar, junt al seu germà bessó Pere -mort el setembre de 2021- van treballar amb Jujol pel fet que el pare dels germans bessons era constructor.
Baltasar ha recollit el testimoni del seu germà i ara és qui té les claus de la capella, però també s’encarrega de la direcció del Museu de la Ràdio, una espectacular donació d’aparells que va fer el periodista Luis del Olmo, íntimament lligat a Roda des de fa més de 50 anys.
Com van coincidir Jujol i els Virgili? La casualitat ho va fer. En primer lloc, els propietaris de Mas Carreras, un matrimoni sense fills de Vilanova –Buenaventura Carreras i Pere Pascual– , a la casa dels quals hi havien estat els Virgili, tenien la finca de Mas Carreras, on hi feien vinya. Eren molt devots i disposaven d’un oratori i d’una capella.
A través d’un conegut van reclamar un arquitecte barceloní per fer-hi obres, però aquest no pogué atendre l’encàrrec i li va enviar Jujol. Paral.lelament, el pare dels Virgili, el primer empresari constructor de la família, feia obres justament a Mas Carreras. “Era un matrimoni molt devot -com ho era Jujol- i els bancs de l’església de Roda els van regalar ells. En un d’ells es pot llegir: Reservat a la família de Mas Carreras’, rememorava en una anterior entrevista el Baltasar.
I aquí va començar el contacte. Jujol va fer primer l’oratori i més tard s’encarregaria de la capella, que amb els anys ‘l’acabaríem salvant pels pèls de la seva desaparició’, subratllava Baltasar, un cop ja no existia la masia i la capella s’havia convertit en un magatzem de trastos de constructors. Sortosament, l’Ajuntament va estar a l’aguait i va poder salvar la capella gràcies a les gestions del seu germà bessó. Dins la masia existia l’oratori que Jujol va treballar, el primer encàrrec dels Carreras, però es va perdre irremisiblement. “Tenia uns terres i uns trencadissos preciosos. Ell hi era, allí assegut, mentre em deia: ‘Nen, posa una mica més de blau aquí’. Ja no en queda res: “Està tot enterrat sota la masia”. També foren enderrocats els monòlits.
Aquests emmarcaven una porta de ferro forjat extremament recargolat. Baltasar recordava aquestes dies per a DiariTots21: “El serraller del Vendrell, que es deia Calmet, es tornava boig recargolant-lo. Era dissenyat per Jujol i executat per aquest forjador del Vendrell, que ja era molt gran”. Les portes ‘medien dos metres i mig i eren l’entrada dels cotxes, i al costat, una porta d’un metre era per a l’entrada de les persones”. Tot això ho van enderrocar. Avui tota aquesta obra estaria protegida, respectada, i en farien una zona verda, on hi ha la urbanització Costa Daurada, nascuda en 1963 i executada entre el 1965 i el 1970.
Els sis canelobres i el Sant Crist que es conserven al Museu de la Ràdio de Roda. Foto: Cedida
El mateix serraller seria l’encarregat de fer els sis canelobres de la capella -avui custodiats al Museu de la Ràdio-, però Jujol va voler que cada canelobre fos diferent. Aquesta era una característica molt jujoliana: no repetia dissenys. Fins que el serraller se’n va fartar. Ho explica el Baltasar: “Quan portava fets tres canelobres, tots diferents, va demanar si no podria fer-los tots iguals. Res de res. Tots diferents, va respondre”.
El Pere i el Baltasar van començar a treballar amb Jujol quan tenien 14 anys. El Baltasar recorda que Jujol era “un home extremament educat”. Els dos nanos estaven a les ordres de Jujol i del seu pare, col.locant l’embastida des d’on pintava les parets de Mas Carreras o col.locant pedres, com ho vam fer en els monòlits de quatre metres d’alçada amb una base en forma cònica que emmarcaven la porta d’entrada de la finca de Mas Carreras, una finca immensa que anava de la N-340 al mar.
El carrer Josep Maria Jujol, on hi ha la capella. Foto: DiariTots21
Amb son germà, també posava les rajoles del terra del saló i sobretot, feren el treball d’interior de la capella de Mas Carreras, única que perviu de tot el conjunt de la masia, avui encerclada d’apartaments. El seu interior és considerat per l’arquitecte tècnic tarragoní i expert en Modernisme Josep Maria Buqueras ‘un compendi de totes les arts jujolianes en un espai reduït’.
Recorda Baltasar com Jujol va fer enretirar la paret final de l’altar perquè els oficis religiosos es puguessin fer de cara al públic, avantçant-se al que determinaria als anys 60 del segle XX el Concili Vaticà II. I sobretot, a ell i al seu germà els sorprenia sobremanera que Jujol fos ambidextre: “Dibuixava amb la mà dreta i amb la mà esquerra, i al mateix moment”. Jujol solia fer els dibuixos i els pintors remataven la feina, però la famosa sanefa amb inscripció llatina fou realitzada per ell amb un punxó, que habitualment duia a la butxaca: “Ho va fer tot d’una tirada, sense haver pres mides abans. El meu germà i jo ens vam quedar astorats”, recorda el Baltasar.
Una de les anècdotes més sorprenents que van viure els germans Virgili fou que per tres cops, la propietària de Mas Carreras va fer canviar el cap del Sagrat Cor que presideix l’altar: “Va dir-li a Jujol que no li agradava la cara de la figura un cop ja havia estat muntada a dalt, després d’un gran esforç. Què podia fer Jujol, aleshores? Doncs li va respondre que no baixaria l’escultura i que simplement li tallaria el cap i en posaria un altre. I així ho va fer, fins que la senyora Carreras va quedar satisfeta”‘.
Jujol passaria llargues estades a Mas Carreras justament per avançar en l’obra. Quan acabà els treballs deixà feta no només una obra mestra de l’arquitectura i de l’art, sinó a dos marrecs a qui al cuc de fer de paletes se’ls hi afegiria l’amor per l’art, ni que fos de manera amateur: el Pere es dedicaria al dibuix i el Baltasar s’apassionaria pel trencadís.
Façana neogòtica de Mas Carreras. Foto: DiariTots21
Les dues filles de l’escultor, al centre, amb l’arxivera de Reus i la regidora, en l’acte de donació del fons ala ciutat. Foto: Cedida
Les filles de l’escultor Modest Gené, Maria del Carme i Maria Glòria Gené Gomez-Calcerrada i la regidora de Bon Govern, Transparència i Participació, Montserrat Flores Juanpere, han signat aquest dijous el contracte de donació de la documentació de l’escultor Modest Gené a l’Arxiu Municipal de Reus.
