La capçalera del Circ acollirà el mapping, però abans hi haurà berenar romà, Dj’s i drons a la zona del Miracle. Foto: Arxiu
L’Ajuntament de Tarragona inicia aquest dissabte 30 de novembre l’any de celebració del 25è aniversari de la declaració del conjunt arqueològic de Tàrraco Patrimoni Mundial de la Humanitat per la Unesco. I ho fa amb un espectacle de drons d’última generació des de la punta de la platja del Miracle i una projecció mapping al Circ sota el nom de Gladiatrix, així com portes obertes als recintes del Museu d’Història durant tot el dia.
Els actes començaran a partir de les 17.30h, amb un “tardeo” musical que s’iniciarà a les 17.30h al passeig marítim Rafael Casanova (entre el Balconet i la plataforma del Miracle) que quedarà tallat al trànsit. Aquesta ubicació és la recomanada per a gaudir, amb la màxima visibilitat possible, de l’espectacle. La música de tres discjòqueis servirà per amenitzar el temps previ als drons. Dijeila (Laura Casadevall) farà sonar els hits musicals de l’any 1999 fins al 2006. DJ Lupo (Octavi Lobo) agafarà el relleu musical de l’any 2007 fins al 2014 i DJ Rayo (Albert Rayo) farà el tancament amb les cançons més escoltades dels darrers anys fins a l’actualitat.
A les 18 hores, es repartiran, entre el públic assistent i fins a fi d’existències, 3.000 racions de berenar romà ideat especialment per a l’ocasió. Consistirà en tres torrades de pa romà elaborat pel Gremi de Forners, que aniran banyades amb xocolata del Gremi de Pastissers, oli i sal, i que distribuiran el Gremi de Pagesos. Tàrraco a Taula coordinarà la proposta gastronòmica que comptarà amb la col·laboració de la DOP Siurana.
Després del berenar, a les 19.30 hores, tindrà lloc l’espectacle de drons al cel de Tarragona. L’espectacle constarà de 220 drons que s’elevaran, amb una coreografia de llums i colors amb elements patrimonials de la ciutat i de les altres ciutats Patrimoni Mundial, així com d’altres elements decoratius. Concretament, es dibuixaran al cel tres figures personalitzades per a Tarragona.
Recreació del logotip de Patrimoni Mundial de la Unesco que es podrà veure amb drons aquest dissabte. Foto: Cedida
Es tracta d’una proposta itinerant del Grupo Ciudades de la Humanidad de España que compta amb l’organització del Patronat de Turisme i de la conselleria de Patrimoni, i que han produït per a la celebració dels 30 anys d’aquest grup, però que, en aquest cas, s’han personalitzat per a Tarragona amb figures del nostre patrimoni.
La jornada inaugural dels actes de celebració del 25è aniversari de Tarragona Patrimoni Mundial es clourà amb un mapping creat per dones artistes, Gladiatrix, inspirat en les gladiadores romanes i l’imaginari de la força femenina. El projecte és una col·laboració entre Mèdol Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona i el festival Jardí Digital. La cita tindrà lloc a les 21 h i es podrà veure a les parets del Circ romà que donen a la plaça Unesco.
El Festival Internacional de Cinema en Català se celebrarà del 31 de maig al 7 de juny de 2025 a Roda de Berà. Foto: Cedida
El Festival Internacional de Cinema en Català (FIC-CAT) de Roda de Berà es dedicarà enguany al cinema i l’educació. Un dels valors del Festival és la pedagogia. Des del seu inici, el FIC-CAT ha promogut la creació audiovisual a les aules, oferint tallers i xerrades gratuïtes adreçades a mestres i a alumnat per tal de dotar-los dels coneixements necessaris per a desenvolupar els seus propis projectes.
A més a més, el Festival contempla a concurs la categoria Centres Educatius, específica per a alumnes d’infantil, primària i secundària, consistent en gravar un curtmetratge de màxim deu minuts de durada, a títol individual o col·lectiu, sempre amb el vistiplau del centre i la responsabilitat d’un professor o professora. El Jurat específic de Centres Educatius, format per estudiants de Batxillerat, és l’encarregat d’escollir els treballs guanyadors de primària i de secundària. En ambdós casos, l’obra guanyadora s’endurà un trofeu i 300€.
I l’educació també és present al FIC-CAT gràcies al Fòrum Cinema i Educació, amb tres edicions celebrades, on es realitzen tallers, ponències i taules rodones, per part de professionals del sector, i que esdevé una proposta formativa reconeguda pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, adreçada al professorat d’Educació Primària i Secundària i a estudiants universitaris.
En aquesta edició, a més de continuar fomentant la pedagogia, l’educació tindrà especial protagonisme tan durant el Festival com en les activitats prèvies i paral·leles, les quals es donaran a conèixer més endavant.
El comissari de l’Any Fortuny, explicant a l’alcaldessa de Reus i altres regidors els detalls del dibuix de l’artista. Foto: Cedida
El Museu de Reus ha inaugurat aquest dijous la primera de les dues grans exposicions que es preparen amb motiu de l’Any Fortuny, que commemora els 150 anys de la mort de l’artista reusenc Marià Fortuny Marsal (1838-1874). Es tracta de la mostra ‘Una biografia sobre paper’.
La inauguració ha comptat amb l’alcaldessa de la ciutat, Sandra Guaita; el regidor de Cultura i Política Lingüística, Daniel Recasens, la tinenta d’alcaldessa i presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, i altres autoritats polítiques i culturals, a més del comissari de l’Any Fortuny, Francesc Quílez.
A l’entorn de la magnífica col·lecció de dibuixos i d’estampes que conserven el Museu de Reus i el Gabinet de Dibuixos i Gravats del Museu Nacional d’Art de Catalunya s’ha realitzat una mostra destinada a posar en valor la tasca desenvolupada per Fortuny i la seva contribució al creixement de l’art del dibuix i, en menor mesura, de l’estampació.
Amb una selecció d’un conjunt de 50 obres sobre paper, es tracta de palesar la vinculació tant intensa que va mantenir l’artista amb el dibuix, fins al punt d’esdevenir una de les seves principals pulsions creatives. La mostra, que es podrà veure fins al 8 de febrer de 2025, posa en valor la importància d’aquesta disciplina, tant pel que fa als aspectes estructurals de la seva sensibilitat creativa, fins al punt d’esdevenir un dels principals pilars identitaris.
La mostra es podrà veure fins al 8 de febrer al Museu Salvador Vilaseca del Raval de Santa Anna. Foto: Cedida
També ajuda a copsar el gran domini tècnic, com un reputat especialista, capaç de treballar, amb idèntica perícia i solvència, amb qualsevol instrument tècnic i qualsevol superfície de paper. Sense oblidar, però, la seva genialtat en el conreu de la tècnica de l’aiguafort.
Segons explica el comissari Francesc Quílez, “tanmateix, aquest catàleg de recursos instrumentals, als quals caldria afegir un talent innat, no pot eclipsar l’atreviment de les seves solucions compositives o l’originalitat d’alguna d’elles, assolint una alta excel·lència fonamentada en el principi de la síntesi entre l’emmirallament en la tradició dels grans mestres antics, com en la seva capacitat de convertir les seves escenes en imatges icòniques amb un alt poder de imantació visual. Per no parlar de la transformació de la pràctica del dibuix en una experiència lúdica destinada a fer del joc una porta oberta a descobrir un imaginari molt fecund fonamentat en l’estimulació de la imaginació i la fantasia, com a dues facultats característiques de la capacitat de subversió del dibuix”.
L’exposició es podrà veure al Museu Salvador Vilaseca del Raval de Santa Anna (més informació aquí) fins al 8 de febrer de 2025, en l’horari habitual de dimarts a dissabte, de 10.00 a 14.00 i de 17.00 a 20.00.
La plaça de l’Era del Castell del Morell era un espai fred i a les fosques aquest dijous al vespre. Eren les set en punt i tot estava a punt per rebre l’energia nadalenca d’aquest 2024. Després dels primers batecs de Nadal que han aportat les nadales del cor Mallerenga de l’Escola Municipal de Música i de la coralGuspira, la veritable transmissió d’energia s’esperava amb el mapping programat sobre la façana de la Casa de la Vila. I l’explosió de llum no ha decebut ningú.
Els vells esgrafiats de l’antic casal dels Montoliu que decoren habitualment la façana de l’ajuntament morellenc han quedat en un segon terme amb l’arribada de l’estel que havia d’encendre el foc de Nadal de la localitat, tot fent un repàs per un món fantàstic on no hi han faltat els regals, el Pare Noel, els dolços, les joguines, la neu i, sobretot, l’energia d’un viatge fantàstic que ha portat fins al compte enrere que finalment encendria la il·luminació i l’arbre de la plaça de l’Era, així com les garlandes dels carrers de la resta de la localitat.
La festa ha començat amb unes paraules de l’alcalde del Morell, Eloi Calbet, que ha volgut recordar que les festes de Nadal són un moment “d’unió entre les persones”, al mateix temps que feia una crida a la pau, a obrir ponts de solidaritat i a trencar les barreres que separen les persones.
Després de la intervenció de l’alcalde ha estat el torn de la música dels cantaires de les corals Mallerenga i Guspira, que han ofert un tema cada una en solitari per acabar interpretant una nadala conjunta abans de l’espectacle de llum i color.