El fons, d’un volum de 4 metres lineals, engloba documentació de l’àmbit personal i familiar (documents identificatius, activitat acadèmica), de l’àmbit professional artístic, de l’activitat creativa, de les relacions externes, com ara la correspondència o l’activitat de representació, els actes protocolaris i la projecció pública. També és important destacar l’àmbit dels recursos de la informació, amb un destacat volum d’hemeroteca. Finalment cal fer esment a la documentació complementària al fons, sobretot recull de notícies (premsa principalment) realitzada per la seva esposa i les seves filles sobre notícies aparegudes després de la mort de l’artista.
La regidora Montserrat Flores ha explicat que “el fons té un interès informatiu, cultural i històric en la mesura que és testimoni, de la vida i obra d’un reconegut escultor reusenc del segle XX”.
La cessió del fons es complementarà amb una conferència, organitzada també amb motiu del 110è aniversari del naixement de l’escultor, que es farà el dimarts dia 10 de desembre, a les 18:30 h, a la sala d’actes de l’Arxiu Municipal. La xerrada anirà a càrrec de Maria del Carme Gené Gomez-Calcerrada, filla de l’escultor, i es titula “El fons de Modest Gené, escultor. Continguts i curiositats”.
Fotograma del ‘mapping’ que es projectarà des de dijous i fins diumenge. Hi haurà dos espectacles, un artístic i un històric. Foto: Cedida
Les obres de rehabilitació i de millora de la il·luminació de la façana del Palau Municipal de Tarragona quedaran oficialment inaugurades aquest dissabte amb la projecció de dos mappings a sobre d’aquest edifici monumental.
La façana de l’ajuntament ha canviat de color i s’ha recuperat la tonalitat teula original de finals del segle XIX. Però no només ha canviat de color i la seva estètica, amb les obres també s’ha millorat tot el sistema de il·luminació que servirà per interpretar millor els elements més rellevants del Palau Municipal a la nit i per a optimitzar l’eficiència energètica.
Des d’ara la façana es pot il·luminar en diversos colors de manera alternativa, gràcies a un enllumenat de tipologia LED amb sistema RGB i control de blancs, que el sistema anterior no ho permetia. El nombre total de llumeneres instal·lades ara és de 137 unitats i el consum anual previst és de 6.312 kWh., fet que permetrà una millora considerable de la il·luminació, degut principalment a un augment del nombre total d’unitats, però mantenint un consum elèctric reduït. Abans hi havia 36 llumeneres, per tant, l’increment de llum és més que important.
L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, ha assegurat avui en roda de premsa que “volem sorprendre els tarragonins. Volem que des d’aquest dijous a partir de les 7 de la tarda, aquí hi passin coses. I, de fet, us avisem que ningú es quedarà indiferent”. Aquest dijous a les 19 hores es reproduirà per primer cop el mapping artístic i es repetirà cada 30 minuts fins a les 21.30 hores. El mateix horari se seguirà divendres i, dissabte, dia oficial de la inauguració, el videomapping artístic es podrà veure a les 19 hores, a les 19.30 hores l’artístic i un nou mapping històric, i en acabar la nova il·luminació es quedarà encesa. A les 20.30 hores es projectaran de nou els dos mappings. Diumenge, els horaris i les projeccions seran els mateixos que dissabte.
L’alcalde ha explicat que “la idea és que tothom s’apropi a la plaça de la Font i gaudeixi d’un espectacle únic, sorprenent i pensat exclusivament per a inaugurar la rehabilitació i renovació de la façana consistorial. No us ho dic per dir, he vist les projeccions i són realment de pel·lícula”.
L’espectacle artístic dura 9 minuts i l’històric poc més de 5. L’empresa que ha realitzat les projeccions és Brandon Barcelona. Amb aquests dos mappings quedaran inaugurades les obres de rehabilitació que han comptat amb un pressupost de poc més 586.000 euros.
Les obres han permès recuperar el color original de la façana
La nova il·luminació es va licitar per un import de 173.318 euros, però finalment es va adjudicar per 139.000. I pel que fa a les obres de millora i renovació dels colors, aquestes van començar el 3 d’abril, han comptat amb un pressupost de 413.000 euros i han durat 4 mesos.
La façana de l’ajuntament ha recuperat els seus colors originals que es van utilitzar per decorar la part davantera del Palau Municipal de Tarragona quan va ser construït, entre el 1861 i 1865, pels arquitectes Francesc Barba i Francesc Rossell. No ha estat fàcil arribar a les pigmentacions originals, perquè hi havia moltes capes de pintura per sobre.
Durant els treballs, una acurada observació va permetre detectar un únic fragment de l’estuc anterior, sobre la cornisa d’un dels frontons de pedra de la segona planta. A partir d’aquestes troballes, es va procedir a la realització de diferents mostres del color del nou estuc fins a consensuar, amb tots els agents implicats a l’obra i els responsables tècnics municipals, la paleta de colors més similar a la tonalitat dels testimonis conservats. L’empresa Rècop Restauracions Arquitectòniques SL ha estat l’encarregada de les obres de millora i renovació de la façana consistorial.
L’alcalde de Salou i el president de l’Associació Capital de la Cultura Catalana han rubricat l’acord. Foto: Cedida
La sala Jaume I de l’Ajuntament de Salou ha acollit la signatura protocol·lària del conveni que designa Salou com a Capital de la Cultura Catalana per a l’any 2025 (enllaç aquí, convertint-la en la 22a ciutat a rebre aquest títol. L’acte ha estat presidit per l’alcalde de Salou, Pere Granados, i el president de l’Associació Capital de la Cultura Catalana, Francesc Xavier Tudela, qui han rubricat aquest acord que convertirà Salou en epicentre cultural de Catalunya durant tot l’any vinent. La regidora de Cultura, Julia Gómez, també hi ha estat present.
L’acord inclou un extens programa d’activitats culturals que té com a objectiu principal promoure i difondre la cultura catalana en totes les seves formes: llengua, patrimoni, arts visuals, música, literatura i tradicions populars. Aquest programa estarà dissenyat per ser accessible a tothom i inclourà la participació activa d’entitats i artistes locals, així com l’atracció de visitants que vulguin conèixer de prop la cultura catalana.