L’arbre que presideix la plaça de l’Era del Castell és l’epicentre de la il·luminació de tot el Morell. Foto: DiariTots21
Amb la plaça de l’Era del Castell i el poble ja il·luminats, el Morell viurà aquest cap de setmana el seu cap de setmana més intens dels pròxims dies –festes familiars a banda–, donat que aquest divendres s’inaugura la Fira de Nadal que omplirà el poble de parades i d’activitats durant tot el cap de setmana.
Un moment de la festa de l’encesa dels llums de Nadal a Tarragona. Foto: Joan Carles Borrachero
Tarragona ja respira Nadal. L’encesa de l’enllumenat nadalenc s’ha dut a terme aquesta tarda sota l’arbre de Nadal, al costat de la Font del Centenari.
Una representació d’alumnes de les escoles La Floresta i Mare Nostrum, amb motiu del 50è aniversari dels seus centres educatius, han estat els responsables de posar en marxa totes les llums nadalenques. L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, i la consellera de Comerç, Montse Adan, han acompanyat els infants d’aquests dos centres en una acció tan significativa com aquesta per a la ciutat.
La Shera, el nou personatge nadalenc de Tarragona. Foto: Joan Carles Borrachero
La festa de l’encesa ha comptat amb un nou personatge molt important i especial com es La Patge de la Llum, la Shera, que ha estat l’encarregada d’encendre el Nadal a Tarragona i de mantenir il·luminat tot i cadascun dels detalls de la festa.
Així doncs, vinguda directament des de l’Orient, la Shera ha arribat avui a la festa de l’encesa i ha engegat el compte enrere al costat d’aquests nens i nenes i l’alcalde, perquè ha volgut estar molt atenta que Tarragona quedés ben il·luminada, tant els carrers, com cadascuna de les cases de nens i nenes de la ciutat.
La il·luminació nadalenca
Tota la il·luminació instal·lada a la ciutat utilitza tecnologia LED. El pressupost d’aquest any és de 120.000, mentre que el de l’any passat va ser de 110.000 €. La il·luminació nadalenca romandrà encesa fins al 7 de gener, des del vespre, quan s’encén de l’enllumenat públic fins les 00.00h.
Una setantena de carrers compten enguany amb il·luminació de Nadal arreu de Tarragona. Fins a 13 carrers de diferents zones de la ciutat estrenen nova il·luminació, com ara el carrer Méndez Núñez, Sant Agustí, Sant August i l’entrada de la Móra.
La xocolata ha estat la protagonista de l’encesa de llums nadalenques a Constantí, encesa que enguany ha arribat dues setmanes abans que l’any passat donat que en 2024 la mala situació econòmica degut als grans increments de la factura de la llum i els efectes en molts ciutadans van fer ajornar la tradicional encesa, recordava a DiariTots21 el regidor de Festes, Ismael Perroni.
L’encesa simbòlica de l’enllumenat nadalenc ha donat el tret de sortida a les Festes de Nadal a Constantí. Ho ha fet al lloc habitual, la Plaça de les Escoles Velles, que s’ha omplert de canalla i de famílies per seguir l’espectacle xocolater, una peça teatral i musical d’un suposat mestre elaborador de xocolata que s’equivoca en la recepta i els nens i nenes l’han d’ajudar a fer-la de manera correcta. Era “Giocattolo: el taller de xocolata”.
El mestre xocolater Giocattolo. Foto: DiariTots21
L’estrella de Betlem i l’arbre de Nadal, a la Plaça de les Escoles Velles de Constantí. Foto: DiariTots21
Un gran arbre de Nadal al bell mig de la plaça s’ha il·luminat seguint el compte enrere, junt a un gran estel de Betlem i altres motius de decoració verticals. També ho han fet la resta de carres del nucli urbà que aquests dies ja es van guarnint amb tot tipus de decoració relacionada amb l’esperit nadalenc.
Ha estat l’arrencada d’un mes i escaig d’intesa activitat nadalenca, amb més de 50 propostes dissenyades per l’Ajuntament per a tots els gustos i pensades, com no, en les famílies i en la canalla.
Consulteu la programació nadalenca completa en aquest enllaç.
Maria Calvet, besneta de l’autor, amb Josep Pallarès i el responsable de Publicacions URV, consultant part de l’obra original. Foto: Cedida
Aquest dimecres la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha signat un acord històric amb la família d’Antoni Rovira i Virgili, que cedeix la gestió dels drets d’edició de l’obra del periodista, escriptor i polític català. En un acte celebrat al Rectorat de la Universitat, el rector Josep Pallarès i la besneta de Rovira i Virgili, Maria Calvet, han signat aquest document que permetrà universalitzar l’obra del personatge que dona nom a la institució.
L’acord, que el rector de la URV Josep Pallarès ha qualificat com “un acte de generositat de la família Rovira i Virgili”, inclou els drets de reproducció i distribució de totes les seves obres a escala mundial i en qualsevol idioma. Això permetrà a la URV continuar tenint cura de la preservació i difusió del seu llegat i també de la digitalització de la seva obra, un fet especialment destacable perquè permet universalitzar-ne l’accés.
El responsable del servei de Publicacions URV, Jaume Llambrich, ha explicat que aquest acord garanteix la continuïtat de la tasca de difusió i projecció del llegat de Rovira i Virgili que des de fa anys encapçala el segell editorial de la Universitat. Però sobretot ha volgut destacar que amb aquesta cessió, “l’obra de Rovira i Virgili passa a formar part del patrimoni intel·lectual de la Universitat”.
El fons de llibres sobre l’autor es va iniciar l’any 2012 amb el títol In Defense of Democracy, una de les obres més significatives de Rovira i Virgili que dos anys després es va traduir de l’anglès. Posteriorment es va publicar L’Estat Català. Estudi de dret públic, l’any 2016; La victòria de Pompeu Fabra, recuperat l’any 2018 i Breu resum de la història de Catalunya, amb textos manuscrits inèdits escrits en francès des de l’exili i, més recentment, la Suite Rovira i Virgili, que inclou els poemes que va escriure durant la seva etapa a l’exili o Els darrers dies de la Catalunya Republicana. Memòries sobre l’èxode català, que és el testimoni en primera persona del seu exili a França al gener del 1939 i una de les seves obres més conegudes. El proper objectiu de Publicacions URV és editar, de cara a l’any 2025, un llibre de contes que l’autor va publicar l’any 1902 “amb la que volem explicar la faceta més creadora de Rovira i Virgili”, ha comentat Llambrich.
Digitalització i universalització de l’obra
Disposar dels drets d’autor del personatge permet, sobretot, digitalitzar tota l’obra de Rovira i Virgili, una tasca que ja s’ha iniciat en el marc d’aquest acord i que, amb la complicitat del CRAI de la URV, serveix per fer més accessible el seu llegat, sobretot aquelles obres més antigues a les quals és difícil d’accedir en paper. “Amb la digitalització eliminem totes les fronteres i fem possible que obres de primera línia arribin a tothom i deixin d’estar a l’exili”, ha comentat el rector, en al·lusió a l’etapa de la vida de Rovira i Virgili en què va haver de marxar de Catalunya, a principis del 1939.
La digitalització també ha permès que el llegat de Rovira i Virgili –una cinquantena de volums de la seva biblioteca personal– passi a formar part de la Memòria Digital de Catalunya, consultable a través del Fons Antoni Rovira i Virgili. Aquests llibres formen part del fons cedit a la Universitat per la filla de l’autor, la bibliotecària Teresa Rovira, que aplega més de 200 documents entre revistes i llibres d’història, política, gramàtica, diccionaris, llibres de lectura, poesia, teatre i antologies publicades des de principis del segle XX fins a finals dels anys quaranta.
De fet, part de la documentació que avui es conserva al CRAI del campus Catalunya va estar retinguda durant dècades a l’Arxiu General de la Guerra Civil espanyola, situat a Salamanca. Després d’un llarg procés de reclamacions, els documents van ser retornats a Teresa Rovira l’any 2012. El fons es completa amb llibres i articles que parlen de l’autor o en fan menció com biografies, correspondència, bibliografies i estudis sobre el pensament polític i ideològic de Rovira i Virgili.
“La família està molt agraïda a la Universitat, perquè l’objectiu de la meva àvia –Teresa Rovira, filla gran de Rovira i Virgili– va ser mantenir viu el testimoni de les persones que es van haver d’exiliar i construir una història col·lectiva”, ha comentat Maria Calvet, qui ha mostrat el seu agraïment i confiança a la Universitat per difondre i projectar l’obra del seu besavi.
Antoni Rovira i Virgili, figura clau de la cultura i la política catalana del segle XX, va destacar per la seva contribució al catalanisme, el periodisme i l’assaig històric. El conjunt de la seva obra constitueix un testimoni únic de la lluita per la democràcia i els drets nacionals de Catalunya.