Implicació absoluta muncipal
Durant l’acte, l’alcalde Pere Granados ha expressat la seva satisfacció per la nominació, subratllant el seu compromís de convertir Salou en la millor Capital de la Cultura Catalana fins ara. “Aquest reconeixement posa en valor el nostre patrimoni històric i cultural viu, amb una implicació absoluta del municipi. Ens comprometem a projectar Salou com a referent cultural més enllà de Catalunya, mostrant a tot l’Estat i Europa la riquesa cultural que tenim”, ha afirmat.
Granados ha avançat també que el mes de gener es farà una presentació a Madrid per donar a conèixer aquesta capitalitat cultural, reforçant així la presència de la cultura catalana i de Salou a escala nacional. “Aquest títol és una oportunitat perquè Salou sigui no només una destinació de turisme, sinó també un espai de valor cultural per a tothom”, ha afegit.
Salou serà un referent
Francesc Xavier Tudela, president de l’Associació Capital de la Cultura Catalana, ha subratllat la confiança en Salou com a nova capital cultural. “Salou serà un referent cultural no només per la ciutat, sinó també per Catalunya en el seu conjunt. Aquesta capitalitat és una oportunitat per enfortir la cohesió cultural de Catalunya”, ha declarat.
El conveni inclou una estratègia de promoció tant en l’àmbit nacional com internacional per posicionar Salou com una destinació cultural de referència. A més d’atraure visitants interessats en la cultura, es busca impulsar un turisme sostenible i de qualitat que beneficiï la comunitat local.
Amb la signatura d’aquest acord, Salou inicia oficialment els preparatius per a un 2025 ple d’activitats culturals i esdeveniments que posaran en relleu la seva riquesa patrimonial i projectaran el municipi a escala internacional. Aquest reconeixement no només servirà per destacar la identitat cultural de Salou, sinó també per consolidar-la com a motor cultural dins de Catalunya.
La iniciativa de la Capital de la Cultura Catalana, que inclou tot l’àmbit lingüístic i cultural català, té com a objectiu ampliar la difusió i el prestigi de la llengua i cultura catalanes, així com reforçar la cohesió cultural entre els territoris de parla catalana. Amb Salou com a Capital de la Cultura Catalana 2025, la ciutat es prepara per un any intens i ambiciós que enfortirà el vincle amb la cultura catalana i convertirà el municipi en una destinació cultural reconeguda.
Un dels quadres de la mostra, on Queralt connecta les seves diverses etapes creatives. Foto: Cedida
El passat divendres dia 8 de novembre va ser inaugurada l’esperada exposició pictòrica de l’artista tarragoní Jaume Queralt a la galeria d’art la Catedral.
Jaume Queralt, amb més de 50 anys de professió, és un pintor molt important, reconegut i apreciat que ha portat el nom de Tarragona a nivell mundial, en multitud d’exposicions nacionals i internacionals i que ha merescut nombrosos reconeixements i premis i constant en moltes col·leccions publiques i privades.
Queralt presenta 27 obres de diverses mides, realitzades amb diferents tècniques, com l’oli, el pastel i el collage, i aquest cop també amb diferents estils, donat que algunes parteixen de l’estil figuratiu impressionista clàssic de Queralt i altres corresponen a un estil expressionista que en alguns cassos ratlla l’abstracció, d’acord amb la línia actual de recerca i evolució de la seva obra.
Les exposicions de Queralt sempre creen gran expectació i aquesta no decebrà a ningú. Els asistents a l’obertura van catalogar la mostra com a “extraordinària i espectacular” segur que sorprendrà els espectadors. Aquests podran veure obres molt clàssiques, personals i característiques, junt amb altres d’un estil més recent i innovador, sempre però, mostrant el seu gran domini dels colors, la geometria perspectiva i la llum.
Un dels moments de l’obertura de la mostra a la galeria la Catedral. Foto: Cedida
Jaume Queralt va néixer a Tarragona l’any 1949. Des de molt nen, als 5 anys, va mostrar atracció pel dibuix i per la pintura; així va començar la seva formació artística acadèmica i, acabada la seva formació, l’any 1972, ja es va ja convertir en pintor professional.
La seva gran creativitat i la intensitat, amb les quals expressa les seves pròpies inquietuds i pors a través de la pintura, ofereixen com a resultat que la seva obra transmeti emocions, sigui comunicativa, sensible i, de vegades, fins i tot inquietant, connectant amb l’espectador i induint-lo a realitzar fins i tot, una profunda meditació i introspecció sobre els fonaments de l’essència de l’ésser humà.
El recull també inclou peces que evoquen el Queralt més clàssic. Foto: Cedida
Queralt és un referent de la pintura nacional i internacional i té un lloc important assignat en el món de l’art. Durant els seus més de 50 anys de professió, ha treballat amb tot tipus de tècniques: oli, pastel, collage, aquarel·la, fang, terracota, bronze, litografia, dibuix, grafit i gravat. Tot dins d’un estil figuratiu impressionista molt personal i característic, amb gran domini dels colors, la geometria perspectiva i la llum.
A més de la mostra de Queralt, que estarà oberta fins el dia 8 de desembre, la galeria ofereix també la seva habitual zona cultural de museu, en la que el visitant podrà gaudir de poder veure obres seleccionades de grans mestres de la pintura catalana de finals del segle XIX i principis i mitjans del segle XX.
Presentació del documental ‘Maquis a les muntanyes de Prades’, projectat aquest dissabte. Foto: ACN/A.Escoda
La pel·lícula ‘Echo of you’ de Zara Zerny s’ha emportat el premi Ciutat de Reus de la dinovena edició del Memorimage. Completen el palmarès ‘In Memoriam Biel’ de Santi Suárez amb el guardó MemoriReus, ‘Pepi Fandango’ de Lucija Stojevic amb el premi del públic i ‘Diari de la meva sextorsió’ de Patricia Franquesa amb el MemoriJove. Els premis s’han donat a conèixer la nit d’aquest dissabte a la gala de cloenda, on també s’ha distingit la tasca dels germans Ignasi Barjau i Joan Barjau per la recuperació altruista de l’arxiu fílmic produït pel seu oncle, Joan Capdevila Nogués. En quatre dies, el festival internacional de cinema de Reus centrat en les imatges d’arxiu ha atret uns 1.500 espectadors en una vintena de projeccions gratuïtes.
L’edició d’enguany del Memorimage s’ha dedicat a les memòries selectives, la força de l’amor i la redempció al dolor tant individual com col·lectiu. En total, s’han pogut veure 20 pel·lícules catalanes i europees, la meitat de les quals han estat estrenes a Catalunya.
En el cas de l’obra ‘Echo of you’, de Zara Zerny, reuneix el testimoni de persones de 80, 90 i 100 anys que parlen amb franquesa i eloqüència sobre l’amor, la soledat, el dol, la vida i la mort, en un retrat “poètic i tendre” d’una generació danesa. El jurat de la secció oficial del Memorimage, format per Glòria Salvadó, Mario Pons i Valentí Via, ha decidit per unanimitat distingir-la per “la seva gran qualitat de producció” i la “diversitat de perspectives sobre un tema tan delicat com és la mort de les parelles”.
Fotograma de la pel·lícula guanyadora d’aquest 2024, ‘Echo of you’. Foto: ACN
Pel que fa al premi MemoriReus, enguany s’han presentat tres produccions del Camp de Tarragona. La guanyadora ha estat ‘In memoriam Biel’, de Santi Suárez, que descobreix la vida i obra de l’escriptor i lingüista reusenc Gabriel Ferrater. El públic, per la seva part, ha premiat la història d’un supervivent de l’Holocaust que viatja al sud d’Espanya per escriure el seu propi fandango en record dels nens gitanos que cantaven flamenc al camp de concentració de Rivesaltes a través del film ‘Pepi Fandango’ de Lucija Stojević.
El públic més jove també ha tingut veu en aquest festival i ha dedicat el MemoriJove a ‘Diari de la meva sextorsió’ de Patricia Franquesa, en què explica el cas de ciberxantatge que va patir la directora arran del robatori del seu ordinador. ‘Le Mans 55′, d’Emmanuel Reyé, ha recollit el premi Cinema Rescat com a millor treball de documentació i recerca, mentre que el premi ADAE se l’ha endut la docusèrie ‘(P)ícaro: El pequeño Nicolás’ de Tomás Ocaña Urwitz.
Si bé aquest dissabte s’han projectat les últimes pel·lícules al Teatre Bartrina de Reus, la plataforma Memorimage Online permetrà visionar fins al 17 de novembre dues pel·lícules que han format part del MemoriReus d’enguany: ‘Dolors’, de Marta Arjona i Maite Blasco, que rescata de l’oblit a Dolors Vives Rodon, una de les dones pioneres a pilotar una aeronau a Espanya, i ‘Josep Maria Cañellas. L’ombra del fotògraf’, de Carles Esporrín i Luz López, sobre Josep Maria Cañellas, pioner de la fotografia instantània.
Uns 1.500 espectadors al llarg de quatre dies de programa
La dinovena edició del Memorimage s’ha acomiadat amb la gala de cloenda, després de quatre dies en què 1.500 espectadors han assistit a la projecció gratuïta d’una vintena de pel·lícules. Des de l’organització, han subratllat la voluntat de seguir apostant pel públic més jove en futures edicions i s’han reivindicat com una “cita imprescindible” del cinema fet amb imatges d’arxiu del sud d’Europa que defensa la importància de la recuperació i conservació del patrimoni audiovisual.
La directora i actriu de cinema va rebre el premi a la Trajectòria Professional. Foto: Cedida/@benguez
Llums, càmera i acció! Davant d’un públic entregat, el Festival Internacional de Curtmetratges de Vila-seca (FICVI) va arrencar divendres, 8 de novembre, amb una nit plena de màgia i un reconeixement a la directora i actriu Marta Balletbò-Coll, que va rebre el premi honorífic a la Trajectòria Professional.
La gala inaugural, conduïda per la coneguda actriu Marina Gatell, va combinar l’humor, la il·lusió i les sorpreses, amb grans reflexions sobre el poder del cinema per transformar, interpel·lar el públic, connectar, emmirallar-se, emocionar-se, retrobar-se o compartir vivències.
En la primera escena de la vetllada, Marina Gatell va sortir a platea per parlar amb el públic que omplia les butaques del Celler de Vila-seca i va sorprendre a tothom quan va pujar a l’escenari i es va treure l’abric que tapava un vestit daurat de fada.
Després d’un divertit monòleg, la presentadora va fer aparèixer la directora artística del festival, Alba Bresolí, que va repassar tots els moments màgics que es viuran durant aquests 10 dies de projeccions, col·loquis i activitats paral·leles, i va repassar novetats d’enguany com la incorporació de la categoria de curtmetratge documental o la programació de les sessions per temàtica en comptes de gènere.
A continuació, va pujar a l’escenari la presidenta del Patronat Municipal de Turisme de Vila-seca, Lluïsa Clavé, per parlar del compromís de Vila-seca amb la cultura i el turisme de qualitat. “Cada projecció, cada col·loqui, cada premi, són un reflex d’aquest esperit de Vila-seca: un municipi que estima el cinema, que valora la creativitat i que vol formar part del panorama cultural internacional”, va afirmar la presidenta, que va acabar la seva intervenció amb una invitació a “gaudir de l’art en la seva essència més pura, retrobar-nos el talent emergent i donar suport a aquells qui, amb el seu treball incansable, fan possible que continuem somniant”.
Tot seguit, l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, va cloure el bloc de parlaments citant el director francès Leos Carax i el poeta xilè Pablo Neruda, per destacar la dimensió lúdica del cinema i constatar que ser cineasta implica tenir mil joguines per poder experimentar. En aquest sentit, Pere Segura va afirmar que “el joc, com l’art, es basa en la imaginació que s’alimenta de la creativitat, de la invenció i de la fantasia” i que cal fomentar aquests elements indispensables per ser persones independents, lliures i compromeses amb la societat. Per acabar, l’alcalde va animar a tothom a “gaudir dels jocs i les joguines, de les històries i els anhels” que ofereix el festival amb “tota la força i tot l’art del cinema”.
L’actriu Marina Gatell va tornar a agafar la paraula i, mentre continuava enumerant els 15 significats de la paraula «presentar», va donar a conèixer els noms dels integrants del jurat que decidirà els curtmetratges guanyadors, i va demanar un càlid aplaudiment pels membres del comitè de programació, que han visualitzat els gairebé 1.500 films presentats per fer una acurada selecció dels 46 que van a competició.