Els músics estrenen aquest dijous ‘La cançó de la Sisu’, una peça escrita per donar visibilitat a les persones amb discapacitat. Foto: Cedida
Lluís Gavaldà, cantant dels Pets, i el músic Joan-Pau Chaves posen el seu talent al servei d’un projecte que vol donar visibilitat a les persones amb discapacitat. Es tracta de la presentació de La cançó de la Sisu, una peça musical escrita per professionals de la Fundació Estela, una entitat que es dedica a l’atenció de persones amb diversitat funcional i que, juntament amb la Fundació la Muntanyeta –dedicada a l’atenció de persones amb paràlisi cerebral– formen part de l’àrea social de la Xarxa Santa Tecla Sanitària, Social i Docent de Tarragona.
La història de la cançó comença a partir de la iniciativa conjunta entre ambdues fundacions de crear un lligam amb les escoles ordinàries del seu entorn i d’explicar a l’alumnat i al professorat d’aquests centres com és la vida de les persones amb discapacitat d’una manera original i engrescadora per mitjà del joc. Per això, encarreguen unes capses d’aprenentatge que els permetin treballar aquesta realitat d’una manera lúdica i col·laborativa, però enfocada a l’adquisició de les competències curriculars pròpies del nivell educatiu de primària.
Amb la col·laboració de l’empresa Messer Ibérica i de la mateixa Xarxa Santa Tecla, les capses es van repartir per les escoles situades al voltant dels centres educatius de l’Estela i de la Muntanyeta: Pràctiques, la Salle Tarragona, Marcel·lí Domingo, Sant Pere i Sant Pau, Bonavista, Joan XXIII, Miracle, Saavedra i Lestonnac.
Aquestes capses, anomenades Els poders de la Sisu, estan protagonitzades per un personatge anomenat Sisu, creat per alumnes de sis aules de l’escola Estela (el nom prové del joc de paraules “sis aules”), a través de la qual es mostra als infants de primària la realitat de les persones amb capacitats diverses treballant el coneixement i l’empatia.
El personatge de la Sisu, doncs, és la inspiració d’aquesta cançó titulada La cançó de la Sisu, escrita pels professionals de l’Escola Estela i de la cooperativa GamLab (responsable del desenvolupament de les capses d’aprenentatge) i que ara aquests dos reconeguts músics han adaptat i interpreten amb el seu estil i carisma com un cant a la diversitat.
Aquest dijous, 28 de novembre, La cançó de la Sisu es penjarà a les plataformes musicals (Spotify, Amazon Music i Apple Music) i el videoclip, obra del tarragoní Marc Colilla, a les xarxes socials i al canal de Youtube de la Xarxa Santa Tecla, de la Muntanyeta i dels dos músics.
Amb aquesta estrena es vol commemorar també el Dia internacional de les persones amb discapacitat, que se celebra el dia 3 de desembre.
Imatge digitalitzada del conjunt catedralici. Foto: Cedida
Andreu Muñoz, delegat de Cultura de l’Arquebisbat i Josep M. Puche, arqueòleg de l’ICAC, mostrant una maqueta en la presentació dels resultats del projecte de digitalització. Foto: Mar Rovira
El conjunt patrimonial de la catedral de Tarragona s’ha digitalitzat. El projecte ha permès documentar gràficament les capelles, el claustre i les dependències d’aquest temple “únic” de 2.000 anys d’història, que té vestigis romans, paleocristians, renaixentistes i barrocs.
En la presentació dels resultats feta aquest dimecres, els seus impulsors han explicat que la campanya d’escaneig del maig ha culminat amb la creació d’un núvol de més de 17 bilions de punts topogràfics, que reprodueixen el monument catedralici. Segons els experts, la digitalització servirà tant per conservar aquest patrimoni com per impulsar la divulgació científica, ja que obre la porta a noves vies de recerca i futures aplicacions de realitat virtual i impressió 3D.
El projecte de digitalització s’emmarca dins del programa quadriennal de recerca en arqueologia i paleontologia (2022-2025) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb el títol ‘Excavacions en el conjunt monumental de la catedral de Tarragona (III Fase)’. Aquest dimecres, els responsables de l’equip interdisciplinari, format per membres de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i el Museu Diocesà de Tarragona (MDT) i de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili (ETSA-URV) han presentat els resultats i els mètodes usats per digitalitzar el conjunt patrimonial catedralici.
El professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la URV, Agustí Costa, ha explicat que durant quatre dies del mes de maig van fer 323 posicionaments dins del temple amb làsers escàners terrestres. Aquests posicionaments es van sumar als prop de 400 punts recopilats amb anterioritat. Així, la campanya d’escaneig ha permès crear un núvol de més de 17 bilions de punts del complex catedralici. “És una base documental que obre la porta a futures aplicacions, per exemple, en l’àmbit de la conservació es poden treure bases planimètriques”, ha dit.
Costa ha subratllat que la digitalització del complex catedralici també “té un gran potencial” des del punt de vista museístic i de divulgació, ja que argumenta, servirà per a aprofundir en el coneixement del patrimoni i acostar-lo a la ciutadania, mitjançant les visites virtuals o amb els models d’impressions 3D. A la vegada, ha destacat que s’impulsarà la recerca i la investigació científica. Comparteix parer, el delegat per a la Cultura de l’Arquebisbat de Tarragona i codirector del projecte d’excavacions en el conjunt monumental de la catedral de Tarragona (III Fase), Andreu Muñoz, qui considera que els historiadors es “fregaran les mans” perquè és una eina que els permetrà avançar en l’estudi de l’evolució arquitectònica d’un edifici “singularíssim”.
“La catedral de Tarragona: un monument d’importància cabdal”
Així mateix, Muñoz ha remarcat que la catedral tarragonina és un conjunt monumental únic de 2.000 anys d’història: “No hem sabut vendre-ho científicament i amb prou feines turísticament, és d’una importància cabdal a la península Ibèrica”. I ha afegit que la seva digitalització facilitarà que el monument s’entengui des de la transversalitat dels diferents períodes històrics. “És una base documental per les nostres intervencions arqueològiques vitals per la situació, la ubicació de les intervencions, les reconstruccions i el comportament de l’espai com a espai romà”, ha comentat.
Per la seva banda, el tècnic de l’ICAC i responsable de la documentació gràfica del projecte, Josep Maria Puche, ha posat en valor el repte que ha suposat el procés de digitalització, ja que es tracta de la catedral “més gran” de Catalunya, amb 14.000 metres quadrats construïts. “És hereva directa d’una tradició de més de 2.000 d’existència, on hi ha la catedral hi havia el temple d’August, que simbolitzava el poder imperial a la ciutat i al territori, les imponents restes romanes van condicionar la construcció medieval”, ha recordat. A més, ha assenyalat altres “singularitats” del temple, que combina vestigis de l’època paleocristiana, així com construccions romàniques, gòtiques, renaixentistes i barroques, destacant “joies” com el retaule de l’altar o les capelles del Sastre o del Santíssim.
Un moment de la presentació de la programació. Foto: Cedida
La Festa Major de la Immaculada tindrà enguany uns protagonistes molt especials. Els Gegants Pere i Camí, els nou nanos vells, els Gegants Ermengol i Magdalena, i el Ball de Bastons celebraran els seus aniversaris amb l’organització de diverses activitats obertes a tots els públics.
L’alcalde de Cambrils, Alfredo Clúa; la regidora de Festes, Teresa Recasens; el representant de la colla gegantera Tota l’Endenga, Joan Estrada, i el cap de colla del Ball de Bastons, Jordi Ferré, han presentat avui tota la programació i han reivindicat la importància d’aquesta tercera i última festa major de l’any.
L’alcalde de Cambrils ha destacat la combinació de tradició, història i proximitat, ha parlat de les diferents efemèrides i ha afirmat que és “la festa major més petita però té un encant especial”.
Per la seva banda, la regidora de Festes ha explicat que la Immaculada és una festa molt nadalenca, perquè se celebra en dates molt pròximes, i al mateix temps també és molt solidària i inclou actes de la Marató de Tv3. Teresa Recasens ha repassat el programa, que arrencarà aquest divendres amb l’encesa oficial de l’enllumenat de Nadal, i s’allargarà fins el 15 de desembre, amb actes tradicionals com la processó, el ball o la commemoració del Setge, i la incorporació de novetats com les celebracions d’aniversari dels elements festius o la cantada de Nadales i el vi calent dels Vileros i Vileres.
La primera festa d’aniversari serà la dels 70 anys dels gegants Pere i Camí i els Nanos i la dels 30 anys de gegants Ermengol i Magdalena. Per celebrar-ho com cal, el 6 de desembre, de 17h a 18h, la colla gegantera Tota l’Endenga convida als nens i nenes a anar a la plaça de l’Església de Santa Maria i fer-se selfies amb els gegants gràcies al muntatge d’una escala que permetrà pujar fins a l’alçada de la cara i veure’ls de ben a prop. Seguidament, s’iniciarà una cercavila fins a la plaça de la Vila, on es bufaran les espelmes i s’oferirà un berenar per tota la canalla.
La segona celebració serà la del Ball de Bastons, que s’ha proposat el repte de reunir el màxim nombre de bastoners i bastoneres que han passat per la colla durant tota la seva història per fer la Ballada dels 30 anys el dia 15 de desembre a les 12h a la plaça del Setge. Posteriorment, es presentarà un nou ball anomenat “La trentena” i s’estrenaran nous bastons fets per l’ocasió a partir dels radis d’una roda de carro, seguint l’antiga tradició dels pagesos.