La segona part de la gala va ser el lliurament del premi honorífic a la Trajectòria Professional a Marta Balletbò-Coll, que va estrenar la pantalla de la novena edició del FICVI amb la projecció de dos dels seus curtmetratges més destacats. El públic va poder comprovar com Intrepidíssima i Arlequí Exterminador ja contenen l’essència de la directora premiada, tractant temes com la identitat, l’homosexualitat i les relacions personals, amb un estil que combina l’humor i el realisme.
La gala d’inauguració del FICVI va estar presentada per l’actriu Marina Gatell. Foto: Cedida/@benguez
La gala va acabar amb un monòleg en clau d’humor de la mateixa Marta Balletbò-Coll i dos girs de guió que van convertir l’acte en una vetllada inoblidable. La primera sorpresa va ser que les imatges del lliurament del premi honorífic formaran part d’una pel·lícula dedicada a Balletbò-Coll, que justament es va començar a rodar ahir aprofitant la inauguració del festival de Vila-seca. El segon regal inesperat de la nit va ser l’aparició de l’actriu Txell Prat, protagonista del curtmetratge Intrepidíssima, que es va estrenar ara fa 28 anys.
Amb aquesta gala inaugural s’inicien 10 dies farcits del millor cinema emergent nacional i internacional en format curt a l’emblemàtic celler noucentista, acompanyat de diverses activitats relacionades amb el setè art. Seran 11 sessions oficials dedicades a diferents temàtiques, sis sessions exclusives per escoles i instituts del territori, i una selecció de retrats cinematogràfics de Vila-seca, que es complementaran amb un maridatge entre vins de la DO Tarragona i quatre curtmetratges d’animació, dos tallers oberts a tothom i l’espai de networking per a professionals, per finalitzar amb la gala de lliurament de premis i la projecció final dels films guanyadors.
Cal destacar que la programació del FICVI inclou tres curtmetratges pre-seleccionats als Premis Goya i cinc treballs nominats als Premis Gaudí, a més de comptar amb 14 estrenes (12 de catalanes i 2 d’espanyoles) i treballs provinents de països tan diversos com Mèxic, Lituània, Colòmbia, Costa Rica o Indonèsia.
Biografia de Marta Balletbò-Coll
Marta Balletbò-Coll és una actriu, directora, productora i guionista de cinema catalana, nascuda a l’Hospitalet de Llobregat el 1960). El 1982 va començar la seva trajectòria com a periodista i posteriorment es va traslladar a Estats Units, on va estudiar un Màster en Direcció de Cinema a la Universitat de Colúmbia amb una beca Fullbright.
Després de treballar com a creativa publicitària en diverses agències estatunidenques, va fundar amb Ana Simón Cerezo la productora de cinema Costa Brava Films, amb la que l’any 1995 va aconseguir realitzar la seva primera pel·lícula, Costa Brava (Family Album). Amb aquesta irònica comèdia romàntica va obtenir un gran èxit en festival internacionals.
També va publicar la novel·la Hotel Kempinsky, coescrita amb Ana Simón. L’any 2006 va ser guardonada amb el Premi Nacional de Cinema de la Generalitat de Catalunya per la realització de la seva pel·lícula Sévigné.
La programació
Aquest dissabte, 9 de novembre, Vila-seca s’ha convertit en un plató amb el taller IN SITU, i a la tarda i nit s’han projectat les primeres tres sessions oficials que reflexionaran sobre les comunitats humanes, l’edat adulta i les absències. De cara a aquest diumenge el dia començarà amb els tallers familiars de panoràmiques amb càmera instantània per explorar els millors racons del municipi i acabarà amb tres sessions oficials sobre les celebracions, les travessies i les formes d’estimar.
El festival també aposta per acostar el cinema a les noves generacions i per això durant els matins dels dies 12, 13 i 14 s’han programat les sessions joves pers escoles i instituts de Vila-seca i municipis propers. El dijous 14 de novembre a primera hora de la tarda arriba l’esperat moment de veure els resultats del taller IN SITU i a continuació tornaran les sessions oficials amb curtmetratges al voltant de l’amistat i de fer-se gran.
L’endemà divendres, 15 de novembre, es projectaran les últimes tres sessions oficials, amb films on res és el que sembla, propostes que mostren diferents maneres de relacionar-se o una última selecció de curtmetratges que tracten d’assumptes d’adults. En la recta final, el dissabte al matí s’ha programat el taller «Shorts & Wine» i a la tarda la cloenda del festival presentada per la periodista Samanta Villar. El festival acabarà diumenge amb la projecció dels curtmetratges guanyadors en les diferents categories.
L’inici de les Jornades, amb el tradicional tall de cinta amb les autoritats locals, comarcals i de la demarcació. Foto: DiariTots21
Aquells que visiten molt de tant en tant els pobles del Camp de Tarragona i que aquest dissabte han decidit passar pels Pallaresos aprofitant la celebració de les quartes Jornades de divulgació històrica modernista, segur que encara se’n fan creus de tot el que arriba a passar al poble en aquest cap de setmana de retorn a 1900. Dir que tot plegat es transforma per viatjar més d’un segle enrere seria fer un resum massa simple per explicar com entitats, agrupacions i famílies senceres treballen durant mesos per tal de reviure en dos dies com podia ser una jornada de festa a l’arrencada del segle passat.
Des de primera hora del matí de dissabte, amb la cercavila modernista, l’ambient pallaresenc es trasllada a cada passa del que hauria viscut Josep Maria Jujol quan va convertir la Casa Bofarull en la joia de la corona local i en un dels grans monuments del modernisme català. De fet, la desfilada de desenes de parelles pel poble ha servit per obrir l’activitat a tota la zona de paradetes, però també per portar tot el públic fins on comença i es gesta la història d’aquestes jornades: l’edificació que Jujol va convertir en el monument més rellevant dels Pallaresos.
Aquest eclèctic recorregut d’autoritats, policies, militars, minyones, terratinents, senyores, metges, pagesos o frares centenaris per tot el poble ha permès que el nivell d’abducció centenària fos tal que fins i tot les habituals paradetes de formatges i embotits que es troben a la majoria de fires catalanes semblessin autèntiques parades centenàries, i que el mercadet de llibres de vell i d’antiguitats disculpés anacronismes com els discos de vinil o els assecadors de cabells.