El programa
La Festa Major de la Immaculada s’obrirà el dia 29 de novembre a les 18h amb l’encesa de l’enllumenat a la plaça de l’Ajuntament, amb la participació de les escoles de Cambrils que llegiran els desitjos i les corals que cantaran nadales. Com és habitual, hi haurà xocolatada popular i tot seguit s’inaugurarà el pessebre de l’Associació d’Antics Alumnes de la Salle.
El divendres 6 de desembre hi haurà el torneig de Futbol 7 Vila de Cambrils i la festa d’aniversari dels Gegants. I l’endemà dissabte a les 18h la Torre del Llimó acollirà la nova Cantada de Nadales i vi calent de Vileros i Mariners amb el grup Terra Ferma. Al mateix lloc, a les 20h, la Colla Joves hi ha organitzat un bingo solidari per la Marató de Tv3.
El dia gran, el 8 de desembre, començarà a les 11:30 hores amb la missa i la processó amb la Colla Gegantera Tota l’Endenga, el Ball de Bastons de Cambrils, i els Xiquets de Cambrils, acompanyats de la Cobla Ministrers de Cambrils. A la tarda, a partir de les 18 hores, l’Orquestra Meravella oferirà el tradicional concert i posteriorment el ball al Palau Municipal d’Esports.
El dissabte 13 de desembre a les 19h se celebrarà el lliurament de Distincions Honorífiques a la Sala de Plens i l’endemà diumenge 14 es commemorarà el Setge amb el parlament institucional a la Torre del Llimó. L’acte també comptarà amb la lectura d’un poema a càrrec de Blanca Martínez acompanyada de la música del saxofon de Nil Arcas. Seguidament, es farà el recorregut fins a la plaça del Setge amb els elements del seguici i l’ofrena de les corones honorífiques.
A més, durant tot el cap de setmana, 14 i 15 de desembre, es portarà a terme la 17a edició de Tallers Oberts, que es clourà amb una festa a la Torre del Llimó amb l’actuació de Bóssolo. Finalment, el diumenge 15 de novembre el Ball de Bastons celebrarà el seu 30è aniversari.
Com és habitual, la festa major de la Immaculada coincideix i enllaça amb l’inici de les activitats nadalenques, com la Fira de Nadal (del 5 al 8 de desembre), activitats solidaries per la Marató i altres propostes que es presentaran properament.
Foto de família dels guanyadors/res dels premis. Foto: Cedida
Divendres a la nit va tenir lloc a Torredebarra el lliurament dels guanyadors de la XXXVII edició del Premi de Periodisme Mañé i Flaquer. Periodistes i fotoperiodistes dones han estat les grans guanyadores de l’edició d’enguany.
El jurat ha decidit atorgar el premi en la categoria Camp de Tarragona, que té una dotació de 8.000 euros, al documental «Elles hi eren. Vides en lluita a les fàbriques de Tarragona (1960- 1980)», de Berta Ramos, Joana Zapata i Sergi Martín, emès a TAC12 el 28 de març de 2024.
El treball reivindica el paper de la dona en la lluita per la igualtat de gènere en l’obrerisme, i ho fa a través del testimoni de deu treballadores de set factories de la ciutat de Tarragona, que expliquen les difícils condicions de treball que havien d’afrontar durant la segona etapa del franquisme i els primers anys de la transició; tot plegat acompanyat de les explicacions d’historiadores i representants sindicals.
En aquest sentit, el jurat ha subratllat l’excel·lent tasca de recuperació de la memòria històrica, posant el focus en les dones, “sovint les grans silenciades i ignorades i oblidades al llarg de la història”. “Aquest treball destaca per donar veu a aquelles que no la van tenir, recuperant testimonis relegats a l’oblit i situant-les al centre d’una narrativa imprescindible per conèixer part de la història del moviment obrer a Tarragona”, subratlla el jurat.
Els treballs finalistes en aquesta categoria han estat:
– «I si el Hard Rock no es fes», de Miquel Bonet, publicat a El País el 7 de juliol de 2024.
– «Paretdelgada: Un fil d’esperança», de Lluís Cuartero i Antonio Mellado, emès al Canal Camp – La Selva del Camp el 7 d’abril de 2024.
Pel que fa a la modalitat de Periodisme Turístic, dotat amb 6.000 euros i el compromís de l’Ajuntament de Torredembarra d’encarregar al guanyador/a un treball periodístic remunerat sobre la vila per ser publicat en un mitjà de comunicació d’àmbit català, el treball guanyador ha estat l’article «La muerte en Galicia, un viaje», de Dani Keral, publicat al digital de Condé Nast Traveler, el 23 de setembre de 2024.
El jurat ha escollit com a finalistes els següents treballs:
– «El albatros del fin del mundo», de Rafa Pérez, publicat al mitjà digital Kamaleon Viajes el 18 de setembre de 2024.
– «Viajar en ‘camper’, un plan que muchos no repetirán: «Me arrepentí al salir del parking», d’Andrea Farnós i Ana Isabel Ruiz, publicat a El Confidencial el 6 de setembre de 2024
En quant al Premi de Comunicació Local, amb una dotació de 3.000 euros, el treball guanyador ha estat el pòdcast «El seu nom era Georg (Capítol 8 Del passat també es viu)»”, de Tere Ortega i Lluís Comes, emès a Tarragona Ràdio el 29 de febrer de 2024, que recupera la història sobre l’execució amb garrot vil a la presó de Tarragona de Georg Michael Welzel, un jove de la República Democràtica Alemanya, el 12 de març de 1974, a les acaballes del franquisme, i la veritable identitat del qual no va transcendir fins dues dècades més tard.
El jurat ha destacat que es tracta d’un “treball excel·lent en l’àmbit sonor, amb una narrativa ben estructurada”, que posa en relleu “l’habilitat per acudir a les fonts originals”, i en destaca la gran tasca realitzada per una ràdio local, que “mereix ser reconeguda pel seu esforç i qualitat”.
En aquesta categoria, els finalistes han estat:
«Remor de pedra. Molins», de Raquel Martínez, Mònica Socias i Josep M. Solé. Emès a la Xarxa Més i a Ona La Torre el 16 de juny de 2024.
– «La investigació sobre l’espionatge de la tècnica municipal de l’Ajuntament de Tarragona responsable del contracte de la brossa», de Rafa Marrasé, publicat al digital Porta enrere el 18 de juny de 2024.
Finalment, el jurat ha atorgat el Premi de Fotoperiodisme Camp de Tarragona, dotat amb 3.000 euros, a la fotografia «Llàgrimes de castellera veterana», realitzada i publicada el 5 d’octubre de 2024 al mitjà Tarragona Digital i capturada per la fotoperiodista Laia Solanellas, que es proclama guanyadora d’aquesta categoria per segon any consecutiu.
Durant la jornada de dissabte del Concurs de Castells 2024, la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau de Tarragona va emocionar fins i tot els seus integrants més veterans després de descarregar el millor castell de la diada, el 5de8, en el primer intent de la seva història. El jurat ha ressaltat que la imatge “capta un gran moment de la història de la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau i transmet molta emoció, a través de dues generacions de dones, i ho fa amb una composició equilibrada que se centra en l’emotivitat, la proximitat i la discreció”.
Les fotografies finalistes han estat:
– “Engolits pel fum”, d’Ariadna Escoda, realitzada i publicada el 21 de setembre de 2024
a l’Agència Catalana de Notícies (ACN).
– “Dormint dins d’un barranc”, d’Alba Mariné, presa el 21 de setembre de 2024 i publicada
el 22 de setembre al Diari de Tarragona
La consellera de Cultura ha apuntat que la celebració permetrà reinterpretar l’artista i acostar-lo a nous públics. Foto: ACN/A.Escoda
Coincidint amb el 150è aniversari de la mort del pintor Marià Fortuny i Marsal, aquest dijous s’ha encetat a Reus la programació de l’Any Fortuny per commemorar la figura i obra de l’artista. L’acte central, celebrat aquest dijous al teatre homònim, ha combinat música i literatura de la mà de l’Orquestra Camerata XXI i l’historiador de l’art Ricard Bru, qui ha conversat amb el comissari de l’Any Fortuny Francesc Quílez sobre el pintor. Segons la consellera de Cultura, Sònia Hernández, la commemoració permetrà reinterpretar l’obra de Fortuny i acostar-lo a nous públics. L’Any Fortuny s’allargarà fins al 2025 amb propostes no només a la seva ciutat natal, sinó també arreu de Catalunya, a més de conferències i exposicions a França i Itàlia.
La música de l’Orquestra Camerata XXI ha acompanyat l’acte inaugural de l’Any Fortuny, que s’ha celebrat aquest dijous al vespre al Teatre Fortuny de Reus. La capital del Baix Camp es converteix així en el centre d’una programació que pretén recordar i revisitar l’obra i figura de l’artista, considerat el millor pintor català del segle XIX i més internacional de tot aquest període. La consellera de Cultura, Sònia Hernández, ha remarcat la possibilitat que ofereix l’Any Fortuny perquè nous públics el coneguin i connectin tant amb ell com amb la seva obra.
L’Orquestra Camerata XXI, durant la seva intervenció en l’acte d’obertura que ha acollit el Teatre Fortuny. Foto: ACN/A.Escoda
En aquesta línia, el comissari de l’Any Fortuny, Francesc Quílez, ha destacat que la programació preparada permetrà allunyar el pintor de clixés que s’han vinculat històricament a la seva trajectòria. “Transcorreguts 150 anys de la seva mort, cal fer una mirada diferent i renovada, per acostar-lo a una sensibilitat més contemporània per trencar tòpics que s’han fixat sobre la seva figura”, ha afegit. Per tot plegat, s’ha preparat una programació amb “noves narratives” i “noves mirades” per interpretar i actualitzar la seva obra.
Actes a Reus, arreu de Catalunya, França, el Marroc i Itàlia
Si bé la ciutat natal de l’artista, Reus, és l’epicentre de la programació de l’Any Fortuny, les propostes culturals al voltant d’aquest pintor també arribaran a la resta de Catalunya. D’aquesta manera, la commemoració inclourà cicles d’exposicions i cicles de xerrades arreu del país, com és el cas de la mostra ‘Fortuny. La geografia sentimental d’un pintor’, que recorrerà diverses ciutats catalanes. Alhora, està previst que el programa també faci parada internacionalment, a França, Itàlia i el Marroc.
La celebració de l’Any Fortuny s’inscriu en el conjunt de commemoracions de la Generalitat de Catalunya per l’any 2024 i s’impulsa des de l’Ajuntament de Reus, a través de l’Institut Municipal Reus Cultura, amb la col·laboració del Departament de Cultura, la Diputació de Tarragona i el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
Presentació dels actes. Un mapping a la capçalera del Circ se sumarà al berenar i als drons del dia 30. Foto: Cedida/JCBorrachero
L’Ajuntament de Tarragona, a través del Patronat de Turisme i la conselleria de Patrimoni, oferirà un espectacle de drons d’última generació des de la punta de la platja del Miracle que servirà per a donar el tret de sortida, el pròxim dia 30 de novembre, a la celebració del 25è aniversari de la declaració del conjunt arqueològic de Tàrraco Patrimoni Mundial de la Humanitat per la Unesco.
Els actes del proper 30 de novembre començaran a partir de les 17.30h. Des de Turisme s’ha convocat un “tardeo” musical que s’iniciarà a les 17.30h al passeig marítim Rafael Casanova (entre el Balconet i la plataforma del Miracle) que quedarà tallat al trànsit. Aquesta ubicació és la recomanada per a gaudir, amb la màxima visibilitat possible, de l’espectacle.
La música de tres discjòqueis servirà per amenitzar el temps previ als drons. Dijeila (Laura Casadevall) farà sonar els hits musicals de l’any 1999 fins al 2006. DJ Lupo (Octavi Lobo) agafarà el relleu musical de l’any 2007 fins al 2014 i DJ Rayo (Albert Rayo) farà el tancament amb les cançons més escoltades dels darrers anys fins a l’actualitat.
A les 18 hores, es repartiran, entre el públic assistent i fins a fi d’existències, 3.000 racions de berenar romà ideat especialment per a l’ocasió. Consistirà en tres torrades de pa romà elaborat pel Gremi de Forners, que aniran banyades amb xocolata del Gremi de Pastissers, oli i sal, i que distribuiran el Gremi de Pagesos. Tàrraco a Taula coordinarà la proposta gastronòmica que comptarà amb la col·laboració de la DOP Siurana.
Després del berenar, a les 19.30 hores, tindrà lloc l’espectacle de drons al cel de Tarragona. L’espectacle constarà de 220 drons que s’elevaran, amb una coreografia de llums i colors amb elements patrimonials de la ciutat i de les altres ciutats Patrimoni Mundial, així com d’altres elements decoratius. Concretament, es dibuixaran al cel tres figures personalitzades per a Tarragona.
Es tracta d’una proposta itinerant del Grupo Ciudades de la Humanidad de España que compta amb l’organització del Patronat de Turisme i de la conselleria de Patrimoni, i que han produït per a la celebració dels 30 anys d’aquest grup, però que, en aquest cas, s’han personalitzat per a Tarragona amb figures del nostre patrimoni.
La jornada inaugural dels actes de celebració del 25è aniversari de Tarragona Patrimoni Mundial es clourà amb un mapping creat per dones artistes, i inspirat en les gladiadores romanes i l’imaginari de la força femenina. El projecte és una col·laboració entre Mèdol Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona i el festival Jardí Digital. La cita tindrà lloc a les 21 hores i es podrà veure a les parets de la capçalera del Circ romà que donen a la plaça de la Unesco.
La consellera de Turisme, Promoció Econòmica i Comerç, Montse Adan, ha convidat aquest dijous, durant la presentació en roda de premsa, a tots els tarragonins a gaudir de l’espectacle i les activitats prèvies al passeig marítim Rafael Casanova. “Hem de celebrar l’aniversari de Tarragona com a ciutat Patrimoni de la Humanitat com es mereix i aquesta cita, com no podia ser d’altra manera, és oberta a tots els públics”.
La consellera ha aprofitat també per anunciar que “des de Turisme aprofitarem l’inici del 25è aniversari de Tarragona com a ciutat Patrimoni de la Humanitat per fer difusió i promoció de Tàrraco a Taula i de totes aquelles iniciatives que hi tinguin relació. Recordem que, des de Turisme, treballem per la desestacionalització i la promoció de totes les accions que anirem fent al llarg d’aquest any d’aniversari ens servirà per transmetre que Tarragona està viva tot l’any”. També ha volgut “agraïr la col·laboració del Port, dels gremis i de les entitats que fan possible una cita com aquesta”.
El berenar romà
Es necessitaran un total de 9.000 torrades per a l’acte, una xifra que subratlla la magnitud d’aquest esdeveniment. El Gremi de Forners subministrarà el pa elaborat seguint receptes antigues i amb ingredients selectes, com l’espelta, el sègol i el blat sarraí. Aquest pa, inspirat en les tradicions documentades de Pompeia, es farà amb aigua salada procedent del mar Mediterrani, un toc local que li aportarà un sabor únic. Per aconseguir les 9.000 torrades, es requeriran 260 barres de pa, cadascuna amb capacitat per a elaborar 35 llesques.
D’altra banda, el Gremi de Pastissers s’encarregarà de banyar el pa amb una capa de xocolata negra. Es preveu l’ús de 40 kg d’aquesta deliciosa xocolata per cobrir el pa, aportant un toc de dolçor. A més, el Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre contribuirà en la distribució del producte, garantint que es tingui cura de cada detall amb la màxima atenció. Per completar aquesta proposta gastronòmica tan especial, la DOPSiurana aportarà 50 litres d’oli d’oliva verge extra de la més alta qualitat, que es combinarà amb els altres ingredients per aconseguir una experiència culinària única i autèntica.
Un altre dels elements claus en la coordinació de l’esdeveniment serà la col·laboració de Tarraco Taula, que oferirà el seu suport organitzatiu. Aquest equip de coordinació s’encarregarà de garantir que totes les parts implicades treballin de manera fluida i eficient, per tal que els diferents gremis i col·laboradors puguin contribuir de manera sincronitzada i amb èxit en el desenvolupament de l’acte.
L’arqueòleg i historiador Jaume Massó, durant la conferència
El Centre d’Amics de Reus omplirà l’Any Fortuny d’activitats dedicades al pintor. Aquest dimecres s’han presentat el conjunt d’activitats, en els quals el Centre donarà protagonsime a entitats i col.lectius de la ciutat. L’Ajuntament de Reus i la Diputació de Tarragona col.laboraran perquè sigui possible.
Ha estat el president del Centre, Joan Maria Mallafrè, l’encarregat de presentar el conjunt d’activitats, nascudes de la Comissió Any Fortuny creada fa més d’un any a l’entitat i formada per Jaume Cervera, Francesc Ramos, Pere Busquets i Jaume Garcia, que han rebut l’aplaudiment del públic.
Els quatre membres de la Comissió Any Fortuny del Centre d’Amics de Reus
La confecció d’un logotip i un cartell de grans dimensions -que ja llueix a la façana de La Boella, la Casa Marià Fortuny-, ha estat l’arrencada més visible de les activitats, però també el concurs internacional de gravats Mini Print, que s’exposa a la sala La Vicaria del Centre. Entre les activitats, l’edició d’un número especial de la revista Lo Nunci dedicada a Fortuny i ‘Any Fortuny.
Altrament, Mallafrè ha recordat que al Centre d’Amics es custodia una còpia de la màscara mortuòria de Fortuny, un dibuix que va fer ell amb només deu anys d’edat dedicat a Santa Marta, i nombrosos gravats. La joia de la corona és l’alcova on va néixer Marià Fortuny, que es mostra al públic des de fa molts anys, una donació que al seu temps va fer l’empresari avícola Lluís Fortuny.
El president del Centre, presentant els actes de l’Any Fortuny
Mallafrè ha recordat que el Centre d’Amics va néixer a meitats dels anys 70 per qüestionar la política municipal que permetia que edificis patrimonials anessin a terra -el Campanaret, la Casa Quer, el Gran Hotel Londres o Casa Tarrats– i per oposar-se a la construcció de l’edifici Bellpark, al Parc de Sant Jordi, que va impedir que la plaça de la Llibertat tingués una continuïtat amb la mateixa amplada en el tram de l’avinguda de Sant Jordi. Mallafrè ha posat èmfasi que als anys 70, els Amics de Reus -com llavors eren coneguts ja que no se’ls permetia ser Centre d’Amics– van ser vistos com un contrapoder per part de l’Ajuntament de Reus.