La qüestió és que les jornades tenen de tot i resulta impossible seguir fil per randa un programa on es pot des de jugar com es feia l’any 1900 (amb un espai creat per Ludiespai amb jocs tradicionals de fusta tal com de principi del segle XX) a descobrir el celler de Casa Bofarull, obert per primera vegada al públic després de la seva readaptació; així com descobrir com es feia l’autèntic safareig de fa un segle als safareigs de la mateixa Casa Bofarull gràcies a les xafarderies centenàries de l’Associació l’Afer de la Dona dels Pallaresos.
Una comunió a l’estil de 1900
Un dels actes estrella del dia ha estat la recreació de la celebració religiosa d’una comunió d’una nena i un nen de 1900. Padrins, autoritats, pantalons curts, mantellines, ciris i, per descomptat, missa en llatí d’esquena als feligresos, han recordat els pocs fidels preconciliars com eren abans les coses en les celebracions catòliques. Després de recrear una boda i un bateig en edicions anteriors, la comunió d’enguany fa que els sagraments disponibles siguin cada vegada menys de cara a pròximes edicions, de manera que caldrà veure cap on s’encamina l’organització l’any 2025.
El Marc i la Yúlia, protagonistes de la comunió centenària, amb el tradicional recordatori de la cerimònia. Foto: DiariTots21
A banda d’això, els carrers dels Pallaresos no han cessat la seva activitat i els tallers han mantingut ocupats els centenars de visitants que han omplert el poble durant el matí, ja fos amb un taller sobre la rebosteria modernista, amb la Ivet Torres i l’Ana Morlanes ensenyant a preparar orelletes ensucrades; o el taller de secrets femenins de finals del segle XIX i començaments del segle XX, on la dissenyadora i modista Ana de la Cruz ha descobert com era la roba íntima femenina i els seus complements.
De cara al migdia s’ha pogut gaudir del taller de degustació de vins modernistes, amb Àpit Integral presentant la història dels vins tarragonins i oferint vins ecològics del celler vallenc Dasca Vives; però també riure amb la representació de ‘les Fresques es reformen’, uns versots amables però picants de la mà de la Colla Gegantera dels Pallaresos.
El programa de tarda ha continuat amb les visites teatralitzades per conèixer tot el llegat de Jujol al poble, amb visita guiada al Centre Jujol, l’església parroquial i la Casa Bofarull. El dia s’ha tancat amb dues ofertes musicals. Per una banda, s’ha pogut gaudir del concert ‘Projecte 1902’, amb l’actuació de l’Esbart Dansaire de Tarragona oferint balls populars de començament del segle XX i, posteriorment, d’un petit ball modernista a càrrec de la formació Xarop de Canya, amb balls tan tradicionals com el ball de l’escombra, el ball de la patata o el ball del fanalet.
Diumenge esportiu amb la cursa d’una milla
L’activitat per aquest diumenge començarà a partir de les 9 del matí, amb la Milla Modernista, una novetat d’enguany dirigida als més esportistes que vulguin recordar amb el Club Excursionista Sense Fronteres com eren les curses a l’emblemàtica distància atlètica de la milla (1.609 metres). La cursa té com a objectiu fer una mirada al passat i representar les curses de l’època modernista, amb les seves vestimentes i l’equipament esportiu de les primeres proves atlètiques disputades al nostre territori.
La resta del programa repetirà bona part de les activitats dutes a terme aquest dissabte i les IV Jornades Modernistes els Pallaresos 1900 es tancaran per primera vegada amb un petit castell de foc que vol recordar els que es disparaven ara fa cent anys.
Els guardonats amb els premis i la beca, amb les autoritats i jurats, després del lliurament dels guardons. Foto: Cedida
La Sala Costa Daurada de Salou ha acollit aquest divendres l’acte de lliurament dels Premis Tarragonès que cada any se celebra en un municipi diferent de la comarca. Els Premis Tarragonès són una cita cultural de referència a la comarca i compten amb la col·laboració de l’empresa Repsol. L’acte ha estat conduit per la periodista Núria Cartañà i ha comptat amb un concert de la formació musical Keep Calm Trio de Tarragona.
El Consell Comarcal del Tarragonès, amb la voluntat de promocionar la cultura i el servei als municipis, convoca anualment els Premis Tarragonès en tres àmbits: Investigació, Creació i Difusió. Durant l’acte s’han lliurat els següents Premis:
XXVa BECA D’INVESTIGACIÓ LUCIUS LICINIUS SURA
El jurat va acordar concedir la beca al projecte De les dues Vila-seca a una sola Vila-seca. Evolució d’una població dual en la transició dels temps medievals als moderns de Jordi Morelló Baget.
La beca s’atorga a un projecte de treball que es refereixi a un municipi de la comarca o en el seu conjunt, amb l’objectiu d’anar configurant la història dels nostres municipis. El premi són 2.450 € i la publicació del treball a la col·lecció Els llibres del Consell. El jurat d’aquesta convocatòria el formaven Jaume Massó, arqueòleg i historiador; Anna I. Serra, professora de la URV; Elena Virgili, responsable de l’Hemeroteca Municipal de Tarragona; i Antoni Virgili, historiador. Ha lliurat la beca Javier Sancho, director del Complex Industrial de Repsol a Tarragona.
XXIIIè PREMI DE CREACIÓ LUCIUS ANNEUS FLORUS
El jurat va acordar concedir aquest Premi a l’actor i director de teatre Oriol Grau en reconeixement a la seva important trajectòria en l’àmbit de les arts escèniques, com a guionista, músic, actor i director de teatre i televisió. El jurat ha destacat el seu compromís amb el territori, on ha promogut projectes culturals, d’estils diferents dins del gènere dramàtic, de gran acceptació popular i que deixen un llegat important. L’objectiu d’aquest premi és fer notòria la trajectòria artística d’una persona o grup vinculat a la comarca.
El jurat el formaven Jordi Bertran, gestor cultural; Àlvar Calvet, artista plàstic; Rosa Comes, responsable Cultura Diputació Tarragona; i Mercè Sardà, filòloga i activista cultural. Han lliurat el guardó Salvador Ferré, president del Consell Comarcal del Tarragonès, i Lucía López, delegada del Govern de la Generalitat.
XXIIIè PREMI DE DIFUSIÓ EUTYCHES
El jurat va acordar concedir aquest premi al Doctor en Història Salvador-J. Rovira, en reconeixement a la seva important trajectòria com a historiador i divulgador. Especialitzat en nobiliària i heràldica, ha estudiat les desamortitzacions i les nissagues familiars de les comarques meridionals de Tarragona. El jurat ha destacat la tasca continuada de recerca, especialment pel que fa a la història del Baix Gaià.