Durant la presentació també ha intervingut Jaume Massó, exdirector del Museu de Reus, que ha explicat l’obra del pintor que es conserva al Museu i la gestió que se’n fa des que el Museu va obrir portes als anys 30 del segle passat.
Massó ha detallat les nombroses donacions que va anar rebent el Museu, ampliant el seu fons, especialment determinat per dibuixos i gran quantitat de gravats. Justament, el 28 de novembre obrirà portes la primera de les exposicions que el Museu dedicarà a Fortuny, en aquest cas, centrada en els dibuixos i gravats del pintor reusenc.
Paola Torrijos i Mònika Escuer, durant la lectura/interpretació del conte d’Escuer
Finalment, l’escriptora reusenca Mònika Escuer ha presentat un conte que ha elaborat dedicat Fortuny, amb la participació de la ballarina Paola Torrijos.
El calendari d’activitats ja fixat és aquest:
• Novembre 2024 – Exposició de gravats i entrega premis Mini Print – Marià Fortuny
• Novembre/Desembre 2024 – 1ª conferència sobre Fortuny
• Primer semestre 2025 – Publicació de “Lo Nunci” monogràfic de Marià Fortuny
• Febrer 2025 – 2ª exposició Col·lectors sobre Fortuny
• Març 2025 – 2ª Conferència sobre Fortuny
• Abril 2025 – Homenatge d’artistes a Marià Fortuny
• Juny 2025 – 3ª conferència sobre Fortuny
• Novembre 2025 – 4ª conferència de cloenda Any Fortuny
• Novembre 2025 -Documental / programa monogràfic sobre Fortuny que al mateix temps serveixi de material didàctic per les escoles.
• Emissió cupó commemoratiu de l’ONCE
Altres accions són aquestes:
Una pancarta commemorativa de l’aniversari a la façana del Centre, ja instal.lada, un logotip commemoratiu, una conferència del comissari de l’Any Fortuny, la implicació de les escoles de Reus, un concurs de dibuix i concurs de redacció sobre Fortuny a les escoles i introduir la casa de Marià Fortuny en el circuit d’edificis visitables de Reus.
El regidor de Cultura i els responsables del Museu i del Cimir, en la presentació de la troballa. Foto: Cedida
El Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus ha aconseguit una fita notable en la seva tasca de conservació del patrimoni audiovisual: la recuperació d’una filmació de gairebé 100 anys d’antiguitat que demostra la importància de les pel·lícules per documentar el passat. Després de diverses gestions per part dels tècnics del Museu de Reus, s’ha adquirit una bobina de 16 mm que conté imatges excepcionals de la sortida de la missa major a la Prioral de Sant Pere, datades el 2 de juny de 1929.
Aquesta pel·lícula, de 3 minuts i 37 segons de durada, ofereix un retrat viu i detallat de la societat de l’època, mostrant una àmplia varietat de persones: des de les classes més adinerades fins a les més humils, famílies, grups de noies, nens o militars. La filmació es va realitzar des de la cantonada del carrer de l’Abadia i capta la façana del temple així com una part del carrer per on circulen alguns cotxes entre els vianants.
Més enllà del valor històric de la vestimenta, les imatges ofereixen detalls curiosos com un nen venent diaris i una nena amb una nina a les mans. El vídeo finalitza amb unes persones assegudes al que sembla un bar, amb sifons a sobre de la taula. L’autor d’aquesta valuosa filmació és Plácido Gilabert, segons consta anotat a la caixa original en la qual s’ha conservat la bobina.
Les imatges mostren amb gran claredat la manera de vestir de les senyores, les noies, els nens i nenes, així com alguns treballadors, militars amb uniforme i guàrdia civils amb el tricorni.
També s’aprecien les diferències en les modes entre els més joves i les persones més grans, des de les dones amb mantellina negra fins als típics barrets dels anys 20. Aquestes imatges reflecteixen, a més, les diferències econòmiques entre les classes socials, revelant com vestien els més rics i poderosos en comparació amb les classes més populars.
Daniel Recasens, regidor de Cultura i Política Lingüística, ha explicat que “questa troballa és una demostració més de la rellevància de les imatges per comprendre i documentar la nostra història, proporcionant una finestra única al passat que enriqueix el nostre coneixement del patrimoni cultural i social de Reus”.
Nova eina per consultar el fons cinematogràfic
El Centre de la Imatge Mas Iglesias (CIMIR) fa un pas endavant en la preservació i difusió del patrimoni visual de Reus amb la incorporació d’una nova eina que permet consultar el seu fons cinematogràfic. Fins ara, els usuaris podien accedir al fons fotogràfic a través del web del Museu de Reus, però a partir del dimecres 20 de novembre, també podran explorar un ampli arxiu de pel·lícules, un testimoni únic de la història local.
El nou cercador permetrà consultar més de 2.700 filmacions de les 5.000 que integren el fons del CIMIR, procedents de 100 col·leccions diferents. Entre els materials destacats hi ha ‘El carnaval de Reus de 1908’ (registre 1.229), la filmació més antiga conservada a la ciutat, i moments emblemàtics com els avenços mèdics impulsats pel doctor Frías a l’Institut de Puericultura (registre 649), com era la Plaça Llibertat el 1950 (registre 101), el pantà de Riudecanyes (registre 1.634), l’arribada del fèretre del General Prim a Reus el 1971 (registre 550), la Setmana Santa dels anys 80 (registre 463) i una llarga llista de filmacions que recullen les festes majors, processons, casaments i la vida familiar de molts reusencs.
Reus compta, a més, amb una rica tradició cinematogràfica que transcendeix les filmacions familiars. La ciutat ha estat un referent del cinema amateur, impulsat especialment per la Secció de Cinema del Reus Deportiu. Aquesta secció va ser un motor cultural des del 1959, organitzant esdeveniments com el Concurs Provincial de Cinema Amateur i els Premis Ciutat de Reus, que van atreure cineastes d’arreu. Entre altres fites, s’hi celebraren gales cinematogràfiques, cursets sobre cinema amateur i trobades de cineastes, mantenint viva l’activitat fins al 1978 amb l’organització del I Concurs Provincial del Rotlle.
Entre les amateurs, en trobem de caràcter documental sobre la Setmana Santa de 1959 de Josep Maria Mitjà Martí (registre 2.106), la IV Fira de Mostres de l’any 1960 de Josep Batista Adell (registre 724) o Sant Bernat Calvó de Rafel Saludes Rams (registre 1.766). I entre les de ficció en destaquen «Paraguas» de Francesc Jané Badia (registre 1.055), «Per què» de Jordi Vall Cirè (registre 1.768), o «La feria y yo», de Lluís Ripoll Querol (registre 1.353), entre d’altres.
La cinemateca disposa de 80 fons i autors, 2.700 filmacions, més de 2 TB de dades i més de 210 hores de filmacions. Amb aquesta nova eina, el CIMIR no només fa accessible un llegat audiovisual excepcional, sinó que també posa en valor la tradició cinematogràfica de Reus, un testimoni del seu dinamisme cultural al llarg de les dècades.
L’espectacle s’estrenarà el 21 de novembre i està format per vuit monòlegs d’alumnes de l’Escola de Teatre i Cinema de Reus. Foto: Arxiu
En el marc de les activitats programades amb motiu del 25-N, Dia Internacional de la Violència contra les Dones, l’Escola de Teatre i Cinema de Reus (ETCR) estrenarà l’espectacle ‘Darrere del silenci’, el proper dijous 21 de novembre, a les 20 h, a la plaça del Mercadal de Reus. L’espectacle està format per vuit monòlegs –basats en casos reals escrits pels alumnes del Cicle de Formació Professional de l’ETCR i dos sorgits del concurs de dramatúrgia organitzat per l’escola– i finalitzarà amb l’actuació d’unes ballarines de l’Escola de Dansa i Arts Escèniques Artis, que prendran el centre de la plaça per escenificar un crit silenciós en contra la violència de gènere.
Els espectadors tindran la llibertat de triar el monòleg o monòlegs que vulguin escoltar. Jordi Vall: “El més notable de la proposta és la llibertat que es dona al públic” El director de l’escola, Jordi Vall, descriu ‘Darrere el Silenci’ com “un poderós espectacle format per deu commovedors monòlegs que exploren les complexes realitats de les víctimes de violència contra la dona, en què cada monòleg és una finestra cap al món amagat d’emocions, reptes i resistència que enfronten aquells i aquelles que han viscut situacions d’abús”.
Vall posa en valor que aquest espectacle “no només busca crear consciència sobre la violència de gènere, sinó també fomentar l’empatia i la comprensió entre el públic”. A més, el director de l’ETCR destaca que “el més notable d’aquesta proposta és la llibertat que es dona al públic, que podrà caminar lliurement per la plaça i triar escoltar els monòlegs que prefereixi”.
El títol ‘Darrere el Silenci’ encapsula la premissa central de l’espectacle: la necessitat de desemmascar les històries que sovint queden amagades darrere de la vergonyosa mordassa del silenci. A través de la interpretació dels alumnes del Cicle de Formació Professional de l’Escola de Teatre i Cinema de Reus, en col·laboració amb actrius del Bravium i del Teatre Estable del Baix Camp (TEBAC) com a convidats, el públic s’endinsarà en narracions que van més enllà de les aparences.
Una experiència teatral única per a l’espectador
‘Darrere del silenci’ pretén que es converteixi en una experiència única que fusiona la solemnitat del tema amb la llibertat d’elecció de l’espectador. El muntatge busca trencar amb les convencions teatrals, oferint una experiència immersiva que transcendeix les barreres de l’escenari. Per fer-ho possible, la plaça del Mercadal es transformarà aquell dia en un espai emotiu i reflexiu, amb una escenografia formada per deu taüts, cadascun il·luminat per ciris repartits per la plaça.
Cada taüt representarà una història silenciada de violència contra la dona destacant la gravetat del tema i honorant aquelles persones que han patit en silenci. La il·luminació suau projectarà una atmosfera íntima, que convida el públic a reflexionar sobre els monòlegs que ens explicaran. El so d’una sirena ressonarà marcant el final d’una experiència impactant i preparant el terreny per a l’inici de la següent. Aquest so serà un recordatori audible de la urgència d’abordar qualsevol tipus de violència, instigant l’audiència a l’acció.
La dansa clourà l’espectacle amb un crit silenciós contra la violència de gènere Passats els primers trenta minuts de monòlegs, unes ballarines de dansa contemporània de l’Escola de Dansa i Arts Escèniques Artis, prendran el centre de la plaça per oferir una actuació poderosa i emotiva. La seva actuació es desenvoluparà enmig d’una narrativa impactant que buscarà donar visibilitat a aquesta xacra social. A través de moviments fluids i expressius, les ballarines transmetran el dolor, la lluita i l’esperança de moltes dones, convertint els seus cossos en un vehicle d’expressió que convida a la reflexió i al canvi. La seva dansa serà un crit silenciós que ressona en l’ànima el públic, tot recordant la importància d’unir veus per eradicar la violència i promoure el respecte i la igualtat. La durada de l’espectacle, aproximadament d’una hora, permetrà aquelles persones que ho desitgin, participar activament en l’experiència o simplement ser testimonis de les poderoses històries que es comparteixen.
Imatge de la reunió entre les colles i el consistori per buscar una alternativa a la TAP, que està ocupada per Carnaval. Foto: Cedida
L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales; i la consellera de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, Sandra Ramos; s’han reunit aquest dimarts 19 de novembre a la tarda amb representants de les comparses de Carnaval que han de participar a la Disfressa d’Or 2025 per tal d’analitzar i valorar les diferents possibilitats de cara a la celebració de la que ha de ser la 25a edició d’aquesta gala, emmarcada dins dels actes principals del Carnaval de Tarragona 2025.
Les darreres edicions de la Disfressa d’Or s’han celebrat a la Tarraco ArenaPlaça (TAP) però, de cara a l’edició de 2025 la gala no es podria celebrar en aquest espai en la data prevista (23 de febrer), donat que l’empresa gestora de l’espai ja s’hauria compromès a llogar-la per un altre esdeveniment i no estaria disponible.
Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament de Tarragona comunica que durant la reunió d’aquesta tarda s’han valorat diferents opcions de la mà de les comparses i que en els darrers dies es continuaran explorant diferents possibilitats i es realitzaran visites tècniques a diferents espais de manera conjunta entre el consistori i les comparses participants per tal de, en una propera reunió, prendre una reunió consensuada entre totes les parts.
Salvans i Mata són les dues artistes guardonades. El lliurament i la inauguració de l’exposició serà el 24 de novembre. Foto: Cedida
El jurat de la sisena edició de la Biennal d’Art Contemporani Gastronòmic de Cambrils ha decidit atorgar el primer premi, dotat amb 6.000 euros, a l’obra “El Sant Sopar” de les artistes Cristina Salvans Moreso, de Tortosa, i Rosa Mata Masip, de Tarragona, ambdues residents a Cambrils. Així mateix, ha acordat concedir l’accèssit, dotat amb 3.000 euros, a l’obra “Res al plat” de l’artista Josep Pere Gil Gómez, de Barcelona, resident a Vimbodí.
Aquest dimarts també s’ha fet públic el veredicte dels jurats dels altres Premis Vila de Cambrils. El 14è Premi de Narrativa marítima Josep Lluís Savall ha estat per “La mar n’és testimoni” de l’escriptora Cristina Canamases Guitart, de Cassà de la Selva.
Per altra banda, el 33è Premi de Fotografia, organitzat per l’Agrupació Fotogràfica de Cambrils amb el suport de l’Ajuntament, ha distingit la fotògrafa russa Anna Aliempieva com a millor autora de saló i el fotògraf Antoni Alcázar Ojeda amb el premi especial Chairmain.
Finalment, Joan Armengol Puig, de Manresa, ha guanyat el primer Premi de Poesia per “El cercle infinit” i Joan Martorell Masó, de Vilanova i la Geltrú, ha aconseguit el segon per “Lectures Urbanes”.
L’acte de lliurament dels Premis Vila de Cambrils, obert a tothom, es durà a terme proper diumenge 24 de novembre a les 12 hores a la Sala de Plens de l’Ajuntament i comptarà amb la presència dels guanyadors i guanyadores.
Després de l’acte, es podrà visitar l’exposició de les obres seleccionades de la 6a Biennal i les persones assistents podran gaudir de l’actuació del grup musical Raul Cid Trio, mentre comparteixen un petit aperitiu. Prèviament al lliurament de premis, a les 11 hores, s’inaugurarà l’exposició de les obres seleccionades del 33è Premi de Fotografia Vila de Cambrils a la Sala Àmbits del Centre Cultural Municipal.
La fotògrafa russa, resident a Finlàndia, Anna Alimpieva ha estat seleccionada com a millor autora de saló de la 33a edició del Premi de Fotografia Vila de Cambrils, organitzat per l’Agrupació Fotogràfica de Cambrils amb el suport de l’Ajuntament de Cambrils. Cal destacar que l’Agrupació Fotogràfica ha rebut 1.831 fotografies de 125 autors provinents de 32 estats d’arreu del món.
El jurat format per Jose Antonio Andrés Ferriz, ex-president de la Federació Catalana de Fotografia, Luis Salguero Garcia i Pilar Gonzalvo Palacín, membres de l’AFC, també han seleccionat els guanyadors i guanyadores de les 36 medalles de les seccions de monocrom, lliure color, retrat i natura i el premi especial Chairmain. Aquest guardó que ha recaigut en Antoni Alcázar Ojeda ha estat escollit pel director del saló, Iñaki Pastó.
14è premi de Narrativa
Després de 2 anys de quedar desert, aquest 2024 s’han presentat 13 propostes i el jurat de la 14a edició del Premi de Narrativa Marítima de Cambrils Josep Lluís Savall ha acordat atorgar el premi dotat amb 3.000 € i l’edició del llibre a càrrec d’Editorial Cossetània, a l’obra titulada “La mar n’és testimoni” de l’autora Cristina Canamases Guitart de Cassà de la Selva (Girona).
El jurat estava format per Marta Magrinyà Masdeu, escriptora; Montserrat Recasens Massagué, bibliotecària; Pau Vidal Gavilán, escriptor; Pere Navarro Gómez, filòleg i professor de la URV, i Anna Roig, representant de l’Editorial Cossetània.
Cristina Canamases, de Llagostersa, actualment resident a Cassà de la Selva, és professora d’idiomes i escriptora. És Llicenciada en Traducció i interpretació en català, anglès i rus, i es declara apassionada de les llengües, la lectura i, en definitiva, les paraules. És autora del Blog Paraules en Tren i guanyadora del Premi de Novel·la Vil·la d’Ascó 2024.
13è premi de Poesia
El jurat del premi de poesia, després de llegir les 99 obres rebudes, ha acordat per unanimitat atorgar el primer premi, dotat amb 600 euros, a Joan Armengol i Puig, de Manresa (Barcelona) per l’obra “El cercle infinit” i el segon premi, dotat amb 300 euros, a Joan Martorell Masó de Vilanova i la Geltrú (Barcelona) per l’obra “Lectures Urbanes”.
El jurat estava format per Adrià Targa Ramos, poeta; José Luis Herrera, poeta i guanyador del 1r premi del 12è Premi de Poesia Vila de Cambrils; Robert Benaiges i Cervera, escriptor; Rosa Comes Casas, poetessa i cap de Servei de Cultura de la Diputació, i Helena Martínez Ferreruela, poetessa i directora del Servei Local de Català de Cambrils.
Joan Armengol, és de Manresa, impressor jubilat i poeta. Ha estat premiat en diversos certàmens literaris arreu de la geografia catalana. Recentment, a Calella, Solsona, Campdevànol, Rocafort, Terrassa, Prades, Canet de Mar, Mas de Barberans i ara Cambrils. Té editats i no comercialitzats: “Escuma” i “Pa amb mel”.