L’objectiu d’aquest premi és assenyalar una personalitat o associació que hagi incentivat aspectes culturals, mediambientals o patrimonials del Tarragonès. El jurat el formaven Jaume Garcia, periodista; Francesc Roig, escriptor i president del Centre d’Estudis Canongins; Dolors Saumell, directora de la Biblioteca Pública de Tarragona; i Mercè Toldrà, directora del Museu del Port de Tarragona. Han lliurat el guardó Josepa Figueras, presidenta de la comissió de Cultura del Consell Comarcal del Tarragonès, i Pere Granados, alcalde de Salou.
L’alcalde, el pregoner d’honor –el segon per l’esquerra– i els responsables de les jornades, durant l’acte d’inauguració. Foto: DiariTots21
Amb l’estrena del pregoner d’honor aquest divendres han començat les IV Jornades Modernistes del Camp de Tarragona Els Pallaresos 1900, que esclataran aquest dissabte i diumenge amb la presencia de 150 recreadors i mes de 60 activitats.
L’encarregat de fer el pregó d’obertura ha estat aquest divendres Roger Miralles, director de l’Escola d’Arquitectura de la URV. En la seva intervenció, Miralles ha volgut destacar el paper del municipi dins del modernisme català i ha titllat Casa Bofarull dels Pallaresos com un dels edificis més importants de Catalunya.
El director de l’Escola d’Arquitectura ha subratllat que el Modernisme, a Catalunya, no és un moviment limitat a les ciutats i als grans nuclis de poder, tot remarcant que la mateixa Casa Bofarull, com en tants altres casos, es troba en un poble. En aquesta línia, Miralles ha volgut destacar que “el modernisme va més enllà de les elits i es fa del poble”.
“El modernisme a Catalunya es diferent de la resta d’Europa, es un cas únic”, relatava Miralles i és per això que, segons ell, “és important que les Jornades Modernistes se celebrin en un poble”. En un altre ordre de coses, el director de l’Escola d’Arquitectura ha insistit que avui en dia “veiem modern utilitzar un material ja usat”, però ha recordat que “els pagesos ja ho guardaven tot i això –en arquitectura– només ho fa Jujol. No ho fa ningú a Europa”.
L’acte d’obertura d’aquest divendres enceta tot un cap de setmana d’activitats i recreacions modernistes. Foto: DiariTots21
Per altra banda, el regidor de Culrura, Omar Macias, ha presentat el Got reciclable de les Jornades Modernistes, que tot el públic i visitants dels Pallaresos podran utilitzar durant tot aquest cap de setmana per tal d’evitar els gots de plàstic. Tot seguit, també s’han lliurat els guardons Premi Jujol a la Colla Gegantera dels Pallaresos. L’acte ha continuat amb el visionat d’un documental de les Jornades i l’estrena d’una exposició de fotos de Francesc Sech.
La jornada inaugural d’aquest divendres ha finalitzat amb la tercera edició del Sopar Modernista, on els comensals anaven rigurosament vestits d’època. Les V Jornades Modernistes del Camp de Tarragona Els Pallaresos 1900 continuaran durant tot el cap de setmana i el programa d’actes es pot consultar en aquest enllaç (link aquí).
La colla Gegantera Pallaresos ha estat guardonada pel suport a les Jornades Modernistes. Foto: DiariTots21
La colla Gegantera Pallaresos ha estat guardonada pel suport a les Jornades Modernistes. Foto: DiariTots21
Els regidors de Cultura i Joventut, amb Escif i un col·laborador, davant del nou mural del carre Sant Magí,. Foto: Cedida/JCBorrachero
El carrer de Sant Magí de Tarragona ja llueix el nou mural del reconegut artista plàstic Escif. Es tracta de l’obra Jardí romà, que ocupa el mur de davant del Teatre Romà. La peça es presenta formalment com una relació d’elements entre les ruïnes arqueològiques i el context local vinculant el passat i el present urbà. Nacho Magro Huertas, conegut com Escif, és un artista urbà que porta en actiu des de 1996 i forma part del col·lectiu d’artistes urbans valencians.
Aquest divendres, la consellera de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, Sandra Ramos; i el conseller de Joventut i Espai Públic, Guillermo García de Castro, han visitat l’obra mentre l’artista Escif enllestia els darrers detalls de la peça plàstica. La consellera de Cultura, Sandra Ramos, ha explicat que “amb accions com aquesta volem construir una ciutat connectada amb la cultura, intervenint als solars i murs abandonats arreu de Tarragona, enriquint el patrimoni cultural i artístic de la ciutat”.
L’obra està emmarcada dins del projecte Murs que Parlen, un projecte que des de fa 16 anys impulsa el Servei Municipal de Joventut. Una iniciativa que connecta l’art amb la ciutat i els i les artistes amb el veïnat. Fins ara s’han realitzat una trentena de murs i hi han participat en el projecte artistes de l’àmbit local, nacional i internacional.
El conseller de Joventut i Espai Públic, Guillermo García de Castro, ha recordat que el programa Murs que Parlen “busca donar veu a artistes reconeguts i emergents amb propostes creatives que transformin l’espai públic en un lloc d’expressió i convivència”. García de Castro ha conclòs dient que “l’obra d’Escif és una mostra de com l’art pot revitalitzar i resignificar els espais quotidians, fent-los més accessibles i atractius per a tots els ciutadans”.
L’obra urbana Jardí romà és una iniciativa de la conselleria de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona i Brillo y Sabor i compta amb la col·laboració del Servei Municipal de Joventut i de la Sala Zero.
Dissabte, experiència d’art urbà amb els joves
Aquest dissabte 9 de novembre de les 10 a les 13.30 h l’artista Escif oferirà una sessió exclusiva d’art urbà on submergirà als joves participants en el seu fascinant univers creatiu. La sessió és gratuïta amb inscripció prèvia i es farà al mateix carrer de Sant Magí.
Durant aquesta sessió, Escif oferirà una aproximació íntima al seu treball i el seu procés artístic, compartint detalls sobre els seus murals, estratègies creatives i col·laboracions, incloent-hi el seu treball amb Brilloysabor.