Joan Martorell Masó va néixer a Vilanova i la Geltrú i és Llicenciat en filologia catalana. És professor de llengua i literatura catalanes en un institut de Vilanova i la Geltrú. Ha publicat diversos treballs en l’àmbit del Penedès i el llibre de poemes Pols de guix, Premi de poesia Goleta i Bergantí del Masnou 2002. Des de la docència promou sempre que pot la creació literària de l’alumnat. Després d’un temps en el món de la política local, ara està retornant a l’escriptura literària.
6a biennal d’art contemporani gastronòmic
La convocatòria de la Biennal ha rebut 39 propostes de les quals el jurat en una primera reunió en va seleccionar 16 que passen a formar part de l’exposició que es podrà visitar a la Sala Àgora a partir del dia 24 de novembre. D’entre totes les escollides, en una segona reunió el jurat va acordar declarar guanyadora del primer Premi, dotat amb 6.000 €, l’obra que porta per títol “El Sant Sopar” i que correspon a les artistes Cristina Salvans Moreso, de Tortosa, i Rosa Mata Masip, de Tarragona, ambdues residents a Cambrils, i va concedir l’Accèssit, dotat amb 3.000 €, a l’obra titulada “Res al plat” i que correspon a l’artista Josep Pere Gil Gómez, de Barcelona, resident a Vimbodí. Ambdues obres passaran a formar part del fons d’art de l’Ajuntament de Cambrils.
El jurat va estar format per Rosalia Banet Masa, artista i guanyadora de la 5a Biennal d’Art; Teresa Blanch Malet, historiadora del art, crítica i comissaria; Christian Alonso, director del Centre d’Art la Panera, Enric Puig Punyet, director del Centre d’Art Santa Mònica, i Alexandra Planas, curadora independent i membre de la revista Bonart.
Cristina Salvans és una artista visual amb 15 anys de trajectòria, especialitzada en ceràmica. La seva proposta artística ha anat derivant cap a la instal·lació ceràmica. Graduada en il·lustració per la EADT i llicenciada en Arts per la UOC, ha realitzant cursos amb reconeguts artistes. Ha participat en exposicions individuals i col·lectives a Espanya, Itàlia i Portugal, essent reconeguda en diverses biennals. Premi del públic en la Biennal de L’Alcora, i accèssit en la 2a Biennal de Art Contemporani Gastronòmic de Cambrils.
Rosa Mata Masip, nascuda a Tarragona, és graduada en Disseny Gràfic per l’EADT i amb un Postgrau en Teràpies Naturals per la URV. Ha continuat la seva formació amb monogràfics en Belles Arts, Filosofia, Educació i Psicologia a la UOC.
Josepe Gil és Llicenciat i DEA en Belles Arts (Barcelona); Suficiència Investigadora (Facultat de Belles Arts de Barcelona); Postgrau Espai, llum i arquitectura (E.T.S. d’Arquitectura de Barcelona, UPC); Certificat d’Aptitud Pedagògica-Ensenyament Artístic Experimental (Facultat de Belles Arts de Barcelona / Institut Ciències de l’Educació), iTècnic Superior de les Arts de l’Espectacle (Institut del Teatre, Barcelona). Ha impartit cursos, conferències i tallers sobre instal·lacions d’art contemporani al Màster d’Arquitectura del Paisatge (UPC), a la Facultat de Belles Arts de Barcelona i a diferents institucions i centres culturals. Compagina la seva labor com a artista amb la tasca professional com a dissenyador i constructor d’elements escènics i amb la il·luminació teatral, entre altres.
La renovació inclourà també la rehabilitació de l’edifici del museu i l’ampliació del mòdul de serveis. Foto: Cedida/MNAT-G.Jové
La Gerència d’Infraestructures i Equipaments de Cultura del Ministeri de Cultura, a través de la Societat Mercantil Estatal de Gestió Immobiliària del Patrimoni (SEGIPSA), ha obert la licitació per a l’execució de la rehabilitació integral de la Necròpolis de Tàrraco. Amb un pressupost base de 5,3 milions que es finançaran a través del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència amb els fons europeus Next Generation, el projecte inclou el gruix de l’obra civil que afectarà els jardins i accessos, l’edifici central del museu de la Necròpolis i el mòdul de serveis.
El procediment estarà obert fins al 22 de novembre perquè les empreses interessades en assumir-ne l’execució puguin presentar una oferta. El projecte ha estat elaborat per la unió temporal d’empreses de Tarragona Urbana Strata, que té adjudicada també la direcció de l’obra, en estreta col·laboració amb el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT).
Obert a la ciutat
El projecte comportarà una transformació integral de l’espai, de titularitat estatal i gestionat per la Generalitat de Catalunya a través de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, del Departament de Cultura. En concret, preveu actuacions en tres grans punts: l’edifici del museu al centre del jaciment, tancat des dels anys noranta; els jardins; i el mòdul de serveis, on actualment es troba l’exposició ‘el Món de la Mort’.
Un dels canvis més importants seran als jardins, que, segons el projecte, es convertiran en un parc públic obert a la ciutat. D’aquesta forma, part de l’espai enjardinat, un cop rehabilitat, passarà a ser d’accés gratuït durant l’horari d’obertura de la Necròpolis, mentre que el museu i el jaciment requeriran la compra d’entrada.
Per tal d’obrir més l’espai a la ciutat, a més, la rehabilitació preveu la construcció de talussos que permetin salvar l’alçada entre el passeig de la Independència i el jaciment i fer més amable l’accés a l’espai. El projecte també aposta perquè la Necròpolis de Tàrraco recuperi el seu accés original, per la gran escalinata del passeig de la Independència.
Ampliació del mòdul de serveis
Una altra de les novetats serà l’ampliació del mòdul de serveis situat a l’avinguda Ramón y Cajal. Aquest espai es farà créixer per tal d’acollir una nova recepció de visitants i botiga, una sala polivalent i banys. A més, el mòdul s’ampliarà en forma de galeria porticada que també permetrà ampliar l’espai de vorera a l’avinguda Ramón y Cajal.
Finalment, un altre dels punts d’atenció del projecte és l’edifici del museu situat al centre del jaciment, que se sotmetrà a una rehabilitació integral que inclourà la reparació de paraments i paviments, fusteria, una nova rampa d’accés, així com un nou sistema de climatització i il·luminació, entre altres actuacions.
Nova coberta a la cripta dels Arcs
El projecte es completa també amb accions de restauració al jaciment exterior i a la planta semisoterrani del museu, on es conserva part del jaciment de la Necròpolis, així com actuacions a la coberta de la cripta dels Arcs i l’antiga garita, situades a la finca de Tabacalera adjacent a la Necròpolis. L’actuació inclou l’enderroc de part de la tanca lateral que ara separa la Necròpolis del sector de la finca de Tabacalera del qual s’ha tramitat la mutació demanial a l’Ajuntament de Tarragona. Aquest fet constituirà un avanç en la comunicació d’ambdós espais.
Les actuacions previstes formen part de la primera fase de la rehabilitació integral, amb finançament dels fons Next Generation i en execució des del mes de juliol amb l’inici de les obres de rehabilitació de les cobertes del museu. Aquesta darrera actuació, que es finalitzarà a la primavera, té un cost de més de 400.000 euros. El projecte per a la Necròpolis es completarà amb altres fases que afectaran, per una banda, la rehabilitació de les cobertes del jaciment dissenyades per Emilio Pérez Piñero, l’adequació de la coneguda com a nau Motors, l’enderroc de les naus adjacents de la finca de Tabacalera (antics magatzem de Ducados), així com la instal·lació de la nova museografia del museu de la Necròpolis.
La Necròpolis de Tàrraco (segles III-V dC) és un dels set espais que actualment formen part del MNAT i, des de l’any 2000, està declarat Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO dins del conjunt arqueològic de Tàrraco. El jaciment es va localitzar el 1923 durant les obres de construcció de la fàbrica de tabacs i la seva excavació, així com el projecte de museu, va ser impulsat per l’eclesiàstic i arqueòleg Joan Serra i Vilaró.
Les entrades surten a la venda aquest mateix dimarts 19 de novembre. Foto: Arxiu
Tarragona acollirà al juny de 2025 els concerts de celebració del 40è aniversari dels Pets, Cantant les Quaranta. Ho farà amb dues actuacions, que es podran veure els dies 20 i 21 de juny al Teatre Auditori del Camp de Mart.
El grup de Constantí tocarà de manera íntegra els quatre discos més emblemàtics i reconeguts de la seva trajectòria: Calla i Balla, Som, Bon dia i Agost, en dos concerts diferents i complementaris: El 20 de juny a les 22 h serà el torn de Calla i Balla + Som. I el dia 21 també a les 22 h els Pets presentaran Bon dia + Agost.
Dues celebracions d’un cançoner que ha fet ballar, cridar, saltar i cantar durant tots aquests anys tantes i tantes generacions, una petita penyora per part del grup per agrair tothom aquests quaranta anys de felicitat i de fidelitat.
El preu de cada concert és de 35 € i l’abonament pels dos concerts té un cost de 60 €. Les entrades es podran adquirir a partir d’aquest dimarts 19 de novembre a les 11 h a través d’entrades.tarragona.cat
Els dos concerts dels Pets donaran el tret de sortida a la programació d’estiu de Tarragona Cultura.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