Escif és valencià, llicenciat en Belles Arts i especialista en art urbà per la Universitat Politècnica de València. Va començar realitzant els típics graffitis durant la segona meitat dels anys 90, per a anar evolucionant el seu estil fins a arribar a les seves intervencions actuals. En els seus treballs ha tractat temes socials com el cas Gürtel, la Primavera Valenciana, les retallades econòmiques o l’urbanisme de València. Al 2014 va realitzar la portada del disc My favourite faded fantasy, de Damien Rice, i al 2015 va dissenyar la falla de Mossén Sorell – Corona, anomenada Tot el que sobra.
Com els humoristes gràfics, Escif utilitza recursos com la sàtira, la hipèrbole o la juxtaposició. Al 2017 va realitzar una intervenció al solar de l’IVAM a la ciutat de València i al 2018 va fer un mural anomenat La vida és una altra cosa, de 600 metres quadrats a la Gran Via Ferran el Catòlic, impulsat per Greenpeace. Al 2020 és seleccionat per a participar a París en una iniciativa per a millorar la ciutat anomenada embellir Paris.
El mural Jardí romà
L’obra Jardí romà es presenta formalment com una relació d’elements. Les ruïnes arqueològiques i el context local es vinculen en una conjugació entre passat i present, creant una transició mitjana a través d’allò imaginat. Les restes arqueològiques es presenten sempre com a fragments a través dels quals es reconstrueix la història. Aquesta peça reflexiona sobre el pas del temps i es mostra com una proposta de reconstrucció dels fragments trobats proposant un diàleg directe amb elements actuals que es troben avui en el lloc. Jardí romà explica una història que teixeix l’avui que algun dia també formarà part del temps històric, del passat.
16 anys del projecte Murs que Parlen
Durant els 16 anys que té el projecte Murs que Parlen, des del Servei Municipal de Joventut s’han implantat obres a totes les zones i entramats urbans de la ciutat sempre cuidant i implicant la comunitat veïnal i posant en valor el capital humà, els relats i les causes per les quals s’han motivat les intervencions plàstiques.
En el transcurs d’aquests gairebé 16 anys, s’han embastat fins a 8 rutes d’art urbà, un inventari permanent d’art urbà, la producció directa de més de 30 murs i més de 40 tallers i laboratoris de creació i experimentació donant a conèixer les diferents tècniques d’aplicació al mur partint de les propostes de joves creadors i creadores.
La mostra repassa una part essencial de l’obra de l’artista tarragoní amb tots els seus estils. Foto: Cedida
La Galeria d’Art la Catedral inaugura aquest divendres dia 8 una important i especial exposició de l’artista tarragoní Jaume Queralt. Amb més de 50 anys de professió, Queralt és un pintor reconegut i apreciat que ha portat el nom de Tarragona a escala mundial en multitud d’exposicions nacionals i internacionals. A més d’haver merescut nombrosos reconeixements i premis, els seus quadres es troben en moltes col·leccions públiques i privades.
Queralt presenta ara a la Galeria d’Art la Catedral 27 obres de diverses mides, realitzades amb diferents tècniques, com l’oli, el pastel i el collage i aquest cop també amb diferents estils, ja que algunes tenen un l’estil figuratiu impressionista clàssic de Queralt i altres corresponen a un estil expressionista que en alguns casos voreja l’abstracció, d’acord amb la línia actual de recerca i evolució de la seva obra.
L’exposició mostra l’estil expressionista que també treballa Queralt, vorejant l’abstracció. Foto: Cedida
Les exposicions de Queralt sempre creen gran expectació i aquesta que es presenta, no decebrà a ningú. El recull es pot catalogar d’extraordinari i espectacular i, ben segur sorprendrà els espectadors, els quals podran veure obres molt clàssiques, personals i característiques, junt amb altres d’un estil més recent i innovador, sempre però, mostrant el seu gran domini dels colors, la
geometria perspectiva i la llum.
Jaume Queralt va néixer a Tarragona l’any 1949. Des de molt nen, quan tenia cinc anys, va mostrar atracció pel dibuix i per la pintura i ja en el batxiller, els seus professors del Col·legi la Salle li van veure talent i varen animar als seus pares a què li facilitessin la seva vocació. Així va començar la seva formació artística acadèmica, primer a l’Escola Taller d’Art i Disseny de Tarragona, per a passar després a l’escola Massana i al Cercle de Sant Lluc a Barcelona.
Acabada la seva formació, l’any 1972, Queralt es va ja convertir en pintor professional, tasca que no ha abandonat i que amb gran èxit, segueix actualment en actiu, investigant i evolucionant constantment la seva obra. Queralt no pot deixar de pintar, pinta cada dia com una forma d’expressar la seva ànima, no podria viure sense pintar, cada pinzellada és per ell una necessitat primordial. Pensa que una obra d’art transcendeix més enllà de la vida de les persones i del mateix pintor i que en l’obra hi ha integrat l’esperit de l’artista vers una possible eternitat.
Una part important de la mostra recull exemples de l’estil figuratiu impressionista clàssic de Queralt. Foto: Cedida
La seva gran creativitat i la intensitat amb les que expressa les seves pròpies inquietuds i pors a través de la pintura, tenen com a resultat que la seva obra transmeti emocions, sigui comunicativa, sensible i a vegades inclús inquietant, connectant amb l’espectador i induint-lo a realitzar fins i tot, una profunda meditació i introspecció sobre els fonaments de l’essència de l’ésser humà.
Queralt és un referent de la pintura nacional i internacional i té un lloc important assignat en el món de l’art. Durant els seus més de 50 anys de professió, ha treballat amb tota mena de tècniques: oli, pastel, collage, aquarel·la, fang, terracota, bronze, litografia, dibuix, grafit i gravat. Tot dins d’un estil figuratiu impressionista molt personal i característic, amb gran domini dels colors, la geometria perspectiva i la llum.
Jaume Querat ha realitzat al llarg de la seva vida prop de 100 exposicions, tant individuals com col·lectives, i la seva obra consta en multitud de col·leccions públiques i privades de països de tot el món, entre les quals destaquen les que té als Estats Units, Suïssa, Xina, Japó, França i Mèxic, a més d’haver estat guanyador de nombrosos premis nacionals i internacionals. L’exposició estarà oberta fins al dia 8 de desembre.
Com és habitual, la Galeria ofereix també la seva habitual zona cultural de museu, en la qual el visitant podrà gaudir de poder veure obres seleccionades de grans mestres de la pintura catalana de finals del segle XIX i principis i mitjans del segle XX.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
